Pagophilus groenlandicus | |
|---|---|
%2c_Greenland_Sea_IMG_5075.jpg) | |
| Dades | |
| Període de gestació | 11,5 mesos |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 41671 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Phocidae |
| Gènere | Pagophilus |
| Espècie | Pagophilus groenlandicus (Erxleben, 1777) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Phoca groenlandica |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: àrees de cria (blau) i àrees habituals durant la resta de l'any (vermell) | |
_fur_skin.jpg)
Lafoca de Groenlàndia (Pagophilus groenlandicus) és elpinnípede més abundant a l'hemisferi nord (hom pensa que n'hi ha al voltant de 8 milions d'exemplars) i l'únicaespècievivent delgènerePagophilus.[3]
Tant lesfemelles com els mascles assoleixen lamaduresa sexual en arribar als 4-8 anys de vida. Lagestació dura al voltant d'11,5 mesos[6] i els naixements de les cries tenen lloc en grans ramats i de manera sincronitzada des de finals del febrer fins a l'abril.[7] Els cadells (amb una capa aïllant de color blanc) neixen amb un pes de 10 kg, augmenten de pes a raó de 2,2 kg per dia i al cap de 10 dies ja en pesen 35.[4] Per reduir al mínim la despesa d'energia, la gran majoria sónsedentaris durant el primer mes.[8][9] Cap al final de la lactància, les femelles tornen a entrar enzel i s'aparellen, mentre que els cadells deslletats romanen al gel durant altres sis setmanes. Durant aquest període perden fins a un 50% del seu pes i completen la muda del pelatge blanc abans d'entrar a l'aigua per alimentar-se. Tant elsmascles com les femelles són sexualment actius fins al final de llurs vides i sense mostrar senectut reproductiva.[10][3]
Consumeix una àmplia varietat de preses (al voltant de 67 espècies de peixos i 70 d'invertebrats), que varia al llarg de les seves rutes de migració.[11] Els cadells i joves mengen una gran quantitat d'invertebrats (sobretot,eufausiacis -Thyanoessa- iamfípodes -Parathemisto-).[12][13] Els exemplars adults deGroenlàndia es nodreixen decrustacispelàgics i peixos (Mallotus villosus,Ammodytes,Boreogadus saida,Arctogadus glacialis i, en menor mesura,Gadus morhua).[14] Almar de Barentsz s'alimenten d'amfípodes,gambes i peixets (com ara,Cottidae iLiparidae)[13][15] Mengen en gran quantitat a l'hivern i l'estiu, i menys a la primavera i la tardor.[3]
És depredada per l'os polar (Ursus maritimus) -aSvalbard, forma el 13% de la seva dieta-,[16] l'orca (Orcinus orca) i eltauró de Groenlàndia (Somniosus microcephalus).[7][3][17]
Es troba a l'Atlàntic nord, l'oceà Àrtic i els mars adjacents: des de labadia de Hudson, l'illa de Baffin, l'estret de Davis, elgolf de Sant Llorenç iTerranova fins aGroenlàndia,Islàndia, el nord deNoruega i les marsBlanca,de Barentsz ide Kara, tot i que, de vegades, també se n'han vist exemplars més al sud de la seva distribució geogràfica habitual (Virgínia -elsEstats Units-,[18] laGran Bretanya,[10] lesilles Fèroe,Dinamarca,Alemanya,França i lapenínsula Ibèrica).[19] Entemps prehistòrics, es reproduïa a lamar Bàltica, però laderiva genètica i la caça excessiva pels humans hi van contribuir a la seva extinció.[20][3][21][22][23][24][25][26]
Es troba en procés de canvi: durant molts anys, els cadells nounats eran sacrificats en un gran nombre per aconseguir llurs pells de color blanc. Això continua passant a hores d'ara, però el creixent interès turístic per visitar les àrees de cria d'aquesta espècie ha fet possible una davallada de la cacera i, més important encara, una raó econòmica per no matar les cries.[4]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}
