Adrià IV (Abbots Langley,1100 ↔ 1120-Anagni,1 de setembre de1159) de nom de bateigNicholas Breakspeare va serPapa de Roma del1154 al1159. Lesprofecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa comDe rure albo (del camp blanc), citació que fa referència al seu origen camperol i al seu lloc de naixement, Saint-Alban (alba = 'blanc', 'albí'). Durant el seu pontificat va començar a utilitzar-se el terme «vicari de Crist» per referir-se al papa.[1][2]
Breakspeare, l'únic papa de nacionalitat anglesa de la història, es va traslladar a la seva joventut alRegne de França per seguir els seus estudis, prenent els hàbits i ingressant al monestir deSant Ruf (Avinyó), on el1137 n'esdevindrà l'abat.
A la seva tornada aRoma el1154 rep l'apel·latiu de l'"Apòstol del Nord", i després de la mort d'Anastasi IV va ser elegit per unanimitat el seu successor, sent consagrat el18 de juny de1155.
La ciutat que es troba el nou papa està sumida en revoltes populars alimentades per les idees heterodoxes d'Arnaldo da Brescia i que desemboquen en l'assassinat d'un cardenal. Adrià es va refugiar aViterbo i com a resposta llençà uninterdicte contra Roma pel qual prohibeix la celebració dels sants oficis, l'administració dels sagraments i la sepultura eclesiàstica, refusant reconèixer al Senat i exigint el desterrament d'Arnaldo per concedir el perdó.
Aquest interdicte provocà una crisi econòmica a la ciutat en veure's interrompuda l'afluència de pelegrins a Roma, i conduí a la submissió de la ciutat a la voluntat papal i l'expulsió d'Arnaldo.
En el pla temporal, la política d'aliances d'Adrià es va decantar en un primer moment per aconseguir, a canvi de la seva coronació, el suport de l'emperador germànicFrederic I en el seu conflicte amb el regne normand de Sicília, el rei del qual,Guillem I de Sicília, havia estat excomunicat pel papa en envair territoris pontificis.
La trobada es produeix el9 de juny de1155 aSutri però fracassa per una qüestió de protocol: segons la tradició els reis havien de subjectar l'estrep del cavall del papa com a senyal de submissió. Frederic va avançar cap a ell però va obviar aquesta cerimònia d'homenatge, encara que sí que va besar la sabatilla papal una vegada desmuntat. El papa, durant la celebració de la missa, i en represàlia, nega a Frederic la "besada de la pau", la qual cosa implicava que no hi hauria coronació.
El conflicte es resol uns dies després, l'11 de juny, en una altra trobada celebrat aNepi el cerimonial és respectat per ambdues parts i el18 de juny, Frederic és coronat pel papa.[3] Aquell mateix dia Arnaldo da Brescia, que havia estat capturat per l'emperador, era lliurat al papa i executat el que provoca una rebel·lió a Roma. L'enfrontament amb les tropes imperials finalitza amb la derrota dels romans, l'empresonament dels seus líders més significatius i l'execució de més d'un miler de romans que van ser ofegats al riuTíber. La victòria de l'emperador va ser tanmateix pírrica, ja que a causa de la falta d'aprovisionaments i a un brot de malària es va veure obligat a abandonar la ciutat i tornar a Alemanya.
Adrià, que es veu obligat a abandonar Roma i instal·lar-se aBenevento, buscà llavors el suport dels romans d'Orient per sotmetre els sicilians, però en ser derrotats per aquests s'imposà un canvi radical en la política papal.
En efecte, Adrià firmà eltractat de Benevento en1156 amb Guillem I de Sicília pel qual el papa, a més d'investir-lo com a rei, el reconeix una sèrie de territoris que en ser també pretesos pel seu antic aliat Frederic l'enfrontarà amb ell. Guillem per la seva part es reconeix com a vassall tributari del papat, renuncia al nomenament de bisbes en el seu regne i promet defensar els Estats Pontificis.
Durant la seva estança a Benevent, Adrià rep la visita de Joan de Salisbury qui li sol·licita que decreti queIrlanda passi a ser domini del reiEnric II d'Anglaterra. La sol·licitud, que suposa un permís d'invasió per al rei anglès, és concedida per Adrià, basant-se en laDonació de Constantí, mitjançant la ButllaLaudabiliter.[4]
El1157 Adrià arriba a un acord amb el poble romà que li permet tornar a Roma. L'1 de setembre del1159, el papa es trobava aAnagni i es va apropar a la font de la plaça del poble per beure aigua. Insòlitament, una mosca va entrar al seu coll, i en no poder treure-se-la, el papa va morir d'asfíxia.
Eden, B. L.. «Hadrian IV, Pope (c. 1100–1159, R. 1154–1159)». A: R. K. Emmerson.Key figures in Medieval Europe: An Encyclopedia. Londres: Routledge, 2006, p. 292–293.ISBN 978-0-41597-385-4.
.png)
.svg)
