| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 gener 1923 Bronx (Nova York) | ||
| Mort | 1r agost 1981 (58 anys) Nova York | ||
| Causa de mort | càncer | ||
| Sepultura | Cementiri Kensico cementiri Sharon Gardens | ||
| Grup ètnic | Jueus | ||
| Formació | City College de Nova York Universitat Fordham DeWitt Clinton High School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Cinema i literatura | ||
| Ocupació | guionista, escriptor de ciència-ficció, actor, escriptor, novel·lista, dramaturg, productor de cinema | ||
| Activitat | 1944 - | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Premis | |||
| |||
      | |||
Sidney Aaron "Paddy" Chayefsky (29 de gener de1923 –1 d'agost de1981) va ser un dramaturg, novel·lista i guionista nord-americà, l'única persona juntament ambWoody Allen a guanyar tresOscar al millor guió original.[1]
Va ser considerat un dels més destacats guionistes de l'anomenada Era Daurada de la Televisió. Els seus guions íntims i realistes van contribuir a l'estil dramàtic televisiu de la dècada de 1950, i va ser considerat com una figura central del moviment realista de la televisió estatunidenca de l'època.[2]
A més de les seves adaptacions televisives, Chayefsky va continuar amb èxit en la seva faceta de dramaturg i novel·lista. Com a guionista va obtenir l'Oscar perMarty (1955),The Hospital (1971) iNetwork (1976).[3] Va rebre un delsPremis Ondas 1958.[4]
Nascut al barri delBronx, a la ciutat deNova York, els seus pares erenucraïnesos[5] d'origen jueu Harry i Gussie Stuchevsky Chayefsky. Va estudiar a la DeWitt Clinton High School,[6] i després al City College de Nova York. Allà va jugar com semiprofessional en l'equip Kingsbridge Trojans. Es va graduar amb una llicenciatura en comptabilitat, i després va estudiar llengües a laUniversitat de Fordham.
Durant laSegona Guerra Mundial es va allistar a l'Exèrcit dels Estats Units, on va obtenir unCor Porpra i el sobrenom pel qual va ser conegut, Paddy.[7]
Servint amb la Divisió d'Infanteria 104 alTeatre Europeu, es trobava prop de la ciutat d'Aquisgrà aAlemanya, quan va ser ferit per una mina terrestre. Mentre es recuperava de les ferides en un hospital militar a la rodalia deCirencester aAnglaterra, va escriure el llibret i les lletres d'una comèdia musical,No T.O. for Love. Produïda per primera vegada el 1945 per la Unitat de Serveis Especials, el xou es va representar en bases militars europees al llarg de dos anys. Es va estrenar aLondres al Teatre Scala, el que va ser el debut de la carrera teatral de Chayefsky. Durant la producció de l'obra a Londres, Chayefsky va conèixerJoshua Logan, un futur col·laborador, iGarson Kanin, que va convidar Chayefsky a treballar amb ell en la producció d'un documental sobre la invasió aliada,The True Glory.
De tornada als Estats Units, Chayefsky va treballar en la impremta del seu oncle, una experiència que li va donar material per a escriure l'obra televisivaPrinter's Measure (1953). Kanin va animar Chayefsky a treballar en la seva segona obra teatral,Put Them All Together (posteriorment coneguda com aM is for Mother), encara que mai es va produir. Els productors Mike Gordon i Jerry Bressler li van donar un contracte d'escriptor júnior, i va escriure la històriaThe Great American Hoax, que va vendre a la revistaGood Housekeeping encara que la van publicar.
Mudat aHollywood, allí va conèixer la seva futura esposa, Susan Sackler, amb qui es va casar al febrer de 1949. Al no trobar treball a la Costa Oest, Chayefsky va decidir tornar a Nova York.
A la fi de la dècada de 1940 va començar a treballar escrivint contes i guions radiofònics, i durant aquest període va escriure també gags per al presentador radiofònicRobert Q. Lewis.[8] Entre 1951 i 1952 Chayefsky va fer diverses adaptacions perThe United States Steel Hour:The Meanest Man in the World (ambJames Stewart),Cavalcade of America,Tommy (ambVan Heflin iRuth Gordon) iOver 21 (ambWally Cox).
La seva obraThe Man Who Made the Mountain Shake va cridar l'atenció d'Elia Kazan, i la seva esposa,Molly Kazan, va ajudar Chayefsky a revisar-la. Va ser retituladaFifth From Garibaldi. El 1951 es va rodar el filmAs Young as You Feel, una adaptació d'una història de Chayefsky.
Per a la televisió va fer guions de les produccionsDanger,The Gulf Playhouse iManhunt.
El productor dePhilco Television PlayhouseFred Coe va veure els episodis deDanger iManhunt i va encarregar Chayefsky d'adaptar la històriaIt Happened on the Brooklyn Subway. No obstant això, el primer guió de Chayefsky a ser transmès va ser l'adaptació de 1949 per aPhilco de la novel·la deBudd SchulbergPer què corre Sammy?
Entre els episodis dePhilco Television Playhouse escrits per ell figurenHoliday Song (emès el 1952 i 1954),Printer's Measure,The Bachelor Party (1953),The Big Deal (1953), iMother (4 d'abril de 1954, i produït de nou el 1994 ambAnne Bancroft en el paper del títol).
El 1953 Chayefsky va escriureMarty, història estrenada alThe Philco Television Playhouse i protagonitzada perRod Steiger iNancy Marchand. La producció, els actors i el diàleg naturalista de Chayefsky van ser lloats per la crítica i van influir sobre posteriors drames televisius. Chayefsky tenia una clàusula en el contracte deMarty segons la qual era l'encarregat d'escriure la posada en escena. L'adaptació a la pel·lícula de 1955 ambErnest Borgnine iBetsy Blair va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula, l'Oscar al millor director (Delbert Mann) i l'Oscar al millor actor (Borgnine). Chayefsky va guanyar a més el seu primerOscar al millor guió original per la pel·lícula.
The Great American Hoax de Chayefsky es va emetre el 15 de maig de 1957 en la segona temporada deThe 20th Century Fox Hour. Era una reescriptura del seu film per a la FoxAs Young as You Feel (1951), protagonitzat perMonty Woolley iMarilyn Monroe.
La setena temporada dePhilco Television Playhouse va començar el 19 de setembre de 1954 ambE. G. Marshall iEva Marie Saint interpretant la peça de ChayefskyMiddle of the Night, una obra que es va representar en elcircuit de Broadway quinze mesos després. L'estrena teatral va tenir com a intèrpretsEdward G. Robinson iGena Rowlands. Va tenir èxit, el que en va motivar una gira nacional. Va ser adaptada al cinema perColumbia Pictures el 1959.
The Tenth Man (1959) va ser un segon gran èxit teatral de Chayefsky, que va obtenir nominacions alsTony de 1960 a la millor obra, el millor director (Tyrone Guthrie) i a la millor posada en escena. Guthrie va ser candidat a l'obra de ChayefskyGideon, igual que va ocórrer amb l'actorFredric March. L'última producció de Chayefsky a Broadway va ser una obra basada en la vida deIosif Stalin,The Passion of Josef D, que va rebre crítiques negatives i que només es va representar quinze vegades.[9]
Després de l'èxit deMarty, Chayefsky va treballar principalment per al cinema. Així, va ser nominat a l'Oscar perThe Goddess, lliurement basada en la vida deMarilyn Monroe. Dirigida perJohn Cromwell, la protagonitzavaKim Stanley en el paper d'Emily Ann Faulkner, iLloyd Bridges.
Gore Vidal va adaptarThe Catered Affair, de Chayefsky, per a rodar el film del mateix nom. Chayefsky també va expandir el seu guió televisiu de 1953,The Bachelor Party, a fi d'adaptar-lo al cinema el 1957. La pel·lícula va ser dirigida per Mann.
En la dècada de 1960 Chayefsky va treballar aThe Americanization of Emily, ambJames Garner,Julie Andrews,Melvyn Douglas iJames Coburn, i aPaint your wagon, ambLee Marvin.[3]
Chayefsky va guanyar altres dos Oscar, el primer perThe Hospital (1971), amb actuacions deGeorge C. Scott iDiana Rigg. A aquesta pel·lícula li va seguirNetwork (1976), ambFaye Dunaway,William Holden,Peter Finch (que va guanyar l'Oscar al millor actor a títol pòstum) iRobert Duvall, entre d'altres. Per tots dos títols Chayefsky va ser premiat amb elGlobus d'Or.Network va ser nominada a deu Premis Oscar, guanyant quatre, entre ells l'Oscar a la millor actriu per a Faye Dunaway i l'Oscar a la millor actriu de repartiment per aBeatrice Straight. Chayefsky va guanyar el seu tercer Oscar al millor guió original.
Chayefsky va deixar d'escriure per a la televisió per «la falta d'interès de les companyies cap a la programació de qualitat». Com a resultat d'això, al llarg de la seva carrera va jugar constantment amb la idea de satiritzar a la indústria televisiva, la qual cosa va aconseguir escrivintNetwork.
Inspirat pel treball deJohn C. Lilly, Chayefsky va passar dos anys aBoston investigant de cara a l'escriptura de la seva novel·la deciència-ficcióAltered States (HarperCollins, 1978), sobre un home a la cerca del seu jo primari utilitzant per a això les drogues psicotròpiques i un tanc d'aïllament. Chayefsky va sofrir un gran estrès mentre treballava en la novel·la, per la qual cosa el 1977 va sofrir uninfart agut de miocardi. A més d'aquesta desgràcia, va ser demandat per un dels assessors científics que va contractar per a escriure la novel·la. Va escriure el guió cinematogràfic per a la pel·lícula de 1980, encara que en els crèdits apareix el seu nom real, Sidney Aaron, a causa de diferències amb el director de la cinta,Ken Russell.[10]
Chayefsky es va casar el 1949 amb Susan Sackler, amb la qual va tenir un fill, Donen, nascut sis anys després. Malgrat una presumpta aventura ambKim Novak, Chayefsky i Sackler van romandre casats fins al moment de la mort de l'escriptor.
Paddy Chayefsky va morir aNova York a causa d'uncàncer a l'agost de 1981, als 58 anys. Va ser enterrat al Cementiri Kensic deValhalla (Nova York). Els seus arxius es custodien a la Societat Històrica de Wisconsin i a laBiblioteca Pública de Nova York.
