Segons la pàgina web, el Partit Popular Europeu «és la família política del centredreta, les arrels del qual s'enfonsen en el profund de la història i la civilització del continent europeu i que ha estat pioner en el projecte europeu des de la seva creació».[10]
No obstant això, moltes associacions polítiques de centredreta ja existien per a llavors i poden ser vistes com a predecessores del Partit Popular Europeu. L'exemple més clar són els Nous Equips Internacionals de 1947, transformat en 1965 a la Unió Europea de Demòcrates Cristians, que al seu torn descendeix del Secretariat Permanent dels partits d'inspiració social-cristiana, fundat en 1925 per l'italiàLuigi Sturzo i elfrancèsGeorges Bidault.[12] També existia el Grup Demòcrata-Cristià en elParlament Europeu, que fins a 1979 es triaven en els diferents parlaments dels Estats membre de la Comunitat Europea.[13]
Si bé, els inicis no van ser senzills, ja que els partits alemanys apostaven per l'obertura del Partit Popular Europeu aconservadors iliberals per a evitar que elParlament Europeu fos controlat pelssocialistes, però van trobar l'oposició de la majoria dels partits. Això va donar com a resultat la creació de laUnió Demòcrata Europea, amb partits d'Àustria,Portugal, elRegne Unit,Suècia oGrècia, a més dels alemanys del PPE, que van establir una doble militància europea.[11]
En 1979 es van celebrar les primeres eleccions directes per a triar elParlament Europeu, obtenint el Partit Popular Europeu 107 dels 410 escons en disputa, augmentant a 117 de 434 després de l'entrada deGrècia en laComunitat Europea. Aquestes eleccions van ser guanyades per la confederació de partits socialistes que van aconseguir 113 escons.[14]
En el V Congrés, celebrat en 1984 a la ciutat italiana deRoma, el partit va adoptar un Programa d'acció per a les segones eleccions directes al Parlament Europeu, que es van celebrar aquell mateix any guanyant 110 escons dels 434 en disputa, 20 per sota dels aconseguits pels socialistes.[15] Un any més tard seria triat elneerlandèsPiet Bukman com a líder del partit.[12]
Wilfried Martens, president del Partit Popular Europeu de 1990 fins a 2013.
En 1987, el Partit Popular Europeu va triar en el VII Congrés, celebrat aLuxemburg aJacques Santer com a president, durant tres anys en el càrrec i sent substituït perWilfried Martens en 1990 en el VIII Congrés a la ciutatirlandesa deDublín.[12] Un any abans, el PPE aconseguia 121 escons de 518 en les eleccions de 1989, gairebé 60 menys que els socialistes.[18]
Sauli Niinistö, l'artífex de la integració de la Unió Democràtica en el Partit Popular Europeu.
La divisió del centredreta es va mantenir fins als anys 90, quan l'obertura ideològica del Partit Popular en cerca d'aconseguir majories que permetessin realitzar les seves idees, i després de l'entrada de nous països a laUnió Europea, va fer perdre força a laUnió Europea de Demòcrates Cristians que va acabar per ser absorbida pel PPE en 1999.[10] Ja en 2002 el polític finèsSauli Niinistö va impulsar la fusió de laUnió Demòcrata, de la qual era president, i el Partit Popular Europeu, ambWilfried Martens al capdavant, que es va fer realitat l'octubre de 2002, en el XV Congrés del PPE a la ciutatportuguesa d'Estoril.[19] Com a reconeixement als seus esforços, Niinistö va ser nomenat president honorari del Partit Popular Europeu aquell mateix any.[20]
Abans d'aquesta unió formal, l'1 de maig de 1992 els grups del PPE i de la UDE es van fusionar formant el Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Europeus, que després del resultat de les eleccions de 1994, on el Partit Popular va obtenir 157 escons dels 567 en disputa i els Demòcrates 26 diputats,[21] va aconseguir guanyar les eleccions de 1999 aconseguint 233 escons dels 626 del Parlament Europeu, enfront dels 180 delGrup del Partit Socialista Europeu.[22]
En aquest període també es va crear el Comitè de les Regions (1994), on el Partit Popular Europeu va arrencar amb 85 membres i la presidència a càrrec del francèsJacques Blanc, i diferents associacions vinculades al Partit Popular Europeu com laUnió Europea de Persones Majors en 1995 o la primera xarxaPIMES Europa en 1996, dissolta en 2012.[23]
Després de l'arribada del segle XXI el Partit Popular Europeu aposta per la construcció federal de la Unió Europea amb la Convenció sobre el futur d'Europa per a la redacció de la Constitució Europea. Si bé, el XV Congrés de la ciutatportuguesa d'Estoril s'aprova el document «Una Constitució per a una Europa forta» on no s'aposta per un model determinat després de desavinences entre els conservadorsalemanys i elsespanyols,francesos,italians ianglesos.[24]
En les eleccions europees de 2004, el PPE va aconseguir 268 diputats, els seus millors resultats històrics, i aconseguint una diferència de més de 60 escons amb elPartit Socialista Europeu. Abans d'aquestes eleccions, van entrar nous partits com laitalianaCristians Democràtics Units, lafrancesa Agrupació per la República o elseslovacs Unió Demòcrata i Cristiana Eslovaca-Partit Democràtic iMoviment Democràtic Cristià, aquests com a observadors.[25]
Després de la sortida dels partits més euroescèptics, en el Congrés de 2012 a la ciutatromanesa deBucarest, el PPE va aprovar un manifest on, entre les prioritats polítiques del partit, s'incloïen una «Unió política europea», la «realització del mercat únic europeu», l'«elecció directa delpresident de la Comissió Europea» i l'«enfortiment dels partits polítics europeus».[29][30]
El 8 d'octubre de 2013,Wilfried Martens va deixar el càrrec de president del Partit Popular Europeu per motius de salut, afligit d'uncàncer de pàncrees, morint l'endemà passat.[31] En substitució va ser nomenat el francèsJoseph Daul, membre deEls Republicans, i sent confirmat per l'Assemblea Política del PPE el 12 de novembre amb el suport de 112 dels 124 representants dels partits integrants.[32]
Viktor Orban a una cimera del PPE el desembre de 2012.
La disputa sobre la deriva autoritària del líderhongarès deFidesz,Viktor Orbán, va produir una fractura en el Partit Popular Europeu en vespres de leseleccions al Parlament Europeu de 2019.[39] D'una banda, el PPE s'ha mostrat poc inclinat durant anys a abordar les crítiques contra l'incompliment de les regles de l'Estat de Dret del Fidesz, expressades per part delParlament Europeu,[40] i per l'altre costat elpresident de la Comissió Europea en aquell moment,Jean-Claude Juncker, un prominent membre del PPE, va afirmar "que el seu lloc [el del Fidesz] no es troba en el si delGrup del Partit Popular Europeu".[41] Les campanyes d'Orbán contra el multimilionariGeorge Soros i Jean-Claude Juncker van produir àmplies ressonàncies aEuropa qüestionant l'esforç del Partit Popular Europeu per a promocionar al seu candidatManfred Weber com a pròxim president de la Comissió a la tardor 2019.[42][43]
Després d'anys de posposar una discussió interna sobre la deriva autoritària deFidesz, el PPE es va veure obligat a enfrontar-se al problema a dos mesos de les eleccions europees, ja que 13 partits membres van sol·licitar l'exclusió de Fidesz a causa dels seus atacs contraJean-Claude Juncker. Així 190 dels 193 delegats van decidir el 20 de març de 2019 aplicar-li una suspensió parcial al Fidesz. Això li va privar "fins a un altre avís" de vot i assistència a les reunions del Partit Popular Europeu, però continuà sent membre del PPE i es quedà en elGrup del Partit Popular Europeu delParlament Europeu, no complint la seva amenaça d'abandonar el PPE en cas de sanció.[44]
El darrer capítol de la disputa es va donar a inicis de 2021, quan elGrup del Partit Popular Europeu va començar una reforma reglamentària interna que permetia suspendre o excloure a les delegacions nacionals que no respectessin els valors del grup, un canvi enfocat a poder expulsar alFidesz, que va ser aprovada el 3 de març de 2021 i que va suposar la sortida voluntària del partit deViktor Orbán abans de la seva expulsió,[45] malgrat que el partithongarès va oferir una cooperació des de fora del mateix partit.[46] Això va accelerar també la sortida del Fidesz del Partit Popular Europeu, que mantenia la seva suspensió, i que es va formalitzar el 18 de març del mateix any.[47]
El juny de 2022 el Partit Popular Europeu va celebrar el seu primer Congrés després de la sortida delFidesz i d'Angela Merkel del poder aAlemanya, on van escollir al president delGrup del Partit Popular Europeu i eurodiputat alemanyManfred Weber, com a president del partit. Amb la vista posada en leseleccions al Parlament Europeu de 2024, el partit es va conjurar per aconseguir nous escons en tots els estats membres de laUnió Europea i recuperar la confiança dels votants per tornar a ser el partit polític més fort de la unió, que estava sota mínims amb el control del govern de 7 dels 27 països de la Unió Europea,[4] i va tornar a designar l'alemanyaUrsula von der Leyen com a candidata a presidir la Comissió Europea.[48]
El Partit Popular Europeu marca les seves línies polítiques en els Congressos de la formació. Durant el XX Congrés celebrat en 2012 aBucarest, el partit va actualitzar el seu programa base, després de vint anys de la redacció de l'anterior en el Congrés d'Atenes de 1992,[49] i va aprovar un manifest polític en el qual es van sintetitzar els seus principals valors i prioritats polítiques.[50] A més, com a part de la campanya cap a les eleccions europees de 2019, a la ciutat irlandesa deZagreb, el partit va aprovar l'últim manifest electoral.[51]
L'enfortiment de l'una política comuna d'immigració i asil i la integració dels immigrants.
La continuació de l'expansió de laUnió Europea, el desenvolupament de l'Associació Oriental i d'un marc de relació especial amb els països que no poden o no desitgen adherir-se a la unió.
El PPE opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la lleibelga. Els estatuts del Partit Popular Europeu (Statuts du Parti Populaire Européen) es van adoptar originàriament el 29 d'abril de 1976.
L'organització interna del Partit Popular Europeu es compon de tres estaments estatutaris, la Presidència, l'Assemblea Política i els Congressos, i de tres no reglamentats, que són les Cimeres, les Reunions ministerials i els Grups de Treball.
La Presidència és l'òrgan executiu del partit. Decideix sobre les orientacions polítiques generals del PPE i presideix la seva Assemblea Política. La Presidència està composta pel president, deu vicepresidents, els presidents honoraris, el secretari general i el tresorer. El president delGrup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu, els presidents de laComissió Europea, el Parlament Europeu i elConsell Europeu, i l'Alt Representant (si són membres d'un partit del PPE) són tots vicepresidentsex officio.
Des de juny de 2022, la presidència del Partit Popular Europeu (ordenada segons els vots rebuts al Congrés del PPE celebrat aRotterdam) és la següent:[4][52]
Assemblea política de febrer de 2020 del Partit Popular Europeu.
L'Assemblea Política defineix les posicions polítiques del Partit Popular Europeu entre els Congressos i decideix sobre les sol·licituds d'adhesió, les directrius polítiques i el pressupost. L'espai es reuneix almenys tres vegades a l'any.[53]
Formen part de l'Assemblea Política:
Els membres de la presidència del partit, inclosos els vicepresidentsex officio.
Els membres de la presidència del Grup del Partit Popular Europeu.
Els presidents dels partits membre i associats, així com de les associacions membre (o representant en el seu nom).
Els presidents de les delegacions nacionals del Grup Polític en el Parlament Europeu.
Els presidents dels grups del PPE en el Comitè de les Regions i en altres assemblees parlamentàries.
Congrés de 2019 del Partit Popular Europeu aZagreb.
El Congrés és l'òrgan de decisió més alt del Partit Popular Europeu. Es compon de delegats dels partits membres, associacions del PPE, diputats delGrup del Partit Popular Europeu, la Presidència del PPE, caps de partit i de govern nacionals iComissaris europeus que pertanyen a un partit membre, amb el nombre de delegats ponderats d'acord amb la participació del partits dins del grup parlamentari, i delegats individuals elegits pels partits membres d'acord amb les normes dels partits membres.[54]
D'acord amb els estatuts del Partit Popular Europeu, el Congrés ha de reunir-se una vegada cada tres anys, però també es reuneix normalment durant els anys d'eleccions al Parlament Europeu (cada cinc anys), i també s'han convocat Congressos extraordinaris. El Congrés elegeix la Presidència del PPE cada tres anys, decideix sobre els principals documents polítics i programes electorals, i proporciona una plataforma per als caps de govern i líders dels partits.[55]
Cimera celebrada aBrussel·les el 12 de desembre de 2019.
Des de 1980, de manera prèvia a les reunions delConsell Europeu, els membres de més alt rang d'un govern pertanyent a un partit del Partit Popular Europeu (inclosos viceprimer ministres engoverns de coalició) i el líder del major partit a laoposició pertanyent al PPE, es reuneixen a fi d'examinar l'ordre del dia i coordinar les posicions en els diferents temes a tractar.
A més, assisteixen a les reunions la presidència del partit, els càrrecs més rellevants del Partit Popular Europeu en les institucions, com són el president de laComissió Europea o del Consell Europeu, i líders de partits membre de països no comunitaris.[56]
Des de 2007, el Partit Popular Europeu organitza de manera regular, reunions ministerials abans de les reunions del Consell de la Unió Europea. Aquestes reunions tenen els mateixos objectius del cim: l'anàlisi de l'ordre del dia i la coordinació de posicions a tractar.
Aquestes reunions, a les quals acudeix un representant de cada país membre en la branca a debatre, generalment un ministre o un secretari d'Estat, així com membres especialitzats del Grup del Partit Popular Europeu, es divideixen en 10 àrees de treball configurades de la següent manera: afers exteriors, defensa, assumptes generals, assumptes econòmics i financers, interior, justícia, agricultura, energia, salut i comerç.[57]
Els grups de treball, si bé no estan en els estatuts del partit, són la columna vertebral de la labor política de Partit Popular Europeu. En ells, els representants dels partits membre poden desenvolupar les posicions estratègiques comunes sobre determinats aspectes polítics i presentar recomanacions per a aprovar en l'Assemblea Política.
Aquests grups també tenen mandats específics de treball per a la preparació de cimeres i congressos del PPE, i són els responsables de l'organització de conferències, taules rodones o altres esdeveniments que siguin interessants per a l'organització.[53]
El Partit Popular Europeu té onze caps d'Estat o de Govern, dels 27 que assisteixen a les cimeres delConsell Europeu, a més de la presidenta de laComissió Europea, sense dret a vot.
Després de la victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, l'alemanyaUrsula von der Leyen va ser nominada pel partit com a presidenta de la Comissió. Va ser recolzada pelConsell Europeu i triada per majoria absoluta en elParlament Europeu. L'1 de desembre de 2019 laComissió von der Leyen va assumir oficialment el càrrec i incloïa a 10 titulars del PPE de 27 comissaris europeus.
El PPE té el grup més gran del Parlament Europeu: elGrup del Partit Popular Europeu. Tots els eurodiputats triats en llistes de partits membre del Partit Popular Europeu estan obligats a unir-se al grup del Parlament Europeu.[55] El Grup està presidit pel diputatalemanyManfred Weber des de l'any 2014.[60]
El Partit Popular Europeu també té grup polític a l'Assemblea Parlamentària del Comitè de les Regions, sent el major grup de la cambra, que inclouen presidents de governs regionals, alcaldes i membres de consells municipals dels 27 estats membre.[5] El Grup PPE té com a portaveu alpolac Olgierd Geblewicz, president dePomerània, i controla també la presidència del comitè amb elgrec Apostolos Tzitzikostas.[10][61]
El Partit Popular Europeu té membres associats, col·laboradors i observadors a 16 països de fora de laUnió Europea, tots del continent europeu o de l'àmbit d'influència mediterrani. En 3 d'aquests països tenen el control del Govern, a més de la presidència deSèrbia.
El Grup del Partit Popular Europeu i dels Demòcrates Cristians a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa defensa la llibertat d'expressió i d'informació, així com la lliure circulació d'idees i la tolerància religiosa. Promou el principi de subsidiarietat i autonomia local, així com la defensa de les minories nacionals, socials i d'un altre tipus.[62] El Grup PPE/DC, amb 168 membres, està dirigit perStella Kyriakides, deReagrupament Democràtic deXipre.[7][63]
El Partit Popular Europeu té estretes relacions amb l'Institut Republicà Internacional (IRI), una organització finançada pel govern delsEstats Units especialment per promoure lademocràcia i la democratització. El PPE i l'IRI cooperen en el marc de la Iniciativa d'Associació Europea.[7][66][67]
El difunt president del PPE,Wilfried Martens, va donar suport al senadorJohn McCain, el candidat republicà a president, en les eleccions presidencials de 2008.[68] McCain també va ser president de l'IRI. En 2011 Martens i McCain van fer declaracions de premsa conjuntes expressant la seva preocupació per l'estat de la democràcia aUcraïna.[69]
El Partit Popular Europeu, després de la revisió de la regulació de la Unió Europea sobre partits polítics, que va permetre la creació de fundacions vinculades als partits, té tres entitats finançades directament pel PPE.
Aquest centre té com a objectius «fer avançar el pensament decentredreta, la qual cosa contribueix a la formulació de polítiques nacionals i comunitàries, que serveixen com a marc per a les fundacions i acadèmies polítiques nacionals i estimular el debat públic sobre laUnió Europea». Les seves activitats es divideixen en diversos grups temàtics: «estructures de partit i institucions de la UE», «polítiqueseconòmiques isocials», «política exterior», «medi ambient ienergia», «valors ireligió» i «polítics i l'opinió pública europea».
El centre participa de l'elaboració dels documents electorals del Partit Popular Europeu, crea campanyes i accions com el «tellbarroso.eu» («Digues-li a Barroso»), fent costat a José Manuel Barroso per a la presidència de la Comissió en les eleccions de 2009, organitza seminaris i formacions polítiques sobre la Unió Europea, i produeix estudis de recerca i publicacions diverses vegades a l'any.[73]
L'Institut Robert Schuman (abreujat d'Unió de l'Institut Robert Schuman per al Desenvolupament de la Democràcia a Europa central i oriental), liderat per l'eurodiputadaDoris Pack, és la institució per a la formació del Partit Popular Europeu, amb seu aBudapest,Hongria. Va ser fundada en 1995 i la seva activitat principal comprèn la formació política i ciutadana, especialment als països de l'est i del sud-est europeu.[74]
La Fundació Robert Schuman (abreujat deFundació Robert Schuman per a la cooperació entre els demòcrates cristians a Europa) és un grup de reflexió del Partit Popular Europeu que actua en favor de la construcció europea, sempre basada en els principis deRobert Schuman, un dels «Pares de laUnió Europea».[75] També ha creat un sistema de pràctiques en elParlament Europeu per a joves del centre i est d'Europa, així com d'Amèrica Llatina oRússia.[76]
Els estatuts del Partit Popular Europeu defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a dos, i els agrupa en quatre categories amb dret a vot (partit membre ordinari, associació membre i membre individual) i tres sense dret a vot (partit membre associat, partit membre col·laborador i partit membre observador).[55]
Segons els estatuts del Partit Popular Europeu, es pot concedir la figura de membre ordinari a qualsevol partitdemòcrata cristià o d'ideologia similar, amb seu a laUnió Europea i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE.[55]
Actualment, els membres ordinaris són els següents:[9]
La figura de membre associat es pot atorgar a qualsevol partitdemòcrata cristià o d'ideologia similar, d'estats en procés d'entrada a laUnió Europea o d'estats pertanyents a l'Associació Europea de Lliure Comerç i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE. Aquests partits no poden participar de les decisions del PPE ni dels seus òrgans interns. Si l'Estat del partit es converteix en membre de la UE, el partit passa automàticament a ser membre ordinari.
Per acabar, la figura del partit observador es pot concedir a partits propers ideològicament al PPE d'estats membre de la Unió Europea, estats que hagin sol·licitat l'adhesió a la Unió, així com dels estats europeus que són membres del Consell d'Europa.[55]
Actualment formen part d'aquestes figures de membres, els següents partits:[9]
Внатрешна македонска револуционерна организација - Демократска партија за македонско национално единство Vnatrešna Makedonska Revolucionerna Organizacija - Demokratska Partija za Makedonsko Nacionalno Edinstvo
Les associacions membre del Partit Popular Europeu són organitzacions específiques que s'enfoquen en assumptes puntuals i que moltes vegades organitzen, per si mateixes, seminaris, conferències i altres esdeveniments. Segons el Reglament Intern del partit, les associacions membre «hauran de deixar clarament palesa en la seva denominació el seu vincle amb el PPE» i «permetre l'ingrés de les associacions nacionals corresponents dels Partits Membres ordinaris i associats».[55]
Actualment, aquesta condició s'ha concedit a les següents associacions:[77]
L'Aliança LGBT+ va ser la darrera associació en sumar-se al Partit Popular Europeu, malgrat que es va fundar el 2013, amborganitzacions LGBT decentredreta d'Alemanya i elspaïsos nòrdics, amb l'objectiu de promoure elsdrets del col·lectiu. Actualment, està formada per 11 entitats de 10 estats diferents, i està presidida pelnoruec Helge Ytterøy L'orange de l'entitat Åpne Høyre.[78]
Doris Pack al congrés del Partit Popular Europeu de 2012.
L'associació Dones del Partit Popular Europeu (EPP Women per les seves sigles en anglès) és reconeguda pel PPE com la seva organització oficial dedones. Liderada per l'eurodiputadaDoris Pack, i amb més de 50 organitzacions membre de tot Europa, es dedica a la promoció de la participació política de les dones i d'assumptes relacionats amb les dones.[79]
Estudiants Demòcrates Europeus en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu a Bucarest.
L'associació Estudiants Demòcrates Europeus (EDS per les seves sigles enanglès), és l'organització estudiantil del partit. Des de la seva fundació en 1958, l'associació reuneix joves estudiants i líders polítics per a promoure intercanvis políticsproeuropeus, valors generals com la llibertat, la democràcia i els drets humans, i treballar en pro de l'educació, com és el cas delProcés de Bolonya.[80]
L'entitat, liderada pelcatalàCarlo Giacomo Angrisano,[81] no és una organització centralitzada, sinó una "organització d'organitzacions" amb una estructura de xarxa l'objectiu de la qual és harmonitzar l'acció de tots els seus membres per a donar als estudiants una veu més forta. L'entitat compta amb 40 organitzacions membre, representant a més de 500.000 d'estudiants en més de 30 països.[82]
Les Joventuts del Partit Popular Europeu en el XXI Congrés del PPE aBucarest.
Les Joventuts del Partit Popular Europeu (YEPP per les seves sigles en anglès) és l'organització oficial de joves del PPE i està liderada per laportuguesaLídia Pereira.[83] L'entitat, fundada en 1997 s'organitza segons els seus propis estatuts, i tria als seus propis representants, tan interns com en els diferents estaments del PPE.[84]
Com la resta d'organitzacions del Partit Popular Europeu, els seus membres són organitzacions de joventut dels partits membre. Amb 59 organitzacions, el seu objectiu és donar als joves un mitjà per a influir en les seves societats amb idees democratacristianes i conservadores. Reuneix a entre un i dos milions de joves de més de 40 països d'Europa.[85]
Roda de premsa de Pimes Europa en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu aBucarest.
La xarxa Pimes Europa (SME Union per les seves sigles en anglès) té com a objectiu millorar la política europea perquè sigui més oberta als petits i mitjansempresaris. Aquesta entitat té una especial importància per al Partit Popular Europeu, ja que considera a lesPimes com una important font de treball, prosperitat i creixement.
Una de les principals prioritats de l'associació, dirigida per l'eurodiputatIvan Stefanec, proposa reformar el marc legal de petites i mitjanes empreses a la Unió Europea, i promoure així els seus interessos a Europa perquè siguin veritable motor de l'economia del continent.[86]
La Unió Europea de Persones Majors (ESU per les seves sigles en anglès), va ser fundada a Madrid l'any 1995 i està liderada perAn Hermans del partitbelgaCristià Demòcrata i Flamenc. És l'organització política més gran de persones majors, amb més de 30 organitzacions de 26 estats.[87]
La ESCU està dedicada a la lluita pel millorament dels drets dels majors i la seva incorporació en la societat. Els seus objectius són la promoció del rol dels majors en una societat europea que avança en edat, la lluita contra la discriminació dels ancians, el sistema de pensions europeu, relacions intergeneracionals i la participació.[88]
La Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians (EUCDW per les seves sigles en anglès) és l'organització de treballadors del Partit Popular Europeu, que agrupa 18 organitzacions de diversos països europeus,[89] i està liderada per l'eurodiputatalemanyElmar Brok.
La EUCDW busca la unificació política d'una Europa democràtica, promoure el desenvolupament del PPE sobre les bases de l'ensenyament social cristià, representar i defensar els interessos dels treballadors en la política europea, treballar pels principis de l'ensenyament social cristià i augmentar la cooperació amb els treballadors i els seus representants per a concretar el model social europeu.[90]
Finalment, tots els membres delGrup del Partit Popular Europeu elegits en una llista d'un partit membre són també membres individualsex officio de l'associació. També es poden convertir en membres individuals altres eurodiputats del Parlament Europeu a proposta de la Presidència de l'associació. Els drets de veu i vot dels membres individuals dins dels òrgans de l'associació, segons els estatuts, són personals i inalienables.[55]
↑«Membres per països» (en anglès britànic). Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. [Consulta: 24 febrer 2021].
↑«Sobre nosaltres» (en anglès). Aliança LGBT+ del Centredreta Europeu. [Consulta: 9 març 2024].
↑Error: hi haarxiuurl oarxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Sobre Dones del Partit Popular Europeu» (en anglès). Dones del Partit Popular Europeu. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: 25 gener 2021].
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_Piet_Bukman_(CPTB)_-_NL-HaNA_Anefo_930-6917_WM357.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
_Brexit_debate_-_Manfred_Weber_(EPP%2c_Germany)_(48753411591)_(cropped).jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped)_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
_2019.07.16._Ursula_von_der_Leyen_presents_her_vision_to_MEPs_2_(cropped).jpg)
_-_Democracy_and_demography_(48838221291)_(cropped_3.4).jpg)
_-_Protecting_our_European_way_of_life_(48838400957)_(cropped).jpg)
_A23A0071_(48098290807)_(cropped).jpg)
_-_innovation_and_youth._(48822420931)_(cropped).jpg)
_-_Health_(48828012607)_(cropped2).jpg)
-_Commissioner_Designate_-_European_Green_Deal_(49063874993)_(cropped).jpg)
.jpg)
_group_(48188712246).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
