| XV Legislatura | |
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| President | Josep Rull i Andreu,JxCat des del dia 10 de juny de 2024[1] |
| Vicepresidenta primera | Raquel Sans i Guerra,ERC des del dia 10 de juny de 2024 |
| Vicepresident segon | David Pérez i Ibáñez,PSC des del dia 10 de juny de 2024 |
| President de la Generalitat | Salvador Illa i Roca,PSC-Units Per Avançar des del dia 8 d'agost de 2024 |
| Estructura | |
| Membres | 135 |
 | |
| Grups polítics | |
| Comissions | 23 Afers Institucionals Economia, Finances i Pressupost Empresa i Ocupació Justícia Interior Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Ensenyament i Universitats Territori i Sostenibilitat Benestar, Família i Immigració Cultura i Llengua Salut Reglament Estatut dels Diputats Peticions Matèries Secretes o Reservades Síndic de Greuges Sindicatura de Comptes Actuació de la CCMA Igualtat de les Persones Polítiques de Joventut Acció Exterior i Unió Europea Cooperació i Solidaritat |
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional |
| Última elecció | 12 de maig de 2024[2] |
| Lloc de reunió | |
 | |
| Palau del Parlament de Catalunya | |
| Lloc web | |
| www.parlament.cat | |
ElParlament de Catalunya (castellà:Parlamento de Cataluña,occità:Parlament de Catalonha) és l'òrgan legislatiu de laGeneralitat de Catalunya.[3] És una de les institucions que formen laGeneralitat de Catalunya, juntament amb laPresidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu oGovern, elConsell de Garanties Estatutàries, elSíndic de Greuges, laSindicatura de Comptes i elConsell de l'Audiovisual de Catalunya.[4] L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006[4] defineix el Parlament com aquell que:[3]
La seva composició ha de ser d'entre 100 i 150 diputats,[4] actualment està format per 135diputats, que s'elegeixen per sufragi universal. Les seves sessions són dutes a terme alPalau del Parlament alparc de la Ciutadella deBarcelona.
Els primers antecedents es remunten al segle xi, amb laCort Comtal de Barcelona i lesAssemblees de Pau i Treva, evolucionant en laCort de General de Catalunya. El Parlament actual es va establir el 1932, durant laSegona República Espanyola. Després de laGuerra Civil (1936-1939) va exiliar-se i es va restablir definitivament l'any 1980.[5]
Establertes el 1283, segonsThomas Bisson, lesCorts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d'unparlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglèsCharles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle xiv.[6]
Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle xi, amb les assemblees dePau i Treva i laCort Comtal. Durant el regnat deJaume I, la Cort Comtal es transformà en lesCorts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tresbraços: elbraç militar, que reunia els representants de la noblesa; elbraç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i elbraç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.
Alsegle xiv, de lesCorts Generals sorgeix un organisme permanent, laDiputació del General o Generalitat. Durant els segles xvi ixvii, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de laCasa d'Àustria, que governaven des deMadrid.
Al segle xviii, després de laGuerra de Successió, elDecret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern.
No va ser fins al segle xx que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, laMancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura deMiguel Primo de Rivera.
Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.
El1931, s'instituí laGeneralitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Lesprimeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el20 de novembre de1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el6 de desembre del mateix any. LaGuerra Civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el1938.
A la fosca etapa entre el1939 i el1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forcesdemocràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en unassumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts delsfeixismesitalià ialemany.
El Parlament actual fou restaurat poc després que la Generalitat de Catalunya, i legalitzat formalment amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979.Jaume Giménez Serra, ordenança del Parlament quan va ser tancat arran de l'avenç de les tropes del bàndol sollevat, va ser la persona qui obrí les portes d'aquest edifici quaranta-un anys després de tancar-les.[7] Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el20 de març de1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el10 d'abril del mateix any.
El27 d'octubre de2017 es va aprovar una DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en una votació secreta amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc, absent la majoria de l'oposició en protesta. (anul·lada pelTribunal Constitucional, a causa del recurs delGovern d'Espanya).
El marc jurídic es preveia en la llei 3/1982 de23 de març,[8] però aquesta llei fou derogada amb l'entrada en vigor de la Llei 13/2008, de5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,[9]que s'absté de regular el Parlament, ja que l'Estatut del 2006 en retirava la reserva de llei i l'atribuïa íntegrament al Reglament del Parlament de Catalunya[10]
Avui en dia el Parlament de Catalunya és un òrgan de representació legislativa format per una sola cambra. Els seus membres són escollits per a períodes de quatre anys des de la data de realització de les eleccions. Des de la transició la seva elecció es fa per llistes tancades i bloquejades per a cadascuna de les quatre circumscripcions electorals actuals, les quatre províncies catalanes (des de 1979: 85 diputats a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida). El funcionament i organització interna del Parlament es regula mitjançant un reglament que té rang de llei.[10] La dissolució del Parlament és atribuïda expressament alPresident de la Generalitat.
Un cop celebrades les eleccions, el Parlament es constitueix en les dates segons el que disposa el decret del President de la Generalitat pel qual es convocaven les eleccions, i que ha d'estar dins dels20 dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En el cas que no fos dictat el decret de convocatòria, el Parlament es constituirà a les deu del matí del 5è dia següent a l'expiració del termini indicat. En aquesta sessió de constitució es forma unamesa d'edat transitòria que regirà la presa de possessió dels diputats electes. Els diputats prenen les seves atribucions en una primera reunió plenària constitutiva. En aquesta sessió constitutiva els diputats prenen possessió de la seva acta.[10]
El conjunt de tots els diputats és el Ple i aquest és l'òrgan suprem del Parlament, debat i decideix sobre les matèries que són de la seva competència segons l'Estatut. El ple es reuneix ordinàriament en dos períodes anuals: del 16 agost al 31 de desembre; i del 15 de gener al 31 de juliol. Fora d'aquests períodes el ple no es reuneix excepte si ho demanen elPresident de la Generalitat; tres grups parlamentaris; la quarta part dels seus membres o la Diputació Permanent.
LaDiputació Permanent (art. 65 - 67 del Reglament) assumeix les funcions del ple fora dels períodes de sessions ordinaris i en el moment que es convoquen eleccions al Parlament. La formen 23 diputats de forma corresponent a la composició relativa del Parlament. És presidida igualment pel president del Parlament.
Tot seguit el ple escull per votació directa entre els mateixos diputats elpresident del Parlament i lamesa del Parlament que són els set diputats que regiran el funcionament intern del parlament. El President és escollit de la següent manera:
El president representa la institució que presideix i és responsable de fer complir el reglament i mantenir l'ordre i l'educació durant les sessions parlamentàries. La Mesa és presidida pel mateix president del Parlament, dos vicepresidents i quatre secretaris. La Mesa assisteix al President en les seves funcions. El president pot delegar algunes de les seves funcions en els vicepresidents. L'article 29.3 del reglament atribueix a la mesa les funcions de:
Hi ha funcions que han de ser tramitades per lamesa ampliada que resulta d'afegir un diputat dels grups parlamentaris que no estiguin ja representats a laMesa.
Els diputats es poden agregar per a constituir grups parlamentaris que són adscrits a un solpartit polític ocoalició electoral (art. 19 del Reglament).[10] Cada diputat només pot pertànyer a un sol grup parlamentari. Cal un mínim de 5 diputats per a formar un grup parlamentari propi. Els diputats que no s'integren a cap grup parlamentari passen a formar elgrup mixt.
Cada grup parlamentari pot designar potestativament un portaveu. El conjunt de portaveus, laJunta de Portaveus, assessora a la Mesa del Parlament per a l'ordenació i regulació les sessions parlamentàries, l'assignació delsescons a cada parlamentari, assignar a quina comissió s'han d'adreçar les proposicions i projectes de lleis. Els vots dels portaveus són ponderats segons el pes específic del seu grup parlamentari.
L'elaboració de les lleis es debat normalment en comissions parlamentàries. Les comissions són agrupacions de diputats encarregats de tractar qüestions relatives a un determinat tema. Tots els grups parlamentaris tenen dret a formar part de cada comissió. En el cas que una comissió no pugui ser formada per un nombre de membres proporcional a la composició en grups del ple, hi tindran vots ponderats a la seva representació parlamentària. En són exemples la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost o la Comissió de Política Territorial.
Les comissions es distingeixen enlegislatives iespecífiques. Les legislatives tenen per objecte redactar les lleis per a ser aprovades en ple o bé, per delegació expressa d'aquest, ser aprovades en la mateixa comissió. Les específiques són formades per a tractar un tema concret o per a relacionar-se amb altres institucions. Són comissions específiques les d'estudi, les d'investigació, les de seguiment.
Formada per23 membres presidits pel president del Parlament i amb representació política proporcional a la força numèrica del ple. Tots els grups parlamentaris tenen dret a tenir-hi un membre com a mínim. La Diputació Permanent vetlla pels poders de la cambra quan el Parlament resta entre períodes de sessions, un cop expirat el mandat parlamentari o un cop dissolt el Parlament, i té la potestat de convocar el ple, sempre que sigui per majoria absoluta dels seus membres.
Durant el períoderepublicà el Parlament de Catalunya estava constituït per 85diputats. Des de la seva restauració el1980 està constituït per 135diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):
.jpg)
.jpg)
Eleccions celebrades el 20 de novembre de 1932:
Total: 85 escons
Després del restabliment de la Generalitat se celebraren eleccions el 20 de març de 1980. Sobre un cens de 4.432.776 persones, va haver-hi una participació del 61,34%:[11]
Total: 135 escons
Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984. Sobre un cens de 4.494.340 persones, va haver-hi una participació del 64,36%:[11]
Total: 135 escons
Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988. Sobre un cens de 4.564.389 persones, va haver-hi una participació del 59,37%:[11]
Total: 135 escons
Eleccions celebrades el 15 de març de 1992. Sobre un cens de 4.839.071 persones, va haver-hi una participació del 54,87%:[11]
Total: 135 escons
Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995. Sobre un cens de 5.079.981 persones, va haver-hi una participació del 63,64%:[11]
Total: 135 escons
Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999. Sobre un cens de 5.293.657 persones, va haver-hi una participació del 59,20%:[11]
Total: 135 escons
Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003. Sobre un cens de 5.307.837 persones, va haver-hi una participació del 62,54%:[11]
Total: 135 escons
Eleccions celebrades l'1 de novembre de 2006. Sobre un cens de 5.321.274 persones, va haver-hi una participació del 56,04%:[11]
Total: 135 escons (Vegeu lallista completa de diputats)
Eleccions celebrades el 28 de novembre de 2010. Sobre un cens de 5.363.688 persones, va haver-hi una participació del 58,78%:[11]
Total: 135 escons (Vegeu lallista completa de diputats)
Eleccions celebrades el 25 de novembre de 2012. Sobre un cens de 5.257.252 persones, va haver-hi una participació del 67,76%:[11]
NOTA: El diputat del Grup Parlamentari SocialistaJoan Ignasi Elena va deixar de formar part del partit, voluntàriament, el dia 18 de setembre del 2014 per problemes amb la direcció, i va passar a ser un diputat no-adscrit del Parlament, sense perdre el seu escó ni la representativitat a la Cambra. Elena tenia veu pròpia com si fos un grup parlamentari independent, tot i no formar part de cap d'ells. Amb la seva dimissió, el Grup Parlamentari Socialista es va quedar amb 19 escons, els mateixos que el Grup Parlamentari del PPC. A finals del mateix mes, Elena abandonà el Parlament i va ser substituït perSergi Vilamala, recuperant el Grup Parlamentari Socialista els 20 escons. D'altra banda, la diputada del Grup Parlamentari SocialistaMarina Geli va deixar de formar part del partit, voluntàriament, el dia 3 de febrer del 2015, i va passar a ser una diputada no-adscrita del Parlament, sense perdre el seu escó ni la representativitat a la Cambra. Amb la seva dimissió, el Grup Parlamentari Socialista es va tornar a quedar amb 19 escons, els mateixos que el Grup Parlamentari del PPC.
Total: 135 escons (Vegeu lallista completa de diputats)
Eleccions celebrades el 27 de setembre de 2015. Sobre un cens de 5.510.853 persones, va haver-hi una participació del 74,95%:[11]
Total: 135 escons (Vegeu lallista completa de diputats)
Eleccions celebrades el 21 de desembre de 2017. Sobre un cens de 5.554.394 persones, va haver-hi una participació del 81,94%:[11]
Total: 135 escons (Vegeu lallista completa de diputats)
Lacatorzena legislatura del Parlament de Catalunya (prèviament anomenadatretzena legislatura de la Catalunya autonòmica), va canviar de nom el 2 de juny de 2021 quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 9/XIII, que establia que la legislatura es denominaria catorzena legislatura a partir del 4 de juny de 2021 en reconeixement del fet que la primera legislatura havia estat la de Macià el 1932.[13][14]
Eleccions celebrades el 14 de febrer de 2021. Sobre un cens de 5.624.067 persones, va haver-hi una participació del 51,29%:[15]
Leseleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024 van ser unes eleccions celebrades el 12 de maig de 2024, on hi va haver una participació del 55,31%.
| Candidatura | I Leg.-R | I Leg.-A | II Leg. | III Leg. | IV Leg. | V Leg. | VI Leg. | VII Leg. | VIII Leg. | IX Leg. | X Leg. | XI Leg. | XII Leg. | XIV Leg. - PC | XV Leg. | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| PSC | 37 | 28 | 20 | 16 | 17 | 33 | 42 | |||||||||
| ERC | 21 | 10 | 21 | 20[a] | 32 | 33 | 20 | |||||||||
| C's | 3 | 3 | 9 | 25 | 36 | 6 | ||||||||||
| PPC | 14 | 18 | 19 | 11 | 4 | 3 | 15 | |||||||||
| CUP-G | 3 | 10 | 4 | 9 | 4 | |||||||||||
| CSQP(2017) /ECP-PEC (2021) | 11[b] | 8[c] | 8[d] | 6 | ||||||||||||
| Junts | 34 | 31[e] | ||||||||||||||
| Vox | 10[f] | 11 | ||||||||||||||
| CDC | 28[g] | |||||||||||||||
| Junts pel Sí | 62[h] | 35 | ||||||||||||||
| Convergència i Unió | 48 | 62 | 50 | |||||||||||||
| ICV-EUiA | 12 | 10 | 13 | |||||||||||||
| Solidaritat | 4 | |||||||||||||||
| No adscrits | 2[i] |
El Ple del Parlament va aprovar el 2 de juny del 2021 en una resolució conjunta de JxCat, ERC, ECP i la CUP perquè la legislatura que va començar el 6 de desembre de 1932 fos considerada la primera de la institució, i en conseqüència la Tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica passaria a anomenar-se XIV legislatura del Parlament de Catalunya i, d'ençà d'aquest moment, serien anomenades d'acord amb la nova numeració i denominació.[16][17]
Retribucions brutes anuals, segons el pressupost del 2015:[18]
PDF). Parlament de Catalunya, 2008-11-05 (Textos legislatius). | En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquitexts |
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
Llocs d'interès turístic deBarcelona | |
|---|---|
| Edificis i llocs singulars | Arc de Triomf · Baluard de Migdia · Torre Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · La Boqueria · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fajol · Casa Fuster · Casa Lleó Morera · Casa Milà · Casa Terradas · Casa Vicens · Cases dels Canonges · Castell dels Tres Dragons · Catedral · Casa de l'Ardiaca · Casa de la Ciutat · Monument a Colom · Drassanes Reials · Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Fòrum · FCBotiga · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu · Hotel Arts · Monestir de Jonqueres · Monestir de Pedralbes · Font Màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · Palau del Baró de Quadras · Palau Güell · Palau de la Generalitat · Palau de la Virreina · Palau Reial Major · Parlament de Catalunya · Telefèric del Port de Barcelona · Poble Espanyol · Sagrada Família · Santa Maria del Mar · Santa Maria del Pi · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell · Palau Robert · Palauet Albéniz · Pavelló Mies van der Rohe · Torres Venecianes |
| Places i carrers | Avinguda Diagonal · El Call · Carrer de Ferran · Fossar de les Moreres · Gran Via de les Corts Catalanes · Passeig de Gràcia · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Pla de Palau · Plaça del Rei · Plaça Reial · Plaça de Sant Felip Neri · Plaça de Sant Jaume · Plaça de Tetuan · Plaça de la Vila de Gràcia · la Rambla · Rambla de Catalunya |
| Museus | Museu Arqueològic · Casa Museu Gaudí · CCCB · CosmoCaixa · Fundació Antoni Tàpies · Fundació Joan Miró · Jardí Botànic · MACBA · Museu del Disseny de Barcelona · Museu de Cera · Museu Egipci · Museu Etnològic · Museu Frederic Marès · Museu del FC Barcelona · Museu d'Història de Catalunya · Museu d'Història de la Ciutat · Museu Marítim · Museu del Modernisme Català · Museu Nacional d'Art de Catalunya · Museu Olímpic i de l'Esport · Museu Picasso · Museu de la Xocolata · Museu Diocesà de Barcelona |
| Estadis | |
| Arts escèniques | |
| Parcs | |
| Zoos | |
| Platges | |
