Afers Institucionals Economia, Finances i Pressupost Empresa i Ocupació Justícia Interior Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Ensenyament i Universitats Territori i Sostenibilitat Benestar, Família i Immigració Cultura i Llengua Salut Reglament Estatut dels Diputats Peticions Matèries Secretes o Reservades Síndic de Greuges Sindicatura de Comptes Actuació de la CCMA Igualtat de les Persones Polítiques de Joventut Acció Exterior i Unió Europea Cooperació i Solidaritat
Establertes el 1283, segonsThomas Bisson, lesCorts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d'unparlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglèsCharles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle xiv.[6]
Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle xi, amb les assemblees dePau i Treva i laCort Comtal. Durant el regnat deJaume I, la Cort Comtal es transformà en lesCorts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tresbraços: elbraç militar, que reunia els representants de la noblesa; elbraç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i elbraç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.
Alsegle xiv, de lesCorts Generals sorgeix un organisme permanent, laDiputació del General o Generalitat. Durant els segles xvi ixvii, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de laCasa d'Àustria, que governaven des deMadrid.
Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.
El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)
A la fosca etapa entre el1939 i el1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forcesdemocràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en unassumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts delsfeixismesitalià ialemany.
El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-actualitat)
El Parlament actual fou restaurat poc després que la Generalitat de Catalunya, i legalitzat formalment amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979.Jaume Giménez Serra, ordenança del Parlament quan va ser tancat arran de l'avenç de les tropes del bàndol sollevat, va ser la persona qui obrí les portes d'aquest edifici quaranta-un anys després de tancar-les.[7] Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el20 de març de1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el10 d'abril del mateix any.
El27 d'octubre de2017 es va aprovar una DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en una votació secreta amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc, absent la majoria de l'oposició en protesta. (anul·lada pelTribunal Constitucional, a causa del recurs delGovern d'Espanya).
Proposta de resolució per a la Constitució d'una República Catalana aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d'octubre de 2017
El marc jurídic es preveia en la llei 3/1982 de23 de març,[8] però aquesta llei fou derogada amb l'entrada en vigor de la Llei 13/2008, de5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern,[9]que s'absté de regular el Parlament, ja que l'Estatut del 2006 en retirava la reserva de llei i l'atribuïa íntegrament al Reglament del Parlament de Catalunya[10]
Avui en dia el Parlament de Catalunya és un òrgan de representació legislativa format per una sola cambra. Els seus membres són escollits per a períodes de quatre anys des de la data de realització de les eleccions. Des de la transició la seva elecció es fa per llistes tancades i bloquejades per a cadascuna de les quatre circumscripcions electorals actuals, les quatre províncies catalanes (des de 1979: 85 diputats a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida). El funcionament i organització interna del Parlament es regula mitjançant un reglament que té rang de llei.[10] La dissolució del Parlament és atribuïda expressament alPresident de la Generalitat.
Un cop celebrades les eleccions, el Parlament es constitueix en les dates segons el que disposa el decret del President de la Generalitat pel qual es convocaven les eleccions, i que ha d'estar dins dels20 dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En el cas que no fos dictat el decret de convocatòria, el Parlament es constituirà a les deu del matí del 5è dia següent a l'expiració del termini indicat. En aquesta sessió de constitució es forma unamesa d'edat transitòria que regirà la presa de possessió dels diputats electes. Els diputats prenen les seves atribucions en una primera reunió plenària constitutiva. En aquesta sessió constitutiva els diputats prenen possessió de la seva acta.[10]
El conjunt de tots els diputats és el Ple i aquest és l'òrgan suprem del Parlament, debat i decideix sobre les matèries que són de la seva competència segons l'Estatut. El ple es reuneix ordinàriament en dos períodes anuals: del 16 agost al 31 de desembre; i del 15 de gener al 31 de juliol. Fora d'aquests períodes el ple no es reuneix excepte si ho demanen elPresident de la Generalitat; tres grups parlamentaris; la quarta part dels seus membres o la Diputació Permanent.
LaDiputació Permanent (art. 65 - 67 del Reglament) assumeix les funcions del ple fora dels períodes de sessions ordinaris i en el moment que es convoquen eleccions al Parlament. La formen 23 diputats de forma corresponent a la composició relativa del Parlament. És presidida igualment pel president del Parlament.
Tot seguit el ple escull per votació directa entre els mateixos diputats elpresident del Parlament i lamesa del Parlament que són els set diputats que regiran el funcionament intern del parlament. El President és escollit de la següent manera:
Majoria absoluta en la 1a votació.
En cas que cap diputat obtingui majoria absoluta, es repeteix l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria, sent escollit per majoria absoluta.
En cas de paritat es repeteix la votació fins a 4 vegades. Si segueix la paritat, és elegit el diputat de la formació amb major representació.
El president representa la institució que presideix i és responsable de fer complir el reglament i mantenir l'ordre i l'educació durant les sessions parlamentàries. La Mesa és presidida pel mateix president del Parlament, dos vicepresidents i quatre secretaris. La Mesa assisteix al President en les seves funcions. El president pot delegar algunes de les seves funcions en els vicepresidents. L'article 29.3 del reglament atribueix a la mesa les funcions de:
Adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parlamentàries, en cas de dubte o de llacuna reglamentària.
Adoptar les decisions i les mesures que requereix l'organització del treball parlamentari.
Executar els pressupostos del Parlament.
Qualificar, d'acord amb el Reglament, els escrits i els documents d'índole parlamentària, i declarar-ne l'admissibilitat o la inadmissibilitat.
Decidir la tramitació de tots els escrits i els documents d'índole parlamentària, d'acord amb les normes establertes per aquest reglament.
Aplicar els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament, i elaborar les propostes de modificació que correspongui. (mesa ampliada)
Elaborar el pressupost del Parlament perquè, si escau, sigui aprovat pel Ple. (mesa ampliada)
Controlar l'execució del pressupost i presentar al Ple la liquidació corresponent en cada període de sessions. (mesa ampliada)
Aprovar la composició de les plantilles de personal del Parlament i les normes que regulen la manera d'accedir-hi. (mesa ampliada)
Complir qualsevol altra funció que li encomana aquest reglament i les de caràcter executiu que no són atribuïdes a cap òrgan específic.
Hi ha funcions que han de ser tramitades per lamesa ampliada que resulta d'afegir un diputat dels grups parlamentaris que no estiguin ja representats a laMesa.
Els diputats es poden agregar per a constituir grups parlamentaris que són adscrits a un solpartit polític ocoalició electoral (art. 19 del Reglament).[10] Cada diputat només pot pertànyer a un sol grup parlamentari. Cal un mínim de 5 diputats per a formar un grup parlamentari propi. Els diputats que no s'integren a cap grup parlamentari passen a formar elgrup mixt.
Cada grup parlamentari pot designar potestativament un portaveu. El conjunt de portaveus, laJunta de Portaveus, assessora a la Mesa del Parlament per a l'ordenació i regulació les sessions parlamentàries, l'assignació delsescons a cada parlamentari, assignar a quina comissió s'han d'adreçar les proposicions i projectes de lleis. Els vots dels portaveus són ponderats segons el pes específic del seu grup parlamentari.
L'elaboració de les lleis es debat normalment en comissions parlamentàries. Les comissions són agrupacions de diputats encarregats de tractar qüestions relatives a un determinat tema. Tots els grups parlamentaris tenen dret a formar part de cada comissió. En el cas que una comissió no pugui ser formada per un nombre de membres proporcional a la composició en grups del ple, hi tindran vots ponderats a la seva representació parlamentària. En són exemples la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost o la Comissió de Política Territorial.
Les comissions es distingeixen enlegislatives iespecífiques. Les legislatives tenen per objecte redactar les lleis per a ser aprovades en ple o bé, per delegació expressa d'aquest, ser aprovades en la mateixa comissió. Les específiques són formades per a tractar un tema concret o per a relacionar-se amb altres institucions. Són comissions específiques les d'estudi, les d'investigació, les de seguiment.
Formada per23 membres presidits pel president del Parlament i amb representació política proporcional a la força numèrica del ple. Tots els grups parlamentaris tenen dret a tenir-hi un membre com a mínim. La Diputació Permanent vetlla pels poders de la cambra quan el Parlament resta entre períodes de sessions, un cop expirat el mandat parlamentari o un cop dissolt el Parlament, i té la potestat de convocar el ple, sempre que sigui per majoria absoluta dels seus membres.
Aprova lleis sobre matèries que l'Estatut estableix com a exclusives de la Generalitat de Catalunya i també sobre les matèries compartides amb l'Estat.
Aprova els pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Controla l'acció del Govern: El Parlament té el poder d'aprovar o fer caure el Govern, i al llarg de la legislatura té una funció de control atès que el Govern i el seu President són políticament responsables davant del parlament. També té competències de control dels organismes dependents del Govern i les empreses públiques.
Durant el períoderepublicà el Parlament de Catalunya estava constituït per 85diputats. Des de la seva restauració el1980 està constituït per 135diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):
Façana del Parlament de CatalunyaClaraboia que cobreix l'escala d'honorSaló dels canelobresEscala d'honorSala de la mesaDespatx de la presidènciaSaló rosaSala de plens vista des del faristolPanoràmica del saló de plens del Parlament de Catalunya vist des del fons del saló.Panoràmica del saló de plens del Parlament de Catalunya vist des del faristol.
Després del restabliment de la Generalitat se celebraren eleccions el 20 de març de 1980. Sobre un cens de 4.432.776 persones, va haver-hi una participació del 61,34%:[11]
NOTA: El diputat del Grup Parlamentari SocialistaJoan Ignasi Elena va deixar de formar part del partit, voluntàriament, el dia 18 de setembre del 2014 per problemes amb la direcció, i va passar a ser un diputat no-adscrit del Parlament, sense perdre el seu escó ni la representativitat a la Cambra. Elena tenia veu pròpia com si fos un grup parlamentari independent, tot i no formar part de cap d'ells. Amb la seva dimissió, el Grup Parlamentari Socialista es va quedar amb 19 escons, els mateixos que el Grup Parlamentari del PPC. A finals del mateix mes, Elena abandonà el Parlament i va ser substituït perSergi Vilamala, recuperant el Grup Parlamentari Socialista els 20 escons. D'altra banda, la diputada del Grup Parlamentari SocialistaMarina Geli va deixar de formar part del partit, voluntàriament, el dia 3 de febrer del 2015, i va passar a ser una diputada no-adscrita del Parlament, sense perdre el seu escó ni la representativitat a la Cambra. Amb la seva dimissió, el Grup Parlamentari Socialista es va tornar a quedar amb 19 escons, els mateixos que el Grup Parlamentari del PPC.
Lacatorzena legislatura del Parlament de Catalunya (prèviament anomenadatretzena legislatura de la Catalunya autonòmica), va canviar de nom el 2 de juny de 2021 quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 9/XIII, que establia que la legislatura es denominaria catorzena legislatura a partir del 4 de juny de 2021 en reconeixement del fet que la primera legislatura havia estat la de Macià el 1932.[13][14]
Eleccions celebrades el 14 de febrer de 2021. Sobre un cens de 5.624.067 persones, va haver-hi una participació del 51,29%:[15]
Leseleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024 van ser unes eleccions celebrades el 12 de maig de 2024, on hi va haver una participació del 55,31%.
El Ple del Parlament va aprovar el 2 de juny del 2021 en una resolució conjunta de JxCat, ERC, ECP i la CUP perquè la legislatura que va començar el 6 de desembre de 1932 fos considerada la primera de la institució, i en conseqüència la Tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica passaria a anomenar-se XIV legislatura del Parlament de Catalunya i, d'ençà d'aquest moment, serien anomenades d'acord amb la nova numeració i denominació.[16][17]