Elparamagnetisme és la tendència delsmoments magnètics lliures (espín oorbitals) a alinear-se paral·lelament a uncamp magnètic. Si aquests moments magnètics estan fortament adaptats entre si, el fenomen seràferromagnetisme oferrimagnetisme.[1]
Aquest alineament delsdipols magnèticsatòmics amb un camp extern tendeix a enfortir-lo. Això s'explica per unapermeabilitat magnètica superior a la unitat o, cosa que és el mateix, unasusceptibilitat magnètica positiva (i petita). En el paramagnetisme pur, el camp actua de manera independent sobre cada moment magnètic, i no hi ha interacció entre si. En els materials ferromagnètics, aquest comportament també pot observar-se, però només quan estan sotmesos atemperatures superiors a la sevatemperatura de Curie. Els materials paramagnètics pateixen el mateix tipus d'atracció i repulsió que elsimants normals, quan estan sotmesos a un camp magnètic. Tanmateix, en retirar el camp magnètic, l'entropia destrueix l'alineament magnètic, que ja no està afavoritenergèticament.
Com a elements paramagnètics podem trobar: l'alumini, elbari, elcalci, l'oxigen, elplatí, elsodi, l'estronci, l'urani, elmagnesi, eltecneci i eldisprosi. També podem parlar decompostos amb propietats paramagnètiques com elclorur de ferro(III) o el clorur mangànic.
En camps magnètics baixos, els materials paramagnètics exhibeixen unamagnetització en la mateixa direcció del camp extern, i la magnitud de la qual es descriu per lallei deCurie:
En aquesta equació,M és la magnetització resultant,B és ladensitat de flux magnètic del camp aplicat,T és latemperatura absoluta (enkèlvins), iC és una constant específica de cada material (la sevaconstant de Curie). Aquesta llei indica que els materials paramagnètics tendeixen a tornar-se cada vegada més magnètics en augmentar el camp aplicat, i cada vegada menys magnètics en elevar-se la temperatura.
Lallei de Curie només és aplicable a camps baixos o temperatures elevades, ja que falla en la descripció del fenomen quan la majoria dels moments magnètics es troben alineats (quan ens acostem a lasaturació magnètica). En aquest punt, la resposta del camp magnètic al camp aplicat deixa de ser lineal. Arribat al punt de saturació, la magnetització és la màxima possible, i no creix més, independentment que s'augmenti el camp magnètic o es redueixi la temperatura.
 | ||
| Baixa energia | ||
| Alta energia | ||
| Altres estats | Col·loide · Cristall líquid · Líquidstring-net · Ordenat magnèticament (antiferromagnètic,ferrimagnètic,ferromagnètic) · Supervidre · Vidre | |
| Canvis d'estat | ||
| Quantitats | ||
| Conceptes | ||
