Abans de la seva elecció va ser canonge aBolonya, fins a ser nomenat cardenal de la Santa Creu de Jerusalem perHonori II per a qui va ocupar en un primer moment el càrrec de tresorer i després el de legat papal aAlemanya, càrrec que també va exercir sota el pontificat d'Innocenci II aconseguint que el reiLotari III de Saxònia enviés dues expedicions a Itàlia en suport al papa en el seu enfrontament amb l'antipapa Anaclet II.
El fet més rellevant del seu curt pontificat va ser l'enfrontament amb elmoviment comunal encapçalat perArnaldo da Brescia que pretenia que el poder civil deRoma passés del papa al poble romà[1] i entre les mesures del qual es troba la recuperació de l'antic lema Senatus Populus Que Romanus (S.P.Q.R) tant als edificis com en les monedes.
Temorós d'aquest retall dels seus poders, Luci II decideix dissoldre el Senat, cosa que provoca una revolta popular encapçalada per Giordano Pierleone, germà de l'antipapa Anaclet II, que nomenant-se patrici constitueix un nou Senat al Capitoli.
Luci II sol·licita, en va, ajuda a l'emperadorConrad III per la qual cosa decideix enfrontar-se només, amb un petit exèrcit, contra el poder del Senat. En l'assalt al Capitoli va ser ferit per una pedra que li provocarà la mort el15 de febrer de1145.
Lesprofecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa cominimicus expulsus (l'enemic expulsat), cita que fa referència al seu cognom Caccianemici (caccia = caçar), ([e]nemici = enemics).
.svg)
