Palma oCiutat de Mallorca,[1] antigamentMallorca, i col·loquialment nomésCiutat,[2] és un municipi i la capital de l'illa deMallorca. Administrativament, és també la capital de lesIlles Balears.
Amb 409.578 habitants segons les xifres oficials de l'INE amb data 1r de gener de 2018, Palma és la vuitena ciutat d'Espanya per població, la tercera delsterritoris de parla catalana i la primera deMallorca.
Va ser fundada amb el nom dePalma, pel cònsolromàQuint Cecili Metel Baleàric, poc més tard de l'any123 aC. Més de cinc segles més tard, el 455 fou conquerida pelsvàndals i pelsromans d'Orient el534, que van abandonar l'illa abans que la conquerissin elsàrabs el903, els quals l'anomenarenMayurqa. Finalment va serconquerida pel reiJaume I el31 de desembre de1229, i així esdevingué la pròspera ciutat deMallorca, ciutat mestra delseu propi regne, que va decaure després de la incorporació a laCorona d'Aragó el1279. Arran de l'entrada en vigor delsDecrets de Nova Planta el1715, tot el conjunt de l'ordenança municipal va deixar de ser escrit encatalà i la ciutat va recuperar el seu topònim romà,Palma.[3]
Al segle xx va conèixer una explosió del turisme des de les dècades de 1960 i1970. Actualment constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.
QuanQuint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomenàPalma, que vol dir «fulla de palmera», o bé traslladat de l'ager Palmensis de la regió delPicè. Durant elperíode islàmic, la ciutat va perdre el nom romà i fou anomenadaMayurqa, com l'illa, pel fet que era el sol nucli de població. Després de laConquesta, es traduí el sistema de denominació àrab, i tant la ciutat com l'illa foren anomenadesMallorca (de vegades usat en plural,Mallorques); per diferenciar-les, quan feia falta, hom les solia precedir amb els motsciutat,illa oregne. En qualsevol cas, el dit substantiuciutat no formava part del topònim, ans n'era un simple especificador.[2]
Amb elDecret de Nova Planta (1715), es recuperà oficialment el nom romà dePalma, que baldament ja havia estat ressuscitat per erudits i historiadors del segle xvi; el nou topònim es mantingué al segle xix, i la novaprovíncia espanyola prengué aquest mateix nom.[4] Amb el temps, l'administració estatal hi començà a afegir la determinacióde Mallorca per evitar confusions amb l'illacanària dela Palma i la ciutat delas Palmas; i esdevenguéPalma de Mallorca, tot i que no arribà a assolir l'oficialitat.
Aquest afegitó generà rebuig a la societat mallorquina, per tal com pensaven que era un ús forà i iŀlegítim. Així, després d'un seguit de lleis i decrets que feien i desfeien, finalment el nom ha romàs enPalma, el sol nom oficial.[5] No obstant això, també destaca un ús popular mai no reflectit en àmbits formals d'anomenar-la simplementCiutat, pel fet que, en l'imaginari dels mallorquins, és la sola ciutat de l'illa. No obstant això, no es tracta pròpiament d'un topònim, ans d'una simple extensió del nom comúciutat, de la mateixa manera que elseivissencs i les eivissenques parlen deVila per referir-se a llur capital, o talment com qualsevol persona diuanar a ciutat quan al context hi escau.
El 2023, Palma tenia una població empadronada de 423.350 habitants. L'àrea metropolitana (Palma i voltants) tenia, un any abans, 517.285 habitants (2007).
A causa de l'aplicació de laLlei de grans ciutats, a partir demarç de2005 Palma està dividida en cinc districtes, regits per un regidor, popularment anomenatbatle de barri. Cada un d'aquests districtes té una oficina de districte, des de la qual la ciutadania pot fer qualsevol mena de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera, hom ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes són els següents:Nord,Centre,Ponent,Llevant iPlatja de Palma.
Batle: José Francisco Hila Vargas (PSIB) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (15 vots: 9 de PSIB, 3 d'Unides Podem i 3 de Més-Apib[7])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[8] Junta Electoral de la Zona de Palma.[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Catedral de MallorcaLa Rambla de Palma és un dels llocs més transitats tant pels turistes com pels mateixos ciutadans.El Grand Hotel de Palma, edifici d'estil modernista, és ara seu de laFundació La Caixa.Façana delForn d'Es Teatre, la pastisseria més antiga de Palma.
Tot i que les fonts apunten que Palma va ser fundada immediatament després de la conquesta, el123 aC, l'arqueologia ha demostrat que les primeres estructures de la ciutat daten de la primera meitat delsegle i aC, de manera que hom hipotetitza que en un primer moment hauria sigut simplecampament i anys més tard es refundaria la ciutat.[12] Extrapolant les dades que hom té de la germanaPol·lència, hom pensa que al lloc on es fundà la ciutat hi podia haver un assentamentindígena, però es tracta d'una hipòtesi sense proves que la recolzin.[13] Per altra banda, a la zona deSon Espases s'ha localitzat uncampament romà delsegle ii aC; això ha estat interpretat com un primer assentament militar previ a la fundació de la ciutat.
Ben igual que Pol·lència, hom pensa que Palma hauria estat fundada en un primer moment elsegle ii aC, probablement com acolònia de dret llatí, entre els quals hi podia haver ciutadans romans. Una hipòtesi versemblant seria que els colons provendrien delPicè i que prengué el nom dePalma per l'ager Palmensis, del qual la localitat picena deTorre di Palme pot ser un vestigi. Després de laGuerra Social o de lesGuerres Sertorianes, Palma hauria passat a ser municipi de dret romà, tal com indiquen les fonts escrites, ja d'època imperial.[14][12] De fet, una primera fundació el segle ii aC amb poca incidència sobre el territori i una refundació com a municipi dedret romà a mitjansegle i aC encaixa amb les proves arqueològiques, que documenten la primera activitat entorn d'aquesta segona etapa.[14] Les fontsepigràfiques indiquen que la major part dels colons pertanyien a latribuVelina, a la qual pertanyien la major part de poblacions delPicè.[15]
Pel que fa a la trama urbana, amb tota seguretat la Palma romana se situava a l'actualbarri de l'Almudaina.[16][17] Elrecinte murari anava delPalau de l'Almudaina alPalau del Bisbe i deCort alMirador, mentre que elfòrum era probablement als quatre cantons que formen els carrers de Sant Roc i de l'Estudi General, elcardo i eldecumanus respectivament.[16][18] Els camins que sortien de la ciutat eren els següents: cap a ponent, el que s'alineava amb l'actual carrer dels Apuntadors i carrer de Sant Magí; cap al nord, el que s'alineava amb el carrer dels Bastaixos i es bifurca en els carrers deSant Miquel i delSindicat, que condueixen a les carreteres deSóller iInca, la qual portava aPol·lència; i cap a llevant, un que s'alineava amb el carrer del Sol i un altre que s'alineava amb el carrer de Sant Alonso.[19]
L'existència delteatre romà de Palma ha estat debatuda pels historiadors;[20] actualment, hom pensa que es trobaria a l'illa de cases que es troba a llevant de la plaça de les Tortugues.[17][21] En aquest cas, hauria sigut un teatre adjacent alport de Palma, el qual es trobava a la cala que formava antigament eltorrent de la Riera i que arribava fins a l'actualTeatre Principal. No obstant això, sembla quePortopí també feia la funció de port auxiliar.[22]
Tot i la pobresa de les troballes i la decadència dels centres urbans després de lacrisi del segle iii, es documenta activitat en el sòl durant les èpoquesbaiximperial,vàndala iromana d'Orient, per bé que sembla que en el moment de laconquesta islàmica la ciutat estava molt poc poblada. En qualsevol cas, entre el període tardoantic i el període islàmic hi hagué una continuïtat poblacional.[23]
Durant l'Antiguitat Tardana, la rival Pol·lència caigué en decadència i Palma romangué la sola ciutat i nucli urbà de l'illa. Com a resultat d'això i del fet de ser la sola població de Mallorca, la ciutat i l'illa s'identificaren com una mateixa cosa i la ciutat prengué el mateix nom que l'illa, de manera que el topònimPalma s'oblidà.[16] No obstant això, sembla que es conservava parcialment, si més no si el documentat topònimPalma Alta delRepartiment, referit a unes terres al nord deSon Sardina, efectivament està relacionat amb el nom de la Palma romana.[24]
Mallorca caigué a mans islàmiques el903, que anomenaren la ciutatMayûrqa (com l'illa) i li donaren l'estatus demadîna.
El1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada perRamon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició s'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura.
Arran d'aquesta conquesta, la població musulmana va ser foragitada i la ciutat fou repoblada principalment per catalans i, en petites quantitats, per colons provinents de diversos punts de la Mediterrània. La drassana musulmana fou assignada a l'Orde del Temple.[25]
L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, i creuada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, ja a l'època musulmana, a laVila de Dalt i laVila d'Avall (precedents deCanamunt i Canavall) com a nuclis de població situats a cadascuna de les voreres de la riera. Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els sediments del darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura.
La privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també amb Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats estatitalians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A laLlotja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra deGuillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació i elConsolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comerç marítim.
A principi del segle xvi, larevolta de les Germanies i els freqüents atacs delspiratesturcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. A conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes delsegle xvii. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït aljaciment d'Antoni Maura, com les restes del bastió del Moll.
El segle xvii es caracteritzà per les banderies i els bandolers i la ciutat romangué dividida en els bàndols anomenatsCanamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió delcorsarisme balear. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per laInquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenatsxuetes.
Al segle xviii, la derrota de laCorona d'Aragó en laGuerra de Successió, o d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars castellanes i en elDecret de Nova Planta deFelip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà a denominar oficialmentPalma i, al darrer quart del segle xix, es generalitzà, només per escrit, el nom dePalma de Mallorca encastellà. En el segle xviiiCarles III va liberalitzar el comerç amb Amèrica i el que va fer créixer l'activitat comercial i portuària de la ciutat.
Al començament del segle xix, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma esdevé (1833) la capital de la nova província de lesBalears. L'ocupaciófrancesa d'Algèria al segle xix va posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població. En aquest context, durant el segle xix ixx fou objecte, com la major part de ciutats del moment, d'un lent procés d'esponjament i destrucció del traçat medieval, a les zones de la Barreteria,Jaume III, la plaça Major, la zona del'Olivar i, més recentment, al barri dela Gerreria.[27] Malgrat una minoria liberal, la ciutat quedava marcada per un conservadorisme catòlic, fre a qualsevol obertura a la modernització. Iniciatives avantguardistes, com ara l'Institut d'Estudis Superiors per a la Dona (1915-1917), no van poder resistir a l'antimodernisme promogut pel bisbePere Joan Campins (1859-1915), amb un ampli support del govern i delscacics.[28]
A la segona meitat del segle xx, elturisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en un centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció; i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.
A partir de l'esclat del turisme de masses, el creixement a les Balears fou absolutament espectacular i va tenir repercussions enormes en la immigració: dels 500.000 visitants que rebéMallorca l'any 1960, passà a més de 6.739.700 l'any1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport deSon Sant Joan de Palma el2001 de 19.207.045 persones; i d'1.410.709 persones per vies marítimes.
En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenatPla Mirall, i la inversió pública en obres públiques, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, africana i, sobretot, centre- i sud-americana, aquesta afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogràfics feren palesa la insuficiència del finançament per a mantenir les despeses socials, i provocaren una davallada de la renda per capita a la ciutat.
La ciutat compta amb un aeroport civil de passatgers situat a uns 5 km a l'est del centre, l'Aeroport de Son Sant Joan, i també amb una base militar. Es tracta del primer aeroport de les Illes en nombre de passatgers i el segon delsPaïsos Catalans, només per darrere del deBarcelona. Aquest aeroport té connexions regulars amb altres aeroports insulars (Eivissa iMaó) així com amb ciutats continentals com araBarcelona,Madrid i diverses d'Alemanya. Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment amb destí alRegne Unit iAlemanya.
Per a vols privats amb avioneta, resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet, al municipi deMarratxí.
ElPort de Palma és el port més important de lesIlles Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre elMoll vell (enfront delParc de Mar) i elDic de l'oest (vora el barri dePortopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. Concretament, hi ha dues estacions marítimes en servei alMoll de Peraires. Des d'allà operen els vaixells regulars de passatgers amb destí aBarcelona,València,Eivissa iMaó.
La demanda delPort de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen amarrar alDic de l'oest, on hi ha una tercera estació marítima.
Els grans eixos viaris deMallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accessos per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà laVia de Cintura, autopista de circumval·lació que desvia el trànsit fora del nucli urbà. Actualment,[Quan?] es consider la construcció d'un segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma, encara que hi ha una forta oposició social que hi veu interessos especulatius immobiliaris.[cal citació]
Els trens amb destinació aInca,Sa Pobla iManacor operen des de l'Estació Intermodal. Les línies són operades per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). L'estació, inaugurada al dia 1 de març del 2007, coincidint amb el dia de les Illes Balears, és el punt de sortida de les línies de tren dels SFM, dels autobusos interurbans i delMetro de Palma.
L'empresa de titularitat municipalEmpresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca (EMT) opera les línies d'autobusos urbans. Aquests autobusos són identificables pel color blau. Fan rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.
Hi ha una flota de 1246 taxis.[cal citació] Tots són dotats d'aire condicionat i més de la meitat tenen radiotelèfon. Hi ha quatre companyies: Taxis Palma Radio, Ràdio-Taxi Ciutat, Taxi Teléfono i Taxis adaptats per apersones amb mobilitat reduïda. Fins al canvi de color, que es va produir pel Decret Municipal núm. 19985 de 15 d'octubre de 1999, els taxis de Palma feia 50 anys que havien estat del característic color vori i negre. Actualment són de color blanc.
El 25 d'abril de 2007 entrà en servei la primera línia delMetro de Palma, que uneix l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya amb laUniversitat de les Illes Balears, passant pel barri deSon Oliva, elPolígon de Son Castelló i el nucli perifèric deSon Sardina. L'any 2013 es posà en marxa la segona línia de metro, aprofitant una part del recorregut de la línia de tren de rodalia de Palma-Manacor, concretament les estacions entre l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya i el nucli de Marratxí.
Catedral: popularment coneguda comLa Seu, està situada a la vora de labadia de Palma, al costat delparc de Mar. Té la segonanau més alta d'Europa, només superada per la de laCatedral de Beauvais. És famosa pel fet que té una de lesrosasses més grans de l'estilgòtic català, la qual arriba a ser denominada localment i erròniament com l'Ull del gòtic, encara que hi ha catedrals amb rosetons més grans.[29]
Església de Santa Eulària: l'església de Santa Eulària està situada al centre antic de la ciutat. En aquest temple va ser coronat rei de MallorcaJaume II, el12 de setembre de1276. L'església consta de tresnaus, la central de les quals és la més alta, amb dues portes d'accés. Elcampanar, que data del segle xix, és de gran altitud i el seu capitell és punxegut.[31]
Església de Sant Miquel: és considerada el temple més antic de Palma, una de les quatre primeres esglésies de la ciutat. És d'estil gòtic i barroc.
Castell de Bellver: és l'únic castell medieval rodó de l'estat espanyol i el primer que va construir-se aEuropa, mentre que en el continent només hi ha tres castells de planta circular que daten d'aquesta època.[32]
Fortalesa de Sant Carles: és un petit castell d'artilleria situat a l'entrada delPort de Palma, construït per a la defensa del mateix port. Actualment es troba dins de la base naval dePortopí, i alberga el Museu Històric Militar de la ciutat.[33]
Banys àrabs: són un dels pocs vestigis de l'arquitectura musulmana conservats a l'illa. Es tracta d'una sala de superfície quadrada amb 12 columnes que suporten una cúpula amb diverses obertures rodones. Aquesta sala estava destinada als banys calents, i per a això disposava d'un doble sòl amb buits per on circulaven l'aigua calenta i el vapor.[34]
Plaça Major: és una de les principals places de Palma. Va ser edificada durant el segle xix, en el solar fins aleshores ocupat pel Convent de Sant Felip Neri i alguns edificis limítrofs. Hi neixen importants vies del centre de Palma comSant Miquel oColom.[37]
Poble espanyol: fou construït durant elsanys 60 per l'arquitecteFernando Chueca Goitia, al barri deSon Espanyolet. Es va concebre com un poble en què es pretenia reunir les principals característiques dels pobles d'Espanya. Actualment competeix amb el deBarcelona per ser el millor Poble espanyol d'Espanya.[39]
Llotja: la Llotja de Palma —o, com és coneguda popularment,Sa Llojta— és una de les obres mestres de l'arquitectura gòtica a Mallorca. Va ser construïda per l'arquitecteGuillem Sagrera, entre1420 i1452, i va ser la seu del Col·legi de Mercaders.[40]
Palau March: és un palau situat al centre històric de Palma, al costat de la catedral i l'Almudaina. L'obra va començar el1939, i va ser inaugurat el1945. Actualment és un museu d'art que acull la Fundació Bartolomé March, creada el 1975 per Bartolomé March.[41]
Parlament de les Illes Balears: es va construir en1848 —sobre l'antic emplaçament del convent de les dominiques— i és obra de l'arquitecte Antoni Sureda i Villalonga. En aquella època, era la seu delCercle Mallorquí (l'actual sala de plens era un saló de ball). De1983 ençà, és la seu delpoder legislatiu de lesIlles Balears. Està situat al carrer Conquistador, prop de la catedral.[43]
Consell Insular de Mallorca: l'edifici del Consell Insular de Mallorca va ser construït per allotjar-hi l'antigaDiputació Provincial. Aquesta construcció, que va ser encarregada a l'arquitecte Joaquín Pavía, va suposar la remodelació total de l'edifici de l'antiga presó de la ciutat.[44]
Ajuntament: l'Ajuntament o Casa consistorial de Palma és l'edifici on se situa la màxima institució del municipi, i està situat a laPlaça de Cort.[37]
Al centre de Palma es concentra un gran nombre de cases senyorials, propietat de les famílies nobiliàries de l'illa, com elsSureda, elsVerí, elsCotoner i elsOlesa. Les més espectaculars gaudeixen de la protecció deBé d'Interés Cultural, comCan Solleric,Can Berga,Can Catlar,Can Vivot iCan Olesa. Tot i que qualque família empobrida ja s'havia començat a desfer de les seves propietats a final del segle xix (una branca delsTogores vengué el pati de Can Aiamans a l'antiquariJosep Costa Ferrer, que el revengué al magnat americàWilliam Randolph Hearst, qui se l'endugué alsEstats Units),[45] fins passada la meitat del segle xx aquestes cases es mantengueren, generalment, com a residència habitual dels seus propietaris, però a partir de l'aperturisme dels anys seixanta i setanta començaren un lent procés d'abandonament i degradació, i n'hi hagué que foren adquirides per l'administració i passaren a ser edificis públics (Can Solleric, Can Berga,Can Balaguer). Posteriorment, ja dins el segle xxi, les famílies començaren a vendre aquestes propietats a estrangers, i actualment només unes quantes cases mantenen el seu propietari històric (com ara Can Vivot).[46]
Com a tota l'illa, la llengua de la ciutat de Mallorca és elcatalà. Elparlar tradicional de Palma es caracteritza sobretot socialment, per tal com s'erigeix com un parlar urbà contraposat al parlarforà de la resta de mallorquins, de manera que la identitat urbana palmesana es manifesta amb un seguit de trets dialectals la majoria dels quals no són exclusius de la ciutat. De tota manera, el palmesà (i molt menys el forà) no constitueix un parlar homogeni; a més, diversos factors n'han avançat la castellanització i n'han diluït els trets propis, per bé que encara són palpables tant pels forans com pels mateixos palmesans.
Més enllà d'edificis particulars, dels quals romanen poques restes ben conservades, la principal herència islàmica de Palma és el traçat urbà de la ciutat antiga, ple de carrers sinuosos que en remunten els orígens a un mil·lenni enrere i de gran valor patrimonial. El sistema de síquies pel reg de l'Horta d'Amunt i l'abastiment d'aigua de la ciutat —procedent de les fonts dela Vila,d'en Baster ide Mestre Pere— també és d'origen islàmic i molt valuós històricament i etnològica.[52][53]
Dels períodes de recobrament de lesformes clàssiques (segles xvi axviii) destaca la contribució amb una gran quantitat de cases senyorials d'estil italianitzant, caracteritzades per una distribució entorn d'una granentrada que condueix al primer estatge per una escala monumental. Les entrades d'aquestes cases, moltes de les quals tenen un origen gòtic, sovint són realment monumentals, car eren el mitjà d'expressió del poder de les famílies que hi habitaven; i tenien un paper com a espai semipúblic en el qual s'esdevenien relacions socials com ara converses i discussions, xafardejos, festejos, jocs infantils, rebudes o comunicacions familiars i fins i tot la venda de productes.[54]
Enbàsquet, l'equip més rellevant de la ciutat és elCB Sant Agustí, fundat el 2007 per fusió de dos altres equips, que actualment competeix a laLEB Oro i juga a les instal·lacions municipals deSon Moix. Per altra banda, elCB Alcúdia es traslladà durant una temporada a Palma, on disputava els partits de la categoria LEB Oro alPalma Arena, amb el nom dePalma Aqua Màgica; però el club no ha tornat a jugar mai a la capital.
Enciclisme, destacà la societatVeloç Sport Balear, desapareguda el2018 però transcendent sobretot durant la primera meitat del segle xx, capdavantera del ciclisme a l'illa però també pionera en molts altres esports, entre els quals el futbol, el qual fou introduït a l'illa per aquesta societat. Era propietària delVelòdrom de Tirador, un dels primers de Mallorca i el més antic que es conserva a l'Estat, actualment en procés de rehabilitació pel seu valor històric. Actualment, les principals instal·lacions ciclistes de la ciutat són elVelòdrom de Son Moix i elVelòdrom Illes Balears (abans dit Palma Arena).
Envòlei, destacà elCV Son Amar, que fou punter en àmbit estatal elsanys vuitanta però acabà per desaparèixer. ElCV Pòrtol, del terme deMarratxí, competí al Poliesportiu de Son Moix, on també competeix elCV Palma d'ençà que fou fundat el2013. Enfutbol sala, elPalma Futsal és un dels equips punters de tot l'estat; fou fundat aManacor el 1998 i entre el 2010 i el 2014 efectuà el trasllat a Palma. A la ciutat també hi ha un club defutbol americà, elMallorca Voltors, que entrena a les instal·lacions de Son Moix. En fi, també compta amb un equip dehoquei línia, l'Espanya HC, que és l'equip amb més títols d'àmbit estatal de tota l'illa en qualsevol disciplina esportiva.
↑ «Palma (Balears)». A: William Smith.Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
↑Terradas Muntañola, Robert.Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009, p. 20.ISBN 978-84-937011-9-2.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[2], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[3], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[4], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
._Patio.jpg)
