Francesco Todeschini-Piccolomini (Siena, ±1439 – Roma, 18 d'octubre de 1503) va ser un prelatcatòlic i després papa amb el nom dePius III.[1] Era nebot del costat matern d'Enea Silvio Piccolomini (1405-1464), el futur papaPius II.
Va ser un dels pocs que es va distanciar del futur papaAlexandre VI, en el conclave del1492.[2] Quan va ser elegit, després de la mort d'Alexandre VI, ja era vell i malalt. Va intentar refusar, però els cardenals van insistir i finalment va acceptar. El seu pontificat només va durar 26 dies, en els quals no va poder fer res de destacat.
Francesco Tedeschini Piccolomini va néixer aSiena o aSarteano el 29 de maig de1439, el quart fill del fill del jurista Nanni Tedeschini i Laudomia Piccolomini, germana d'Enea Silvio, el futurPius II.[3]
Després d'estudiardret a la Universitat de Perusa, va esdevenirprotonotari apostòlic i, a l'edat de 22 anys el 6 de febrer de1460 va ser nomenat administrador del recentment formatarquebisbat de Siena pel seu onclePius II, que també li va permetre portar el nom i el rang delsPiccolomini (ell era el fill de Laudomia, una germana de Pius II). El 23 de d'abril de1459 ja havia obtingut la insígnia de l'arquebisbe, però no havia rebut laconsagració episcopal, que no va rebre fins a la seva elecció com a pontífex molt de temps després. Durant molts anys va ser el patró de les monarquies d'Anglaterra iAlemanya.
Creatcardenal diaca alconsistori celebrat aSiena el 5 de març de1460, Francesc va arribar a la ciutat el 21 de març de1460, i en aquest dia, a lacatedral local, va rebre elcapel cardenalici. El 26 de març de1460 va rebre el títol diaconal deSant'Eustachio i va ser nomenat llegata latere de les Marques, abandonant Siena el 30 d'abril de1460 i després anant aPesaro. Després d'una breu estada aRoma l'1 de febrer de1461, va tornar a la seva legació a partir de juny següent i encara estava a Roma del 8 de novembre de 1461. A continuació, va passar aNarni amb els cardenalsJohannes Bessarion iAlessandro Oliva a l'abril de 1462 a Roma portar el crani de SantAndreu Apòstol. Ardiaca delDucat de Brabant a lacatedral de Cambrai del 1462 al 1503, el 9 de novembre de1463 es va traslladar aPienza al palau de la família a causa de la plaga que es va desencadenar a tot Itàlia. Quan Pius II va arribar aAncona el 18 de juny de1464, va nomenar cardenal al seu nebot com el seu llegat personal a Roma i elsEstats Pontificis per a la durada de la seva absència. Després va participar en elconclave de 1464 que va triar elpapa Pau II.
El 24 de desembre de1468 va ser l'encarregat de rebre l'emperadorFrederic III a les portes deRoma. El 15 de maig de 1469 va renunciar a lacomandància del monestir cistercenc de Sant Salvatore Montisarmati de Siena i, d'altra banda va rebre la del monestir benedictí de Quarto, a la mateixa arxidiòcesi. Pel seu ampli coneixement de la llengua alemanya, el 18 de febrer de1471 va ser nomenat llegat a Alemanya, arribant aRatisbona el 18 de març següent i va participar en la dieta local aconseguint alguns èxits. El 27 de desembre d'aquell va tornar a Roma i va ser rebut al consistori públic convocat pel PapaSixt IV, acabat d'elegirPapa al conclave que no havia pogut participar perquè es trobava destinat a Alemanya. L'agost de1471 el nou Pontífex el va nomenarprotodiaca. El 19 de març de1483 va renunciar a la comanació del monestir benedictí de Santa Mariainter montes deGinebra. Va participar en elconclave de 1484 que va triar aInnocenci VIII i com acardenal protodiaca va tenir la tasca d'anunciar l'elecció del nou Pontífex i el va coronar l'11 de setembre d'aquell any.
Nomenat administrador de la seu deFermo del 21 de febrer de 1485, el 26 de maig de 1494 va renunciar a aquest càrrec a favor d'Agostino Piccolomini. A la mort d'aquest últim va ser renomenat a la seu de Fermo en1496 mantenint el càrrec fins a la seva elevació al tron de Pere. El 5 de novembre de1488 va ser nomenat llegata latere aPerusa. Va romandre un any en Umbria. Durant aquest període estava ansiós per pacificar la ciutat i ajustar els límits entre les ciutats deFoligno iSpello, que des de fa anys es trobaven en conflicte per qüestions territorials. Va tornar aRoma el 15 de novembre de1489. Després va participar en elconclave de 1492 que va triar com a papaAlexandre VI, i el va coronar el 20 d'agost del mateix any, en els graons de la basílica de Sant Pere. El nou papa el va nomenar legata latere del reiCarles VIII de França l'1 d'octubre de1493; el rei va arribar a la Toscana (precisament aLucca) el 8 de novembre de 1494, però el monarca no va rebre el cardenal, que preferí tornar a Roma del 5 de març de1495. El 27 de maig d'aquell any va estar aOrvieto amb el Papa de deixant Roma les tropes franceses.
Nomenat administrador de les seus dePienza iMontalcino des del 31 d'octubre de 1495, ocupà aquests càrrecs fins al març de 1498 i després va ser succeït perGirolamo Piccolomini. L'agost de 1497, va ser membre d'una comissió de sis cardenals responsables de la redacció d'un projecte de llei de reformes a l'Església i després signat pel Papa. El 30 de d'agost de1497 va renunciar a la comana del monestir de Santa Maria Caramagna, a l'arxidiòcesi de Torí i el 30 d'abril de 1498 va renunciar a la del monestir camaldulenc de Rocca, a ladiòcesi d'Arezzo. El 8 de febrer de1501 va ser membre d'una comissió de tres cardenals designats per finançar una novacroada que mai no se celebrà. Va participar en el primer conclave de 1503, quan va ser elegit Papa.
Anteriorment Francesco Piccolomini s'havia oposat amb valor a la política d'Alexandre VI, i, enmig dels disturbis després de la mort d'aquest últim, va ser finalment elegitpapa, també gràcies a l'interès del cardenalGiulano Della Rovere, sent coronat el 8 d'octubre de1503. Posteriorment va concedir permís aCèsar Borgia per tornar aRoma, però, al mateix temps que va assumir amb promptitud per a la reforma de la cúria.
El seu pontificat va ser breu: va morir el 18 d'octubre de1503 al Palau Apostòlic de Roma, després d'haver celebrat unconsistori en què no creà cap cardenal. Piccolomini va quedar només vint-i-sis dies. Va morir a causa d'unaúlcera a la cama, o, com sostenen alguns, a causa d'unverí que se li va administrar a instigació dePandolfo Petrucci, governador de Siena. Va ser succeït perJuli II.
Està enterrat a la capella de Sant Andreu a la basílica de Sant Pere al Vaticà, al costat de la tomba del seu oncle Pius II. El monument funerari va ser encarregat pels seus germans Jaume i Andreu. Durant els treballs de reconstrucció de la basílica, el sepulcre va ser traslladat a les grutes vaticanes, mentre que les restes dels dos papes van ser traslladades a l'església deSant'Andrea della Valle a Roma, al palau de la família;[4] el1614 els cossos dels dos pontífexs van ser col·locats en un mausoleu erigit pel cardenalAlessandro Peretti Montalto qui per a l'ocasió compongué per un epitafi per ser dipositat en la tomba.
.svg)
