.jpg)
Palio és el nom donat a Itàlia a una competició atlètica anual, molt sovint de caràcter històric, entre els barris d'una ciutat o els llocs d'uncomune, l'un contra l'altre. La cursa pren el nom del seu premi,il Palio (originàriament, mantell), que és una gran bandera pintada en secret abans de la cursa que es col·loca al damunt d'un pal i que de manera col·loquial se l'anomenail cencio (el drap).[1]
Normalment, les competicions es fan amb disfresses commemorant algun esdeveniment o tradició que té els seus orígens en els segles XII i XIII durant l'Edat Mitjana[2] i, en les quals es porten a terme a través decurses de cavalls,tir amb arc,justes, tir ambballesta i esports medievals similars. Abans era purament una qüestió de rivalitats locals, ara molts s'han convertit en esdeveniments que s'organitzen de cara als visitants i turistes estrangers. Segons algunes fonts va ser la fi de labatalla de Montaperti entre les repúbliques deFlorència iSiena la que va promoure la celebració delPalio en aquesta darrera ciutat.[2]
Les carreres de Palio eren comunes a lesciutats estat italianes comVerona,Pàdua,Ferrara oBolonya, i sovint estaven associades amb grans festivals de l'Església catòlica i acompanyades de brutalitat i vessaments de sang. El més famós és indubtablement elPalio deSiena.
El termePalio deriva del llatípallium (pal·li)[3][4] que es defineix com a vel, mantell o capa gran. Així mateix,pallium deriva de l'arrelpa que vol dir ampli, extens. Elsromans van anomenar així la roba ampla usada comunament pelsgrecs, formada per un ample mantell de llana de forma quadrangular, embolicat al voltant del cos i fixat a l'esquena amb unasivella. Per extensió, el terme ha passat a indicar el premi d'unacursa, sobretot eqüestre, que es dona al vencedor en forma de cortina olàbarum. De nou específicament ha passat a indicar la pròpia carrera. A Siena també és anomenatdrappellone.[2]
El pal·li més cèlebre és el Palio de Siena, tradicional esdeveniment que es realitza dues vegades a l'any (el 2 de juliol en honor a laMadonna di Provenzano, i el 16 d'agost en honor de l'Assumpció.Ocasionalment es pot convocar un tercer pal·li extraordinari per festejar un esdeveniment particular, com per exemple el pal·li extraordinari del 1969, disputat per celebrar l'arribada de l'home a la Lluna). El Palio de Siena consisteix en una carrera de cavalls cavalcats a pèl. Encara abans del clàssic pal·li disputat «a la rodona»alla tonda (nascut al segle XVII) sobre la pista de laPiazza del Campo, era costum córrer al segle xiii elpalio alla lunga: una carrera en línia recta, d'on prové la denominacióalla lunga, «al llarg» sobre un recorregut que anava des de fora de les muralles de la ciutat fins a la Catedral. Hi ha documents que testifiquen la disputa depalii alla lunga abans del segle XII.[2][5]
Altres manifestacions similars que es corren amb cavalls són el Palio d'Asti, el Palio de Legnano, el Palio de Fucecchio i el Palio de Fermo. Són moltes les ciutats que poden presumir d'orígens antics de les seves carreres al pal·li. Entre aquestes trobem el Palio del drap verd de Verona, que consisteix en una carrera a peu; existeixen documents que ho testifiquen ja el 1208, quan es va disputar per celebrar la victòria d'Ezzelino III dona Romà contra elsgüelfs de la ciutat veïna deSant Bonifaci, capitanejats perAzzo VI d'Este.[6]
Per la seva banda, del Palio de Ferrara se'n tenen notícies des del segle xiii. En 1259, per honrar la victòria de les tropes del Papa a les ordres d'Azzo VII sobre el sanguinariEzzelino III a l'ordre de les tropes imperials, es va disputar un palio per festejar el títol depodestà de Ferrara d'Azzo VII. El 1279 el palio va ser institucionalitzat amb regles i normes. Aquest s'havia de córrer aFasto Beati Georgi (23 d'abril) i en honor a l'Assumpció. Aquestes regles encara són visibles en una llarga placa de marbre situada al costat de laCatedral de Ferrara. Un altre pal·li documentat des de 1314 és el Pal·li de Parma, ja que sabem que es va celebrar al mateix temps que les festes pel compromís del senyor de la ciutat Giberto Da Correggio amb Engelenda Rossi di San Secondo.[7]
