Tal com indica el seu nom, el territori del país està format per terres (land) baixes (neder), de les quals aproximadament un terç es troba per sota delnivell del mar.[2] Els Països Baixos es confonen sovint amb la unió duanera delBenelux, formada perBèlgica, els Països Baixos iLuxemburg. La denominació d'aquesta unió sorgeix de l'acord de cooperació intergovernamental signat el 1944.[3]
L'ús del nom «Holanda» per referir-se als Països Baixos en el seu conjunt és degut a la preeminència econòmica i històrica d'aquesta regió. Aquesta denominació és imprecisa, pot resultar ofensiva per als neerlandesos provinents d'altres regions del país[8] i és comparable a l'ús incorrecte del nom «Anglaterra» per referir-se alRegne Unit.
Durant l'ocupació espanyola, en castellà s'utilitzava el nom «Flandes» en referència a totes les possessions castellanes a lesDisset Províncies. Quan les set províncies del nord s'independitzaren, la paraula «Flandes» continuà utilitzant-se per a les províncies ocupades i «Holanda» per a les rebels, costum que s'imposà en les altres llengües de la península Ibèrica.
En català, el malentès creix pel fet que lallengua neerlandesa també es coneix com a «holandès» o «flamenc», cosa que facilita etiquetar-ne tots els parlants com a «holandesos» o «flamencs» encara que no vinguin ni d'Holanda ni deFlandes. Aquesta ambigüitat també es dona en altresllengües romàniques, però algunes fan servir termes més unívocs. En elllatí de laIl·lustració, els científics solien referir-se als Països Baixos com aBelgica.
L'agricultura hi arribà cap al5000 aC a través de la cultura deterrissa lineal, probablement des de l'Europa central, però en aquell temps tan sols es practicava a les planes de l'extrem meridional del país (sud deLimburg). A partir del5600 aC es té constància dels caçadors-recol·lectors de lacultura de Swifterbant,[11] que desenvoluparen una societat agrícola a la segona meitat delmil·lenni v aC, incloent-hi la introducció de petites proporcions de cereals en una economia tradicional.[12]
Les primeres restes notables de laprehistòria foren elsdòlmens que s'han trobat a la província deDrenthe i probablement foren construïts per gent de lacultura dels vasos d'embut entre el 4100 i el 3200 aC.[13] Els primers indicis de l'ús derodes data de voltants del 2400 aC i probablement està relacionada amb lacultura del vas campaniforme.[14] Aquesta cultura també experimentà amb coure, com ho demostren les troballes d'encluses de pedra, ganivets de coure i diademes de coure al parc deVeluwe. Les troballes de coure demostren que els habitants comerciaven amb altres regions, car el mineral de coure no es troba al país.
L'edat del bronze probablement començà al voltant del2000 aC, com en la tomba del ferrer deWageningen.[15] Després d'aquest descobriment, aparegueren més objectes de l'edat del bronze, com aEpe,Drouwen i sobretot Drenthe. La quantitat d'objectes trobats, incloent-hi boles d'estany en un collar, indica que eren centres comercials en aquell temps. La riquesa dels Països Baixos durant l'edat del ferro es pot veure a latomba reial d'Oss (ca. 500 aC), on fou enterrat un rei amb alguns objectes, com ara unaespasa de ferro amb un gravat d'or i corall, al túmul funerari més gran de l'Europa Occidental, ample de 52 metres.[16]
A l'època de l'arribada dels romans, els Països Baixos eren habitats per diversestribus germàniques que s'hi havien assentat cap al 600 aC, com ara elstubants, elscanninefates i elsfrisis.[17] La part meridional del país era poblada per tribusceltes, incloent-hi elseburons, elsmenapis i elstoxandris. Elsbataus foren una tribu germànica que ja vivia al curs inferior delRin al principi de l'ocupació romana.[18]
Al segle i aC, elsromans conqueriren la part meridional del país i hi establiren la província romana deGermània Inferior. Els romans construïren les primeres ciutats del país, incloent-hiTraiectum ad Rhenum,Noviomagus iTraiectum ad Mosam.[19] La part septentrional, que quedava fora de l'Imperi Romà i que era on vivien elsfrisons, rebé una forta influència del seu poderós veí del sud.[20]
La relació amb els habitants del país fou generalment bona i molts bataus serviren a lacavalleria romana. Lacultura batava fou influïda per la romana i els bataus fins i tot edificaren temples de tipus romà dedicats als seus propis déus. Tanmateix, això no impedí queels bataus es revoltessin el 69, dirigits perJuli Civilis, un nadiu que era oficial de lestropes auxiliars romanes. Durant la rebel·lió, que aprofità la inestabilitat de l'Imperi durant l'any dels quatre emperadors, els bataus aconseguiren destruir dueslegions romanes i infligiren derrotes humiliants a l'exèrcit romà.[21] Altres soldats romans s'uniren a la revolta, que arribà a dividir les forces septentrionals de l'exèrcit romà. L'abril del 70, l'emperadorVespasià envià un gran exèrcit de diverses legions a sufocar la revolta. Malgrat algunes derrotes menors, el seu comandant,Quint Petil·li Cerial, aconseguí sotmetre els bataus i obtingué la seva rendició.[22]
Els nouvinguts es fusionaren amb els habitants originals per crear tres pobles: elsfrisis al nord i nord-oest, elssaxons a l'est i el nord-est i elsfrancs al sud.[23] Els francs es convertiren alcristianisme el 496 a iniciativa del reiClodoveu I i portaren el cristianisme al nord quan conquerirenFrísia. Els Països Baixos formaren part de l'imperi deCarlemany, que des del seu nucli en allò que avui en dia és Bèlgica i el nord de França s'estenia per la resta de França, Alemanya, el nord d'Itàlia i altres territoris de l'oest d'Europa. El 843, elTractat de Verdun dividí l'Imperi Carolingi en tres parts:Frància Occidental,Frància Oriental iLotaríngia. Aquest últim, el regne central, fou absorbit gradualment pels altres dos i la majoria dels territoris de parla neerlandesa acabaren integrats primer en Alemanya i posteriorment en elSacre Imperi Romanogermànic malgrat els repetits intents infructuosos de França de subjugarFlandes, nominalmentvassall de la corona francesa.[24]
El 1581 les províncies del nord adoptaren l'Acta d'Abjuració, la declaració d'independència amb la qual les províncies deposaven oficialmentFelip II. La guerra continuà fins a 1648, quan el reiFelip IV de Castella reconegué finalment la independència de les set províncies del nord amb laPau de Westfàlia. Parts de les províncies del sud esdevinguerende facto colònies de la nova república.
Des de la seva independència deFelip II el 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era unaconfederació de les províncies d'Holanda,Zelanda,Groningen,Frísia,Utrecht,Overijssel iGelderland. Totes aquestes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'«Estat de la Província». L'«Estat General», el govern confederal, tenia la seu aLa Haia i era format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada deDrenthe també formava part de la república, malgrat no ésser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat, però el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les anomenadesTerres de la Generalitat (Generaliteitslanden). Aquests territoris eren governats directament per l'Estat General, és a dir, no tenien autogovern ni representant al govern confederal. La majoria d'aquests territoris foren ocupats durant la guerra dels vuitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguretat entre la República i elsPaïsos Baixos espanyols.
El país esdevingué un dels majors poders marítims i econòmics del segle xvii. Durant la també anomenadaEdat d'Or Holandesa (Gouden Eeuw) s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globus (l'anomenatImperi neerlandès). S'establiren assentaments aAmèrica del Nord començant per la fundació deNova Amsterdam, a l'actualManhattan, el 1614. ASud-àfrica es creà l'assentament de laColònia del Cap el 1652. Durant el segle xvii, la població neerlandesa s'incrementà en una xifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 milions.[25]
Molts historiadors econòmics esmenten els Països Baixos com el primer paíscapitalista del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primeraborsa a temps complet aAmsterdam. La inventiva dels comerciants portà a les primeresassegurances i plans de pensions, així com altres fenòmens menys benignes com les primeres bombolles econòmiques. La primera bombolla d'inflació del món fou l'anomenadaTulipomania dels anys 1636-1637, i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundialIsaac le Maire, qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per sota del preu de mercat.[26]
La república començà a declinar a finals del segle xviii, a causa de la competència econòmica d'Anglaterra i a la llarga rivalitat de les dues principals faccions de la societat holandesa, elsStaatsgezinden (Republicans) i elsPrinsgezinden (Reialistes o Orangistes).
De 1806 a 1810, elKoninkrijk Holland (Regne d'Holanda) fou establert perNapoleó Bonaparte com un regne titella governat pel seu germà,Louis Bonaparte, per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada,Holanda, fou escollida per representar el país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, amb l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. El 1807, la prussianaFrísia Oriental iJever foren afegides al regne. El 1809 això no obstant, després de la invasió anglesa, Holanda va haver de cedir tots els seus territoris per sota del riuRin a França.
El rei Lluís Napoleó no acomplí les expectatives de Napoleó —intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà— i va haver d'abdicar l'1 de juliol de1810. Fou succeït pel seu fill de cinc anysNapoleó Louis Bonaparte. Aquest regnà com a Lluís II durant deu dies mentre l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tron. L'emperador envià un exèrcit per envair el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos esdevingueren aleshores part de l'Imperi Francès. Aquest període durà de 1810 a 1813, quan Napoleó fou derrotat en labatalla de Leipzig.
El fill de Guillem V d'Orange-Nassau,Guillem I dels Països Baixos, retornà als Països Baixos el 1813 per esdevenir príncep sobirà dels Països Baixos. El16 de març de1815, el príncep sobirà esdevingué rei dels Països Baixos.
Nova Amsterdam el 1664, abans que fos canviada amb els britànics perSurinam. Sota els britànics es convertí en la ciutat deNova York.
El major assentament holandès mar enllà fou la Colònia del Cap. Fou creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals aCiutat del Cap (en neerlandès Kaapstad) el 1652. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap al 1788. Els Països Baixos també posseïen altres colònies, però els assentaments holandesos en aquests territoris eren limitats. Les més importants eren les de lesÍndies Orientals Neerlandeses (avuiIndonèsia) iSurinam (Surinam fou intercanviat amb els britànics per la ciutat deNova Amsterdam, avui dia la ciutat deNova York). Aquestes colònies foren en primer lloc administrades per laCompanyia Holandesa de les Índies Orientals i laCompanyia Holandesa de les Índies Occidentals, ambdues empreses privades col·lectives. Tres segles més tard aquestes companyies van tenir problemes econòmics i en els territoris on elles operaven el control fou assumit pel govern neerlandès (el 1815 i 1791 respectivament). Aleshores esdevingueren oficialment colònies. Durant aquest període colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.
Durant el segle xix, els Països Baixos s'industrialitzaren lentament, comparat amb els seus països veïns, principalment a causa de la gran complexitat que significava modernitzar les seves infraestructures, consistents en grans canals d'aigua i la gran confiança que la seva indústria tenia en l'energia del vent.
Malgrat que els Països Baixos romangueren neutrals durant laI Guerra Mundial, en realitat hi va tenir un paper destacat.[27] ElComte Schlieffen havia planejat envair els Països Baixos mentre avançava cap a França. Aquest pla fou canviat per Helmuth von Moltke el Jove amb la intenció de mantenir la neutralitat neerlandesa. Aquesta fou essencial per a la supervivència alemanya fins al blocatge dels Estats Units i Gran Bretanya del 1916 quan la importació de béns a través dels Països Baixos ja no fou possible. Això no obstant, aquests seguiren neutrals durant la comtessa, gràcies a la seva diplomàcia i la seva habilitat pel comerç.[27]
Rotterdam després dels atacs aeris alemanys el 1940.
Els Països Baixos intentaren també mantenir-se neutrals durant laSegona Guerra Mundial. Això no obstant, l'Alemanya nazi els envaí el 1940 durant la seva campanya de l'Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili aLondres.
Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 jueus neerlandesos[28] foren portats a camps de concentració aAlemanya,Polònia iTxecoslovàquia. Quan aquests camps foren alliberats, només 876 n'havien sobreviscut.
L'hivern de l'any 1944 als Països Baixos hi va haver un episodi de fam, conegut com elHongerwinter, provocada pel bloqueig dels ocupants alemanys. A conseqüència d'aquesta fam moriren unes 22.000 persones.
El govern en l'exili va perdre el control de la seva més gran colònia, lesÍndies Orientals Neerlandeses (Indonèsia), a mans de l'Imperi Japonès el març de 1942. Un cop acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seva independència, que assolí el 1949.
La família reial dels Països Baixos es traslladà eventualment aOttawa tot esperant l'alliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarida nasqué durant aquest exili canadenc. El 1944-45, l'exèrcit canadenc fou el responsable d'alliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.
Els treballs deZuiderzee es desenvoluparen entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Aquesta fou creada el 1986 amb el nom deFlevoland.
Després de la guerra, l'economia neerlandesa prosperà, deixant enrere l'era de neutralitat i apropant-se als seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors delBenelux (België,Nederland [Països Baixos] iLuxemburg), i fou un dels dotze fundadors de l'OTAN i un dels sis fundadors de laComunitat Europea del Carbó i de l'Acer, que evolucionà, a través de laComunitat Econòmica Europea, cap a laUnió Europea.
La darrera gran inundació als Països Baixos esdevingué el febrer de 1953, quan una gran tempesta provocà el col·lapse de diversos dics al sud-oest dels Països Baixos. Més de 1.800 persones s'ofegaren. El govern neerlandès decidí crear un important programa de treballs (Deltawerken, Treballs del Delta) per protegir el país davant de futures inundacions. Els treballs es perllongaren durant més de trenta anys.
Als anys 60 i 70 el país visqué una època de canvi cultural. Especialment els joves rebutjaren les tradicionals línies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes medi-ambientals, que portaren a liberalitzar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els afers relacionats amb l'homosexualitat.
Primer Ministre entre el 2010 i el 2023,Mark Rutte.
Els Països Baixos formen unamonarquia parlamentària, composta per dotze províncies administratives, amb un sistema legislatiubicameral i un govern multinivell.[29] El règim polític neerlandès data del 1814 en què es va aprovar la primera constitució, poc després delCongrés de Viena. Es va establir el Regne dels Països Baixos, independent de França, es va restaurar la monarquia i es van unificar els Països Baixos septentrionals i meridionals.[30][31] El 1830 les províncies del sud van formar elRegne de Bèlgica. Des de la constitució de 1814, hi ha hagut nombroses revisions i reformulacions d'aquesta. Destaca la modificació de 1848 en la qual es va suprimir el dret reial de nomenar ministres, es va introduir el sistema parlamentari i de responsabilitat ministerial, la garantia de llibertats individuals i una reforma delsistema electoral. El 1887 es va ampliar el dret electoral i el 1916 es va implantar elsufragi universal i obligatori, la representació proporcional i la igualtat entre les escoles públiques i privades. El 1972 es va suprimir el vot obligatori i es va modificar l'edat de vot (de 21 a 18 anys), també es van redefinir les relacions financeres entre l'Església i l'Estat i es va implantar la llibertat d'educació.[31]
Les seves polítiques liberals han cridat l'atenció mundial particularment a l'àrea de consum de drogues,prostitució ieutanàsia.[32] El país es descriu com un estat de consolidació polític-social, arribant fins i tot a projectar-se com unstatu quo dels països del món. Les polítiques del seugovern es caracteritzen per un esforç a aconseguir ampliconsens en decisions importants, dins de la comunitat política i de la societat íntegrament. L'Estat a més es caracteritza políticament i socialment per reformar institucions com lafamília i permetre amb això l'entrada de noves maneres de convivència social tals com elmatrimoni del mateix sexe, latranssexualitat,[33] la prostitució, la clonació, l'eutanàsia i l'ús de drogues recreacionals.
Dins de la seva conformació política, el reiGuillem Alexandre exerceix elpoder executiu i ratifica la lliure elecció delPrimer Ministre pel poble. Elpoder legislatiu està representat pel que fins avui dia es denominenEstats Generals, les quals consisteixen en dues cambres de representació legislativa (elSenat i laCambra de Representants). L'any 2017, després de les eleccions del 15 de març, es va donar una situació inusual al país: els partits de centredreta van trigar 208 dies a arribar a un acord. Un cop el quatripartit va ser format es va investir primer ministre aMark Rutte, del partit liberalVVD.[34]
LaConstitució del país va ser promulgada per primera vegada el1815. No obstant això, la primera constitució neerlandesa va ser promulgada el1798, durant laRepública Batava. El país es regeix d'acord amb l'Estatut del Regne de1954 i a la Constitució de1815, els quals han estat reformats en innombrable quantitat d'ocasions. Elsufragi masculí es va implantar el1917 i l'universal el1919.[cal citació]
Elpoder legislatiu neerlandès consta d'un parlament amb dues cambres que s'anomenenEstats Generals (en neerlandès: Staten-Generaal) i que s'elegeixen en un sistema de representació proporcional. LaPrimera Cambra (o Senat, en neerlandès:Eerste Kamer) està formada per 75 membres elegits indirectament a través de les dotze Diputacions Provincials de l'Estat. LaSegona Cambra (o Cambra de Representants, en neerlandès:Tweede Kamer) consta de 150 membres i l'elegeix directament la ciutadania neerlandesa. Ambdues cambres es formen per una durada de quatre anys i tenen atribuïdes les funcions d'aprovar lleis, mocions, elegir el govern i controlar-lo. La Segona Cambra té un major pes polític, ja que només aquesta pot proposar i esmenar les lleis. Per altra banda, la Primera Cambra només té la facultat de ratificar-les, sense poder introduir-ne cap canvi ni proposar-ne de noves. Finalment, la Segona Cambra té algunes competències addicionals —com nombrar els membres del Tribunal Suprem— i també ha anat guanyant primacia política en les relacions amb el govern. Es tracta doncs d'unbicameralisme imperfecte/asimètric.[35]
Des de la formació dels partits polítics, els Països Baixos han estat sempre un país multipartidista.[36] Des de la Segona Guerra Mundial, cap partit polític ha aconseguit mai prou vots per formar un govern de manera solitària.[31] Elsistema electoral dels Països Baixos amb un llindar molt baix, un únic districte i una fórmula electoral proporcional ha facilitat que nous partits neerlandesos guanyin representació i, en conseqüència, el nombre efectiu de partits hagi estat elevat.[29]
Tradicionalment, havien estat les clivelles de classe i religioses que havien estructurat el sistema de partits. S'havia qualificat els Països Baixos de societat pilaritzada, en el sentit que les divisions sociopolítiques separaven, però a la vegada sostenien la societat, com si es tractessin de pilars.[37] Als anys 60, però, aquestes clivelles van començar a perdre centralitat i va començar a prendre força la clivella materialista/postmaterialista. De fet, els Països Baixos van ser qualificats perInglehart com l'estat on destaca més aquesta clivella.[36] Tot i que la clivella religiosa ha perdut molt de pes, la clivella ideològica segueix sent útil per explicar el sistema de partits.[31]
Fins als anys 80 la majoria de vots es repartien entre tres partits: el partit social-demòcrata (Partij van de Arbeid, PvdA), el demòcrata-cristià (Christen Democratisch Appèl, CDA) i el liberal-conservador (Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD).[38] El CDA i el VVD se situen a la centre-dreta, mentre que el PvdA a la centre-esquerra. El VVD i el PvdA s'han alternat regularment entre el govern i l'oposició. Pel que fa al CDA, que és la fusió de tres partits (KVP, CHU i RKSP) ha estat present en les coalicions de govern des de la Segona Guerra Mundial fins a les eleccions de 1994, en les quals va passar a l'oposició davant la coalició entre el PvdA, D66 i VVD.[31] A part del PvdA, hi ha tres partits ubicats a l'esquerra: els ecologistes d'esquerres (GroenLinks, GL), els progressistes-liberals (Democraten 66, D66) i els socialistes (Socialistische Partij, SP). A la dreta, i dintre la clivella religiosa, hi ha dos partits cristians més: elChristenUnie (CU) i elStaatkundig Gereformeerde Partij (SGP), que obtenen vots a les àrees rurals. Així mateix, dos partits més a la dreta, de caràcter populista, elLijst Pim Fortuyn (LPF) i elPartij voor de Vrijheid (PVV) d'extrema dreta. Aquests van sorgir entre el 2002 i 2006.
Fins al 1972 el PvdA i el KVP (posteriorment CDA) eren els partits majoritaris en diputa en la primera posició. A partir del segle XXI la fragmentació ha anat augmentant, el CDA i el PvdA han anat perdent espai en benefici d'altres partits de creació més recent. La davallada recent del PvdA s'ha associat a una pèrdua de credibilitat per haver recolzat el govern dels liberals, uns dels seus adversaris històrics. Això ha beneficiat altres partits d'esquerra com el partit Groenlinks i D66. El Partit Liberal per la Llibertat i la Democràcia (VVD), actualment liderat per Mark Rutte, ha estat més de deu anys al poder. Amb pactes amb el CDA, PVV i el PvdA.[38]
El nom del país,Nederlanden 'Terres baixes', és degut al fet que part del nord i oest del territori del país es troba per sota del nivell del mar. Al sud-est del país s'estenen els anomenats Països alts superiors, que s'eleven un poc per sobre del nivell del mar. Un complex sistema de drenatge d'aigua, la construcció del qual es va iniciar en l'època medieval, ha permès incrementar la superfície del país en més d'un 20%. Sense un drenatge constant la meitat dels Països Baixos seria inundat pel mar i pels nombrosos rius que creuen el seu territori, com és el cas del Rin que desemboca aRotterdam, el que ha fet d'aquestaciutat el port de major moviment en el continent.
El país és dividit en dues parts principals pels seus tres rius més grans, elRin (Rijn) i el seu principal afluent, elWaal, així com elMosa (Maas). Aquests rius fan la funció de barrera natural entre les terres del nord i les del sud.
La part sud-oest dels Països Baixos està formada pel gran delta que formen aquests rius i l'Escalda (Schelde), que es divideix en dos braços, laWesterschelde i l'Oosterschelde. Només un braç del Rin, l'IJssel, desemboca més al nord-est a l'estany d'IJsselmeer, l'anticZuiderzee (mar del sud).
Àrees dels Països Baixos que estan per sobre del nivell del mar.
Amb el pas dels segles, la línia de costa dels Països Baixos han canviat considerablement com a resultat de la intervenció humana o desastres naturals. La més notable en termes de pèrdua de terra fou la tempesta de 1134, que provocà la creació de l'arxipèlag deZelanda al sud-oest. La inundació de St. Elizabeth de 1421 i la mala gestió posterior destruí elpòlder inundant grans parts del centre-sud del país. Més recentment, parts de Zelanda s'inundaren durant laInundació dels Països Baixos del 1953, a conseqüència de la qual elRijkswaterstaat executà els treballs de l'anomenatPla Delta de 1958 a 1997.
Aquests desastres foren potenciats en part per la influència humana. La gent havia drenat les terres altes pantanoses per poder ser usades com a cultius. Aquest drenatge provocà que latorba fèrtil es comprimís i que el nivell del terra baixés. Per protegir-se de les inundacions es construïren una sèrie de defenses en contra de l'aigua. Com el nivell del terra baixava, els dics hagueren de créixer formant un sistema integrat. Al segle xiii, elsmolins de vent van ser usats per treure aigua d'àrees per sota del nivell del mar. Els molins de vent foren usats més tard per drenar llacs, creant els famosospòlders. L'any 1932, l'Afsluitdijk fou conclòs, tancant l'anticZuiderzee (mar del Sud) delMar del Nord, creant el llacIJsselmeer. Formà part dels anomenats treballs del Zuiderzee on quatre pòlders foren robats al mar amb un total de 2.500 km².[39][40]
La direcció del vent predominant als Països Baixos és del sud-oest, el que provoca un clima oceànic moderat, amb estius frescs i hiverns moderats. Les taules següents estan basades en temperatures moderades de l'institut KNMI a l'estació meteorològica deDe Bilt entre 1971 i 2000:
Províncies dels Països Baixos.Províncies del Països Baixos i les seves capitals.
A efectes administratius, els Països Baixos estan dividits en 12províncies, cadascuna dirigida per unComissari del Rei (Commissaris van de Koning), excepte a la província deLimburg on el Comissari és anomenatGouverneur (Governador). Totes les províncies es divideixen enmunicipis (gemeenten), 380 en total (a 1r de gener de 2018).
El país també es divideix en 21 districtes aquàtics (el 2018), governats per unajunta de l'aigua (waterschap ohoogheemraadschap), cadascun dels quals té autoritat en matèria de l'aigua.[41] La creació d'aquests organismes data del 1196 i són un dels organismes democràtics més antics del món que encara existeixen. Les eleccions a les juntes d'aigua se celebren cada quatre anys.
L'estructura administrativa de les tresilles BES és diferent. Les illes tenen l'estatus de cossos públics (openbare lichamen)[42] i generalment s'anomenen «municipis especials». No formen part de cap província.
Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment ambAlemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petroliera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrere només delsEstats Units i França.
A més, tant ellimburguès com una sèrie de dialectes delbaix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de «llengua regional».
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.
En el món de l'empresa i l'educaciól'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, anomenatsMaster) s'imparteix enanglès i no pas en neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables elmalai i el criollsranan,papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i elturc, elkurd, l'àrab i l'amazic (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del nord d'Àfrica o Anatòlia).
El territori medieval de lesDisset Províncies, va començar a escindir-se des del segle xvi. A causa de les guerres religioses i de laGuerra dels vuitanta anys. Per tant, la història de l'art flamenc i neerlandès és difícil de separar. La majoria dels artistes de l'època (comBruegel) es descriuen com flamencs, tot i que podrien haver nascut als actuals Països Baixos. Alguns dels més famosos artistes indiscutiblement neerlandesos d'abans del segle xvii sónHieronymus Bosch, el pintor, i elsgermans de Limburg, tres miniaturistes famosos pel seu treball per alduc de Berry.
A finals del segle xvi, molts pintors delsPaïsos Baixos espanyols van fugir la persecució religiosa i la intolerància cap al nord. Ambdues regions tenen una edat d'or de la pintura en aquest període. El més famós pintor neerlandès va ser deRembrandt van Rijn, però altres pintors comJohannes Vermeer iFrans Hals són famosos a tot el món.Al segle xvii, en temps de laRepública, es produí l'època dels «mestres holandesos», entre els quals destaquen:
Els artistes holandesos del segle xviii són menys coneguts. Els més importants van ser les pintures de paisatges terrestres i marins (marines). Només al final del segle xix va aparèixer un pintor molt important internacionalment,Vincent Van Gogh.
Al segle xx, els Països Baixos produeixen nombrosos pintors i artistes, incloent-hiPiet Mondriaan, un destacat contribuent al moviment artísticDe Stijl, que va ser també entre l'avantguarda de la pintura «no representativa».[45] El segle xx també ha produït alguns dels membres del movimentCOBRA, incloent-hiKarel Appel iCorneille.
La cuina dels Països Baixos varia molt de regió a regió. Les regions del sud dels Països Baixos, per exemple, comparteixen plats amb Flandes, i viceversa. Es caracteritza tradicionalment per l'alt consum de vegetals en comparació amb el consum de carn. La llet i els seus derivats també es consumeixen àmpliament. Els formatges holandesos són de fama mundial, com ara els formatgesGouda,Edam iLeiden. La pastisseria és molt rica i es menja en grans quantitats. Pel que fa a les begudes alcohòliques, el vi ha estat durant molt de temps absent de la cuina neerlandesa (si bé està canviant en les últimes dècades); tradicionalment hi ha moltes marques decervesa, i begudes alcohòliques fortes, com arajenever ibrandewijn.Els holandesos tenen tota mena de pastisseria i galetes, moltes d'ells plenes de massapà, ametlla i xocolata. Es poden trobar una gran quantitat de diferentspastissos, principalment a les províncies del sud, de tradició catòlica. Per exemple, els bunyols (oliebol) que es consumeixen per Cap d'Any o les galetes de canyella (spekulaas), que es mengen per sant Nicolau i Nadal.Els Països Baixos són l'únic país de la Unió Europea on es permet legalment la venda de cànnabis i els seus derivats en locals amb llicència denominatscoffee shops.
↑La major part de la població del país durant aquest període vivia a les regions d'Holanda i Zelanda. Aquestes regions experimentaren una explosió de població entre els anys 1500 i 1650 de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població s'anivellà i la població total del país restà sobre els 2 milions durant el segle XVIII; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52
↑«Japan Goes Dutch»,London Review of Books (1 abril 2001). 3-7.
↑27,027,1Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.
↑29,029,1Jacobs, Kristof. «Electoral systems in context: The Netherlands». A: S. Erik Herron.The Oxford Handbook of Electoral Systems (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 557-580.
↑«Països Baixos». Gran enciclopèdia catalana, 2017. [Consulta: 20 abril 2021].
↑"Piet Mondrian",Galeria Tate, publicat a Ronald Alley,Catàleg de la Col·lecció de la Galeria Tate d'Art Modern d'obres de diferents artistes britànics, Tate Gallery-i Sotheby Parke Bernet, Londres 1981, pp.532-3. Obtingut 18 de desembre de 2007.
Fokkens, H. «The periodisation of the Dutch Bronze Age: a critical review» (en anglès). Patina. Essays presented to Jay Jordan Butler on the occasion of his 80th birthday., 2001, pàg. 241-262.
Gerding, M.De Canon van Drenthe (en neerlandès). Uitgeverij Van Gorcum, 2009.ISBN 9789023245483.
Van Koningsveld, M.; Mulder, J. P. M.; Stive, M. J. F.; Van der Valk, L.; Van der Weck, A. W. «Living with Sea-Level Rise and Climate Change: A Case Study of the Netherlands» (en anglès). Journal of Coastal Research, 242, 2008, pàg. 367-379.DOI:10.2112/07A-0010.1.ISSN:0749-0208.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
![[ˈneːdərˌlɑnt]](/image.pl?url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2f%2fupload.wikimedia.org%2fwikipedia%2fcommons%2fthumb%2f8%2f8a%2fLoudspeaker.svg%2f20px-Loudspeaker.svg.png&f=jpg&w=240)
.svg)
_-_NLD_-_UNOCHA.svg)
.svg)
-Flag.svg)
