Localització geogràfica.El Pamir està situat principalment a la província autònoma deGorno-Badakhshan, alTadjikistan.Vista aèria de la zona del Pamir al Tadjikistan.Les esllavissades de terra deixen freqüentment les carreteres hores i fins i tot dies tallades a la circulació.
Les tres muntanyes més altes en són elpic Ismail Samani (conegut des del1932 al1962 com apic Stalin, i del1962 al1998 com apic Comunisme), de 7.495 m sobre el nivell del mar, elPic Independència, de 7.165 m i elpic Korzhenevskoi de 7.105 m.Hi ha moltesglaceres a les muntanyes del Pamir, incloent-hi laglacera Fedtxenko, de 72 km de longitud, la més llarga de l'antigaURSS i la més llarga de fora de la regió polar.
A l'oest dels Pamirs -al mateix Tadjiskistan-, es troba la cadena muntanyosa anomenadaAkadémia Naük, que es troba alineada en la direcció dels meridians terrestres, i és considerada el cor del sistema muntanyós del Pamir. El pic més alt n'és l'Ismail Samani. La longitud d'aquesta cadena muntanyosa és d'uns 110 km. Els cims de la cadena tenen un relleu semblant a l'alpí, amb 24 cims de més de 6.000 m d'altitud. El punt de pas més baix, elKamaloyak, es troba a una alçada de 4.340 m, propera a l'alçada la delmont Blanc (4.810 m). El llac més alt dels Pamir, i el segon més alt del món, és elKara Köl (Pamir), que està situat a 3.900 m sobre el nivell del mar (alTadjikistan), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que té 25 km de diàmetre. S'ha pogut deduir, a partir d'imatges fetes des de l'espai, que aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l'impacte d'un meteorit fa 5 milions d'anys. Una península projectada des de la costa sud i una illa a la riba nord del llac el divideixen en dues zones: una oriental, més petita, i una zona occidental, més gran, amb profunditat entre 221 i 230 m. Existeixen dos assentaments de població quirguís.
Cobert de neu tot l'any, el Pamir té unshiverns llargs i durs, i frescos i curtsestius. Les precipitacions anuals ronden els 130 mm, cosa que amb penes i treballs hi permet el creixement de l'herba i dels escassíssims arbres.
A l'oest, s'extraucarbó, tot i que la ramaderia ovina als prats elevats són la primera font d'ingressos de l'àrea.
A començaments de ladècada del 1980, un dipòsit declinohumita fou descobert a les muntanyes del Pamir. Va ser l'únic conegut al món fins al descobriment d'un altre a la península del Taimir, a la regió deSibèria, l'any 2000.
Al límit sud-est de la regió del Pamir, en territori xinès, es troba la carretera més alta del món: lacarretera del Karakoram, que connecta el Pakistan i laXina.
Lacarretera del Pamir, la segona més alta del món, va deDuixanbe, capital del Tadjikistan, aOsh, al Kirguizstan, a través de la regió autònoma deGorno-Badakhshan, i és la principal via d'aprovisionament d'aquesta aïllada regió.
La regió fou coneguda pels xinesos amb el nom deShe-K'i-nior ('regne de les cinc gorges'); l'esmenta el pelegrí xinès budistaHsüen-Tsang al segle VII. En temps dels musulmans,Yakubi esmenta el principat de Shiknan (Shughnan), governat perKhumar Beg oKhumar Tigin, a l'altTukharistan, i el deBadakhxan i diu que la població era pagana i pagava tribut a prínceps veïns. Al segle x, l'obraHudud al-alam esmenta el Pamir com a porta d'entrada alTibet, i la seva capital, Ishkamish, com a seu del malik deWakhan. Al final del segle xiii,Marco Polo va creuar la regió de Pamir i Badakhshan i la vall de Wakhan per anar al nord cap aKashghar i diu que la població era musulmana i bel·licosa; al seu cap, li dona el nom deNone. Als segles següents, va estar generalment en poder dels mirsismaïlites nizarites deShughnan, que van fer front als atacstimúrides (segle XIV i XV). Foren nominals vassalls uzbeks després del segle xvi. A finals del segle xix, l'Oxus superior va quedar fixat com a frontera entre l'emirat de Bukharà (protegit per Rússia) i l'emirat de l'Afganistan (1895) i va quedar en part sota control rus.
