Aquest article tracta sobre el territori del poble basc. Si cerqueu la divisió territorial espanyola homònima, vegeu «Comunitat Autònoma del País Basc».
ElPaís Basc (basc:Euskal Herria, el 'país de llengua basca') és unpaíseuropeu, llar delpoble basc. El País Basc, en el seu sentit ample, es defineix com els set territoris històrics de les zones bascòfones, això és, els que corresponen aproximadament a l'àrealingüísticabasca en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és laikurriña. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estatsespanyol ifrancès, i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat d'Euskal Herria. No s'ha de confondre la regió d'Euskal Herria, més ampla, amb l'actual comunitat autònoma del mateix nom, laComunitat Autònoma del País Basc, que és anomenadaEuskadi oEuskal Herria en el seuEstatut d'Autonomia.
El País Basc ocupa una superfície de 20 664 km² alsPirineus occidentals, a la costa delgolf de Biscaia (oBizkaiko golkoa) almar Cantàbric. Té el seu propi idioma, elbasc oèuscar (euskara) minoritari enfront delfrancès i elcastellà i que no es parla a tots els territoris del país, i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta la francesa. El País Basc estaria constituït per set territoris o províncies (en basclurralde):Àlaba (Araba),Biscaia (Bizkaia),Guipúscoa (Gipuskoa) iNavarra (Nafarroa) a Espanya; i laBaixa Navarra (Nafarroa Beherea oBaxenabarre),Lapurdi, iZuberoa a França. De manera oficiosa, tot i que no oficial,Vitoria (Gasteiz) n'és la capital a laComunitat Autònoma del País Basc.Pamplona (Iruña oIruñea en basc) és considerada la seva capital històrica. També és la capital històrica reclamada per aquells bascos que anhelen la independència, perquè aquesta va ser la capital delRegne de Navarra, regne que acaparava els territoris on es parlaval'èuscar.[1]
Els noms oficials del País Basc són:Euskal Herria enèuscar,País Vasco en castellà—aquest és la traducció del primer— oEuskadi en castellà i basc.[2] Tanmateix,Euskal Herria, que pot ser traduït com a «Poble Basc», «País Basc», «País/Poble dels bascs» o «País/Poble de l'èuscar», també és un concepte cultural que pot designar el conjunt dels territoris d'Espanya i França on es parla o parlava el basc.Sabino Arana, per tant, va crear el neologismeEuzkadi per referir-se exclusivament al «poble basc» que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben en territori francès.
Durant molt de temps es va usar l'ortografiaEuzkadi i no pasEuskadi. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d'eusk, «basc», eraeuzk contracció d'eguzki, «sol», segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia elsufix -di, molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significa 'conjunt' i 'lloc'. Tanmateix, no hi ha prou evidències antropològiques ni filològiques sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegsJoxe Migel Barandiaran iResurrección María de Azkue accepten aquesta interpretació de l'etimologia segons els noms donats en les diverses parles locals deBiscaia a ladivinitat masculina del sol. Altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure ambeguzki sinó que és la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava deBiscaia.[3] Avui dia el neologisme és acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).
L'ús d'Euskadi com a nom oficial designa la Comunitat Autònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar el conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarienEuskal Herria, com és el cas del nom de l'organització terroristaETA:Euskadi Ta Askatasuna, «Euskadi i Llibertat».
Mont Txindoki (Guipúscoa)L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels primers habitants delPaleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica.Estrabó iPlini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi elsvascons i elsaquitans entre d'altres. Hi ha prou evidència per a afirmar que ja s'hi parlava unprotobasc.
Durant l'alta edat mitjana, els territoris entre l'Ebre i elGarona eren coneguts com aBascònia i van ser unificats sota elsducs de Bascònia per un període. Després de les invasions dels musulmans a lapenínsula Ibèrica i l'expansió francesa sotaCarlemany, el territori es fragmentà. ElRegne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori al segle ix. Seria sotaSanç III el Gran que el Regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort, el1035, els seus fills no varen respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política al segle xii, formada pels regnes deNavarra,Aragó iCastella. Durant l'alta edat mitjana,Biscaia s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.
El1200, elRegne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba,Guipúscoa i elDuranguesat, que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs,Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers ambFrança iAragó. Navarra va ser annexionada parcialment alRegne de Castella durant els segles xi ixii, i gairebé completament durant1512 i1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi, que s'havien unit voluntàriament al Regne de Castella intermitentment, van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.
Navarra,Àlaba,Guipúscoa iBiscaia van conservar els seusfurs. Aquesta situació va perdurar fins al segle xix, data en què van ser parcialment suprimits perAntonio Cánovas del Castillo després de la derrota carlina. Durant elfranquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del23 de juny del1937 en ser considerades «traïdores» per no donar suport a la revolta feixista, i fou suprimit en el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el6 de juny del 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el30 d'octubre del1976.
Avui dia, el País Basc està conformat per la comunitat homònima, per la Comunitat Foral de Navarra i per les províncies del sud de França. El PNB lidera el govern basc des de 1980, unes vegades en solitari, d'altres en coalició amb elPSE,Eusko Alkartasuna (EA), partit sorgit d'una escissió del mateixPNB oIzquierda Unida (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura als governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals, el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del «nacionalisme radical» representat perHerri Batasuna, la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el1980, van donar lloc a l'elecció del lehendakari en la persona deCarlos Garaikoetxea (1980–1985).
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors, el PNB governa la Comunitat Autònoma del País Basc; en solitari en el període (1980–1986) i amb diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980, es reinstaura el model tributari delconcert econòmic i comença la transferència de competències del govern d'Espanya al govern basc. El 1981, una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca: el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de laLOAPA (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic), que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
El 1982, el PSOE deFelipe González arriba a la presidència del govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el PSOE el vot a UCD,Aliança Popular (AP) i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències, el PNB impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut (Osakidetza) aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió (ETB), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, i la seva pròpia policia (Ertzaintza). Aquest govern va resistir lareconversió industrial que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialització per import de 88 012 milions de pessetes.
En les eleccions autonòmiques celebrades el febrer de 1984, va resultar vencedor el PNB, que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrada per la dreta espanyolista, 9,3%, resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria)
El territori ocupa una superfície de 20 664 km². Se situa en el vèrtex occidental delsPirineus i el seu litoral és banyat pelmar Cantàbric. Té una població d'aproximadament 3 000 000 de persones, de les quals al voltant de 2 600 000 tenen ciutadania espanyola i la resta, francesa. El País Basc (Euskal Herria) es compon de set territoris, de vegades denominats amb el terme basclurralde oherrialde:
Divisió per municipis, sense incloure elComtat de Treviño (Burgos), que es considera també part del País Basc (Euskal Herria).Mapa municipal d'Euskal Herria
Bilbao (Bilbo)— 353.340 habitants (2008), capital deBiscaia
Panoràmica des d'Urbia: destaca al fons les muntanyes delDuranguesat ambAmboto i Alluitz. S'aprecia clarament elsantuari d'Arantzazu al peu de la imatge
El territori en què s'assenta el poble basc és especialment muntanyenc. La majoria de les seves serres es troben en l'eix oest-est. La roca més freqüent és lacalcària, encara que també elgranit.
Els pics més elevats es troben alPirineu, i n'és la Taula dels Tres Reis el pic més alt. Aquesta serralada neix al costat del mar, ascendeix d'oest a est i el primer pic que supera els 2.000 metres és l'Orhi, de gran importància mitològica.
Al sud deNavarra iÀlaba es troba la muga de la serra de Toloño, la serra de Cantàbria i la serra de Codés.
Entre aquestes dues principals serralades es troben les muntanyes Basques. Tenen una orientació d'est a oest i estan formades per serres com Gorbea, Urbasa,Andia,Amboto, Ordunate o Aizkorri.
Segons la visiónacionalista basca, elRegne de Navarra hauria estat l'única expressió política del País Basc com a estat, quanSanç el Gran reuní tots els territoris de parla basca, però a poc a poc fou perdent-los a favor deCastella iFrança. El1512, els castellans ocuparen Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure reduïda als territoris del nord del Pirineu (Baixa Navarra), que el 1530 foren abandonats pels espanyols. El1594, Enric de Navarra es converteix en rei de l'estat francès (Enric IV de França). Enric erahugonot i es convertí alcatolicisme per accedir al tron francès; d'aquí la frase que se li atribueix: «París prou val una missa» (en francès:Paris vaut bien une messe). Va ser el primerBorbó que accedia al tron francès (després regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el País Basc conservà els seusfurs, respectats pels reis espanyols i francesos, però la situació canvià amb laRevolució francesa, que enderrocà l'antic règim. Als territoris al nord delPirineu els furs foren abolits tot d'una, i a la part sud es produïren una sèrie de guerres sanguinàries per la successió a la corona espanyola (lesguerres carlines), en què les institucions basques prengueren partit pel bàndol perdedor, i tingueren com a conseqüència la pèrdua de gran part dels furs.
Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia
El nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entreEspanya iFrança, per la qual cosa la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria:
Si bé existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en últim terme a constituir un estat[4] independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quina hauria de ser la destinació última d'aquesta unió basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes aquestes majoritàriament democràtiques, encara que hi ha un sector que propugna mètodes d'actuació violents.
El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, conté una simbologia pròpia. Cada Diumenge de Resurrecció els partits nacionalistes bascos celebren l'Aberri Eguna, o dia de la pàtria basca.Sabino Arana Goiri va establir el vocableaberri («pàtria») per primera vegada per sintetitzar l'existència d'una paraula en èuscar per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte «Euzkadi», creat per Arana en oposició al concepte «Euskal Herria», utilitzat àmpliament fins llavors pels partits que ell considerava «espanyolistes». De la paraulaaberri es desprènabertzale («patriota»), que és sovint emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i és usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra.
Altres símbols del nacionalisme són laikurriña (literalment «bandera»), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensió va donar lloc que fos acceptada com a bandera oficial del País Basc.
Ellauburu: estela solar d'origen desconegut i molt similar a símbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa «quatre caps»; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantàbric, amb el «lábaro càntabre». El nacionalisme ho ha identificat com a símbol de la unió dels quatre territoris bascos a Espanya (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria un dels caps del lauburu. Aquesta unió és nominalment coneguda com aLaurak Bat ('quatre en un') i es convertiria enZazpiak Bat («set en un»), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa).
L'arrano beltza: literalment («águila negra'), fou el segell delSanç Garcés III de Pamplona. És assimilada com a primera bandera de Bascònia, fins i tot per sectors d'extrema dreta nacionalista espanyola.
La conflictivitat social i política basca també ha convertit en símbols nacionalistes certes manifestacions culturals basques, en oposició i com a diferenciació de les quals consideren manifestacions culturals foranes i concretament «espanyoles», com pot ser l'Olentzero, substitut basc delPare Nadal que reparteix els seus regals la revetlla de Nadal, l'esport rural basc, la celebració d'alguns carnavals i festes populars, la mitologia basca...
El basc, o èuscar (en basc:euskara o, segons els dialectes,euskera,eskuara,eskara,uskara oüskara), és unallengua aïllada, parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part deNavarra, aEspanya, i alPaís Basc del Nord, aFrança. En l'actualitat, la llengua basca es considera l'única llenguapreindoeuropea supervivent a Europa.[5] Antigament, el seu àmbit lingüístic abastà totaAquitània,La Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans.
Hom creu que la llengua dels bascons (elprotobasc, origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota lapenínsula Ibèrica, i per totEuropa.
Encara que fins no fa gaire es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la en alguns llocs i estava prohibida en les escoles durant la dictadurafranquista) ha iniciat una lenta millora. No obstant això, a la part nord delsPirineus hi ha zones en les quals està en regressió.
Luca Cavalli-Sforza afirma que hi ha una possible relació, tant lingüística com genètica, entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort aïllament d'aquestes dues poblacions. El més probable és poder relacionar el basc amb el grup de les llengües ibèriques, per comparació fonètica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament ibèric d'Ullastret.
Percentatge d'alumnat matriculat en basc (2000-2005)
El poble basc té el seu propi idioma, elbasc, a part de l'espanyol i elfrancès. També trobem de manera molt més minoritària elgascó i elromaní que han conservat alguns delsgitanos autòctons.
Avui dia, pràcticament tots els bascos parlen les respectives llengües estatals (espanyol i francès). A tot el País Basc, aproximadament un terç dels bascos parlen basc, una llengua no indoeuropea. Aquesta llengua única i aïllada ha cridat l'atenció de molts lingüistes, que han tractat de descobrir la seva història i el seu origen.
A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacionslabortanes deBaiona oAnglet elgascó (dialecte de l'occità) és la llengua tradicional (elbasc parlat actualment es va introduir a partir del segle xix a causa de la migració de la població bascoparlant de l'interior). A causa d'això, aquesta zona és considerada pels occitanistes com a part deGascunya i actualment és una zona trilingüe.
La població bascoparlant està en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialització del basc en els tres territoris de la Comunitat Autònoma del País Basc, el seu suport i foment per part de les institucions i la seva implantació en el sistema educatiu. ANavarra, el basc té la consideració dellengua pròpia juntament amb el castellà, encara que no és cooficial en tot el territori, mentre que alPaís Basc del Nord ni tan sols és oficial, encara que es permet el seu ensenyament.
El2003, el Departament de Cultura delGovern Basc destacava que mentre que al País Basc el percentatge de població bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al País Basc del Nord descendia en 9 punts. Això va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
La VI Enquesta Sociolingüística mostra una tendència continuada de l'augment de bascoparlant al territori basc. Entre 1991 i 2016, la població bascoparlant ha passat d'un 22,3% a un 28,4%, especialment entre la població més jove.[6] Encara que de forma desigual, la millora s'observa en totes les regions, a excepció del País Basc del Nord.
A Euskadi, un terç dels habitants són bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la població més jove, que arriba fins al 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalització del basc avança a la tot el territori, especialment a Àlaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipúscoa és la província amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.[7]
ANavarra, l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona bascòfona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no bascòfona, el 6,4%.[8] El curs 2018-2019 la distribució de l'alumnat per model lingüístic era la següent: 61,25% al model G (només castellà), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castellà), 13,95% al model A (castellà amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporció de basc i castellà).[9] El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Pública de Navarra) des de batxillerat saben basc.[cal citació]
Per contra, al País Basc del Nord la llengua continua el seu retrocés passant del 21,4% al 20,5% entre 2011 i 2016, si bé la regressió minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la població jove.[10]
Sentiment basc alPaís Basc. Pregunta: es considera vostè basc? Respostes: 1: Sí - 2: Sí, en certa manera - 3: No - 4: No sap/No contesta
Els bascos (o bascs) són ungrup ètnic que habita majoritàriament al País Basc situat a l'extrem oest delPirineu i al nord delriu Ebre. En les llengües que s'hi parla, són coneguts com a:euskaldunak (bascoparlants) oeuskotarrak (neologisme creat perSabino Arana per designar els nadius del País Basc) enbasc,basques en francès,vascos en castellà ibascos enoccità gascó.
Tenen trets diferenciadors pel que fa a tipologies sanguínies, la cultura i sobretot la llengua,[11] d'arrels no indoeuropees, en clar contrast amb les llengües romàniques dels seus veïns i la resta de pobles coneguts.
Existeix un fort sentiment nacionalista entre els bascos, especialment els residents a Espanya, que s'identifiquen més fermament com a bascs que com a espanyols o francesos. Malgrat això, una gran part dels bascos se senten tant bascs com espanyols (o francesos, en el cas dels bascs del cantó francès).[12] Molts bascos consideren la designació de «minoria ètnica» com a incompleta, afavorint, en canvi, la definició com anació.[13]
Actualment, viuen en una zona altament industrialitzada, les diferències culturals amb la resta d'Europa són inevitablement difuminades, encara que roman molt forta la consciència d'una identitat cultural pròpia, com també la identificació amb la seva pàtria, fins i tot en molts bascs que han emigrat a altres zones d'Espanya o França, o en altres parts del món (l'anomenadadiàspora basca).[14]
La mitologia basca és el conjunt de creences i mites precristians delsbascos. Tot i la intensacristianització soferta en l'últim mil·lenni i les persecucions de laInquisició, el poble basc ha conservat nombrosesllegendes que parlen d'unamitologia pròpia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg delsegle xx per estudiosos com J. M. Barandiarán i J. Caro Baroja, entre d'altres. Aquestes creences s'han conservat i impulsat fins alsegle xxi de mans d'escriptors i artistes que han nascut i crescut amb lamàgia de la mitologia basca entre els quals cal destacarPatxi Lezama iNéstor Basterretxea.
Les llegendes de pobles veïns romanitzats, com les de l'AltAragó oAstúries mostren una sorprenent similitud.
L'antigareligió basca sembla estar centrada en una divinitat central de caràcter femení, que rep el nom deMari. El seu consort masculí rep el nom deMaju oSugar.
Encara que hi ha nombroses referències a l'existència d'una divinitat celeste, anomenadaUrtzi, i que podria ser assimilable alJúpiterllatí o alDéu cristià, aquest sembla no tenir cap paper en les llegendes, i és probablement una incorporació d'origen exterior.
L'antiga religió basca és per tant de caràcterctònic: tenen tots els seus personatges el seu cau a laTerra i no al firmament, que sembla com un paratge buit pel qual Mari o Maju viatgen de muntanya a muntanya, o pasturen ramats de núvols.
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic deBascònia. A més, ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són ellabortà, elguipuscoà, elbiscaí i elsuletí.
Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s. XIV i XV, així com el vocabulari de Picaud del s. XII, però a lesGlosas Emilianenses (s. X) apareixen els primers texts en èuscar. Entre els conservats, hi ha els que narren la derrota dePedro de Avendaño, cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondragón). Pel cant deBasajaun Bereterretxe'tar, que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gràcies aEsteban Garibai (1533-1599), alcalde d'Arrasate i cronista reial, dins elCompendio de historia de las crónicas y universal historia de todos los reynos de España (1571). Per altra banda, l'humanista francèsFrançois Rabelais publicà en el seuGargantua (1534) discursos en èuscar.
El primer llibre publicat en basc va serLingua Vasconum Primitiae deBernard Etxepare, el1545. Es té coneixement d'aquesta obra per l'únic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de París. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat pels seus metres populars propis delbertsolarisme. Els seus versos van ser musicats a la fi del segle xx perBenito Lertxundi,Xabier Lete i el grupOskorri, entre d'altres, convertint-los en cançons populars. Actualment els seus poemes han adquirit el caràcter gairebé d'himne entre els sectors de la culturaeuskaldun i en defensa de l'èuscar, i són recitats en tot tipus d'actes culturals i populars.
Les característiques principals de la literatura basca són les següents:
És fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat: haver nascut en una comunitat de parlants tan reduïda ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avança la història i els límits de les llengües i pobles s'afebleixen i difuminen. La història de la llengua basca es diu queés la història de la seva supervivència i la d'un poble, cosa que marcarà tots els autors, convertint juntament amb la temàtica religiosa el compromís (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc, un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
Ha nascut entre estats les llengües dels quals són romàniques: el País Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i polítics d'Occident, i aquests estats foren competidors entre si com a dipositaris de la tradició llatina. És per això que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influència llatina, que es veu reflectida sobretot en l'escola de Sara i altres autors religiosos de l'època, a causa de l'ús abundant de cites d'autors clàssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós: el pareBarandiarán (tal com recull Martín Ugalde en la sevaSíntesi de la història del País Basc o el mateix religiós en el seuHome Primitiu al País Basc) va defensar en vida la cristianització tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa navarresa fins al segle xx s'havien conservat creences paganes en idiosincràsia amb les cristianes. És aquesta la raó que es veu darrere de la insistència de l'Església catòlica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (després de laContrareforma). Aquesta religió és de vegades imposada per la política del moment, però en altres ocasions l'Església catòlica mateixa va utilitzar l'idioma (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments periodístics deJean Hiriart-Urruti i els republicanistes francesos.
La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa: així ha estat al començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, i eresiak no han necessitat més que ser cantats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cants de melodies que eren i són conegudes per al poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del segle xix no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme, en l'ús de metres sobretot.
Escassa implantació de la impremta o la «problemàtica de la impremta»: a diferència de la resta de llengües romàniques, pel que sembla, la impremta va tenir escassa implantació, de manera que obres no religioses comPeru Abarca van haver de ser transmeses mitjançant manuscrits fins i tot a finals del segle xviii. S'ha debatut molt i tret poc en clar; s'al·lega d'una banda l'existència d'una censura tant aFrança com aEspanya durant els segles posteriors al cisma d'Occident, d'altra banda que no existia suficient producció per a la implantació d'aquestes o la no-necessitat d'aquestes per part de les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reials i semblants. Tal com demostra la publicació d'edictes reials en basc durant elRegne de Navarra, la impremta havia estat implantada aBascònia, per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i hi ha l'existència d'un edicte de1766 del comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)[15]), però el de la censura cobraria força a la llum dels llargs períodes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la Inquisició i finalment eren publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres seves, tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a més (igual que en el cas d'altres autors de l'època) van patir l'anomenat «mal de la impremta», és a dir, l'alteració de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressió de la majoria dels signes de puntuació, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensió.
El seu estudi és relativament recent: exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el segle xix que s'hagi interessat per la història de la literatura en basc, la qual cosa, afegida a la problemàtica de la impremta, ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin oLazarrraga (2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
L'esport rural basc (enbascherri kirolak i enfrancèsforce basque) és el terme sota el qual s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del País Basc, Navarra i Iparralde.
Alguns d'aquests esports han sorgit i són específics del País Basc, encara que uns altres es practiquen d'una o una altra forma també en altres parts del món.
Trets comuns d'aquests esports són la importància que es concedeix a les apostes i desafiaments entre participants i espectadors. També és destacable que, en general, tots els esports rurals bascos requereixen una gran força física i una gran resistència.
Tots aquests esports tenen el seu origen en activitats laborals del mitjà rural que s'han transformat en activitats esportives a partir de la competència entre diferents persones per veure qui té major destresa en una activitat determinada. Així per exemple, a partir de l'activitat de tallar troncs per aprovisionar-se de llenya, sorgeix l'esport delsaizkolaris o talladors de troncs; a partir de l'activitat de moure grans roques per a la construcció sorgeix l'aixecament de pedres, etc.
Lapilota basca és un altre esport característic del país. Es juga en els frontons, amb diferents modalitats tradicionals, i són la pilota a mà, cistella-punta, remunt, pala i trinquet les més conegudes. Aquest esport s'ha estès per tot el món, especialment en els països hispans, i té una presència rellevant aFlorida. Hi ha frontons importants a les principals ciutats del món hispà, inclòs elJai Alai deManila. L'aficiópelotatzale ('a la pilota') està estesa per bona part del nord de la península, i fins i tot troba aficionats aValència.
Les danses basques són una part molt important de la cultura basca i del seu folklore. Cada poble i vila té els seus propis balls, que tot i que han estat estudiades per territoris no sempre implica un directe parentiu entre aquestes. Els primers estudis d'aquests balls es remunten aManuel de Larramendi i la sevaCoreografia o descripció general de la molt noble i lleial província de Guipúscoa (1756), encara que es té constància d'aquests ja al segle xvi, ja que aquests acompanyaven elsastolasterrak (peces de teatre popular de to humorístic).
Les tres formacions característiques de realització són:
Els balls de romiatge o plaça, basats en els balls que se celebraven en els romiatges i la participació era popular i espontània; han passat a engrossir el repertori dels grups de dansa establerts, si bé és veritat que encara es realitzen en totes aquelles romeries, sobretot en els llocs rurals del país, aquest tipus de balls populars i espontanis que conviden a participar lliurement a tots els pelegrins i visitants.
Les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seva realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual en què el poble fa costat amb respecte a cada col·lectiu de ballarins.
Les danses de fi de festa, aquests tipus de balls es realitzen per marcar la fi d'unes festes o d'un període concret, com el de carnestoltes; han servit de simbòlic colofó al desenfrenament festiu, representat en el cop, estomacada i crema de la pell de vi inflat i buit. És la fi d'un cicle i el començament d'un altre. S'observen cicles complets de zones específiques al costat de danses determinades esteses per tot el territori, o esquitxades en certs enclavaments.
La Selecció de futbol del País Basc[16] (enèuscar:Euskal Herriko Selekzioa[17]) és un equip que acull jugadors d'arreu del País Basc que voluntàriament vulguin formar-ne part. La seva organització està al càrrec de laFederació Basca de Futbol. Els estatuts de laFIFA[18] dicten que perquè una selecció pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autorització expressa de la federació del país corresponent (en aquest cas de laFederació Espanyola de Futbol). Com que la selecció no compleix aquests requisits, no té reconeixement per part de laFIFA i, per tant, només pot jugar partits de caràcter amistós.
Durant laSegona República Espanyola, va jugar sota les denominacions deVasconia iEuzkadi. Després de la caiguda delfranquisme, va portar els noms de «selecció d'Euzkadi» o «d'Euskadi». L'any 2007 va canviar la seva denominació a «selecció d'Euskal Herria (enèuscarEuskal Herriko Selekzioa), reprenent el 2008, no sense polèmica, l'antic nom de «selecció d'Euskadi».
En els últims temps, els partits de la selecció basca estan marcats per un profund ambient reivindicatiu a favor de l'oficialitat de la selecció i la independència. En les categories inferiors, el combinat sol rebre el nom de «selecció del País Basc» o «selecció d'Euskadi» i representa exclusivament la Comunitat Autònoma del País Basc.
↑Els receptors dels tribunals van imposar el castellà en pobles bascos, va ser proscrita a les escoles i sancionats els nens que la usaven Un dels documents que apareixen en el llibre és l'ordre del comte d'Aranda, el 1766 "prohibint tota impressió en llengua bascongada».http://www.pamiela.org/JURIO/JURIOliburuak/jur_036eusk01. html
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
_-_5609.jpg)
