Hi ha diverses teories sobre el seu lloc de naixement. Hom ha apuntat com a llocs del seu origenMadrid,Tarragona,Guimarães,[2]Idanha-a-Velha (avui freguesia del municipi portuguès d'Idanha-a-Nova entre el Tajo i el Duero),[3] fins i totArgelaguer (a laGarrotxa).[1] En qualsevol cas no sembla haver-hi discussió sobre els seus orígens hispans. Sobre el seu origen a Argelaguer, Torres i Amat addueix la crònica deJeroni Pujades, en què aquest refereix una llarga tradició local que diu que la creu de l'església de Besalú procedia d'aquest poble i que havia arribat allí per donació del mateix Damas a la seva terra natal. En època de Torres i Amat subsistia la tradició que la casa natal de Damas a Argelaguer era el molí de can Servant, en aquest poble.[4]
Torres i Amat[1] citant la «Platina de vitis pontifica» diu que: «era espanyol fill d'un baró il·lustre anomenat Antoni que visqué en temps deJulià, que fou deixeble d'Eubol i Libani; que fou molt instruït en les llengües grega i llatina; eloqüentíssim i de memòria felicíssima, liberal amb els seus amics i justíssim amb els seus súbdits.»
Torres i Amat segueix dient[5] que fou nomenat papa el2 d'octubre de366, durant el cisma d'Ursicí diaca, essent cònsolsGracià iFlavius Dagalaiphus i que va succeir com a bisbe de RomaLiberi. Sembla que Ursicí, que havia estat diaca del difunt papa Liberi, ordí un pla per injuriar el papa. Subornant dos diaques, Concordi i Calixt, que l'acusaren d'home deshonest i que havia comès adulteri. A raó d'això Damas convocà un concili de quaranta bisbes on es defensà públicament. Convençuts de la calúmnia, els acusadors foren expulsats de l'Església.[2]
Durant el seu temps se celebrà elprimer Concili de Constantinoble per disposició de l'emperadorTeodosi, compost de 150 bisbes, en el qual fou deposatMacedoni,bisbe de Constantinoble perheretgia.[1]Va veure com el decret deTeodosi IDel fide Católica (emès el27 de febrer de380) declarava religió de l'Imperi Romà aquella doctrina que sant Pere havia predicat als romans i de la qual Damas era el seu cap suprem.També se celebrà en aquella època elconcili d'Aquileia, en presència de santAmbròs de Milà, que fou molt amic de Damas, a qui ajudà a desterrar els arrians de Milà, ja que en aquella èpocaJustina, arriana i mare de l'emperadorValentinià II, que exercia la regència per la minoria d'edat de Valentinià, havia afavorit l'establiment dels arrians a l'Imperi Romà d'Occident.
Erigí dues basíliques: una de Sant Llorenç i una altra a lavia Ardeatina de Roma. També consagrà i adornà ambmarbres les catacumbes on estigueren els cossos dels apòstolssant Pere isant Pau. Descobrí moltes sepultures demàrtirs i les adornà. Ordenà que els sacerdots de dia i de nit cantessin a l'església elssalms de David, dividits en parts. Creà 62bisbes, 30preveres i 11diaques. Damas mori l'11 de desembre del 384 essent cònsolsFlavi Antemi iFlavi Anni Evagri. El seu cadàver fou sepultat a la basílica que erigí a la via Ardeatina i la cadira apostòlica estigué vacant un mes.[1]
