Nascut el 1955 aMontpeller, de petit per casa seva van passar molts músics del costat Sud de la frontera. La seva mare,Eliane Thibaut-Comelade, fou cuinera i autora de diversos llibres sobre cuina, especialment cuina (medieval) catalana. Son pare, Pere Comelade, éspsiquiatre.
Després d'uns anys aMontpeller va tornar una altra temporada a Barcelona, concretament aGràcia on va entrar en contacte amb una certa bohèmia, representada principalment pel poetaEnric Casasses, amb qui continua col·laborant, o el dibuixantMax.[5]
Actualment viu aCeret, on el 2010 va fer una exposició almuseu d'art modern.[6] El 2020 va exposar diversos quadres a la mostraMúsica invisible a La Providence-Centre Català d'Art Viu d'Illa (Rosselló).[7]
Pascal Comelade és un músic difícil de definir. És compositor i multiinstrumentista. Les seves obres són sovint molt curtes, de 2 o 3 minuts, i gairebé sempre instrumentals. D'ell s'ha arribat a dir que és unrocker ultra minimalista o unclàssic post-modern. Fa música d'avantguarda sense oblidar les arrels. Sobre com altres el qualifiquen, afirma: «Estic fart de ser el fill d'Erik Satie, el nebot deNino Rota i el no sé què deKurt Weill».
Gaudeix d'un gran reconeixement aFrança i alJapó. S'han editat recopilatoris especialment per a aquest darrer país, i fins i tot existeix una banda japonesa, anomenadaPascals que han editat dos discos,Pascal Comelade presents Pascals iAbiento. El primer és de versions del músic català i el segon inclou, a més de dues versions d'ell, diverses composicions pròpies i un parell d'adaptacions d'altres músics, sempre passats per un sedàs comeladià. Ha actuat per totEuropa i el Japó.
Ha col·laborat amb infinitat de músics. Com a exemple, a nivell català ambToti Soler iGerard Jacquet i a nivel internacional ambPJ Harvey (que ha posat veu a la genialLove too soon),Robert Wyatt iRichard Pinhas i Cathy Claret. Fa temps que afirma que farà un disc amb la cantant britànicaPJ Harvey. Va col·laborar ambSisa en la composició de l'àlbum d'aquestVisca la llibertat. A part, un dels seus àlbums,El Cabaret Galàctic, es diu igual que una cançó delcantautor galàctic. Així mateix va musicar el poemaBueno d'Accidents Polipoètics. L'any 2022, va col·laborar ambLee Ranaldo iRamon Prats en un concert a Banyoles inspirat en cançons de laVelvet Underground en motiu de la presentació del llibre "Linger on" del periodistaIgnasi Julià.
Malgrat el seu èxit a nivell de crítica, potser la composició seva més coneguda aCatalunya ésSense El Ressò Del Dring, i tot just per què va ser el fons musical de la campanya de promoció de la programació d'estiu deTV3 del2004.
Una de les constants en els seus àlbums és el fet d'adaptar melodies d'altres al seu estil. Fins i tot hi té un àlbum sencer dedicat,Danses et Chants de Syldavie, amb, per exemple,Honky Tonk Women delsRolling Stones,Brand New Cadillac delsThe Clash,Egyptian Reggae,The Third Man Theme,Mexican Theme from Rio Bravo,Amapola,The Godfather Waltz,Bésame mucho oThe Midnight Special.
També ha adaptat música tradicional catalana, com en els àlbumsMúsica Pop - Danses de Catalunya Nord i els dos volums dePop Songs del Rosselló, ambGerard Jacquet. A part, no és estrany de trobar sardanes als seus discos, comL'espinosa ètica de la santa espina, de laSanta espina d'Enric Morera, o laSardana dels desamparats.
Ha versionat també diversos himnes revolucionaris, comA las barricadas,Hijos del pueblo,En el pou Maria Lluïsa oLa bella Ciao.
A nivell de músics catalans ha versionat diverses vegadesHomenatge a Teresa, d'Ovidi Montllor, amb el títolTeresa i diverses cançons deSisa, com l'Home dibuixat, així com una més que conmovedora i sensual versió de la cançó "Noia de Porcellana" dePau Riba, en l'homenatge que organitzà la revistaEnderrock pels 35 anys de la publicació del disc "Dioptria", per molts el primer i millor disc de la música en català.
Pel que sembla, el fet de sentirMusic for Amplified Toy Pianos, deJohn Cage, el va afectar bastant i va decidir explorar aquest camí. Per a molta gent,Pascal Comelade és"aquell músic boig que toca amb instruments de joguina". Tanmateix, en realitat el que fa és, per una banda, usar joguines com a instruments, i per una altra tocar pianos i guitarres reduïts, no realment joguines. LaBel Canto Orquestra és l'orquestra amb qui sol tocar aquestes (i altres) composicions en directe. Les gravacions les sol fer tot sol o acompanyat per (uns pocs) músics diferents en cada tema. Va ser fundada en el 1983 pel Pascal Comelade, Cathy Claret i Pierre Bastien.
Per laBel Canto Orquestra hi han passat multitud de músics diferents, entre els que podríem destacarPep Pasqual, deLa Vella Dixieland. Un altre membre bastant habitual és el poetaEnric Casasses, que hi toca el triangle. A part, declama els poemes a quèComelade ha posat música.
Les composicions dePascal Comelade són, en la seva immensa majoria, instrumentals i abstractes. Així doncs, els títols no volen dir res, a part de ser una etiqueta per a identificar-les. Segons ell, quan li ve al cap el que podria ser un títol interessant pet a una composició, l'apunta i quan fa un disc recupera aquestes llistes de títols.
És habitual que siguin jocs de paraules o semblin trets d'una sessió decadàvers exquisits. A més, no tenen una llengua determinada, podent-se trobar en un mateix disc títols encatalà,francès,anglès… i fins i tot no és estrany que un títol sigui una barreja de mots en diversos idiomes, tipusL'Orquestra del Titanic plays "That's amore" oLa plaza d'orient as locus solus.
Un exemple de títols de cançons pot ser:
4 Roses Pour Marie
A Hard Mordadelo's A Gonna Filemon Fall
Anemic Cinema
Ava, In A Palindromic Garden
Dali's Mustache With Gitano's Chussure
Don't Touch My Blue Ôyster Shoes
El Zoot-Horn Rrotllo Enmascarado
Hyparxiologi Del Rocanrol
Il Ventilator Della F.A.I.
L'Espinosa Ètica De La Santa Espina
La Cathedrale Des Cure-Dents
Nyigo-Nyigo
Patafisiskal Polska
Señor Draminsky's Danish Lonely Hearts Club Orquestra
Pascal Comelade és capaç de publicar un parell o tres de discs per any, de manera que és ben difícil de seguir la seva discografia. A més, sovint fa edicions diferents aEspanya iFrança, i edicions especials per a, per exemple, elJapó.
Segons ell els seus discs pertanyen a dues sèries diferenciades, una major i una menor. A la major hi hauria discos de llarga durada tipusEl Cabaret Galàctic oCent Regards. A la menor, discos més temàtics i de curta durada, comMúsica pop, un disc de menys de 25 minuts, amb versions personals de danses tradicionals de laCatalunya Nord.
A part, té diverses bandes sonores de pel·lícules, com araAndré le Magnifique (2000, dels directors francesos Emmanuel Silvestre i Thibault Staib) oL'illa de l'holandès (2001, del director valenciàSigfrid Monleón), música per a dansa contemporània, com araZumzum·Ka (1998), de la companyiaGelabert+Azzopardi, i directes comLive in Lisbon and Barcelona ninetynine.
Una de les seves últimes publicacions fou un còmic-CD realitzat amb el dibuixant Max: "Lo piano vermell/El piano rojo" que inclou una narració gràfica de Max de 64 pàgines a color i un CD inèdit de Pascal gravat amb la Bel Canto Orquestra durant la seua gira de 2006 per diverses localitats catalanes. S'han publicat versions en català i castellà.
Détail Monochrome (1984),àlbum envinil, LP (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
La dialectique, peut-elle casser des briques ? (1984)
Bel Canto Orquestra (1984), àlbum envinil, LP (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen), reeditat el 1988 per Ama Romanta (Portugal)
Milano Enharmonisto (1984),casset, amb Bel Canto Orchestra (Milà: ADN)
Précis de décomposition bruitiste (1984)
Scénes de musique ralentie (1984), àlbum encasset (Barcelona: Laboratorio de Música Desconocida)
Bel Canto (1986)
El Primitivismo (1987), àlbum envinil iCD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen), reeditat en vinil per Discos Radioactivos Organizados (Madrid, 1988), i en CD per G3G Records (Barcelona, 1992 i 2007)
Impressionismes (1988), àlbum en CD, pel mercat japonès (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
33 Bars (1990), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen &Japó: Eva Records)
Cent Regards (1989), àlbum envinil, després CD i digital (Barcelona: G3G Records, reeditat el 2002 en CD i digital)
Ragazzin' the Blues (1991), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Pataphysical Polka (1991)
Haikus de pianos (1992), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen &Japó: Eva Records)
Topographie Anecdotique (1989-1986) (1992), compilació en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
El ermitaño (1992)
Traffic d'Abstraction (1992), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Yo quiero un tebeo (1993),senzill envinil. AmbRicardo Solfa (Jaume Sisa), i la col·laboració també de Pep Pascual, Cathy Claret, Gat,Joan Navarro,Enric Casasses (silencis), i Mark Cunningham (Barcelona: Edicions de l'Eixample)
Danses et chants de Syldavie (1994), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
El Cabaret Galàctic (1995), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Tango del Rosselló (1995), compilació en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Musiques pour films Vol. 2 (1996), CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Un samedi sur la Terre (1997), CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen),BSO de la pel·lícula francesa del 1996 dirigida per Diane Bertrand.
Un tal jazz (1997), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
The Oblique Sessions (1997), àlbum en CD, amb Pierre Bastien, Jac Berrocal i Jaki Liebezeit (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Love Too Soon (1998),single en CD, ambPJ Harvey (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen & Delabel & Island Records)
L'Argot du bruit (1998), àlbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Zumzum·Ka (1998). CD. Obra de dansa de la companyiaGelabert+Azzopardi, amb música composta i interpretada per Pascal Comelade, amb la intervenció de Jakob Draminsky al saxo en una peça,Gerard Jacquet al baix en una altra, i el mateixCesc Gelabert als timbals en una tercera peça (Barcelona: G3G Records, 1998). Direcció artística de l'obra de dansa:Frederic Amat iCesc Gelabert; ballarins:Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi, Thomas Noone, Giuliano Guerrini, Maureen López, Sarah Taylor, i Kylie-Jane Wilson; poeta:Patrick Gifreu.[9][10]
Bel-Canto Orquestra in Concerto (1998)
Live in Lisbon and Barcelona Ninetynine (1999)
Swing Slang Song (1999), minialbum en CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
Musiques de Genre (1999)
Oblique Sessions II (2000), àlbum en CD, amb Richard Pinhas (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
September Song (2000), CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen)
André le Magnifique (2000). CD (Nancy: Les disques du soleil et de l'acier / Gérard N'Guyen),BSO de la pel·lícula francesa d'Emmanuel Silvestre i Thibault Staib, basada en l'obra de teatre d'Isabelle Candelier, Loïc Houdré, Gilles Laurent, Patrick Ligardes, Jean-Luc Porraz i Michel Vuillermoz.
Visca la llibertat (2000), àlbum en CD deJaume Sisa amb Pascal Comelade (Barcelona: Drac Records /Londres: Virgin Records, reeditat en CD i digital el 2006 per K.Industria aBarcelona).
Monofonicorama. Best Of(?) 2005-1992 (2007). Recopilatori
Abril 04. En directe al Teatre Jardí de Figueres (2007), ambLluís Llach. Directe amb 4 cançons
Mètode de rocanrol (2007)
Lo piano vermell (2008). Llibre decòmics amb CD (El steinway a la guillotina, disc inèdit del Pascal gravat en gires el 2006). Guió i dibuixos: Max (Francesc Capdevila); color: Aina Capdevila; Pascal Comelade hi té alguns textos a la fi, extrets del llibre mític,Enciclopèdia lògicofobista de la música catalana (1998); textos addicionals: Miquel Jurado (Barcelona /Ciutat de Mallorca:Discmedi Blau /Blau, 2008)
Compassió pel dimoni. 8 stoned sub-versions (2008). Versions delsRolling Stones, de regal amb la revistaEnderrock 157, amb una traducció i la participació (veu) deSergi López i Ayats, i la participació també dels músics Pep Pascual, Gérard Meloux, Didier Banon, Samy Surfer, Gat, Raph Dumas i la Banda Neurastènica del Poble Sec.
Friki serenata (2009)
La catedral d'escuradents (2009) Recopilatori de 4 CD 1991-2002
N'ix (2011), ambEnric Casasses. CD i DVD (i llibret) amb el concert deSabadell, un documental i "diverses miniatures" per la televisió francesa (Barcelona:Discmedi Blau, 2011). Hi participen els músics: Ivan Telefunkez, Oriol Luna, Roger Fortea, Pep Pascual, Roger Aixut, Ivan Martínez, Roger Aforte, Laia Torrents, Olivier Marqués, Banda "Els Companys", deCeret (el Vallespir), Gerard Meloux, Eddie Sonar i la Bel Canto Orquestra.
ElKRTU n'ha publicat el llibre/discPascal Comelade i la seva orquestra d'instruments de joguina. Aquest llibre és el catàleg de l'exposició homònima que es va estrenar alMuseu del Joguet de Catalunya, deFigueres.Comelade ha col·laborat sovint amb aquest museu.
(69 anys)
