 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Itàlia |
| Detalls | |
| Tipus | pa dolç,brioix idarreries nadalenques |
| Ingredients principals | farina,sucre imantega |
Elpandoro és un dolç típic de la zona vèneta deVerona que es consumeix principalment durant les vacances deNadal. És un dels dolços nadalencs més populars aItàlia. Deriva del nom enllengua venecianapan de oro i va ser servit a les taules dels venecians rics juntament amb les altres postres dolces típiques, elnadalin, que és el seu antecessor i que recentment ha estat certificat com dolç tradicional local.
La pasta és suau i de color daurat, a causa de la presència d'ous, i amb aroma de vainilla. La forma és com la delflam capgirat i reflecteix el motllo on es prepara: truncada i amb relleus en forma d'estrella, normalment amb vuit puntes. Els ingredients principals sónfarina,sucre,ous,mantega,mantega de cacau illevat. Malgrat que són unes postres populars, la tècnica de preparació és complexa, ja que implica molts passos de processament.
Els orígens de larecepta es troben a l'antigaRoma, i s'esmenta en una escriptura menor que es remunta al segle i, a l'època dePlini el Vell, que segons Michela Becchi cita un cuiner anomenat Vergilius Stephanus Senex, que va preparar unpanis ambflor de farina,mantega iOli d'oliva.[1]
La recepta també sembla derivar delpane de oro que es va servir al voltant delsegle XIII a les taules dels nobles deVenècia.[2]
El naixement de la recepta moderna, almenys tal com s’entén actualment, es remunta al segle xix, com a evolució delnadalin, unes postres veroneses que van obtenir el reconeixement de Denominació d'Origen Municipal el2012. El 14 d'octubre1894 Domenico Melegatti, fundador de la empresa veronesa homònima de confiteria, va dipositar a l'oficina depatents un pastís tou amb un cos característic en forma d'estrella de vuit puntes, obra de l'artistaAngelo Dall'Oca Bianca,pintor impressionista.
El Pandoro tradicional no està guarnit internament amb cremes ni fruites confitades (a diferència delpanettone). Amb el pas del temps, els fabricants han intentat diferenciar la seva oferta inventant o reutilitzant receptes particulars i, per tant, avui és possible assaborir pandoro en diferents versions, farcides decrema pastissera o cobertes amb una capa dexocolata, etc.
És aconsellable tornar a escalfar-lo abans de consumir-lo. El pandoro es ven sovint en caixes de plàstic ambsucre glacé en una bossa independent que els compradors han d'abocar sobre el pastís quan l'obren, per evitar que el sucre glacé tingui un contacte prolongat amb el dolç durant el període d'embalatge i perdi les seves característiques. Com que són unes postres que ja porten sucre en la seva composició, no tothom les neva amb el sucre glacé.
Entre panettone i pandoro es van produir a Itàlia el 2008 prop de 100 milions d'unitats, per un valor d'uns 600 milions d'euros.
