| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Pancratius 28 agost 289(Gregorià)  Regió de Frígia | ||
| Mort | 12 maig 304 (14 anys) Roma | ||
| Causa de mort | decapitació | ||
| Sepultura | Basílica di San Pancrazio (Roma) | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana,Església Ortodoxa | ||
| Pelegrinatge | San Pancrazio (Roma) | ||
| Festivitat | 12 de maig | ||
| Iconografia | com a soldat romà; amb palma de martiri i llibre obert; amb espasa | ||
| Patró de | per a trobar feina, per a tenir sort | ||
Pancraç (llatí:Pancratiusgrec antic:Παγκράτιος), venerat com asant per l'Església Catòlica i a tota la cristiandat, va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va sermartiritzat aRoma.
Nascut al final de l'any289 aSínnada aFrígia Salutaris. Els seus pares, rics, eren d'origen romà: Ciríada, la mare, va morir durant el part i el pare, quan Pancraç tenia vuit anys. Se'n va fer càrrec del nen son oncle Dionisi, que el portà a Roma, on va viure a lavil·la patrícia del Mont Cel·li. Allà van convertir-se al cristianisme i van ser batejats.
Durant lapersecució de Dioclecià, Pancraç va ser cridat a oferir sacrificis als déus romans i, en negar-s'hi, va ser jutjat pel mateix emperador que, en veure que el jove no cedia i continuava negant-se a abjurar de la fe cristiana, el va condemnar a morir decapitat.[1]
Executat vora eltemple de Janus, a laVia Aurèlia, el seu cos va ser recollit per la matrona Octavil·la, que el va enterrar a lescatacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: «Hic decollatus fuit Sanctus Pancratius» ('Aquí hi va ser degollat Sant Pancraç').[2] ElPapa Símmac (498-514) va erigir una basílica sobre el sepulcre, la basílica deSan Pancrazio.[3]
Venerat com a màrtir des de temps antics, la seva festa se celebra el12 de maig. Entre 1595 i 1969, aquesta festivitat es feia conjuntament amb les dels santsNereu i Aquil·leu iDomicil·la de Roma.
És un sant invocat per qui necessita diners, treball o un canvi de fortuna. Molts comerços i botigues exhibeixen una imatge del sant, a la qual es col·loca un ram de julivert perquè proporcioni sort. Hi ha una dita popular en aquest sentit:
| « | Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç | » |
.
Sant Pancraç es considera en diverses cultures europees com un delssants de glaç junt ambMamert iServaci. En aquests dies de maig (o de finals de maig segons el calendari julià) es poden esperar uns dies de més fred.
Vora el lloc del martiri es va aixecar labasílica de Sant Pancraç, on va venerar-se'n el cos, dipositat perHonori I, en una urna depòrfir a l'altar major. El1798, als avalots de laRepública Romana, el cos va ser profanat.[2]
