Va entrar en religió des de ben jove, a l'orde dels franciscans. Va serinquisidor general de Venècia.[3] Afrontat políticament ambGregori XIII, va viure gran part del seu període de cardenal reclòs a les seves residències. Políticament va obstaculitzar el predomini castellà a Itàlia i impedir l’accessió al tron aEnric IV de França (1585).[1]
El seu pontificat destaca per l'atenció a les finances, que va sanejar després de dècades de malbaratament, i per l'ajuda a la millora de la traduccióVulgata de laBíblia, durant segles l'única autoritzada per al lectorat catòlic. Va contribuir també a l'auge del moviment de laContrareforma i a l'ornament de la ciutat deRoma. El1587 va instituir la figura delpromotor fidei, conegut com l'advocat del diable, el fiscal dels processos decanonització.
_Cath%25C3%25A9drale_Sainte-C%25C3%25A9cile_-_Tr%25C3%25A8sor_-_Portrait_du_pape_Sixte_V_-_PalissyIM81001477.jpg)
