Elpanchira (パンチラ,«guipada de bragues») és un motiu recurrent de l'audiovisual japonés consistent a mostrar laroba interior d'un personatge femení sense cap de motivació aparent més que la purament còmica o eròtica: és, per tant, un tipus defan service[1]opost al concepte clàssic d'anasirma (del grec anticἀνάσυρμα) i al contemporani depanty shot («foto en bragues»), ja que sovint la visibilitat de les calcetes és momentània, involuntària i visible només per a l'espectador, que és l'únic receptor de la imatge; de fet, si en l'argument de l'obra en què hi ha una instància depanchira la víctima o els testimonis són conscients de la descoberta, s'avergonyixen pel fet; no en canvi si es tracta d'una obra del gènerehentai, en el qual esdevé unaparafília sovint emparentada amb l'omorashi.[2]
Historiadors com Inoue Shōichi identifiquenMarilyn Monroe com a precursora delpanchira: l'escena icònica de la pel·lículaThe Seven Year Itch (1955) en la qual un corrent subterrani fa voleiar les faldes de l'actriu fon molt popular alJapó de l'època,[3] alhora que l'aparició de laminifalda facilità esta classe devoyeurisme: d'ençà, a les estacions de tren japoneses hi ha cartells que alerten les dones de la possibilitat de ser gravades per càmeres ocultes.[4]Quant a l'origen del termepanchira —unmot creuat delmanllevat de l'angléspanty (パンティ,panthii) ichirari (チラリ,guipar), segons el mateix Shōichi fon l'actriuMitsuyo Asaka, que popularitzà els espectacles dechirarisme (チラリズム,chirarizumu) en els quals s'aüssava elquimono per a ensenyar les cames, mentre els espectadors esperaven vore l'entrecuix.[5]
El 2015, lagaleria d'art toquiota Photons Art Gallery anuncià una exposició fotogràfica sobre el tema intituladaPanchira 2015, organitzada per doscosplayers, que buscava defugir el vessant pervertit del concepte.[4]No debades, com a recurs gratuït que no aporta res a la narració que no siga sobrer, l'abús delpanchira com afan service en l'anime o elmanga —d'on sorgí com aleitmotiv— ha donat lloc a dos conceptes paral·lels: la «falda de ferro» (鉄壁スカート,teppeki skirt), un plànol contrapicat de les faldes en el qual, a diferència delpanchira, no s'albira res de l'entrecuix;[6] i el «no portar-ne» (はいてない,haitenai), referit a l'aparent absència de roba interior en un clarpanchira en què s'hauria de vore.[7]