Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Foca de Groenlàndia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Pagophilus)
Infotaula d'ésser viuFoca de Groenlàndia
Pagophilus groenlandicusModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació11,5 mesosModifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Risc mínim
UICN41671Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaPhocidae
GènerePagophilus
EspèciePagophilus groenlandicusModifica el valor a Wikidata
(Erxleben, 1777)
Nomenclatura
Sinònims
  • Pagophilus groenlandicus groenlandicus(Erxleben,1777)
  • Pagophilus groenlandicus oceanicus(Lepechin,1778)
  • Phoca groenlandica(Erxleben,1777)[2]
ProtònimPhoca groenlandicaModifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica: àrees de cria (blau) i àrees habituals durant la resta de l'any (vermell)
Pell provinent d'un cadell

Lafoca de Groenlàndia (Pagophilus groenlandicus) és elpinnípede més abundant a l'hemisferi nord (hom pensa que n'hi ha al voltant de 8 milions d'exemplars) i l'únicaespècievivent delgènerePagophilus.[3]

Descripció

[modifica]
  • Fa entre 1,7-1,9 m de llargària i entre 115-140 kg de pes.
  • Cos moderadament grassonet i de color blanc argentat, amb el cap petit i de color negre, i el coll moderadament gros. De vegades, pot presentar un color gris sutge més acusat o amb taques disperses negres.
  • Musell puntegut, curt i amb bigotis.
  • Ulls moderadament grossos.
  • Aletes pectorals i amb urpes.
  • Les aletes posteriors no poden girar per sota del cos.[4][5]

Reproducció

[modifica]

Tant lesfemelles com els mascles assoleixen lamaduresa sexual en arribar als 4-8 anys de vida. Lagestació dura al voltant d'11,5 mesos[6] i els naixements de les cries tenen lloc en grans ramats i de manera sincronitzada des de finals del febrer fins a l'abril.[7] Els cadells (amb una capa aïllant de color blanc) neixen amb un pes de 10 kg, augmenten de pes a raó de 2,2 kg per dia i al cap de 10 dies ja en pesen 35.[4] Per reduir al mínim la despesa d'energia, la gran majoria sónsedentaris durant el primer mes.[8][9] Cap al final de la lactància, les femelles tornen a entrar enzel i s'aparellen, mentre que els cadells deslletats romanen al gel durant altres sis setmanes. Durant aquest període perden fins a un 50% del seu pes i completen la muda del pelatge blanc abans d'entrar a l'aigua per alimentar-se. Tant elsmascles com les femelles són sexualment actius fins al final de llurs vides i sense mostrar senectut reproductiva.[10][3]

Alimentació

[modifica]

Consumeix una àmplia varietat de preses (al voltant de 67 espècies de peixos i 70 d'invertebrats), que varia al llarg de les seves rutes de migració.[11] Els cadells i joves mengen una gran quantitat d'invertebrats (sobretot,eufausiacis -Thyanoessa- iamfípodes -Parathemisto-).[12][13] Els exemplars adults deGroenlàndia es nodreixen decrustacispelàgics i peixos (Mallotus villosus,Ammodytes,Boreogadus saida,Arctogadus glacialis i, en menor mesura,Gadus morhua).[14] Almar de Barentsz s'alimenten d'amfípodes,gambes i peixets (com ara,Cottidae iLiparidae)[13][15] Mengen en gran quantitat a l'hivern i l'estiu, i menys a la primavera i la tardor.[3]

Depredadors

[modifica]

És depredada per l'os polar (Ursus maritimus) -aSvalbard, forma el 13% de la seva dieta-,[16] l'orca (Orcinus orca) i eltauró de Groenlàndia (Somniosus microcephalus).[7][3][17]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic nord, l'oceà Àrtic i els mars adjacents: des de labadia de Hudson, l'illa de Baffin, l'estret de Davis, elgolf de Sant Llorenç iTerranova fins aGroenlàndia,Islàndia, el nord deNoruega i les marsBlanca,de Barentsz ide Kara, tot i que, de vegades, també se n'han vist exemplars més al sud de la seva distribució geogràfica habitual (Virgínia -elsEstats Units-,[18] laGran Bretanya,[10] lesilles Fèroe,Dinamarca,Alemanya,França i lapenínsula Ibèrica).[19] Entemps prehistòrics, es reproduïa a lamar Bàltica, però laderiva genètica i la caça excessiva pels humans hi van contribuir a la seva extinció.[20][3][21][22][23][24][25][26]

Relació amb els humans

[modifica]

Es troba en procés de canvi: durant molts anys, els cadells nounats eran sacrificats en un gran nombre per aconseguir llurs pells de color blanc. Això continua passant a hores d'ara, però el creixent interès turístic per visitar les àrees de cria d'aquesta espècie ha fet possible una davallada de la cacera i, més important encara, una raó econòmica per no matar les cries.[4]

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Pagophilus groenlandica» de laPaleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2023].
  2. Catalogue of Life(anglès)
  3. 3,03,13,23,33,4Kovacs, K.M. (2015). "Pagophilus groenlandicus."2015Llista Vermella de la UICN.Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2015. [Consulta: 8 abril 2023]
  4. 4,04,14,2North American MammalsArxivat 2012-10-03 aWayback Machine.(anglès)
  5. Encyclopedia of Life(anglès)
  6. Stewart, R. E. A., Stewart, B. E., Lavigne, D. M. i Miller, G. W.,1989. Fetal growth of Northwest Atlantic harp seals,Phoca groenlandica. Canadian Journal of Zoology 67: 2147-2157.
  7. 7,07,1Lavigne, D. M. i Kovacs, K. M., 1988. Harps and hoods: ice-breeding seals of the northwest Atlantic. University of Waterloo Press,Ontario, elCanadà.
  8. Lydersen, C. i Kovacs, K. M., 1993. Diving behaviour of lactating harp seal,Phoca groenlandica, females from the Gulf of St Lawrence, Canada. Animal Behavior 46: 1213-1221.
  9. Kovacs, K. M., 1987. Maternal behaviour and early behavioral ontogeny of harp seals,Phoca groenlandica. Animal Behaviour 35: 844-855.
  10. 10,010,1Ronald, K. i Healy, P. J.,1981. Harp sealPhoca groenlandica (Erxleben,1777). A: S. H. Ridgway i R. Harrison (eds). Handbook of marine mammals. Vol. 2: Seals, pàg. 55-87. Academic Press.
  11. Lavigne, D. M.,2002. Harp sealPagophilus groenlandicus. A: W. F. Perrin, B. Wursig i J. G. M. Thewissen (eds). Encyclopedia of Marine Mammals. Pàg. 560-562. Academic Press,San Diego,Califòrnia.
  12. Haug, T., Nilssen, K. T. i Lindblom, L., 2000. First independent feeding of harp seal (Phoca groenlandica) and hooded seal (Cystophora cristata) pups in the Greenland Sea. A: G. A. Vikingsson i F. O. Kapel. (eds). Minke whales, harp and hooded seals: major predators in the North Atlantic ecosystem, pàg. 40-49. NAMMCO Scientific Publication.
  13. 13,013,1Nilssen, K. T., Haug, T. i Lindblom, C.,2001. Diet of weaned pups and seasonal variations in body condition of juvenile Barents Sea harp sealsPhoca groenlandica. Marine Mammal Science 17(4): 926-936.
  14. Kapel, F. O., 2000. Feeding habits of harp and hooded seals in Greenland waters. NAMMCO Scientific Publications 2: 50-64.
  15. Wathne, J. A., Haug, T. i Lydersen, C., 2000. Prey preference and niche overlap of ringed sealsPhoca hispida and harp sealsPhoca groenlandica. Marine Ecology Progress Series 94: 233-239.
  16. Derocher, A. E., Andersen, M. i Wiig, Ø.,2002. Diet composition of polar bears inSvalbard and the western Barents Sea. Polar Biology 25: 448-452.
  17. Encyclopedia of Life(anglès)
  18. Scheffer, V. B., 1958. Seals, sea lions and walruses: A review of thePinnipedia. Stanford University Press, Stanford, elsEstats Units.
  19. Bloch, D., Mikkelsen, B. i Ofstad, L. H., 2000. Marine mammals in Faroese waters with special attention to the south-south-eastern sector of the region.
  20. Stora, J. i Ericson, P. G., 2004. A prehistoric breeding population of harp seals (Phoca groenlandica) in the Baltic Sea. Marin Mammal Science 20: 115-133.
  21. Lavigne, D. M. i Kovacs, K. M., 1988.
  22. Rice, D. W.,1998. Marine mammals of the world: systematics and distribution. Society for Marine Mammalogy.
  23. Lavigne, D. M.,2002.
  24. Lacoste, K. N. i Stenson, G. B., 2000. Winter distribution of harp seals (Phoca groenlandica) off eastern Newfoundland and southern Labrador. Polar Biolgy 23: 805-811.
  25. Harris, D. E., Lelli, B. i Jakush, G.,2002. Harp seal records from the southern Gulf of Maine: 1997-2001. Northeastern Naturalist 9: 331-340.
  26. Lucas, Z. i Daoust, P.-Y.,2002. Large increases of harp seals (Phoca groenlandica) and hooded seals (Cystophora cristata) on Sable Island, Nova Scotia, since 1995. Polar Biology 25: 562-568.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents decarnívors
Regne:Animalia  ·  Embrancament:Chordata  ·  Classe:Mammalia  ·  Infraclasse:Eutheria  ·  Superordre:Laurasiatheria
SubordreFeliformia
Nandiniidae
Herpestidae
(Mangostes)
Hyaenidae
(Hienes)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
FamíliaFelidae
Felinae
Pantherinae
FamíliaViverridae(inclou lescivetes)
Paradoxurinae
Hemigalinae
Prionodontinae
Viverrinae
FamíliaEupleridae
Euplerinae
Galidiinae
SubordreCaniformia(continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Mephitidae
(Mofetes)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Ailuridae
SubordreCaniformia(continua més amunt)
Otariidae
(inclou elsossos marins
i elslleons marins)
Odobenidae
Phocidae
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
FamíliaCanidae
Atelocynus
Canis
Cerdocyon
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Lycalopex
Lycaon
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Urocyon
Vulpes
FamíliaMustelidae
Guloninae
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Melinae
Toixó del Japó (M. anakuma) · Toixó asiàtic (M. leucurus) · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica) · Ermini (M. erminea) · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi) · Mostela de panxa groga (M. kathiah) · Visó europeu (M. lutreola) · Mostela de Java (M. lutreolina) · Turó de peus negres (M. nigripes) · Mostela (M. nivalis) · Mostela de peus nus (M. nudipes) · Turó comú (M. putorius) · Mostela de Sibèria (M. sibirica) · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa) · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Foca_de_Groenlàndia&oldid=34811744»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp