| Tipus | tractat internacional | ||
|---|---|---|---|
| Data | 15 agost 1761 25 octubre 1743 7 novembre 1733 | ||
| Participant | |||
| Format per | |||
ElsPactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya iFrança signats el1733,1743 i1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de laDinastia dels Borbó. Per part francesa, el signant dels acords fouLluís XV, i, per part espanyola, primerFelip V i, després,Carles III.
Com que els conflictes que es donaren durant elsegle xviii s'inscriuen dins del cicle bèl·lic de laSegona Guerra dels Cent Anys, caracteritzat per una constant rivalitat franco-britànica, els Pactes de Família van dur sempre Espanya a la guerra contraGran Bretanya, la qual cosa resultà perjudicial per al comerç marítim català.
Aquests pactes van estar orientats a recuperar territoris que es van perdre amb la signatura delTractat d'Utrecht (1713) que va afectar Espanya i que va limitar els privilegis que França tenia comercialment a l'Amèrica hispana en benefici d'Anglaterra.
El primer pacte de família fou signat per Felip V i el seu nebot Lluís XV el7 de novembre de1733 alMonestir de l'Escorial. El contingut de l'acord l'havien negociat els diplomàticsJosé Patiño i el comte de Rottemburg, actuant en nom dels respectius reis.
Felip V havia accedit al tron d'Espanya perquè, arran de l'extinció de la branca hispànica de laCasa d'Àustria, el seu aviLluís XIV havia fet valer els seus drets com a successor deCarles II de Castella i d'Aragó, cosa que va donar origen a laGuerra de Successió Espanyola (1700-1713), resolta mitjançant elTractat d'Utrecht pel qual, les potències europees reconeixien Felip V com a rei d'Espanya amb la condició que renunciés tant als seus drets al tron de França com a les antigues possessions de la Corona espanyola a Itàlia i alsPaïsos Baixos.
Lluís XV estava casat amb la princesaMaria Leszczyńska, filla del reiEstanislau I de Polònia, destronat el1709. Per això, Lluís XV va decidir entrar en laGuerra de Successió Polonesa (1733 -1738).
D'aquest conflicte, en què Espanya i França s'aliaren contra Àustria, Felip V va aconseguir-ne el domini de Sicília i Nàpols, refoses en elRegne de les Dues Sicílies on hi entronitzà el seu fillCarles. Per la seva banda, Lluís XV no va reeixir a imposar la restauració del seu sogre al tron de Polònia però va obtenir elducat de Lorena.
El25 d'octubre de1743, mentre tenia lloc laGuerra de Successió Austríaca (1742-1748), Felip V i Lluís XV signaren el Tractat de Fontainebleau, de resultes del qual,Felip, el quart fill de Felip V, esdevingué duc deParma,Plasencia (Itàlia) iGuastalla l'any 1948.
En aquest pacte es van ajuntar l'aliança militar defensiva i ofensiva dels dos regnes per lluitar contra Anglaterra i contra Àustria.
Aquest pacte es va trencar quan el fill primogènit deFelip V d'Espanya va passar a ser rei,Ferran VI d'Espanya, ja que aquest va assumir una altra estratègia: laNeutralitat activa, que consisteix a reduir l'atac a l'exterior. Amb aquesta decisióFerran VI d'Espanya no va haver de donar suport a França i això li va permetre dedicar els recursos de la Monarquia a enfortir la seva flota militar.
ElTractat d'Aquisgrà, signat el 18 d'octubre de 1948 va posar fi a laGuerra de Successió Austríaca. Els acords es van limitar, a tornar a la normalitat d'abans de la guerra. Però no va acabar amb la rivalitat entre França i Anglaterra, que tornaria a esclatar el 1956 ambGuerra dels Set Anys l'any (1756 - 1763).
Ferran VI d'Espanya (1746-1759), fill i successor de Felip V, va voler mantenir-se neutral en els conflictes entreFrança iGran Bretanya; amb aquesta política, va obtenir dels britànics la supressió del navili de permís i de l'assentament de negres. Tanmateix, el seu successor,Carles III (1759-1788), va tornar a la política bel·licista anti-britànica per tal d'apoderar-se deGibraltar i de Menorca. Per això, el1761, mentre tenia lloc laGuerra dels Set Anys (1756-1763), va acordar una aliança amb el seu cosí germàLluís XV de França.
Segons els acords del pacte signat aParís perJerónimo Grimaldi i elduc de Choiseul en nom dels reis el15 d'agost, i ratificat per Lluís XV aVersalles el21 d'agost i per Carles III aSan Ildefonso el25 d'agost de1761, qui atacava una de les dues corones atacava també l'altra, ja que cadascuna havia de mirar com a propis els interessos de la seva aliada. Els principals punts de l'acord foren:
La participació en laGuerra dels Set Anys obrí laGuerra anglo-espanyola (1761-1763). El Tercer Pacte de Família va tenir resultats negatius per a la corona espanyola; els britànicsocuparen Cuba i Filipines, territoris que Carles III recuperà pelTractat de París (1763), el qual, però, l'obligà a cedirLes Florides als britànics i laColonia del Sacramento aPortugal
Aquest Pacte de Família va ampliar-se el1768 per estendre el seu abast a temes de navegació i de comerç marítim, i fou renovat en elTractat d'Aranjuez (1779) que estipularen Carles III iLluís XVI, els quals s'aliaren per lluitar contra Gran Bretanya en laguerra contra els rebels independentistes de lescolònies britàniques de l'Amèrica del Nord.
PelTractat de París (1783), amb què es posà fi a aquesta guerra, Gran Bretanya va haver de reconèixer la independència de les colònies de l'Amèrica del Nord però va conservar el domini delCanadà, territori que França li havia hagut de cedir en elTractat de París (1763). Espanya va apoderar-se de Menorca i va recuperar Florida, Campeche i les zones costaneres de Nicaragua i Hondures; per la seva banda, França va recuperar laLouisiana, i va aconseguirSaint-Pierre i Miquelon,Saint Lucia,Tobago, i el riu Senegal a lÀfrica; com també se li va atorgar el dret de pesca en Terranova.
Tanmateix, els costos de la guerra van provocar greus problemes d'hisenda a França i Espanya, arran dels quals, Lluís XVI es va veure obligat el1789 a convocar els Estats Generals, cosa que va donar origen a laRevolució Francesa, mentre que Espanya va quedar molt afeblida a causa de la manca de fons de l'erari públic.
Lògicament, l'aliança hispano-francesa forjada pels Pactes de Família va trencar-se quan a França els revolucionaris proclamaren laRepública (22 de setembre de1792). Després que Lluís XVI fos executat a laguillotina (21 de gener de1793),Carles IV d'Espanya va unir-se a la coalició formada perNàpols,Holanda iGran Bretanya en laguerra contra la França Revolucionària, la qual cosa va donar origen a l'esclat de laGuerra Gran (1793-1795). Tanmateix, la victòria francesa, ratificada en laPau de Basilea (1795), així com les contínues rivalitats colonials amb la Gran Bretanya van dur a la supeditació de lacorona espanyola a la Françarevolucionària iimperial, materialitzada en els Tractats deSan Ildefonso (1796) i deFontainebleau (1807) signats pel ministreManuel Godoy, respectivament, amb elDirectori i ambNapoleó.
