París (enfrancès:Paris) és la capital i la ciutat més gran de laRepública Francesa i de la regió de l'Illa de França. Està situada als marges d'un llargmeandre delriu Sena, al centre de la conca parisenca, entre la confluència delriu Marne i el Sena, aigües amunt, i l'Oise i el Sena, aigües avall. En el segle xx, l'àrea metropolitana de París s'expandí més enllà dels límits del municipi de París. Avui dia és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa (la segona després de Londres i la 28a del món), amb una població de tretze milions d'habitants, dels quals més de dos milions resideixen al municipi de París.
La zona de París és, juntament amb la deLondres, un dels nuclis econòmics més importants d'Europa.[1] Per la sevarenda per capita és la ciutat més rica d'Europa. Amb 607.000 milions d'euros (845.000 milions dedòlars), va produir més d'una quarta part delproducte interior brut (PIB) de França el 2011.[2]La Défense és el principal barri de negocis d'Europa;[3] alberga la seu social de gairebé la meitat de les grans empreses franceses, així com la seu de vint de les 100 més grans del món.
París obté el seu nom delpoble gal delsparisis (en llatí,Parisii). La paraula «París» deriva del llatíCivitas Parisiorium (‘la ciutat dels parisis'), designació que predominà sobreLutècia (el nom complet de la qual eraLutetia Parisiorum). No es coneix amb certesa l'origen del nom delsparisii.
París té molts àlies, el més famós dels quals és el de «Ciutat Llum» (laVille lumière), nom que remet a la seva fama com a centre de les arts i l'educació, però també (i tal vegada pel mateix) a la seva adopció primerenca de la il·luminació urbana.
Elgentilici dels habitants de París és «parisenc» que enfrancès es diuparisien [paʁizjɛ̃]. De vegades, els francesos que viuen fora de París es refereixen als seus habitants comparigots [paʁigo], però el terme, antany despectiu, ha estat adoptat pels parisencs i ha perdut aquesta connotació.
Culte a Isis
Jacques-Antoine Dulaure, un historiador dels segles xviii-XIX, ha donat una explicació possible de l'origen del nomparisii, associant-lo a la dea egípciaIsis, a causa del descobriment d'una estàtua seva a l'abadia de Saint-Germain-des-Prés.[5] Aquesta estàtua era estilitzada, alta, negra, gairebé nua, vestida amb roba adornada amb plecs al voltant de les extremitats i es trobava a la paret del costat nord, on hi havia el crucifix de l'església: se l'anomenava l'ídol de Saint-Germain-des-Prés.[6]
L'escriptor François Maspero afirma que el culte aIsis estava molt estès aFrança, especialment a la conca de París. Per tot arreu hi havia temples d'Isis segons la terminologia occidental, però seria més exacte dir de la «Casa d'Isis» perquè aquests temples van ser anomenats en egipciPer oPar, paraula que enegipci antic significa exactament 'el recinte que envolta la casa'. París seria el resultat de la juxtaposició dePer/Par-Isis, paraula que designa les ciutats d'Egipte.[7]
Elsparisii també van donar el seu nom a les localitats deVilleparisis,Cormeilles-en-Parisis,Fontenay-en-Parisis i a la regió deParisis (també coneguda com aPlaine de France i que, al seu torn, va donar el nom deFrança a tot l'estat).
El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·licaparisis, que habità a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa catedral deNotre-Dame. Aquesta illa n'està connectada amb una altra (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles xvii ixviii.
París va ser ocupada per una tribu gal·la fins a l'arribada delsromans el52 aC. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la ciutat "Lutècia" que vol dir 'lloc pantanós'. Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i canvià el seu nom aParís.
El govern romà va acabar el508 quanClovis el Franc va convertir-la en la capital de ladinastia merovíngia delsfrancs. El511 comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions delsvikings van forçar els habitants a construir una fortalesa a l'illa. El28 de març de l'any845 París fou saquejada pels vikings, encapçalats perRagnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes deFrança va provocar l'ascens en importància dels comtes de París que finalment es convertirien en reis de França.
Durant l'edat mitjana la ciutat prosperà com a centre comercial i intel·lectual de l'època, i esdevingué una de les ciutats més poblades de l'Europa medieval. Durant el regnat deLluís XIV, de1643 a1715, la residència reial es va moure de París a la veïnaVersalles. LaRevolució Francesa començà simbòlicament el14 de juliol de1789 amb lapresa de la Bastilla per part de la població parisenca alçada en armes, i la ciutat va ser el centre més destacat del procés revolucionari. Durant l'etapanapoleònica fou la capital de l'Imperi francès i, per tant, el centre de poder polític de la major part d'Europa. El1814, durant la desfeta francesa, els aliats de laSisena Coalició van ocupar la ciutat, i reinstauraren la dinastia dels Borbons al tron francès ambLluís XVIII[8] iNapoleó Bonaparte és exiliat a l'illa d'Elba. Durant les següents dècades del segle xix, però, va continuar sent un important nucli revolucionari europeu, i durant elSegon Imperi una gran part la ciutat fou reconstruïda sota el mandat del seu prefecte, elbaró Haussmann, que la dotà dels seus característics bulevards, de nous parcs i d'una millora de les infraestructures urbanes. El1870 la guerra contraPrússia acabà amb el setge de París, que es va rendir el1871, després d'un hivern de fam i sang. Poc després, esclatà un moviment revolucionari urbà de caràcter social, laComuna de París, brutalment esclafada per les forces burgeses de la novaTercera República Francesa, el govern de la qual s'instal·là provisionalment a Versalles.
LaTorre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el1889 en un període de prosperitat conegut com laBelle Époque, l'època bella. El1900 París va ser seu de la segona edició delsJocs Olímpics, i ho repetí l'any 1924. Va caure en mans dels alemanys l'any 1940 en el context de laSegona Guerra Mundial, que l'ocuparen militarment fins a la data del seu alliberament per part de laresistència i les forcesaliades, l'agost de1944. Durant el període posterior a la guerra, París es consolidà com a destinació turística de primer ordre i com a centre cultural mundial, fruit de la seva herència històrica, així com a centre polític internacional destacat.
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció deLa Bohème deGiacomo Puccini se situa a la ciutat, i Violeta, deLa Traviata, hi viu.
L'àrea de la París moderna ha estat habitada des d'almenys el IV mil·lenni aC. Les troballes arqueològiques que daten d'aquesta època mostren que va haver-hi un assentament a prop deBercy Village, a la riba dreta delSena, que va ser un representant primerenc de la cultura Chasséen. Entre les troballes hi ha canoes. Es creu que un assentament al lloc actual de París es fundà al voltant de l'any 250 aC per una tribu celta anomenadaParisis, que establí un poble de pescadors a prop del riuSena. Tradicionalment, s'assumia que l'ile de la Cité era la ubicació d'aquest assentament, però aquesta teoria ha estat recentment posada en dubte. Unes troballes arqueològiques recents indiquen que a la zona de París el major assentament preromà podria haver estat al suburbi actual deNanterre.[9]Al segle xi aC un poble celta anomenatParisii fortificà l'île de la Cité, que constitueix el cor de la ciutat.
L'any 52 aC els romans van fundar una ciutat al mateix lloc on elsparisencs van tenir el seu llogaret i l'expandiren pels dos marges delriu Sena; l'anomenarenLutècia, que avui ésParís, nom que pren dels primitius pobladorsceltes.
La ciutat va ser atacada pelshuns, però segons la llegenda va aconseguir resistir gràcies al lideratge de santa Genoveva (patrona de la ciutat), el451.
En el segle ix elsvikings prenen la ciutat (la van assetjar infructuosament en els anys 885-886) i desprésHug Capet s'hi estableix i la reforma radicalment.
ElSena era la principal via comercial de la zona, i París aviat concentra el comerç d'exportació de vins "de França", és a dir, de l'Île-de-France. A tot estirar el 1121 els comerciants ja havien organitzat laHanse Parisienne, l'"hansa dels comerciants de l'aigua", que obtingué del rei el monopoli del comerç entre la ciutat iMantes-la-Jolie, privilegi confirmat el 1170 perLluís VII. Aquest privilegi fou concedit per protegir els comerciants parisencs de la competència deRouen en temps en què elduc de Normandia era elrei d'Anglaterra, però es mantingué després queFelip II August s'apoderés deNormandia el 1204. Així doncs, l'hansa dels naviliers parisencs, amb el seuprebost i escrivans, serà el germen de l'ajuntament de la ciutat,[11] i el vaixell que els representava encara avui adorna l'escut de París.
El1190Felip II August va aixecar una muralla defensiva a banda i banda del riu.
En l'inici d'aquest període la ciutat és centre d'importants transformacions socioculturals.Enric IV iCaterina de Mèdici són personatges centrals d'aquesta etapa. La ciutat seria un important centre gòtic i renaixentista i la seva població el 1500 era de 185.000 habitants, la segona d'Europa després deConstantinoble.
En la seva qualitat de ciutat més important deFrança i centre del poder, París acollí diverses de les més importants personalitats de la història en aquest període: pensadors comVoltaire, governants comLluís XIV i estadistes comRichelieu,Colbert iMazarino. A més la ciutat i especialment la propera població deVersalles, es van constituir en exemple del que havia de ser l'arquitectura d'una capital. El1786 s'inicia el trasllat dels ossos humans del cementiri deLes Halles a les pedreres excavades durant l'època romana a 20 m de profunditat, a les bases deMontparnasse,Montrouge i Montsorius, formant d'aquesta manera les famoses catacumbes de París.
A la fortalesa de laBastilla, que es trobava a l'est de la ciutat, es va iniciar oficialment el moviment que es coneix com laRevolució Francesa. París tenia en aquest moment més de 500.000 habitants.
La prohibició de les reunions polítiques d'una oposició cada cop més vigorosa el gener de 1848 que va catalitzar el24 de febrer de1848 amb l'inici delsaldarulls a París.[13] Lluís Felip abdicà el 24 de febrer de 1848 a favor del seu netFelip, que només tenia nou anys, hereu de la corona després que el seu pare, el ducFerran Felip d'Orleans hagués mort accidentalment el1842, i fugí cap aAnglaterra. En un principi, l'Assemblea Nacional estava disposada a acceptar Felip com a nou rei dels francesos, però, pressionada pels revolucionaris del carrer, hagué d'acabar proclamant laSegona República Francesa.[14]
SotaNapoleó III la ciutat sofreix la transformació urbana més significativa. L'emperador comissiona albaró Haussmann perquè executi els canvis necessaris per convertir París en la ciutat més moderna del món en la seva època.
París albergà durant la segona meitat del segle diverses exposicions que reunien pavellons de tot el món. La més destacada en va tenir lloc el1889 amb motiu de la commemoració del primer centenari de la revolució. Per a aquest esdeveniment es construí laTorre Eiffel, que encara que havia de ser desmuntada una vegada acabada l'exposició, continua actualment al seu emplaçament primer.
El 1940 la ciutat fou ocupada per laWehrmacht (exèrcit de l'Alemanya nazi) en el marc de laSegona Guerra Mundial. París va ser administrada per les forces d'ocupació, que l'abandonaren després de quatre anys sense causar-li destrosses de consideració, en comparació als danys soferts en altres ciutats europees en aquesta guerra. Per als aliats, París no era una plaça d'importància estratègica i per això preferien eludir l'alliberament de París, ja que el seu objectiu era traspassar aviat el Rin. No obstant això, el general De Gaulle aconseguí convèncer-los de la necessitat d'alliberar París davant el temor que un règim comunista s'instaurés en la república si la resistència vencia els alemanys.[15] Després de l'alliberament, les parisenques sospitoses de col·laborar amb els alemanys foren humiliades i rasurades.[16]
Durant els mandats del general De Gaulle de 1958 a 1969, alguns esdeveniments polítics van tenir lloc a la capital. El 1961, una manifestació a favor de laindependència d'Algèria fou violentament reprimida.[17] El 1968, un moviment estudiantil iniciat a la Universitat de Nanterre desencadena més d'un mes de protestes i vagues en unir-se a un ampli moviment social de reivindicacions: és elMaig francès. El 13 de maig, centenars de milers de persones protestaven contra la violència policial. Després de dos mesos d'agitació i disturbis, els francesos voten a favor del general De Gaulle en les eleccions legislatives de juny i hi torna la calma parcialment. El mes de maig de 1968 París és escenari d'una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Molts dels manifestants es van adherir a causes d'esquerres, com elcomunisme o el rebuig a laGuerra del Vietnam, o l'anarquisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de sacsejar la "vella societat" en molts aspectes socials, com els mètodeseducatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifestants, com el grup Occident, recolzava causes d'extrema dreta. Aquests esdeveniments es coneixen com elMaig francès i conformen un dels capítols històrics més destacats de la postguerra.
Sota l'administració del presidentFrançois Mitterrand, en la dècada delsanys 1980 i començaments dels90, la ciutat rep un renovat impuls en urbanisme i infraestructures. Es van renovar sectors deprimits de la ciutat, particularment en barris de la riba esquerra i al barri deLa Villette; es van aixecar nous edificis emblemàtics com la novaBiblioteca Nacional, l'Arche de la Défense i elMusée d'Orsay; i es van renovar els accessos alMuseu del Louvre.
En la seva qualitat de principal urbs estatal, París és la seu del govern central francès i acull les principals representacions diplomàtiques estrangeres, alhora és una de les ciutats més destacades en l'àmbit polític de laUnió Europea (UE).
Quant al govern local, en les eleccions municipals de març de2001,Bertrand Delanoë va ser elegit batlle (maire) de París. La seva arribada a l'ajuntament (Hôtel de Ville) fou propiciada per la divisió interna de la dreta, que presentà dos candidats antagonistes,Jean Tiberi i Philippe Séguin, per a aquests comicis. La revelació pública dos anys abans de la seva homosexualitat fou vista pels electors parisencs com una mostra de sinceritat, cosa que li va atreure el vot no militant. Gràcies a una aliança ambEls Verds i elPartit Comunista Francès (PCF), Delanoë fou el candidat més votat, i hi aconseguí una mica més del 48%. Per la seva banda, els aspirants de la dreta van obtenir entre els dos poc més del 50% dels vots. Delanoë fou investit batlle de París el18 de març de 2001. Actualment, la seva batllessa ésAnne Hidalgo, delPartit Socialista. El 2014,Anne Hidalgo es converteix en la primera alcaldessa de París en la història en vèncer amb un 53,34% la conservadora Nathalie Kosciusko-Morizet, que va quedar a nou punts, amb un 44,06%.
D'ençà que la llei de10 de juliol de1964,[18] que reorganitzà administrativament la regió parisenca, entrés completament en vigor l'1 de gener de 1968, la ciutat de París és alhora undepartament i unacomuna. Anteriorment, París havia estat, des de1790, laprefectura deldepartament del Sena. D'aquest departament va heretar el nombre departamental 75 i el comunal 75056.
A diferència d'altres metròpolis franceses, no hi ha cap estructura intercomunal amb fiscalitat pròpia que vinculi la ciutat amb els seus suburbis. També en difereix perquè, contràriament a altres grans metròpolis internacionals, la ciutat només comprèn el mer centre de la conurbació.
Eldepartament de París no té una altra subdivisió que l'únicacomuna que la compon. Aquesta es divideix al seu torn en 20 districtes municipals (arrondissements municipaux), creats a conseqüència de l'ampliació territorial de1860, els quals substitueixen els 12 districtes que existien anteriorment des de l'11 d'octubre de1795, i en 21 circumscripcions electorals.
El 2009 els pressupostos de l'ajuntament i deldepartament de París van aconseguir els 7.300 milions d'euros, dels quals 5.700 milions eren despeses corrents i 1.600 milions eren inversions.[19] Així mateix, l'ajuntament i el departament de París tenen deutes de 26.600 milions d'euros.[20] Els impostos generen el 55% dels ingressos, l'estat el 24% i la gestió immobiliària el 15%, el saldo correspon a l'endeutament. L'Ajuntament de París té una qualificació de triple A (qualificació atorgada peragències de qualificació de riscos). L'ajuntament ocupa 49.000 persones.
París és un dels motors de l'economia mundial. L'any 2006, elPIB de laregió de París fou calculat per l'INSEE en uns 500.000 milions d'euros.[21] Si es tractés d'un país, aquesta regió seria per si sola la dissetena economia més gran del món (fins al 2006), amb un PIB gairebé tan gran com el delsPaïsos Baixos.
Encara que, en termes depoblació, la zona urbana de París representa menys del 20% de l'àrea urbana de França, el PIB n'arriba fins al 28,4% del total. En referència a les zones urbanes, i segons lesNacions Unides, el seu PIB és el cinquè més gran del món després deTòquio,Nova York,Los Angeles iChicago, i el primer d'Europa.[22] París és un dels quatre motors de l'economia global. El seu PIB és comparable al de petits països del Primer Món.
L'economia de París és extremadament diversa i encara no ha adoptat una especialització dins l'economia global (comLos Angeles ha fet amb la indústria de l'entreteniment, oLondres iNova York amb els serveis financers). París és essencialment una economia de serveis: el 45% del PIB de la regió de París està format perserveis financers, immobiliaris i assessoria de negocis.
Avinguda dels Camps Elisis
Gairebé la meitat delPIB de la regió de París està generat pel sector empresarial i els serveis financers. El sector financer estatal es concentra, gairebé completament, en aquesta ciutat. La regió de París encara és una de les potències manufactureres d'Europa, a causa de la gran economia, amb un canvi de la indústria tradicional cap a l'alta tecnologia. La seva economia se sosté fonamentalment per la fabricació de maquinàries de tota classe. S'hi troben també les seus d'algunes empreses franceses d'articles de roba, marroquineria iperfums, tot i que la producció se'n fa generalment fora de la ciutat. En el seu port sobre l'Atlàntic a la ciutat deLe Havre, mobilitza el volum més gran de tonatge d'Europa. El sector agrícola es mou majoritàriament en aquesta ciutat, que té el celler més gran de mercaderies agrícoles del món.
Dins la mateixa regió, l'activitat econòmica és més intensa a la porció central del departamentHauts-de-Seine i al triangle entre l'Òpera,La Défense i Val de Seine. Hauts-de-Seine s'ha convertit en una espècie d'extensió del centre de París, amb 873.775 treballadors a final de 2005, més de la meitat de la ciutat de París pròpiament dita (1.653.551 treballadors a final de 2005).
França és la principal destinació turística del món, i la seva capital concentra gran part de l'atenció de la immensa majoria de turistes que visiten l'estat. La Ciutat Llum és coneguda arreu del món sobretot pel seu romanticisme, pels seus grans monuments, sobretot laTorre Eiffel, per les seves botigues de luxe i per ser la capital mundial de lamoda.
L'avinguda dels Camps Elisis, que popularment se l'ha anomenat com "l'avinguda més bella del món",[23] és un dels principals carrers comercials de la ciutat de París. Originàriament, era un jardí i s'ha convertit en una gran avinguda passeig que connecta l'Arc de Triomf amb la plaça de la Concòrdia. En aquesta plaça, en ambdós costats de laRue Royale, hi ha dos edificis de pedra: l'oriental allotja l'Ajuntament, i l'oest, el luxós Hotel de Crillon.
Prop d'allà, a l'avinguda Montaigne, hi ha marques de luxe comChanel, Dior iGivenchy (París actualment és anomenada tambécapital mundial de la moda).[24] També laplaça Vendôme és famosa pels hotels de luxe i de moda (Hotel Ritz) i els seus joiers. Dins del mateix sector està el Triangle d'Or, que és una zona elitista de París compresa entre les avingudes Montaigne, Georges V i un tram dels Camps Elisis, que destaca per l'alta costura, i és seu de marques comHermès iChristian Lacroix.
Una altra zona comercial destacada ésLes Halles, que era antigament el mercat central de la carn i altres productes del mercat de París.[25] El mercat de Les Halles fou destruït el 1971 i substituït pelFòrum des Halles entorn d'una important estació de connexió de metro (la més gran d'Europa). El mercat central de París, el major mercat majorista d'aliments del món, es traslladà aRungis, al sud dels suburbis. A l'oest de Les Halles està Le Marais, un barri amb negocis i empreses d'àmbit legal i bancari.
A la zona de l'Òpera Garnier és la zona de la capital amb més alta concentració de grans magatzems i oficines. Alguns exemples en són el Printemps i els grans magatzems Galeries Lafayette Haussmann. També és la seu de gegants financers com elBNP Paribas i Société Générale.
Fora de la comuna de París,La Défense (s'estén sobre part de les comunes de Courbevoie, Puteaux, i Nanterre, a 1,5quilòmetres a l'oest de la ciutat de París) és un element clau dels suburbis (perifèria) de París. La Défense és un dels principals centres de negocis i finances de tot el món i el més gran d'Europa. Construït a l'extrem occidental de la prolongació cap a l'oest de l'històric eix dels Camps Elisis, a La Défense es troben alguns edificis (tots en forma de torre) pertanyents a les empreses més grans del món. Iniciat pel govern francès el 1958, el districte alberga 3,5 milions de m² d'oficines, el complex més gran d'Europa en un districte desenvolupat específicament per a empreses. El Gran Arche (Gran Arc) de la Défense alberga una part del Ministeri francès de Transports i és l'àrea central de l'esplanada entorn de la qual s'organitza el districte.
París és el centre d'una àrea metropolitana amb 11.836.970 habitants (2007),[27] la primera de laUnió Europea. El municipi central suma un total de 2.193.031 habitants (2007),[28] una població menor a la del seu màxim demogràfic, que fou el 1921. Això no obstant, en els darrers anys ha tornat a créixer, com ha succeït en altres grans metròpolis. La meitat dels habitants menors de quinze anys és d'ascendència estrangera, en particular d'origen magribí i d'altres antigues colònies franceses de l'Àfrica subsahariana.
La població de París era de 25.000 habitants l'any 59 aC, nombre que va augmentar fins als 80.000 l'any 150. Després de les invasions franques la ciutat va perdre població: tenia 50.000 habitants el 510 i n'arribà al mínim l'any 1000, després de les invasions dels vikings: amb un total aproximat d'uns 20.000 habitants.
A partir dels anys 1950, la població de París va patir un important descens, tot i un augment en l'habitatge, però des de 1999 el descens s'aturà.[29] L'últim cens mostra un creixement del 2,5% entre 1999 i 2006. La grandària mitjana de les llars ha baixat a París: el declivi de la convivència de les generacions d'adults i un menor nombre de fills per parella n'ha estat durant molt temps la principal explicació. No obstant això, la disminució de grandària de la llar es deu principalment a l'atracció que els adults joves sense fills tenen, ja que poden gaudir de l'oci i l'ocupació a la capital i sufragar les despeses d'immobles de petites superfícies. En contrast, les parelles amb nens tendeixen a migrar als suburbis, les cases són més adequades i més barates.[30][31] Aquesta dinàmica de rodalia de París i la resta de la seva regió explica per què el 58% de les llars tenen una o dues habitacions.[32]
París està situat al centre-nord de França, al nord de la corba que fa elriu Sena. Al centre de la ciutat en destaquen les dues illes que constitueixen la part més antiga de la ciutat, l'Île Saint-Louis i l'Île de la Cité. En general, la ciutat és relativament plana, i l'altitud més baixa és de 35 metres per sobre el nivell del mar. A la capital de França, en destaquen diversos turons, dels quals el més alt de tots ésMontmartre, amb uns 130 m.
L'última gran modificació de l'àrea de París es feu l'any1860. A més de l'annexió de terrenys perifèrics i de donar-li la seva forma moderna, en aquesta modificació es van crear 20 arrondissements (districtes municipals), en forma d'espiral i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dels 78 km² que ocupava París el 1860, la ciutat es va ampliar fins als 86,9 km² durant la dècada del 1920. El 1929 els parcs forestals delbosc de Boulogne ibosc de Vincennes s'annexaren oficialment a la ciutat i, per tant, la seva àrea arriba als 105,4 km² actuals.
L'àrea demogràfica s'expandeix molt més enllà dels límits de la ciutat, formant un oval irregular amb extensions de creixement urbà al llarg dels riusSena iMarne cap al sud-est i est, així com al llarg del Sena i delriu Oise al nord-oest i nord. Més enllà dels principals suburbis, la densitat de població descendeix bruscament: una zona mixta de boscos i zones agrícoles amb una sèrie de ciutats satèl·lit distribuïdes de manera dispersa i relativament uniforme. Aquesta corona urbana, quan es combina amb l'aglomeració de París completa l'àrea urbana de París, que arriba fins a una àrea oval de 14.518 km², que és prop de 138 vegades major que la de la mateixa capital.
La conca parisenca s'ha format al llarg de 41 milions d'anys, deixant un gran conjunt de capes successives de sediments. Es tracta d'una conca marina epicontinental sedimentada sobre massissos delPaleozoic, la serralada delsVosges, elmassís Central i el massís armoricà. Amb la formació delsAlps, la depressió restava tancada, però oberta cap alcanal de la Mànega i l'oceà Atlàntic, anticipant el futur de les conques dels riusLoira iSena. Al final de l'Oligocè, la conca de París esdevé continental.[33]
El1911, Pau Lemoine demostra que la conca es compon de capes concèntriques,[34][35] i uns estudis complets sobre les dades sísmiques, pous i sondejos, confirmen la sedimentació en capes concèntriques, però amb objectes complexos com arafalles. Les formacions del perfil de París corresponen a les capes delMesozoic iPaleogen (Terciari) i es van desenvolupar pererosió.Els primers estrats datats del terciari consisteixen en dipòsits al·luvials delriu Sena en temps moderns. Els dipòsits més antics sónsorres iargiles, que daten de l'estrat sparnacià present a l'actual barri d'Auteuil aTrocadéro. Però a dalt, el més conegut és elLutecià, ric enguix icalcària.[36]
El subsòl de París es caracteritza per la presència de moltespedreres decalcària deguix igres. Algunes van ser utilitzades com a catacumbes i formaren l'ossera de la ciutat, part de la qual està oberta al públic. La pedra calcària es va extreure fins al segle xiv al marge esquerre de laPlace d'Italie a Vaugirard, si bé ara l'extracció s'ha traslladat aSaint-Maximin, al departament d'Oise, per exemple.[37] L'explotació de guix ha estat molt activa aMontmartre iBagneux.
Lahidrogeologia està fortament influenciada per la urbanització. El riu Bièvre, un petit afluent delSena que n'ha modelat el marge esquerre, es cobrí al segle xix per raons d'higiene. Moltes aigües subterrànies presents al soterrani de París abasteixen d'aigua la ciutat, com les d'Auteuil. Els aqüífers de l'Albià són els més famosos de la zona de París i s'operen a París des del1841 pelspous artesians de Grenelle.[38]
El clima de París és oceànic semicontinentalitzat (també denominat "clima de transició") en trobar-se allunyat de la costa. Les precipitacions són una mica abundants encara que no excessives, amb una mitjana d'uns 636 mm i estan repartides al llarg de tot l'any de forma regular sense un destacat mínim pluviomètric o, cosa que és el mateix, una estació seca. Les temperatures són relativament suaus tot l'any. A l'estiu es poden superar els 30 °C ocasionalment al llarg de tota l'estació, encara que rares vegades se superen els 35 °C; les temperatures màximes solen rondar els 25 °C-30 °C i hi són freqüents les tempestes. Laprimavera i latardor són suaus amb abundants dies de pluja. L'hivern no és gaire rigorós, la temperatura mitjana és d'uns 4 °C, i s'alternen dies de pluja i neu, tot i que és més freqüent que plogui, que nevi.
Mes
gen
feb
març
abr
maig
juny
juli
agos
sete
oct
nov
des
Anual
Temperatures mínimes mitjanes (°C)
4,5
6,7
10,1
13,2
15,2
14,8
12,6
9,4
5,2
8,3
Temperatures mitjanes (°C)
4,2
5,3
7,8
10,6
14,3
17,4
19,6
19,2
16,7
12,7
7,7
5,0
11,7
Temperatures màximes mitjanes (°C)
6,3
7,9
11,0
14,5
18,4
20,8
16,0
10,1
7,0
15,1
Mitjanes mensuals de precipitació (mm)
55.0
45.4
52.2
49.5
53.2
58.3
46.0
52.9
54.9
57.0
55.1
641.6
Dades climàtiques a Paris-Montsouris 1971/2000 des de 1665 rec
El sistema de transport de París és d'una eficàcia destacada, per a una megalòpolis d'aquesta magnitud. Les seves vies es mantenen en excel·lent estat i l'únic problema seriós per als vehicles n'és l'excés. Un eficaç sistema connecta els trens de rodalia amb el sistema demetro, que al seu torn està lligat a un dens tramat de rutes d'autobusos, cosa que fa que sigui molt fàcil moure's per la ciutat.
París es connecta amb la resta d'Europa gràcies a una moderna xarxa d'autovies i al complet sistema ferroviari que inclou elTGV per a connectar amb els diferents punts del país ambLondres i a partir de 2007 ambEstrasburg iFrankfurt del Main. Actualment, està en construcció la línia de TGV entreBarcelona i París, que ja ha traspassat la frontera hispanofrancesa i arriba aPerpinyà. Un cop finalitzada s'espera que el recorregut en tren entre les capitalscatalana i francesa es realitzi en menys de sis hores.
A més, a la rodalia de París es troben dos dels més importants aeroports d'Europa per nombre de passatgers i vols anuals. L'aeroport Charles de Gaulle al nord-est és el segon aeroport en importància d'Europa després del deLondres. Al sud de la capital se situa l'Aeroport de París-Orly. Ambdós se'n reparteixen el trànsit nacional i internacional de la ciutat i els voltants.
Des de juliol de 2007 París disposa també d'unsistema públic de lloguer de bicicletes, anomenatVélib amb 1.230 parades repartides per tota la ciutat i més de 14.000 bicicletes. Les bicicletes poden ser llogades els primers 30 minuts gratis, 45 minuts amb la subscripció Vélib, i dipositada en qualsevol altra parada.[39]
A més, la ciutat inclou l'aglomeració més gran d'obres d'art, repartides en múltiples museus i col·leccions privades. Dintre d'aquests tresors el més destacat és la famosaMonna Lisa, una pintura emblemàtica de Leonardo da Vinci de valor incalculable. D'altra banda, el patrimoni arquitectònic de París no té parangó en el món, ja que cap altra ciutat ha aixecat tants i tan valuosos edificis dels més destacats arquitectes universals.
El patrimoni arquitectònic parisenc només té comparació amb el de Roma, cosa que contribueix al fet que des de 1991 les riberes del Sena a París siguin considerades per laUnesco com apatrimoni de la humanitat.
L'arquitectura gòtica va tenir l'origen a la regió de París, ila basílica reial de Saint-Denis fou la primera que es va erigir en aquest estil, des d'on es va difondre primer a tot elRegne de França i posteriorment a la resta d'Europa.
El París «modern» és el resultat d'un vast pla de remodelació urbana sorgit a mitjan segle xix. Durant segles, el cor de la ciutat havia estat un laberint d'estrets carrers i cases medievals, però a partir de 1852, elbaró Haussmann va fer un gran pla urbanístic i demolí gran part de la ciutat per formar àmplies avingudes alineades amb edificis neoclàssics de pedra destinats a la nova burgesia; la major part d'aquest «nou» París és el que veiem avui. Aquests plans del Segon Imperi, en molts casos, estan encara en vigor, ja que la ciutat de París imposa des de llavors l'anomenat «alignement» (llei que defineix la posició de l'edificació deixant un determinat ample de carrer) sobre moltes de les noves construccions. L'altura d'un edifici també es determina en funció de l'amplària del carrer, i el codi de construcció de París ha vist pocs canvis des de mitjan segle xix per permetre majors construccions.
L'esforç per preservar el passat històric de París i les lleis actuals fan que resulti difícil crear dins dels límits de la ciutat grans edificis i serveis públics necessaris per a una població creixent. Moltes de les institucions i la infraestructura econòmica ja es troben a la perifèria o en procés de fer-ho. Les empreses financeres (La Défense), el districte de negocis, el principal mercat majorista d'aliments (Rungis), les principals escoles de renom (Conservatoire National des Arts et Métiers,École Polytechnique,ENSAM,HEC,ESSEC, INSEAD, etc.), els laboratoris de recerca de fama mundial (Saclay o Avenue), l'estadi esportiu més gran (Estadi de França), i fins i tot alguns ministeris (com el de Transport) es troben fora de la ciutat de París i aFontainebleau. Els Arxius Nacionals de França es traslladaren aPierrefitte-sur-Seine el 2013. La part més antiga i els documents més emblemàtics van quedar-se a la seu a París. No obstant això, els severs límits immutables, els estrictes codis de construcció i la falta de terreny urbanitzable no han creat a París el fenomen anomenat "museïtzació" que coneixen altres ciutats europees.[40]
París: primera projecció de cinema digital públic d'Europa (2000)
El 28 de desembre de 1895 a París, elsgermans Lumière (Auguste i Louis) realitzen la primera exhibició d'unapel·lícula cinematogràfica. El 2 de febrer de l'any 2000 a París, Philippe Binant[42] va realitzar la primera projecció de cinema digital públic d'Europa, fundada sobre l'aplicació d'un MEMS (DLP CINEMA) desenvolupat perTexas Instruments.[43]
La ciutat té 360 instal·lacions esportives: 182 pistes de tenis, 131 gimnasos municipals, 36 piscines (allotjament amb 3,4 milions d'entrades el 2006) i 10 pistes de les escoles, 32 estadis municipals, 2 d'esports aquàtics, sense oblidar que els 6 parcs interdepartamentals es divideixen en tres departaments pel que fa a París, i són de fàcil accés.[44]
París, en comparació amb altres capitals europees comLondres,Roma oMadrid, destaca per l'absència de grans parcs (com elHyde Park oelRetiro) i per la multiplicació de jardins més petits.
Tres dels més populars i antics parcs de París són:
Altre projecte executat sota l'ordre delbaró Haussmann fou elBois de Boulogne, a l'oest de París. ElBois de Vincennes, al costat oriental, va rebre un tractament similar durant els anys següents.
Les darreres creacions en paisatge de parcs de París són:
París està agermanada només amb una ciutat:Roma (des de1956). Es diu (enfrancès: «Seule Paris est digne de Rome; seule Rome est digne de Paris.» (Només París és digna de Roma; només Roma és digna de París.)
La capital francesa també ha signat diversos pactes d'amistat amb altres grans ciutats del món:
↑Alfred Dittgen, «Logements et taille des ménages dans la dynamique des populations locales. L'exemple de Paris»,Population, édition française, année, #3, mai-juin 2005, p. 307-347.
.svg)
.jpg)
_Tuileries.jpg)
.jpg)
