Geogràficament, s'estén des delriu Sénia fins aPilar de la Foradada, més enllà de la desembocadura delSegura, amb una delimitació terrestre de 834 km de longitud, i 644 km de longitud de costa. A més a més, les illes mediterrànies deNova Tabarca, i delsColumbrets, així com altres illes menors adjacents, són també d'administració valenciana; també s'estén pelRacó d'Ademús, unenclavament valencià envoltat per municipis aragonesos i castellans.
Els seus orígens es remunten alsegle xiii, amb lacolonització feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, delsregnes de taifes islàmics deValència,Alpont,Dénia, i part deMúrcia. Una vegada finalitzada aquesta conquesta, el reiJaume I promulga elsFurs de València el1261 creant elRegne de València, amb dret territorial propi durant més de quatre segles. La independència foral del Regne s'aboleix el1707 pelDecret de Nova Planta promulgat pel reiFelip V de Castella, també conegut com aFelipel Socarrat. Els primers intents de recuperar l'autogovern durant les acaballes del segle xix i les primeries delxx van ser frustrats per sengles dictadures. En la dècada dels anys 60 del segle xx la demanda d'autogovern des de diferents corrents ideològics desemboca en la constitució delConsell del País Valencià el1978.[5] Finalment, el 1982 s'aprova formalment l'autogovern amb unEstatut d'Autonomia que ha estat reformat el2006.
Administrativament, limita a l'oest ambCastella-la Manxa i l'Aragó, al sud ambMúrcia, i al nord ambCatalunya. Amb 5.051.250 habitants (any2021),[6] representa un 35,6% de la població total delsterritoris de parla catalana encara que la xifra d'habitants és molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residència d'altres països d'Europa i els immigrants no censats. Així, les ciutats amb més de 100.000 habitants sónValència (800.180 habitants en 2021),Alacant (337.482 habitants en 2020),Elx (234.765 habitants en 2020) iCastelló de la Plana (174.264 habitants en 2020).
Guerrer deMoixent, datat del segle v aC o segle iv aC
De laprehistòria, s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop del segle xl aC, amb deixalles delsneandertals a laCova Negra (Xàtiva), lescoves del Salt (Alcoi) i delCochino (Villena).[7] De l'època antiga, es considera el País Valencià com una part molt important de lacivilització ibera.[8] Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té l'origen en les poblacions indígenes de l'edat del bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals ambtartessos,grecs ifenicis, i culminaria amb la seua esplendor prop delsegle v aC, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és laDama d'Elx.[9]
Lesguerres entrecartaginesos iromans, el resultat de les quals fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a principi delsegle iii aC, no van eliminar la cultura ibèrica, perquè encara hi trobem importants manifestacions artístiques autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o narratius, fins al segle i. L'aculturació, per tant, va ser progressiva. L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de lacolònia Valentia Edetanorum (València) l'any158 aC i de laColonia Julia Illici Augusta (Elx) alsegle i aC, i les divisions provincials de laIlercavònia, al nord, l'Edetània, al centre i laContestània, entre elXúquer i elSegura, basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.[10]
Després de la desintegració de l'Imperi Romà, des de principi delsegle vii fins a les primeries delviii, gran part del territori estigué subjecte alregne visigot de Toledo, i l'altra part, des de Dénia fins a Cartagena estigué sota dominació de l'Imperi Romà d'Orient primer, i delregne de Tudmir després, amb centre aOriola. El pacte d'Abd al-Aziz ambTudmir l'any713 permeté l'entrada dels àrabs al territori, amb la qual comença una de les etapes més importants del País Valencià: l'època d'al-Àndalus. Malgrat que aquesta època encara no està suficientment estudiada i constitueix un dels períodes més foscs de la història del País Valencià, és generalment acceptada la importància de la influència de la seua cultura i la seua llengua sobre la cultura valenciana actual, que van fer delXarq al-Àndalus un dels indrets més cultes d'Europa.[11]
No obstant això, l'origen directe i més remot del País Valencià de hui dia es troba principalment vinculat amb la fundació delRegne de València, de caràcterfeudal: l'any1233, el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presènciasarraïna: elsregnes de taifes deBalànsiya,Dénia iMúrcia. Tot just fundat el regne, si bé hi roman la poblaciótagarina, inicialment majoritària, s'hi feren repoblacions amb colons cristians d'origen català i aragonés, fonamentalment. Aquests cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representació a lesCorts valencianes.[12] L'any1304 el regne s'estén fins aOriola per lasentència de Torrelles, i ja estava proveït d'un estatus políticament independent amb elsFurs de València des de l'any1261, i la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa, tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de laCorona d'Aragó.
Edat moderna
Entre1519 i1521, els gremis armats, amb l'aliança de la burgesia i dels camperols cristians, lluitaren contra la noblesa i l'aristocràcia (revolta de les Germanies). Però s'hi imposaren els nobles, assistits pels seus serfsmudèjars i ajudats per l'aristocràcia castellana. Llavors, la virreina,Germana de Foix, aprofità per a exercir una dura repressió, punt d'arrancada de la castellanització de la noblesa. També començà aleshores el "problemamorisc", quan l'autoritat religiosa trobà vàlids els batejos forçosos que els agermanats havien aplicat als mudèjars, per la qual cosa esdevinguerencristians nous (1525). L'any1563,Felip II va ordenar eldesarmament dels moriscos valencians, en prevenció de possibles sublevacions, atesa la importància del col·lectiu morisc alregne de València.
Amb el virrei, arquebisbe i capità generalJoan de Ribera, la Corona trobà un instrument magnífic per posar en pràctica el centralisme i els ideals de la Contrareforma. El1609,Felip III (1598-1621) decretà l'expulsió dels 135.000 moriscos (nominalment "cristians nous"). La pèrdua sobtada d'un terç de la població suposà un greu perjuí econòmic, sobretot agrícola, perquè els moriscos treballaven el camp. No obstant això,Manuel Ardit demostrà que l'expulsió fou un estímul per a l'agricultura comercial de secà, i que els efectius demogràfics ja s'havien reposat cap a la fi delsegle xvii.[13]
Després del prestigi econòmic, social i cultural delsegle d'or propiciat per l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó alsegle xv, i després dels susdits conflictes socials, laGuerra de Successió espanyola i elDecret de Nova Planta (1707) desmantellen el regne amb la derogació delsFurs; el país passà a formar part delRegne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l privà d'autonomia, llengua i cultura pròpies.[14]
Edat contemporània i actualitat
Durant el segle xix, el País Valencià amplia les àrees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu del raïm, l'arròs, els tarongers i l'ametller. El pas cap a la indústria el situarà en el quart lloc de l'Estat espanyol fins a l'actualitat. A principi del segle xx, la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant laSegona República espanyola, seguit d'un període detotalitarisme del1939 al 1975, finalment disposa d'autonomia el1977 durant laTransició espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle, sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics: elturisme. Amb l'aprovació de l'Estatut el 1982, recupera el seu govern propi, laGeneralitat Valenciana,[15] que n'assegura l'administració.
Amb la conquesta cristiana delsegle xiii, es va produir l'assentament al nou regne de nombrosos llinatges nobiliaris, sobretot procedents d'altres indrets de la Corona d'Aragó, els quals arraïlaren al territori, esdevenint llinatges valencians nobles. Tot seguit es mostren alguns dels més destacats en l'àmbit històric, amb membres importants en alguns casos:
El País Valencià té una realitat sociolingüística complexa i plural, generalment amb predomini del castellà a les zones urbanes i amb predomini del valencià a les zones rurals i ciutats mitjanes. Laprovíncia de Castelló i el sud de laprovíncia de València són les zones on més es parla el valencià, i laprovíncia d'Alacant i l'àrea metropolitana deValència són les zones on menys es parla.
Històricament, des de la colonització feudal medieval, elvalencià va ser la llengua majoritària en tot el país, gràcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya; amb l'excepció de les comarques amb frontera ambAragó (Racó d'Ademús,Alt Millars,Alt Palància iSerrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castellà.[69]La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol,Canal de Navarrés,Vall de Cofrents, i alguns municipis delVinalopó) són producte de la repoblació amb castellans del segle xvii, després de l'expulsió dels moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del segle xiii fins al segle xvii. La comarca delBaix Segura patí un procés de substitució lingüística delcatalà pelcastellà que s'assolí al segle xvii després d'una epidèmia depesta, el1648, que afectà la població anterior valencianoparlant.[70] La comarca de laPlana d'Utiel, com els municipis deVillena iSaix, no pertanyien fins al segle xix al País Valencià, i són de parla i cultura castellanes. El Regne de València, per tant, no va ser a l'edat mitjana un país amb dualitat lingüística valencià/castellà, com actualment, sinó que les dues llengües que majoritàriament es parlaven eren el valencià i l'àrab, a excepció de les comarques de parla castellana a la frontera amb Aragó.
Hui dia, a les grans ciutats de les comarques històricament valencianoparlants (i en qualsevol part del territori, si bé de manera no tan acusada), la presència delvalencià és cada vegada menor, a causa del procés deminorització d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor delcastellà,[71] en bona part per falta de suport polític, segons elPSPV,[72] laUGT,[73] l'AVL[74] o membres de l'IEC.[75] De fet, el darrer sondeig del2005[76] revela que prop del 37% dels enquestats del predomini valencià afirma fer-lo servir preferentment, mentre que el1995 el percentatge era del 50%.[77] L'ús a l'escola també ha disminuït, encara que les autoritats no semblen preocupades.[78] Es dona la circumstància que elPartit Populargoverna en la Generalitat del País Valencià des de l'any1995,[79] per la qual cosa diverses associacions polítiques, culturals i lingüístiques associen el descens per motius polítics.[72][73][75] A més a més, aquest procés s'ha vist agreujat els primers anys delsegle xxi, amb la gran immigració que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig milió d'habitants més, de parla castellana original (provinents de la resta d'Espanya o d'Amèrica del Sud), o d'altres indrets i que només aprenen el castellà.[80]
Existeix una varietat dialectal en cadascuna de les regions del País Valencià. Així, les comarques del Nord són considerades zona de transició lingüística i s'hi troben els dialectes delMaestrat, septentrional i castellonenc; a les comarques del Xúquer es parla elvalencià apitxat, el dialecte parlat alcap i casal; a les comarques centrals i a la Marina Baixa es parla elvalencià meridional, la varietat més utilitzada pels valencianoparlants, en termes demogràfics i, finalment, a les comarques del Sud (excepte la Marina Baixa) es parla elvalencià alacantí.[81]
Quant a les quatre habilitats lingüístiques:
El 76% de la població del País Valencià de més de quinze anys entén el valencià. Poc més de la meitat, el 53% és capaç de parlar-lo. El 46% està capacitada per a llegir-lo, i el 25% pot escriure'l.
Quant a l'ús de la llengua. Les dades de l'ús del valencià donen compte de la minorització de la llengua:
A casa el 36% usa el valencià predominantment o en exclusiva, el 33% l'utilitza en les relacions d'amistat i un 20% el fa servir en grans superfícies comercials
Comparativa de la situació sociolingüística de 1985[82] i 2004.[83]
Quant a les quatre habilitats lingüístiques, es verifica un estancament en el percentatge de població que és capaç d'entendre el valencià, una disminució en 7 punts percentuals de la població competent per a parlar-lo i un increment notable de la que pot llegir-lo i escriure'l (en 19 i 17 punts percentuals, respectivament).
Quant a l'ús de la llengua, el percentatge de població que usa el valencià ha baixat 15 punts o més en tots els àmbits d'ús.
Evolució lingüística a les zones considerades històricament valencianoparlants[84]
Any
Castellà
Valencià
Bilingüe
Altres
1989
49,6%
45,8%
4,5%
0,1%
1992
45,0%
50,4%
4,6%
0,0%
1995
47,2%
50,0%
2,8%
0,0%
2005
54,5%
36,4%
6,2%
2,9%
2008
56,8%
32,3%
7,6%
3,3%
Coneixement del valencià al País Valencià
Coneixement
Percentatge
L'entén
76,0%
El sap parlar
53,3%
El sap llegir
47,0%
El sap escriure
25,3%
Població total major de 15 anys
100%
Divisió administrativa
Mapa comarcal oficial del País Valencià
El País Valencià deixà de ser un territori administrativament i jurídicament independent després de laBatalla d'Almansa l'any1707, quan passà sota administració castellanapor derecho de conquista segons elDecret de Nova Planta deFelip V de Borbó, excloent la localitatCabdet de les delimitacions del regne conquerit. En assimilar-se a la nova legislació castellana, l'entitat territorial de l'antic Regne de València es mantingué durant els successius governs borbònics com una entitat uniprovincial.[85]
Amb l'arribada dels liberals i el canvi del concepte de Regne de Castella pel de Regne d'Espanya amb la constitució del1812, i excepte la proposta recollida en laconstitució federal de 1873, cap de les propostes de "regionalització provincial" respectava la cohesió territorial del País Valencià. El projecte del ministre d'EstatSegismundo Moret del1884, per exemple, proposava de segregar el sud valencià de la demarcació d'Alacant per afegir-la a una novaregió de Múrcia (ambAlbacete), i crear una nova "regió valenciana" afegint al romanent les províncies de Conca i de Terol.[86] Altres propostes, també plantejades des del Govern deMadrid, creaven una regió "valenciana" amb l'afegiment de les províncies castellanes d'Albacete i deMúrcia al país.[87] Els governs liberals espanyols no eren els únics que obviaven el precedent històric del Regne de València, ja que el govern napoleònic francés també dividia el país el1810 en diferents prefectures repartides entre Catalunya, Castella i Múrcia.
En el segle xx, les noves propostes de regionalització es plantegen des d'instàncies pròpiament valencianes i, tret de la proposta anarquista d'un «País Valencià» amb les províncies de Conca i Albacete, totes defensaven la cohesió territorial. Així, el projecte de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1939, durant la Segona República, va significar un primer pas en aquest sentit. L'any 1976, amb la creació delConsell del País Valencià i, posteriorment, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1982, es materialitza la recuperació de l'entitat territorial del País Valencià, ja que fa referència explícita a l'antic Regne de València. Tot i això, els límits no coincideixen exactament amb les delimitacions històriques, a causa de la prevalència de les demarcacions provincials deValència,Alacant iCastelló.
Províncies
En la primera divisió provincial de l'Espanya sota domini napoleònic, al segle xix, l'administració espanyola dividí el territori entre la prefectura d'Alacant i la de València, que limitava amb la prefectura de Tarragona en la línia que uniaVistabella iPeníscola.[88]
El1822, es plantegen per primera vegada unes províncies semblants a les actuals, en què es divideix el país, de nord a sud, en les províncies deCastelló,València,Xàtiva iAlacant. Finalment, el1833, amb la divisió proposada perJavier de Burgos, finalment el nombre de províncies queda en tres, suprimint la de Xàtiva.[89]
Logotip de la Generalitat Valenciana des de 2018.
El1851, s'afegeixen al País Valencià els territoris històricament castellans deVillena a la província d'Alacant, i deRequena a la de València. Per altra banda, la localitat històricament valenciana deCabdet, conjuntament amb la localitat d'Almansa, tot i haver sol·licitat sense èxit el1861 l'annexió a la província d'Alacant, no ha tornat a formar part territorialment del País Valencià des del1707, i roman en l'actualitat vinculada al territori històric de Castella, unida a laprovíncia d'Albacete.[90]
Al País Valencià existeix una molt arrelada tradició decomarcalisme, si bé ladivisió comarcal actual, basada en la proposta de delimitació de Joan Soler i Riber el1970, difereix de la divisió comarcal tradicional, descrita per Emili Beüt el1934.[91] L'agrupació de les comarques en quatre regions proposada per Joan Soler no va rebre suport polític en la creació de la comunitat autònoma valenciana l'any 1982, i se les va ajustar a la divisió provincial espanyola preexistent. Aquestes regions es tractaven d'agrupacions comarcals segons criteris històrics, lingüístics i socioeconòmics.[92]
La llei de Mancomunitats de 2018, inspirada en la proposta del professor de dret administratiu Andrés Boix, dóna llibertat als municipis per associar-se voluntàriament respectant els límits comarcals o per unificar serveis, creant dos tipus de mancomunitats.[93]
L'any 1999, es crea el Consorci de lesComarques Centrals del País Valencià, amb l'objectiu d'assolir una quarta província espanyola, en què s'afegeix una cinquena regió valenciana.[94]
Imatge de satèl·lit del País Valencià (originalNASA)
El relleu
Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen alSistema Ibèric, les serres meridionals delSistema Bètic i les serres, altiplans i planures centrals. AlMaestrat, s'hi troba la muntanya més emblemàtica del país, laPenyagolosa, de 1.813 m. d'alçada, considerada popularment com la més elevada, però aquest honor en realitat correspon alCalderón, alRacó d'Ademús, que s'enlaira fins als 1.839 msnm;[95] també al Racó hi ha elGavilán (1.747 msnm), laCreu dels Tres Regnes (1.555 m) i elTortajada (1.541 msnm). Per no fer exhaustiva la relació i anomenar només els pics amb més de 1.500 msnm, en terres dela Marina, l'Aitana (1.558 msnm).
Variació del clima mediterrani: típic (marró), continental (taronja), i sec (rosa)
El País Valencià és banyat al llarg de la façana costanera per laMediterrània i, per tant, el seu clima és elmediterrani que, com més s'endinsa cap a l'interior, menys suau és.
Al territori no hi existeix el mateix tipus de clima mediterrani, sinó que hom troba el clima de la plana litoral septentrional, el clima de la plana litoral plujosa, clima semiàrid litoral, clima de la franja de transició, clima de les muntanyes del nord-est, clima de la façana plujosa del massís d'Alcoi, clima continental del vessant sec del massís d'Alcoi, i clima del sector central occidental.[98]
El clima de la plana litoral septentrional s'estén per tot el litoral nord i centre del territori, amb uns hiverns no gaire freds a causa de l'acció suavitzadora que la mar fa en la temperatura, i amb uns estius prou secs i calorosos; les precipitacions es concentren a la primavera, i també a la tardor, però amb riscos de gota freda. Les localitats més representatives que es troben amb este clima poden ser Alzira, Castelló, Gandia, Torrent, Sagunt i València.
El clima Continental és un clima de transició entre el mediterrani el continental, propi de l'interior de lapenínsula Ibèrica. Els hiverns són freds, els estius són més càlids que en el clima mediterrani típic i les precipitacions escassegen, però estan més ben distribuïdes al llarg de l'any, i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Requena, Villena, Alcoi, Ibi.
El clima Sec té lloc des de la Marina Alta cap al Baix Segura, amb unes temperatures força càlides a l'estiu, i uns hiverns suaus, i les precipitacions hi escassegen força. Com més al sud, més àrid és el clima amb uns hiverns encara més suaus, amb uns estius força llargs, secs i calorosos. Les precipitacions hi tenen lloc de manera ocasional en les estacions de transició, és a dir, tardor i primavera. Localitats representatives: Alacant, Benidorm, Elx, Oriola i Torrevella.
El clima de muntanya té lloc a les zones més altes del territori, vorejant l'àrea del Mediterrani continental. El clima de muntanya es regix per l'altitud, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions, que sovint són més abundants i en forma de neu a l'hivern. Localitats: Racó d'Ademús, Morella.
Estos rius es caracteritzen per tindre un cabal irregular, amb crescudes de tardor temudes i que provoquen inundacions en les seues valls, de nord a sud: la Plana, l'Horta, la Ribera i el Baix Segura. També cal dir que pateixen un intensiu aprofitament hídric mitjançant preses per al consum humà, industrial, turístic i agrícola, i són el fonament dels pròspers regadius valencians.[101]
LaGeneralitat, amb la Llei 11/94, de27 de desembre, sobreEspais Naturals,[102] estableix la categoria deparc natural i els defineix com a àrees naturals poc transformades per l'acció humana, la conservació dels quals mereix una atenció preferent per part de laGeneralitat Valenciana, que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la integració en xarxes estatals o internacionals d'espais protegits. Els parcs naturals són àrees naturals representatives pels seus ecosistemes o la singularitat de laflora, de lafauna o de les formacions geomorfològiques, o bé per la bellesa del paisatges, i contenen uns valors ecològics, educatius, culturals o estètics.
Les activitats a realitzar-hi s'orientaran cap als usos tradicionalsagrícoles,ramaders isilvícoles, i a l'aprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que van motivar-ne la declaració, així com a la visita i gaudi amb les limitacions necessàries per a garantir la protecció i les activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit.
El País Valencià, en reconeixement de la seua identitat com a nacionalitat històrica de l'Estat espanyol, provenint de l'històricRegne de València, accedí al seu autogovern i es constituí en comunitat autònoma amb el nom oficial de Comunitat Valenciana, amb la promulgació del seu primerEstatut d'Autonomia el 1982.[103]
Totes les institucions de govern de la Comunitat Valenciana constitueixen laGeneralitat Valenciana. Estes institucions són:
lesCorts Valencianes: l'òrgan legislatiu de la comunitat integrat per un mínim de noranta-nou diputats electes per sufragi universal segons larepresentació proporcional, per un període de quatre anys;
En l'any2002 el País Valencià va generar el 10,5% delPIB estatal, baixant fins al 9,30% en2021,[105] creava en 2002 el 12% de lesexportacions espanyoles i el 9,78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seuestoc de capital representava l'any2000 el 10,4% del total estatal. L'any2003 el deute públic de la Generalitat Valenciana va superar el 10,5% del PIB valencià i aquesta dada va pujar en 2021 fins al 47,80%, quan la taxa d'atur es va situar en el 13,5%.[106] En 2006 elPIB va arribar 20.000 milions d'euros, i fins al 2020 s'ha mantingut al voltant d'aquesta xifra,[107] amb un PIB per càpita en 2019 de 23.206 euros.[108] Amb dades de 2021, per sectors, el principal és el sector serveis, que representa el 72,15% del PIB de la Comunitat, seguit per la indústria, amb el 18,77, després la construcció amb el 6,98 i tanca el sector agrícola amb el 2,09%.[109]
El seu sector industrial és considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perquè es tracta d'uns sectors més intensius en la creació de valor afegit i de riquesa que l'agricultura, el turisme o la construcció. Així, en l'any 2003 el 21% del PIB valencià va ser generat per una indústria que produïa per valor de 36.730 milions d'euros, i donava feina a 347.861 persones. El modelempresarial valencià característic és la PIME, principalment de caràcter familiar, si bé hi ha algunes multinacionals. Malgrat la greu crisi econòmica entre1973 i1985, és la segona autonomia exportadora de l'Estat, i el volum de les exportacions arribà als 16.910 milions d'euros l'any 2005.[110]
La població empadronada estimada per l'INE a data d'1 de gener del 2013 és de 5.104.365.[111]
La demografia del País Valencià tradicionalment es concentrava en localitats i zones de conreu a la vora dels rius més importants (Xúquer,Túria,Segura,Vinalopó), així com en poblacions importants costaneres ambports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants es troben a l'àrea metropolitana de València, el corredor entreValència iCastelló de la Plana, i el corredor entreElx iAlacant.[112]
D'aquesta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sud i menor en les comarques del nord i de l'interior. També afectà la demografia (i és potser l'excepció a la distribució esmentada) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el segle xx, en ciutats no costaneres com araAlcoi,Elda,Novelda,Ontinyent,Petrer,Villena i laVall d'Uixó.[113]
En els darrers anys, s'ha accentuat la concentració en les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-neTorrent,Mislata,Paterna,Burjassot,Sant Vicent del Raspeig, etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaners. Així, poblacions tradicionalment menudes (com araBenidorm oTorrevella) han patit un increment poblacional molt remarcable (encara més remarcable durant les estacions càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions generades pelturisme.[114]
Podríem dir, per tant, que la demografia del País Valencià hui dia és ja clarament majoritàriament urbana, amb gran influència de migracions degudes al turisme i migracions estacionals de segona residència, i amb una clara tendència cap a les poblacions costaneres.
25 d'abril: aniversari de la derrota delsmaulets a laBatalla d'Almansa, que suposà la victòria deFelip V d'Espanya i la derogació dels furs atorgats pel rei Jaume I. Aquesta commemoració té un caire polític, cultural i cívic, tot i que oficialment només és el dia de lesCorts Valencianes.[115]
Salut
El 2018 l'Observatori del Càncer avisà que quasi la meitat de la ciutadania valenciana tenia sobrepès, superant la mitjana estatal.[116]
Els trets culturals valencians són claramentmediterranis, per raons geogràfiques i històriques, amb influències de tots els pobles que han intervingut en la seua història. Lareligió catòlica, encara majoritària entre els creients, ha marcat també molts trets de comportament individual i col·lectiu.
Si bé moltes tradicions ancestrals poden tindre un origenromà (com ara el culte al foc) de manera similar a altres indrets de la Mediterrània, així com ladieta, també hi existeixen importants influènciesàrabs en la cultura, especialment en lagastronomia.
De laconquesta feudal, encara hui són visibles les diferències culturals entre els pobles de repoblament català, els pobles de repoblament aragonés (anomenats col·loquialmentxurros) i els pobles provinents deCastella (com ara, la comarca de laPlana d'Utiel i el senyoriu deVillena).
L'esport tradicional per antonomàsia és el joc de lapilota valenciana, fins a tal punt que hi hajugadors professionals i una selecció valenciana de pilota que participa en les competicions internacionals més importants. Aquest esport es practica en més de huit modalitats distintes, bé al carrer o bé en untrinquet. Durant les partides, és típic que el públic es trobe gairebé envaint l'espai de joc, i un o dosmarxadors arrepleguen les apostes que fan per l'equip de "blaus" o de "rojos", els únics colors utilitzats en la indumentària dels pilotaires, juntament amb el blanc, del qual solen ser els pantalons i les espardenyes. La pràctica i el coneixement d'aquest esport està augmentant des que se'n retransmeten partides perTV i els nous instituts d'educació mitjana han de tindre pistes de joc adients.[121]
Un altre dels esports més característics és lacolombicultura, o els coloms esportius, que es començà a practicar especialment a partir de ladècada de 1920. També és tradicional el joc de lapetanca.
La gastronomia del País Valencià és marcada per la geografia del país. Així doncs, a la costa destaquen les coques i plats d'arròs, i s'empra preferentment els cereals —l'arròs, dacsa, blat—, llegums, fruites —raïm, taronja— i les hortalisses, mentre que a l'interior destaquen gaspatxos i ollades i l'ús d'embotit, nous i ametlles, bolets i caça. Tant les aportacions delsgrecs —l'ametlla, el vi— i delsromans —l'orxata, l'oli d'oliva— com les delsmusulmans —torró, bunyol, arnadí i altres dolços— i els repobladors cristians —sobrassada, coques, esgarrat, espencat— hi són destacables.
Durant les festes, és destacable qualsevol població valenciana, si bé sobreïxen València i les seuesFalles, Alacant i les seuesFogueres, i Alcoi i els seusMoros i cristians.
La comarca de la Marina, amb els seus paisatges mediterranis muntanyosos, acompanyats pel mar Mediterrani, per les cales i penya-segats deXàbia, o enclavaments muntanyosos com elpenyal d'Ifac o elPuig Campana.
↑4,04,1 «Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana [País Valencià], núm.5238, Dimarts, 11 abril 2006 [Consulta: 8 setembre 2004]. «Article 1 - El poble valencià, històricament organitzat com a Regne de València, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de la unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana.»
↑Soler, J.M. (1956): «El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino (Villena, Alicante)», enServ. Invest. Preh. Dip. Prov. de Valencia. Diversos treballs, 19. València
↑Martínez, Francesc A. y Laguna, Antonio (2007): «De nómadas a ciudadanos», enLa Gran Historia de la Comunitat Valenciana. València: Editorial Prensa Valenciana, S.A., 2007.ISBN 978-84-87502-90-3
↑Ardit, Manuel.Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII). Catarroja - Barcelona: Afers, 2016 (Recerca i pensament).ISBN 84-16260-25-6. Reedició de l'obra de 1993.
↑Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics,[1], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta dejuny del2005 on es pregunta a 6.666 persones "¿Quina llengua és la que utilitza a casa?". Per a l'estudi s'ha dividit la zona valencianoparlant en quatre àrees:
Regió d'Alcoi-Gandia: municipis de les comarques de laFoia d'Alcoi, elComtat i laMarina Alta a la província d'Alacant, i laCostera i laSafor a la província de València.
Regió deCastelló: municipis considerats històricament valencianoparlants de la província de Castelló.
S'han agrupat per l'ús preferent del castellà els que van contestar que usaven aquesta llengua a casasempre, generalment o més que el valencià, i per l'ús preferent del valencià els que usen aquesta llenguasempre, generalment o més que el castellà.
↑Guinot Rodríguez, Enric (1999):Els Fundadors del regne de València. València: Eliseu Climent, 1999.ISBN 84-7502-591-9
↑Gimeno Menéndez, Francisco «El seseo valenciano de la comunidad de habla alicantina» (en castellà). Anales de Literatura Española. Universitat d'Alacant [Alacant], Núm. 1, 1982, pàg. 354-356.ISSN:0212-5889. «Las causas de esta recesión, aún poco estudiadas, podían estar en la refeudalización señorial y la castellanización idiomática de las clases dirigentes del país, en el siglo XV, XVI y XVII (cfr. Ninyoles, 1972, págs. 106 ss.; v. Ferrando, 1980, págs. 93 ss.), y, en particular, a consecuencia de la represión contra el pueblo valenciano, tras el fracaso de les Germanies (1519-1522), y, sobre todo, de la expulsión de los moriscos (1609-1614) y de la peste de Oriola (1648). La subsiguiente repoblación de los pueblos moriscos y del Baix Segura, a cargo de inmigrantes murcianohablantes de las proximidades, pudo modificar la geografía lingüística del Regne de València y explicar su actual dualidad lingüístico-territorial (v. Ventura, 1974; Millán, 1976; Sanchis Guarner, 1980, págs. 134 s.; Montoya, 1981).»
↑Les dades de 1985 les extraem del llibreConeixement i ús social del valencià, editat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana (2004)
... la idea d'agrupar les CCV baix una mateixa entitat territorial comença a prendre força, fent-se patent aquest fet en 1997, quan la Unió Europea aprovà i recolzà la idea d'aquest projecte intercomarcal mitjançant el projecte CONCERCOST, dins del programa TERRA. Aquest fet féu possible que a 1999 es constituïra elConsorci per a la promoció, el desenvolupament econòmic sostenible i l'ordenació territorial de les Comarques Centrals Valencianes ...
↑Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Francés, Lluís Meseguer i Pallarés. «Aproximació al lèxic de Guardamar». A:Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alicant-Elx, 9-14 de setembre de 1991, Volum 2. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 497.ISBN 9788478264650.
↑Pérez Cueva, Alejandro J.Atlas Climàtic de la Comunitat Valenciana (1961-1990). Conselleria d'Obres Publiques, Urbanisme i Transports, 1994.ISBN 978-84-482-0309-2.
↑120,0120,1Vegeu entre d'altres: J. Martí Dominguez,Els Nostres Menjar, (Col·lecció temática valenciana), València, Ed. Vicent García, 1978, 445 pàgines, versió en línia editada per Vincent BaldoviLa Cuina Valenciana, Web de la Universitat de València [Consulta 16 d'octubre de 2013]
.svg)
.png)
.svg)
.svg)
.svg)
._04-04-49.jpg)
