Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Partit Popular Europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre ambGrup del Partit Popular Europeu.
Infotaula d'organitzacióPartit Popular Europeu
(en)European People's PartyModifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtEPP, PPE,EVP,PPE,PPE,PPE,EVP iPPEModifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític europeu(1976–)Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme liberal
neoliberalisme
democràcia cristiana
europeismeModifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredretaModifica el valor a Wikidata
Forma jurídicapartit polític europeuModifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 juliol 1976
FundadorLéo Tindemans iWilfried MartensModifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deUnió Internacional Demòcrata
Internacional Demòcrata de CentreModifica el valor a Wikidata
Membres25(2025)Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaManfred Weber(2022–)Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalThanasis Bakolas(2022–)Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventuts del Partit Popular EuropeuModifica el valor a Wikidata
Format per
Afiliació internacionalInternacional Demòcrata de Centre
Unió Internacional Demòcrata
Grup alParlament EuropeuGrup del Partit Popular Europeu
11
Comitè de les Regions(2025)
118 / 329
11
Parlament Europeu(2025)
184 / 720Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color    Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+32-2-2854140Modifica el valor a Wikidata

Lloc webepp.euModifica el valor a Wikidata

Facebook: epp.euX: EPPInstagram: insta_eppLinkedIn (empresa): european-people's-partyYoutube (canal): UCdKz03VXmyeXH9cWv4i2CNQTikTok: epp.partyFlickr: eppofficialModifica el valor a Wikidata

ElPartit Popular Europeu (PPE) és unpartit polític europeu decentredreta iproeuropeu, fundat el1976 per partitsdemocristians, però posteriorment ha ampliat la seva composició per a incloure a partitsconservadors,liberals i altres perspectives de centredreta.[1][2][3] L'1 de juliol del 2022 el partit va elegir com a president al president delGrup del Partit Popular Europeu i eurodiputat perAlemanyaManfred Weber.[4]

Tots els seus membres formen part delGrup del Partit Popular Europeu alParlament Europeu, on són el principal grup des de 1999. El partit també es present a laComissió Europea, on té lapresidència des de 2004, elConsell Europeu i alComitè Europeu de les Regions,[5] així com a les assemblees parlamentàries delConsell d'Europa,[6] de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).[7][8]

El Partit Popular Europeu inclou partits tan importants com laUnió Demòcrata Cristiana d'Alemanya, elPartit Popular d'Espanya, laPlataforma Cívica dePolònia, elPartit Nacional Liberal deRomania oEls Republicans deFrança, i compta amb membres en tots els estats membres de la Unió Europea.[9]

Història

[modifica]

Segons la pàgina web, el Partit Popular Europeu «és la família política del centredreta, les arrels del qual s'enfonsen en el profund de la història i la civilització del continent europeu i que ha estat pioner en el projecte europeu des de la seva creació».[10]

Orígens

[modifica]
D'esquerra a dreta:Leo Tindemans,Piet Bukman iJacques Santer; expresidents del Partit Popular Europeu.

El partit va ser formalment fundat a Luxemburg el 8 de juliol de 1976 pels partitsalemanysUnió Demòcrata Cristiana iUnió Social Cristiana de Baviera, pelsbelguesCristià Demòcrata i Flamenc iCentre Demòcrata Humanista, l'irlandèsFine Gael, l'italiàDemocràcia Cristiana (actualment dissolt), elluxemburguèsPartit Popular Social Cristià i elsholandesos Partit Popular Catòlic, Unió Cristiana Històrica i Partit Antirevolucionari, actualment integrats a laCrida Demòcrata Cristiana.[11]

No obstant això, moltes associacions polítiques de centredreta ja existien per a llavors i poden ser vistes com a predecessores del Partit Popular Europeu. L'exemple més clar són els Nous Equips Internacionals de 1947, transformat en 1965 a la Unió Europea de Demòcrates Cristians, que al seu torn descendeix del Secretariat Permanent dels partits d'inspiració social-cristiana, fundat en 1925 per l'italiàLuigi Sturzo i elfrancèsGeorges Bidault.[12] També existia el Grup Demòcrata-Cristià en elParlament Europeu, que fins a 1979 es triaven en els diferents parlaments dels Estats membre de la Comunitat Europea.[13]

Si bé, els inicis no van ser senzills, ja que els partits alemanys apostaven per l'obertura del Partit Popular Europeu aconservadors iliberals per a evitar que elParlament Europeu fos controlat pelssocialistes, però van trobar l'oposició de la majoria dels partits. Això va donar com a resultat la creació de laUnió Demòcrata Europea, amb partits d'Àustria,Portugal, elRegne Unit,Suècia oGrècia, a més dels alemanys del PPE, que van establir una doble militància europea.[11]

Primeres eleccions europees

[modifica]

En 1979 es van celebrar les primeres eleccions directes per a triar elParlament Europeu, obtenint el Partit Popular Europeu 107 dels 410 escons en disputa, augmentant a 117 de 434 després de l'entrada deGrècia en laComunitat Europea. Aquestes eleccions van ser guanyades per la confederació de partits socialistes que van aconseguir 113 escons.[14]

En el V Congrés, celebrat en 1984 a la ciutat italiana deRoma, el partit va adoptar un Programa d'acció per a les segones eleccions directes al Parlament Europeu, que es van celebrar aquell mateix any guanyant 110 escons dels 434 en disputa, 20 per sota dels aconseguits pels socialistes.[15] Un any més tard seria triat elneerlandèsPiet Bukman com a líder del partit.[12]

En 1986 es va produir l'entrada d'Espanya iPortugal en la Comunitat Europea, la qual cosa va ampliar elParlament Europeu fins als 518 escons, augmentant en 9 escons la seva presència en la cambra gràcies a l'entrada del portuguèsPartit Socialdemòcrata i els espanyolsPartit Demòcrata Popular, laUnió Democràtica de Catalunya i elPartit Nacionalista Basc.[16][17]

Wilfried Martens, president del Partit Popular Europeu de 1990 fins a 2013.

En 1987, el Partit Popular Europeu va triar en el VII Congrés, celebrat aLuxemburg aJacques Santer com a president, durant tres anys en el càrrec i sent substituït perWilfried Martens en 1990 en el VIII Congrés a la ciutatirlandesa deDublín.[12] Un any abans, el PPE aconseguia 121 escons de 518 en les eleccions de 1989, gairebé 60 menys que els socialistes.[18]

Unificació del centredreta europeu

[modifica]
Sauli Niinistö, l'artífex de la integració de la Unió Democràtica en el Partit Popular Europeu.

La divisió del centredreta es va mantenir fins als anys 90, quan l'obertura ideològica del Partit Popular en cerca d'aconseguir majories que permetessin realitzar les seves idees, i després de l'entrada de nous països a laUnió Europea, va fer perdre força a laUnió Europea de Demòcrates Cristians que va acabar per ser absorbida pel PPE en 1999.[10] Ja en 2002 el polític finèsSauli Niinistö va impulsar la fusió de laUnió Demòcrata, de la qual era president, i el Partit Popular Europeu, ambWilfried Martens al capdavant, que es va fer realitat l'octubre de 2002, en el XV Congrés del PPE a la ciutatportuguesa d'Estoril.[19] Com a reconeixement als seus esforços, Niinistö va ser nomenat president honorari del Partit Popular Europeu aquell mateix any.[20]

Abans d'aquesta unió formal, l'1 de maig de 1992 els grups del PPE i de la UDE es van fusionar formant el Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Europeus, que després del resultat de les eleccions de 1994, on el Partit Popular va obtenir 157 escons dels 567 en disputa i els Demòcrates 26 diputats,[21] va aconseguir guanyar les eleccions de 1999 aconseguint 233 escons dels 626 del Parlament Europeu, enfront dels 180 delGrup del Partit Socialista Europeu.[22]

Durant aquests anys, la família popular va anar ampliant-se amb entrades com les delPartit Popularespanyol i delPartit Popularaustríac en 1991, els partits conservadors escandinaus, així com elPartit Popular del Tirol del Sud en 1993, elReagrupament Democràticxipriota i elPartit Popular Democristiàsuís en 1994, els partits dels països de l'est candidats a entrar en la Comunitat en 1996, o el partit italiàForza Itàlia en 1999.[9][12]

En aquest període també es va crear el Comitè de les Regions (1994), on el Partit Popular Europeu va arrencar amb 85 membres i la presidència a càrrec del francèsJacques Blanc, i diferents associacions vinculades al Partit Popular Europeu com laUnió Europea de Persones Majors en 1995 o la primera xarxaPIMES Europa en 1996, dissolta en 2012.[23]

Divisió pel federalisme europeu

[modifica]
José María Aznar al Congrés del PPE d'Estoril el 2002.

Després de l'arribada del segle XXI el Partit Popular Europeu aposta per la construcció federal de la Unió Europea amb la Convenció sobre el futur d'Europa per a la redacció de la Constitució Europea. Si bé, el XV Congrés de la ciutatportuguesa d'Estoril s'aprova el document «Una Constitució per a una Europa forta» on no s'aposta per un model determinat després de desavinences entre els conservadorsalemanys i elsespanyols,francesos,italians ianglesos.[24]

En les eleccions europees de 2004, el PPE va aconseguir 268 diputats, els seus millors resultats històrics, i aconseguint una diferència de més de 60 escons amb elPartit Socialista Europeu. Abans d'aquestes eleccions, van entrar nous partits com laitalianaCristians Democràtics Units, lafrancesa Agrupació per la República o elseslovacs Unió Demòcrata i Cristiana Eslovaca-Partit Democràtic iMoviment Democràtic Cristià, aquests com a observadors.[25]

En 2006 va començar una nova divisió en el Partit Popular Europeu, aquesta vegada per la dreta, ja que elPartit Conservadorbritànic i elPartit Democràtic Cívic deTxèquia van fundar el Moviment per a la Reforma Europea, una entitat de partits euroescèptics al marge delParlament Europeu que,[26] després de les eleccions del 2009 va formar elGrup dels Conservadors i Reformistes Europeus i posteriorment el partit europeuAliança dels Conservadors i Reformistes Europeus.[27] Malgrat aquesta divisió, el Partit Popular Europeu no va sofrir excessivament i va aconseguir formar un grup polític en el Parlament Europeu de 265 escons, enfront dels 184 delGrup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i els 55 diputats del nou grup euroescèptic.[28]

Després de la sortida dels partits més euroescèptics, en el Congrés de 2012 a la ciutatromanesa deBucarest, el PPE va aprovar un manifest on, entre les prioritats polítiques del partit, s'incloïen una «Unió política europea», la «realització del mercat únic europeu», l'«elecció directa delpresident de la Comissió Europea» i l'«enfortiment dels partits polítics europeus».[29][30]

El 8 d'octubre de 2013,Wilfried Martens va deixar el càrrec de president del Partit Popular Europeu per motius de salut, afligit d'uncàncer de pàncrees, morint l'endemà passat.[31] En substitució va ser nomenat el francèsJoseph Daul, membre deEls Republicans, i sent confirmat per l'Assemblea Política del PPE el 12 de novembre amb el suport de 112 dels 124 representants dels partits integrants.[32]

Jean-Claude Juncker al Congrés del Partit Popular Europeu en 2014.

Amb les bases acordades aBucarest, el Partit Popular Europeu va afrontar les eleccions de 2014 amb elluxemburguèsJean-Claude Juncker com a candidat a lapresidència de la Comissió Europea i aconseguint 212 diputats i un grup parlamentari de 221 escons, enfront dels 184 delPartit Socialista Europeu i els 191 delGrup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates.[33][34] Després de les eleccions, populars, socialistes i liberals van arribar a un acord amb el qual Juncker va aconseguir ser elegit com a president de la Comissió i el PPE va aconseguir una gran quota de poder amb lapresidència del Parlament Europeu els dos últims anys i mig de legislatura, així com altres 6 membres de la taula, i 13 comissaris de laComissió Juncker, aquests després d'acord delConsell Europeu.[35][36][37][38]

Crisi del Fidesz de Viktor Orbán

[modifica]
Viktor Orban a una cimera del PPE el desembre de 2012.

La disputa sobre la deriva autoritària del líderhongarès deFidesz,Viktor Orbán, va produir una fractura en el Partit Popular Europeu en vespres de leseleccions al Parlament Europeu de 2019.[39] D'una banda, el PPE s'ha mostrat poc inclinat durant anys a abordar les crítiques contra l'incompliment de les regles de l'Estat de Dret del Fidesz, expressades per part delParlament Europeu,[40] i per l'altre costat elpresident de la Comissió Europea en aquell moment,Jean-Claude Juncker, un prominent membre del PPE, va afirmar "que el seu lloc [el del Fidesz] no es troba en el si delGrup del Partit Popular Europeu".[41] Les campanyes d'Orbán contra el multimilionariGeorge Soros i Jean-Claude Juncker van produir àmplies ressonàncies aEuropa qüestionant l'esforç del Partit Popular Europeu per a promocionar al seu candidatManfred Weber com a pròxim president de la Comissió a la tardor 2019.[42][43]

Després d'anys de posposar una discussió interna sobre la deriva autoritària deFidesz, el PPE es va veure obligat a enfrontar-se al problema a dos mesos de les eleccions europees, ja que 13 partits membres van sol·licitar l'exclusió de Fidesz a causa dels seus atacs contraJean-Claude Juncker. Així 190 dels 193 delegats van decidir el 20 de març de 2019 aplicar-li una suspensió parcial al Fidesz. Això li va privar "fins a un altre avís" de vot i assistència a les reunions del Partit Popular Europeu, però continuà sent membre del PPE i es quedà en elGrup del Partit Popular Europeu delParlament Europeu, no complint la seva amenaça d'abandonar el PPE en cas de sanció.[44]

El darrer capítol de la disputa es va donar a inicis de 2021, quan elGrup del Partit Popular Europeu va començar una reforma reglamentària interna que permetia suspendre o excloure a les delegacions nacionals que no respectessin els valors del grup, un canvi enfocat a poder expulsar alFidesz, que va ser aprovada el 3 de març de 2021 i que va suposar la sortida voluntària del partit deViktor Orbán abans de la seva expulsió,[45] malgrat que el partithongarès va oferir una cooperació des de fora del mateix partit.[46] Això va accelerar també la sortida del Fidesz del Partit Popular Europeu, que mantenia la seva suspensió, i que es va formalitzar el 18 de març del mateix any.[47]

Etapa post Fidesz i Angela Merkel

[modifica]

El juny de 2022 el Partit Popular Europeu va celebrar el seu primer Congrés després de la sortida delFidesz i d'Angela Merkel del poder aAlemanya, on van escollir al president delGrup del Partit Popular Europeu i eurodiputat alemanyManfred Weber, com a president del partit. Amb la vista posada en leseleccions al Parlament Europeu de 2024, el partit es va conjurar per aconseguir nous escons en tots els estats membres de laUnió Europea i recuperar la confiança dels votants per tornar a ser el partit polític més fort de la unió, que estava sota mínims amb el control del govern de 7 dels 27 països de la Unió Europea,[4] i va tornar a designar l'alemanyaUrsula von der Leyen com a candidata a presidir la Comissió Europea.[48]

Líders històrics

[modifica]

Des de la seva fundació, el Partit Popular Europeu ha tingut set presidents i sis secretaris generals:

Prioritats polítiques

[modifica]

El Partit Popular Europeu marca les seves línies polítiques en els Congressos de la formació. Durant el XX Congrés celebrat en 2012 aBucarest, el partit va actualitzar el seu programa base, després de vint anys de la redacció de l'anterior en el Congrés d'Atenes de 1992,[49] i va aprovar un manifest polític en el qual es van sintetitzar els seus principals valors i prioritats polítiques.[50] A més, com a part de la campanya cap a les eleccions europees de 2019, a la ciutat irlandesa deZagreb, el partit va aprovar l'últim manifest electoral.[51]

Manifest

[modifica]
Imatge del XX Congrés del Partit Popular Europeu celebrat en 2012 aBucarest.

Entre els principals valors del Partit Popular Europeu, el manifest destaca:[49]

  • La llibertat com adret humà fonamental, unida a la responsabilitat.
  • El respecte a les tradicions i a l'associacionisme.
  • La solidaritat per a ajudar els més necessitats, els qui al seu torn han d'esforçar-se a millorar la seva situació dins de les seves capacitats.
  • L'assegurament d'unes finances públiques consolidades.
  • La preservació delmedi ambient.
  • La subsidiarietat.
  • Lademocràcia pluralista i l'economia social de mercat.

Programa base

[modifica]

En les prioritats del programa base del Partit Popular Europeu s'esmenten:[29][50]

Manifest electoral

[modifica]
Imatge del Congrés del Partit Popular Europeu celebrat en 2019 aZagreb.

Finalment, del manifest electoral del partit per a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, es destaca:[51]

Governança

[modifica]

El PPE opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la lleibelga. Els estatuts del Partit Popular Europeu (Statuts du Parti Populaire Européen) es van adoptar originàriament el 29 d'abril de 1976.

L'organització interna del Partit Popular Europeu es compon de tres estaments estatutaris, la Presidència, l'Assemblea Política i els Congressos, i de tres no reglamentats, que són les Cimeres, les Reunions ministerials i els Grups de Treball.

Presidència

[modifica]
Manfred Weber, president de Partit Popular Europeu.
Thanasis Bakolas, secretari general del Partit Popular Europeu.

La Presidència és l'òrgan executiu del partit. Decideix sobre les orientacions polítiques generals del PPE i presideix la seva Assemblea Política. La Presidència està composta pel president, deu vicepresidents, els presidents honoraris, el secretari general i el tresorer. El president delGrup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu, els presidents de laComissió Europea, el Parlament Europeu i elConsell Europeu, i l'Alt Representant (si són membres d'un partit del PPE) són tots vicepresidentsex officio.

Des de juny de 2022, la presidència del Partit Popular Europeu (ordenada segons els vots rebuts al Congrés del PPE celebrat aRotterdam) és la següent:[4][52]

Assemblea política

[modifica]
Assemblea política de febrer de 2020 del Partit Popular Europeu.

L'Assemblea Política defineix les posicions polítiques del Partit Popular Europeu entre els Congressos i decideix sobre les sol·licituds d'adhesió, les directrius polítiques i el pressupost. L'espai es reuneix almenys tres vegades a l'any.[53]

Formen part de l'Assemblea Política:

  • Els membres de la presidència del partit, inclosos els vicepresidentsex officio.
  • Els membres de la presidència del Grup del Partit Popular Europeu.
  • Els presidents dels partits membre i associats, així com de les associacions membre (o representant en el seu nom).
  • Els presidents de les delegacions nacionals del Grup Polític en el Parlament Europeu.
  • Els presidents dels grups del PPE en el Comitè de les Regions i en altres assemblees parlamentàries.

Congrés

[modifica]
Congrés de 2019 del Partit Popular Europeu aZagreb.

El Congrés és l'òrgan de decisió més alt del Partit Popular Europeu. Es compon de delegats dels partits membres, associacions del PPE, diputats delGrup del Partit Popular Europeu, la Presidència del PPE, caps de partit i de govern nacionals iComissaris europeus que pertanyen a un partit membre, amb el nombre de delegats ponderats d'acord amb la participació del partits dins del grup parlamentari, i delegats individuals elegits pels partits membres d'acord amb les normes dels partits membres.[54]

D'acord amb els estatuts del Partit Popular Europeu, el Congrés ha de reunir-se una vegada cada tres anys, però també es reuneix normalment durant els anys d'eleccions al Parlament Europeu (cada cinc anys), i també s'han convocat Congressos extraordinaris. El Congrés elegeix la Presidència del PPE cada tres anys, decideix sobre els principals documents polítics i programes electorals, i proporciona una plataforma per als caps de govern i líders dels partits.[55]

Cimeres

[modifica]
Cimera celebrada aBrussel·les el 12 de desembre de 2019.

Des de 1980, de manera prèvia a les reunions delConsell Europeu, els membres de més alt rang d'un govern pertanyent a un partit del Partit Popular Europeu (inclosos viceprimer ministres engoverns de coalició) i el líder del major partit a laoposició pertanyent al PPE, es reuneixen a fi d'examinar l'ordre del dia i coordinar les posicions en els diferents temes a tractar.

A més, assisteixen a les reunions la presidència del partit, els càrrecs més rellevants del Partit Popular Europeu en les institucions, com són el president de laComissió Europea o del Consell Europeu, i líders de partits membre de països no comunitaris.[56]

Reunions ministerials

[modifica]

Des de 2007, el Partit Popular Europeu organitza de manera regular, reunions ministerials abans de les reunions del Consell de la Unió Europea. Aquestes reunions tenen els mateixos objectius del cim: l'anàlisi de l'ordre del dia i la coordinació de posicions a tractar.

Aquestes reunions, a les quals acudeix un representant de cada país membre en la branca a debatre, generalment un ministre o un secretari d'Estat, així com membres especialitzats del Grup del Partit Popular Europeu, es divideixen en 10 àrees de treball configurades de la següent manera: afers exteriors, defensa, assumptes generals, assumptes econòmics i financers, interior, justícia, agricultura, energia, salut i comerç.[57]

Grups de Treball

[modifica]

Els grups de treball, si bé no estan en els estatuts del partit, són la columna vertebral de la labor política de Partit Popular Europeu. En ells, els representants dels partits membre poden desenvolupar les posicions estratègiques comunes sobre determinats aspectes polítics i presentar recomanacions per a aprovar en l'Assemblea Política.

Aquests grups també tenen mandats específics de treball per a la preparació de cimeres i congressos del PPE, i són els responsables de l'organització de conferències, taules rodones o altres esdeveniments que siguin interessants per a l'organització.[53]

Institucions europees

[modifica]

El PPE és el principal partit de laUnió Europea (UE), amb 166 diputats en elParlament Europeu, tots ells presents en elGrup del Partit Popular Europeu, el qual compta amb 178 membres en total.[58] A més compta amb 10 membres de laComissió Europea, inclosa la presidentaUrsula von der Leyen, i 11 en elConsell Europeu, on és el principal partit.[59]

Consell Europeu

[modifica]

El Partit Popular Europeu té onze caps d'Estat o de Govern, dels 27 que assisteixen a les cimeres delConsell Europeu, a més de la presidenta de laComissió Europea, sense dret a vot.

EstatRepresentantCàrrecPartit políticData d'entrada
ÀustriaÀustriaKarl NehammerCancellerPartit Popular d'Àustria6 de desembre de 2021
CroàciaCroàciaAndrej PlenkovićPrimer ministreUnió Democràtica Croata19 d'octubre de 2016
FinlàndiaFinlàndiaPetteri OrpoPrimer ministrePartit de la Coalició Nacional20 de juny de 2023
GrèciaGrèciaKiriakos MitsotakisPrimer ministreNova Democràcia8 de juliol de 2019
IrlandaIrlandaLeo VaradkarPrimer ministreFine Gael17 de desembre de 2022
LetòniaLetòniaEvika SiliņaPrimera ministraUnitat15 de setembre de 2023
LuxemburgLuxemburgLuc FriedenPrimer ministrePartit Popular Social Cristià17 de novembre de 2023
PolòniaPolòniaDonald TuskPrimer ministrePlataforma Cívica13 de desembre de 2023
RomaniaRomaniaKlaus IohannisPresidentPartit Nacional Liberal21 de desembre de 2014
SuèciaSuèciaUlf KristerssonPrimer ministrePartit Moderat18 d'octubre de 2022
CyprusXipreNíkos ChristodoulídisPresidentIndependent

(Suport deReagrupament Democràtic)

28 de febrer de 2023

Comissió Europea

[modifica]

Després de la victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, l'alemanyaUrsula von der Leyen va ser nominada pel partit com a presidenta de la Comissió. Va ser recolzada pelConsell Europeu i triada per majoria absoluta en elParlament Europeu. L'1 de desembre de 2019 laComissió von der Leyen va assumir oficialment el càrrec i incloïa a 10 titulars del PPE de 27 comissaris europeus.

EstatComissionatCàrrecPartit polític
AlemanyaAlemanyaUrsula von der LeyenPresidenta de la Comissió EuropeaUnió Demòcrata Cristiana d'Alemanya
LetòniaLetòniaValdis DombrovskisVicepresident executiu

Una economia al servei de les persones

Unitat
CroàciaCroàciaDubravka ŠuicaVicepresidenta

Democràcia i Demografia

Unió Democràtica Croata
GrèciaGrèciaMargaritis SkhinàsVicepresident

Protecció de l'estil de vida europeu
Promoció del Mode de Vida Europeu

Nova Democràcia
ÀustriaÀustriaJohannes HahnPressupost i AdministracióPartit Popular d'Àustria
IrlandaIrlandaMairead McGuinnessServeis Financers, Estabilitat Financera i Unió dels Mercats de CapitalsNova Democràcia
BulgàriaBulgàriaIliana IvanovaInnovació, Recerca, Cultura, Educació i JoventutCiutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària
CyprusXipreStella KyriakidesSalut i Seguretat AlimentàriaReagrupament Democràtic
RomaniaRomaniaAdina-Ioana VăleanTransportsPartit Nacional Liberal
HongriaHongriaOlivér VárhelyiVeïnatge i AmpliacióIndependent

(forma part a títol individual del PPE)

Parlament Europeu

[modifica]
Manfred Weber, president delGrup del Partit Popular Europeu.

El PPE té el grup més gran del Parlament Europeu: elGrup del Partit Popular Europeu. Tots els eurodiputats triats en llistes de partits membre del Partit Popular Europeu estan obligats a unir-se al grup del Parlament Europeu.[55] El Grup està presidit pel diputatalemanyManfred Weber des de l'any 2014.[60]

Comitè Europeu de les Regions

[modifica]

El Partit Popular Europeu també té grup polític a l'Assemblea Parlamentària del Comitè de les Regions, sent el major grup de la cambra, que inclouen presidents de governs regionals, alcaldes i membres de consells municipals dels 27 estats membre.[5] El Grup PPE té com a portaveu alpolac Olgierd Geblewicz, president dePomerània, i controla també la presidència del comitè amb elgrec Apostolos Tzitzikostas.[10][61]

Més enllà de la Unió Europea

[modifica]

El Partit Popular Europeu té nombroses presidències més enllà de laUnió Europea, especialment amb els seus partits membres associats, col·laboradors i observadors, i presència en altres cambres com elConsell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa o l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN.

Països de fora de la Unió Europea

[modifica]

El Partit Popular Europeu té membres associats, col·laboradors i observadors a 16 països de fora de laUnió Europea, tots del continent europeu o de l'àmbit d'influència mediterrani. En 3 d'aquests països tenen el control del Govern, a més de la presidència deSèrbia.

EstatRepresentantCàrrecPartit políticData d'entrada
MoldàviaMoldàviaMaia SanduPresidentaPartit d'Acció i Solidaritat24 de desembre de 2020
SèrbiaSèrbiaAleksandar VučićPresidentPartit Progressista Serbi31 de maig de 2017
SèrbiaSèrbiaAna BrnabićPrimer MinistrePartit Progressista Serbi29 de juny de 2017
 SuïssaViola AmherdPresidenta NEl Centre1 de gener de 2024

Consell d'Europa

[modifica]

El Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Cristians a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa defensa la llibertat d'expressió i d'informació, així com la lliure circulació d'idees i la tolerància religiosa. Promou el principi de subsidiarietat i autonomia local, així com la defensa de les minories nacionals, socials i d'un altre tipus.[62] El Grup PPE/DC, amb 168 membres, està dirigit perStella Kyriakides, deReagrupament Democràtic deXipre.[7][63]

El grup PPE/DC alConsell d'Europa també inclou membres de partits que no estan relacionats amb el mateix PPE, inclosos membres de laUnió Patriòtica (Liechtenstein), elPartit dels Ciutadans Progressistes (Liechtenstein), i laUnió Nacional i Democràtica (Mònaco).[64]

Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa

[modifica]

El Grup del Partit Popular Europeu a l'Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) és el grup polític més actiu d'aquest organisme. El Grup es reuneix regularment i promou les posicions del PPE. Els membres del Grup del PPE també participen en les missions de supervisió electoral de l'OSCE, està presidit perWalburga Habsburg Douglas (Suècia) i té com a vicepresidents aConsiglio Di Nino (Canadà),Vilija Aleknaitė Abramikiene (Lituània),Laura Allegrini (Itàlia) iGeorge Tsereteli (Geòrgia).[7]

El Grup també inclou membres de partits no relacionats amb el Partit Popular Europeu, que comparteixen objectius. Entre ells hi ha membres de laUnió Patriòtica (Liechtenstein), laUnió pel Principat (Mònaco), elPartit Conservador delRegne Unit, elPartit Conservador del Canadà i elPartit Republicà dels Estats Units.[65]

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

[modifica]

El PPE també és present i actiu a l'Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), i forma el Grup del Partit Popular Europeu i Membres Associats en aquest. Està dirigit pel polític alemany de la CDUKarl Lamers, que també és l'actual president de l'Assemblea. El Grup també incloïa membres delPartit Conservador del Canadà i elPartit Republicà dels Estats Units, però ara són membres del Grup Conservador.[7][8]

Relacions amb els Estats Units

[modifica]
Antonio López-Isturiz iWilfried Martens ambJohn McCain.

El Partit Popular Europeu té estretes relacions amb l'Institut Republicà Internacional (IRI), una organització finançada pel govern delsEstats Units especialment per promoure lademocràcia i la democratització. El PPE i l'IRI cooperen en el marc de la Iniciativa d'Associació Europea.[7][66][67]

El difunt president del PPE,Wilfried Martens, va donar suport al senadorJohn McCain, el candidat republicà a president, en les eleccions presidencials de 2008.[68] McCain també va ser president de l'IRI. En 2011 Martens i McCain van fer declaracions de premsa conjuntes expressant la seva preocupació per l'estat de la democràcia aUcraïna.[69]

Associacions globals

[modifica]

El Partit Popular Europeu és també membre d'altres associacions internacionals de centredreta, com són laUnió Internacional Demòcrata (IDU) i laInternacional Demòcrata de Centre (IDC-CDI), on són l'ala europea de l'entitat.[7][70][71]

Fundacions

[modifica]

El Partit Popular Europeu, després de la revisió de la regulació de la Unió Europea sobre partits polítics, que va permetre la creació de fundacions vinculades als partits, té tres entitats finançades directament pel PPE.

Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens

[modifica]

El Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens (que deu el seu nom al fundador del Partit Popular Europeu, elbelgaWilfried Martens) neix en 2007 com a laboratori d'idees oficial del PPE, agrupant actualment més de 50 fundacions i centres d'estudi, entre elles la Fundació Hanns Seidel i la FundacióKonrad Adenauer d'Alemanya, la Fundació Concordia i Llibertat i laFundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials d'Espanya, l'Institut per la DemocràciaKonstantinos Karamanlis deGrècia, la Fundació Jarl Hjalmarson deSuècia o l'Acadèmia política delPartit Popular d'Àustria, entre d'altres.[72]

Aquest centre té com a objectius «fer avançar el pensament decentredreta, la qual cosa contribueix a la formulació de polítiques nacionals i comunitàries, que serveixen com a marc per a les fundacions i acadèmies polítiques nacionals i estimular el debat públic sobre laUnió Europea». Les seves activitats es divideixen en diversos grups temàtics: «estructures de partit i institucions de la UE», «polítiqueseconòmiques isocials», «política exterior», «medi ambient ienergia», «valors ireligió» i «polítics i l'opinió pública europea».

El centre participa de l'elaboració dels documents electorals del Partit Popular Europeu, crea campanyes i accions com el «tellbarroso.eu» («Digues-li a Barroso»), fent costat a José Manuel Barroso per a la presidència de la Comissió en les eleccions de 2009, organitza seminaris i formacions polítiques sobre la Unió Europea, i produeix estudis de recerca i publicacions diverses vegades a l'any.[73]

Institut Robert Schuman

[modifica]

L'Institut Robert Schuman (abreujat d'Unió de l'Institut Robert Schuman per al Desenvolupament de la Democràcia a Europa central i oriental), liderat per l'eurodiputadaDoris Pack, és la institució per a la formació del Partit Popular Europeu, amb seu aBudapest,Hongria. Va ser fundada en 1995 i la seva activitat principal comprèn la formació política i ciutadana, especialment als països de l'est i del sud-est europeu.[74]

Fundació Robert Schuman

[modifica]

La Fundació Robert Schuman (abreujat deFundació Robert Schuman per a la cooperació entre els demòcrates cristians a Europa) és un grup de reflexió del Partit Popular Europeu que actua en favor de la construcció europea, sempre basada en els principis deRobert Schuman, un dels «Pares de laUnió Europea».[75] També ha creat un sistema de pràctiques en elParlament Europeu per a joves del centre i est d'Europa, així com d'Amèrica Llatina oRússia.[76]

Membres

[modifica]

Els estatuts del Partit Popular Europeu defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a dos, i els agrupa en quatre categories amb dret a vot (partit membre ordinari, associació membre i membre individual) i tres sense dret a vot (partit membre associat, partit membre col·laborador i partit membre observador).[55]

Membres ordinaris

[modifica]

Segons els estatuts del Partit Popular Europeu, es pot concedir la figura de membre ordinari a qualsevol partitdemòcrata cristià o d'ideologia similar, amb seu a laUnió Europea i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE.[55]

Actualment, els membres ordinaris són els següents:[9]

EstatNom (català)Nom (llengua del país)abr.Eurodiputats
AlemanyaAlemanyaUnió Demòcrata Cristiana d'AlemanyaChristlich Demokratische Union DeutschlandsCDU
23 / 96
Unió Social Cristiana de BavieraChristlich-Soziale Union in BayernCSU
6 / 96
ÀustriaÀustriaPartit Popular d'ÀustriaÖsterreichische VolksparteiÖVP
7 / 19
BèlgicaBèlgicaCristià Democràtic i FlamencChristen-Democratisch en VlaamsCD&V
2 / 21
Els CompromesosLes EngagésLE
1 / 21
BulgàriaBulgàriaCiutadans pel Desenvolupament Europeu de BulgàriaГраждани за европейско развитие на България
Gràjdani za Evropeisko Razvítie na Balgària
GERB
5 / 17
Demòcrates per una Bulgària FortaДемократи за силна България
Demokrati za Silna Bălgarija
BD
1 / 17
Moviment Bulgària pels CiutadansДвижение „България на гражданите“
Dvizhenie „Bulgariya na grazhdanite“
BCM
0 / 17
Unió de Forces DemocràtiquesСъюз на демократичните сили
Săjuz na Demokratičnite Sili
UDF
1 / 17
CroàciaCroàciaPartit Democristià CroatHrvatska Demokršćanska StrankaHDS
0 / 12
Unió Democràtica CroataHrvatska Demokratska ZajednicaHDZ
4 / 12
DinamarcaDinamarcaPartit Popular ConservadorDet Konservative FolkepartiDKF
1 / 14
Demòcrata CristiansKristenDemokraterneKD
0 / 14
EslovàquiaEslovàquiaAliançaAliancia-SzövetségAli
0 / 14
DemòcratesDemokrati
0 / 14
EslovàquiaSlovensko
1 / 14
Moviment Democràtic CristiàKresťanskodemokratické HnutieKDH
2 / 14
EslovèniaEslovèniaNova EslovèniaNova SlovenijaNSi
1 / 8
Partit Democràtic EslovèSlovenska Demokratska StrankaSDS
3 / 8
Partit Popular EslovèSlovenska Ljudska StrankaSLS
EspanyaEspanyaPartit PopularPartido PopularPP
13 / 59
EstòniaEstòniaUnió Pro Pàtria i Res PúblicaErakond Isamaa ja Res Publica LiitIRL
1 / 7
FinlàndiaFinlàndiaDemòcrata-CristiansSuomen KristillisdemokraatitSK
3 / 14
Partit de la Coalició NacionalKansallinen KokoomusKOK
0 / 14
FrançaFrançaEls RepublicansLes RépublicainsLR
7 / 79
GrèciaGrèciaNova DemocràciaΝέα Δημοκρατία
Néa Dimokratía
ND
7 / 21
HongriaHongriaPartit Popular DemocristiàKereszténydemokrata NéppártKDNP
1 / 21
IrlandaIrlandaFine GaelFine GaelFG
5 / 13
ItàliaItàliaAlternativa PopularAlternativa PopolareAP
0 / 76
Força ItàliaForza ItaliaFI
10 / 76
Partit Autonomista Trentino TirolèsPartito Autonomista Trentino TirolesePATT
0 / 76
Partit Popular del Tirol del SudSüdtiroler VolksparteiSVP
1 / 76
Populars per ItàliaPopolari per l'ItaliaPpI
0 / 76
Unió dels Demòcrates Cristians i de CentreUnione dei Democratici Cristiani e Democratici di CentroUDC
0 / 76
LetòniaLetòniaUnitatVienotībaV
3 / 8
LituàniaLituàniaUnió Patriòtica - Democristians LituansTėvynės Sąjunga - Lietuvos Krikščionys DemokrataiTS-LKD
4 / 11
LuxemburgLuxemburgPartit Popular Social CristiàChrëschtlech Sozial VolleksparteiCSV
2 / 6
MaltaMaltaPartit NacionalistaPartit NazzjonalistaPN
2 / 6
Països BaixosPaïsos BaixosCrida Demòcrata CristianaChristen Democratisch AppèlCDA
5 / 21
PolòniaPolòniaPartit Popular PolonèsPolskie Stronnictwo LudowePSL
2 / 52
Plataforma CívicaPlatforma ObywatelskaPO
11 / 52
PortugalPortugalPartido SocialdemòcrataPartido Social DemocrataPSD
6 / 21
Centre Democràtic Social / Partit PopularCentro Democrático Social / Partido PopularCDS/PP
1 / 21
RomaniaRomaniaPartit Nacional LiberalPartidul Naţional LiberalPNL
10 / 33
Partit del Moviment PopularPartidul Mișcarea PopularăPMP
2 / 33
Unió Democràtica dels Hongaresos de RomaniaUniunea Democrată a Maghiarilor din România
Romániai Magyar Demokrata Szövetség
RMDSZ/UDMR
2 / 33
SuèciaSuèciaPartit ModeratModeraternaM
4 / 21
Demòcrata-CristiansKristdemokraternaKD
1 / 21
TxèquiaTxèquiaTOP 09TOP 09TOP 09
2 / 21
Unió Democristiana–Partit Popular TxecoslovacKřesťanská a Demokratická Unie-Československá Strana LidováKDU-ČSL
2 / 21
CyprusXipreReagrupament DemocràticΔημοκρατικός Συναγερμός
Dimokratikós Sinayermós
DISY
2 / 6

Membres associats, col·laboradors i observadors

[modifica]

La figura de membre associat es pot atorgar a qualsevol partitdemòcrata cristià o d'ideologia similar, d'estats en procés d'entrada a laUnió Europea o d'estats pertanyents a l'Associació Europea de Lliure Comerç i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE. Aquests partits no poden participar de les decisions del PPE ni dels seus òrgans interns. Si l'Estat del partit es converteix en membre de la UE, el partit passa automàticament a ser membre ordinari.

L'estatus de col·laborador es concedeix a qualsevol partit polític fora de la Unió Europea, representat en unaorganització internacional com elConsell d'Europa, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i laUnió per la Mediterrània. La pertinença a laInternacional Demòcrata de Centre o a laUnió Demòcrata Internacional és un criteri positiu per la seva entrada.

Per acabar, la figura del partit observador es pot concedir a partits propers ideològicament al PPE d'estats membre de la Unió Europea, estats que hagin sol·licitat l'adhesió a la Unió, així com dels estats europeus que són membres del Consell d'Europa.[55]

Actualment formen part d'aquestes figures de membres, els següents partits:[9]

EstatNom (català)Nom (llengua del país)abr.Estat
AlbàniaAlbàniaPartit Democràtic d'AlbàniaPartia Demokratike e ShqipërisëPDSHAssociat
ArmèniaArmèniaPartit Republicà d'ArmèniaՀայաստանի Հանրապետական Կուսակցութուն
Hayastani Hanrapetakan Kusaktsutyun
HHKObservador
PatrimoniԺառանգություն
Zharangutyun
HERObservador
BelarúsBelarúsDemocràcia Cristiana BelarussaБеларуская хрысьціянская дэмакратыяBCDObservador
Moviment per la LlibertatMFFObservador
Partit Cívic Unit de BelarúsАб'яднаная грамадзянская партыя БеларусіUCPObservador
Bòsnia i HerzegovinaBòsnia i HercegovinaPartit d'Acció DemocràticaStranka Demokratske AkcijeSDAAssociat
Partit del Progrés DemocràticПартија демократског прогреса
Partija Demokratskog Progresa
PDPAssociat
Unió Democràtica Croata de Bòsnia i HercegovinaHrvatska Demokratska Zajednica Bosne i HercegovineHDZAssociat
Unió Democràtica Croata 1990Hrvatska Demokratska Zajednica 1990HDZ1990Observador
GeòrgiaGeòrgiaGeòrgia Europeaევროპული საქართველო
Evropuli Sakartvelo
ESObservador
Moviment Nacional Unitერთიანი ნაციონალური მოძრაობა
Ertiani Nazionaluri Modsraoba
ENMObservador
IslàndiaIslàndiaPartit de la IndependènciaSjálfstæðisflokkurinnxDAssociat
KosovoKosovoLliga Democràtica de KosovoLidhja Demokratike e KosovësLDKObservador
LíbanLíbanForces Libanesesالقوات اللبنانية
Al-Quwat Al-Lubnāniyya
Forces libanaises
Col·laborador
Falanges Libanesesحزب الكتائب اللبنانية
Ḥizb al-Katāʾib al-Lubnāniyya
Phalanges libanaises
Col·laborador
MacedòniaMacedònia del NordOrganització Revolucionària Interior Macedònia - Moviment Nacional BúlgarВнатрешна македонска револуционерна организација - Демократска партија за македонско национално единство
Vnatrešna Makedonska Revolucionerna Organizacija - Demokratska Partija za Makedonsko Nacionalno Edinstvo
VMRO-DPMNEAssociat
MoldàviaMoldàviaPartit d'Acció i SolidaritatPartidul Acțiune Solidi SolidaritatePASAssociat
Partit Liberal Democràtic de MoldàviaPartidul Liberal Democrat din MoldovaPLDMObservador
Partit Polític "Plataforma de la Dignitat i la Veritat"Partidul Politic „Platforma Demnitate și Adevăr”PPPDAObservador
MontenegroMontenegroPartit BosniàБошњачка странка
Bošnjačka stranka
BSAssociat
MarrocMarrocConcentració Nacional dels Independentsالتجمع الوطني للاحرار
ⴰⴳⵔⴰⵡ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵉ ⵢⵏⵙⵉⵎⴰⵏⵏ
Rassemblement National des Indépendants
RNICol·laborador
Partit de l'Istiqlalحزب الإستقلال
ⴰⴽⴰⴱⴰⵔ ⵏ ⵍⵉⵙⵜⵉⵇⵍⴰⵍ
Parti de l'indépendance
IstiqlalCol·laborador
NoruegaNoruegaPartit Conservador de NoruegaHøyreHAssociat
Partit DemocristiàKristelig FolkepartiKrFObservador
San MarinoSan MarinoPartit Demòcrata Cristià SanmarinèsPartito Democratico Cristiano SammarinesePDCSObservador
SèrbiaSèrbiaAliança d'Hongaresos de VoivodinaVajdasági Magyar Szövetség
Савез војвођанских Мађара
Savez vojvođanskih Mađara
CBMAssociat
Partit Progressista SerbiСрпска напредна странка
Srpska napredna stranka
SNSAssociat
 SuïssaEl CentreDie Mitte

Le CentreAlleanza del CentroAllianza dal Center

CVP/PDC/PPDAssociat
UcraïnaAliança Democràtica Ucraïnesa per a la ReformaУкраїнський демократичний альянс за реформи Віталія Кличка
Ukraiinski demokratitxni alians za reformi Vitàlia Klitxà
UDAR/УДАРAssociat
Unió Panucraïnesa "Pàtria"Всеукраїнське об'єднання "Батьківщина"
Vseukrayins'ke obyednannia "Bat'kivshchyna"
Associat
Unió SamopomichОб'єднання «Самопоміч»
Ob'yednannya «Samopomich»
Observador
Solidaritat EuropeaЄвропейська Солідарність
Jevropejśka Solidarnist
ESAssociat

Associacions

[modifica]

Les associacions membre del Partit Popular Europeu són organitzacions específiques que s'enfoquen en assumptes puntuals i que moltes vegades organitzen, per si mateixes, seminaris, conferències i altres esdeveniments. Segons el Reglament Intern del partit, les associacions membre «hauran de deixar clarament palesa en la seva denominació el seu vincle amb el PPE» i «permetre l'ingrés de les associacions nacionals corresponents dels Partits Membres ordinaris i associats».[55]

Actualment, aquesta condició s'ha concedit a les següents associacions:[77]

Aliança LGBT+ del Centredreta Europeu

[modifica]

L'Aliança LGBT+ va ser la darrera associació en sumar-se al Partit Popular Europeu, malgrat que es va fundar el 2013, amborganitzacions LGBT decentredreta d'Alemanya i elspaïsos nòrdics, amb l'objectiu de promoure elsdrets del col·lectiu. Actualment, està formada per 11 entitats de 10 estats diferents, i està presidida pelnoruec Helge Ytterøy L'orange de l'entitat Åpne Høyre.[78]

Dones del Partit Popular Europeu

[modifica]
Doris Pack al congrés del Partit Popular Europeu de 2012.

L'associació Dones del Partit Popular Europeu (EPP Women per les seves sigles en anglès) és reconeguda pel PPE com la seva organització oficial dedones. Liderada per l'eurodiputadaDoris Pack, i amb més de 50 organitzacions membre de tot Europa, es dedica a la promoció de la participació política de les dones i d'assumptes relacionats amb les dones.[79]

Estudiants Demòcrates Europeus

[modifica]
Estudiants Demòcrates Europeus en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu a Bucarest.

L'associació Estudiants Demòcrates Europeus (EDS per les seves sigles enanglès), és l'organització estudiantil del partit. Des de la seva fundació en 1958, l'associació reuneix joves estudiants i líders polítics per a promoure intercanvis políticsproeuropeus, valors generals com la llibertat, la democràcia i els drets humans, i treballar en pro de l'educació, com és el cas delProcés de Bolonya.[80]

L'entitat, liderada pelcatalàCarlo Giacomo Angrisano,[81] no és una organització centralitzada, sinó una "organització d'organitzacions" amb una estructura de xarxa l'objectiu de la qual és harmonitzar l'acció de tots els seus membres per a donar als estudiants una veu més forta. L'entitat compta amb 40 organitzacions membre, representant a més de 500.000 d'estudiants en més de 30 països.[82]

Joventuts del Partit Popular Europeu

[modifica]
Les Joventuts del Partit Popular Europeu en el XXI Congrés del PPE aBucarest.

Les Joventuts del Partit Popular Europeu (YEPP per les seves sigles en anglès) és l'organització oficial de joves del PPE i està liderada per laportuguesaLídia Pereira.[83] L'entitat, fundada en 1997 s'organitza segons els seus propis estatuts, i tria als seus propis representants, tan interns com en els diferents estaments del PPE.[84]

Com la resta d'organitzacions del Partit Popular Europeu, els seus membres són organitzacions de joventut dels partits membre. Amb 59 organitzacions, el seu objectiu és donar als joves un mitjà per a influir en les seves societats amb idees democratacristianes i conservadores. Reuneix a entre un i dos milions de joves de més de 40 països d'Europa.[85]

Pimes Europa

[modifica]
Roda de premsa de Pimes Europa en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu aBucarest.

La xarxa Pimes Europa (SME Union per les seves sigles en anglès) té com a objectiu millorar la política europea perquè sigui més oberta als petits i mitjansempresaris. Aquesta entitat té una especial importància per al Partit Popular Europeu, ja que considera a lesPimes com una important font de treball, prosperitat i creixement.

Una de les principals prioritats de l'associació, dirigida per l'eurodiputatIvan Stefanec, proposa reformar el marc legal de petites i mitjanes empreses a la Unió Europea, i promoure així els seus interessos a Europa perquè siguin veritable motor de l'economia del continent.[86]

Unió Europea de Persones Majors

[modifica]

La Unió Europea de Persones Majors (ESU per les seves sigles en anglès), va ser fundada a Madrid l'any 1995 i està liderada perAn Hermans del partitbelgaCristià Demòcrata i Flamenc. És l'organització política més gran de persones majors, amb més de 30 organitzacions de 26 estats.[87]

La ESCU està dedicada a la lluita pel millorament dels drets dels majors i la seva incorporació en la societat. Els seus objectius són la promoció del rol dels majors en una societat europea que avança en edat, la lluita contra la discriminació dels ancians, el sistema de pensions europeu, relacions intergeneracionals i la participació.[88]

Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians

[modifica]

La Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians (EUCDW per les seves sigles en anglès) és l'organització de treballadors del Partit Popular Europeu, que agrupa 18 organitzacions de diversos països europeus,[89] i està liderada per l'eurodiputatalemanyElmar Brok.

La EUCDW busca la unificació política d'una Europa democràtica, promoure el desenvolupament del PPE sobre les bases de l'ensenyament social cristià, representar i defensar els interessos dels treballadors en la política europea, treballar pels principis de l'ensenyament social cristià i augmentar la cooperació amb els treballadors i els seus representants per a concretar el model social europeu.[90]

Membres individuals

[modifica]

Finalment, tots els membres delGrup del Partit Popular Europeu elegits en una llista d'un partit membre són també membres individualsex officio de l'associació. També es poden convertir en membres individuals altres eurodiputats del Parlament Europeu a proposta de la Presidència de l'associació. Els drets de veu i vot dels membres individuals dins dels òrgans de l'associació, segons els estatuts, són personals i inalienables.[55]

Referències

[modifica]
  1. «10 preguntes clau per entendre les eleccions europees». Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 23 gener 2021].
  3. Guerra, Raquel. «Els tories de Cameron lideren el nou grup euroescèptic sorgit a la UE» (en castellà). El Confidencial, 25-06-2009. [Consulta: 23 gener 2021].
  4. 4,04,14,2Zsiros, Sandor «Els populars europeus proclamen president a Donald Tusk amb l'esperança de revertir el seu declivi» (en castellà). Euronews, 01-06-2022.
  5. 5,05,1«Delegacions nacionals» (en castellà). Comitè Europeu de les Regions. [Consulta: 9 febrer 2021].
  6. «Membres del Grup del Partit Popular Europeu» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. [Consulta: 23 gener 2021].
  7. 7,07,17,27,37,47,5«Més enllà de la Unió Europea» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 24 febrer 2021].
  8. 8,08,1«Membres de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN». Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. [Consulta: 24 febrer 2021].
  9. 9,09,19,29,3«Partits i socis» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 23 gener 2021].
  10. 10,010,110,2«Qui som?» (en anglès). Grup del Partit Popular Europeu al Comitè Europeu de les Regions. [Consulta: 9 febrer 2021].
  11. 11,011,1Tensen, Barend; Novotný, Vít; Ottavio, Federico; Van Hecke, Steven «Els orígens democratacristians del Partit Popular Europeu: Valors i rellevància per a les polítiques» (en anglès). Valors i rellevància per a les polítiques. Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens, novembre 2014 [Consulta: 23 febrer 2021].
  12. 12,012,112,212,3Sepulveda, Alberto «Congrés de la Internacional Demòcrata Cristiana» (en castellà). Revista de Estudios Internacionales, 6-1986 [Consulta: 23 febrer 2021].
  13. «Discurs del Sant Pare Pare IV al grup democratacristià del Parlament Europeu» (en castellà). Llibreria Editrice Vaticana, 14-10-1964. [Consulta: 23 febrer 2021].
  14. «Resultats de les eleccions europees de 1979» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  15. «Resultats de les eleccions europees de 1984» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  16. «Parlament Europeu: Distribució dels Eurodiputats espanyols en grups parlamentaris» (en castellà). historiaelectoral.com. [Consulta: 23 febrer 2021].
  17. Antich, José «El Partit Popular Europeu nega que AP vagi a entrar en el grup democratacristià» (en castellà). El País [Madrid], 28-01-1988.ISSN:1134-6582 [Consulta: 24 febrer 2021].
  18. «Resultats de les eleccions europees de 1989» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  19. Altafaj, Amadeu;Ayllón, Luis. «Prodi no es penedeix de titllar el pacte d'«estúpid» malgrat les crítiques» (en castellà). Diario ABC, 18-10-2002. [Consulta: 23 febrer 2021].
  20. «El nou president finlandès Sauli Niinistö, felicitació per la seva victòria electoral» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  21. «Resultats de les eleccions europees de 1994» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  22. «Resultats de les eleccions europees de 1999» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  23. «Celebració del 20è aniversari de la UEM: Continuant el camí cap a una Europa amb valor» (en anglès). Unió Europea de Persones Majors, 06-11-2015. [Consulta: 23 febrer 2021].
  24. Yárnoz, Carlos «La dreta europea enterra la seva defensa d'una Europa federal» (en castellà). El País [Madrid], 19-10-2002.ISSN:1134-6582.
  25. «Resultats de les eleccions europees de 2004» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  26. «Declaració sobre Europa de David Cameron» (en anglès britànic). BBC News, 28-05-2016. [Consulta: 24 febrer 2021].
  27. «Els diputats conservadors al Parlament Europeu formen un nou grup» (en anglès britànic). BBC News, 22-06-2009. [Consulta: 24 febrer 2021].
  28. «Resultats de les eleccions europees de 2009» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  29. 29,029,1Partit Popular Europeu «Programa base» (PDF) (en castellà). Congrés estatutari del PPE, 18-10-2012 [Consulta: 24 febrer 2021].
  30. Partit Popular Europeu «Manifest» (PDF) (en castellà). Congrés estatutari del PPE, 18-10-2012 [Consulta: 24 febrer 2021].
  31. «Mor el fins fa dos dies president del PP europeu, Wilfried Martens». 3/24, 10-10-2013. [Consulta: 23 febrer 2021].
  32. «L'ex primer ministre polonès Jerzy Buzek és escollit nou president de l'Eurocambra». Parlament Europeu, 12-11-2013. [Consulta: 23 febrer 2021].
  33. «Resultats de les eleccions europees de 2014» (en francès). europe-politique.eu. [Consulta: 24 febrer 2021].
  34. «Resultats de les eleccions europees de 2014» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 24 febrer 2021].
  35. «Els líders europeus proposen Jean-Claude Juncker com a nou president de la Comissió Europea». 3/24, 27-06-2014. [Consulta: 24 febrer 2021].
  36. «Comissió Juncker: un equip sòlid i experimentat sinònim de canvi» (en castellà). Comissió Europea, 10-09-2014. [Consulta: 24 febrer 2021].
  37. Consell Europeu «Decisió de 23 d'octubre de 2014 per la qual es nomena la Comissió Europea». Butlletí Oficial de l'Estat, 24-10-2014 [Consulta: 24 febrer 2021].
  38. Consell Europeu «Conclusions del Consell Europeu del 23 i 24 d'octubre» (en anglès). UEdocs, 24-10-2014 [Consulta: 24 febrer 2021].
  39. Bayer, Lili. «Crisi dels conservadors europeus: Estat del joc» (en anglès americà). Politico, 01-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
  40. «El Parlament Europeu vol sancionar Hongria pel seu “deteriorament” en drets humans i democràcia». La Vanguardia, 17-05-2017. [Consulta: 24 febrer 2021].
  41. Keating, Dave. «Orban vs Juncker pel futur del PPE» (en anglès). Berlin Policy Journal, 22-02-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
  42. Müller, Enrique «Orbán arremet contra els populars europeus per criticar la deriva autoritària d'Hongria» (en castellà). El País [Madrid], 04-03-2019.ISSN:1134-6582.
  43. Karnitschnig, Matthew. «El final de l'assumpte Orban» (en anglès americà). Politico, 04-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
  44. Manresa, Júlia. «El PP europeu suspèn de veu i vot el partit d'Orbán». Diari Ara, 20-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
  45. Sanhermelando, Juan. «El Fidesz de Viktor Orbán abandona el grup popular europeu just abans que li expulsin» (en castellà). El Español, 03-03-2021. [Consulta: 3 abril 2021].
  46. Sánchez, Rosalía. «Orbán vol negociar un estatus especial per a Fidesz en el Partit Popular Europeu» (en castellà). ABC, 08-12-2020. [Consulta: 3 abril 2021].
  47. «El Fidesz, el partit de Viktor Orban, abandona el Partit Popular Europeu» (en castellà). El Mundo, 18-03-2021. [Consulta: 3 abril 2021].
  48. «Així ha anat el debat dels candidats a la presidència de la Comissió Europea». Nació Digital, 23-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  49. 49,049,1Ibañez, Juan González «Els nacionalistes i el PP s'enfronten a Atenes per qüestions de protagonisme» (en castellà). El País [Madrid], 12-11-1992.ISSN:1134-6582.
  50. 50,050,1«El Congrés del PPE aprova el nou programa del partit, un nou manifest polític i noves resolucions i tria els seus nous òrgans directius» (en castellà). Internacional Demòcrata de Centre, 10-10-2019. [Consulta: 23 febrer 2021].
  51. 51,051,1«Manifest electoral 2019 del Partit Popular Europeu» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 23 febrer 2021].
  52. «Presidència del Partit Popular Europeu» (en anglès americà). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  53. 53,053,1«Assemblea Política del Partit Popular Europeu» (en anglès americà). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  54. «Congrés del Partit Popular Europeu» (en anglès americà). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  55. 55,055,155,255,355,455,555,6«Estatuts aprovats en el Congrès del Partit Popular Europeu del 20 i 21 de novembre de 2019 a Zagreb (Croàcia)» (en anglès). Partit Popular Europeu, 01-11-2019. [Consulta: 26 gener 2021].
  56. «Cimeres del Partit Popular Europeu» (en anglès americà). Partit Popular Europeu. [Consulta: 26 gener 2021].
  57. «Reunions ministerials de Partit Popular Europeu» (en anglès americà). Partit Popular Europeu. [Consulta: 26 gener 2021].
  58. «Eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 23 gener 2021].
  59. «Els comisaris» (en castellà). Comissió Europea, 09-10-2019. [Consulta: 23 gener 2021].
  60. «Organització» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 9 febrer 2021].
  61. «President del Comitè Europeu de les Regions» (en castellà). Comitè Europeu de les Regions. [Consulta: 9 febrer 2021].
  62. «Reglament del Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Cristians a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.» (en anglès britànic). Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Cristians. [Consulta: 24 febrer 2021].
  63. «Direcció del grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Cristians» (en anglès britànic). Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Cristians. [Consulta: 24 febrer 2021].
  64. «Membres de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Arxivat de l'original el 2017-09-13. [Consulta: 24 febrer 2021].
  65. «Membres per països» (en anglès britànic). Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. [Consulta: 24 febrer 2021].
  66. «Qui som?» (en anglès). Institut Republicà Internacional. [Consulta: 24 febrer 2021].
  67. «L'IRI exerceix d'amfitrió del president del Partit Popular Europeu» (en anglès). Institut Republicà Internacional, 09-02-2007. [Consulta: 24 febrer 2021].
  68. «La foto de portada del global-imperial: Obama-Yatseniuk» (en castellà). Rebelion, 15-03-2014. [Consulta: 24 febrer 2021].
  69. «Els polítics estatunidencs i europeus condemnen la prohibició de viatjar de Timoixenko» (en anglès). Grup de protecció de drets humans Kharkiv, 09-03-2011. [Consulta: 24 febrer 2021].
  70. «Membres de la Unió Internacional Demòcrata» (en anglès americà). Unió Internacional Demòcrata. [Consulta: 24 febrer 2021].
  71. «Membres de la Internacional Demòcrata de Centre» (en castellà). Internacional Demòcrata de Centre. [Consulta: 24 febrer 2021].
  72. «Xarxa del Centre d'Estudis Europeus Wildried Martens» (en anglès). Centre d'Estudis Europeus Wildried Martens. Arxivat de l'original el 2021-09-23. [Consulta: 26 gener 2021].
  73. «Sobre el Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens» (en anglès). Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens. [Consulta: 26 gener 2021].
  74. «Qui som l'Institut Robert Schuman» (en anglès americà). Institut Robert Schuman. Arxivat de l'original el 2020-12-29. [Consulta: 26 gener 2021].
  75. «Història de la vida de Robert Schuman» (en anglès). Fundació Robert Schuman. [Consulta: 26 gener 2021].
  76. «La Fundació Robert Schuman al cor d'Europa» (en anglès). Fundació Robert Schuman. [Consulta: 26 gener 2021].
  77. «Associacions i fundacions del Partit Popular Europeu» (en anglès americà). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  78. «Sobre nosaltres» (en anglès). Aliança LGBT+ del Centredreta Europeu. [Consulta: 9 març 2024].
  79. Error: hi haarxiuurl oarxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Sobre Dones del Partit Popular Europeu» (en anglès). Dones del Partit Popular Europeu. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: 25 gener 2021].
  80. «Historia d'Estudiants Demòcrates Europeus» (en anglès). Estudiants Demòcrates Europeus. [Consulta: 25 gener 2021].
  81. «Executiva d'Estudiants Demòcrates Europeus» (en anglès). Estudiants Demòcrates Europeus. [Consulta: 25 gener 2021].
  82. «Membres d'Estudiants Demòcrates Europeus» (en anglès). Estudiants Demòcrates Europeus. [Consulta: 25 gener 2021].
  83. «Executiva de les Joventuts del Partit Popular Europeu» (en anglès). Joventuts del Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  84. «Sobre les Joventuts del Partit Popular Europeu» (en anglès). Joventuts del Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  85. «Membres de les Joventuts del Partit Popular Europeu» (en anglès). Joventuts del Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  86. «Sobre Pimes Europa» (en anglès americà). Pimes Europa. [Consulta: 25 gener 2021].
  87. «Membres de la Unió Europea de Persones Majors» (en anglès americà). Unió Europea de Persones Majors. [Consulta: 25 gener 2021].
  88. «Sobre la Unió Europea de Persones Majors» (en anglès americà). Unió Europea de Persones Majors. [Consulta: 25 gener 2021].
  89. «Membres de la Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians» (en anglès americà). Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians. [Consulta: 25 gener 2021].
  90. «Sobre la Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians» (en anglès americà). [Consulta: 25 gener 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Partit Popular Europeu
  • Vegeu aquesta plantilla
Unió Europea Organitzacions polítiques a nivell de la Unió Europea
Actuals
Dissolts
Partits polítics no
reconeguts per la UE
Actuals
Dissolts
Aliances i confederacions
europees de partits polítics
Actuals
Dissolts
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_Europeu&oldid=35978683»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp