| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PSIB | ||||
| Tipus | organització política partit polític | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia progressisme federalisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Federació Socialista Balear del PSOE | ||||
| Creació | 1879 (PSOE) 1913 (FSB-PSOE) 1990 (PSIB-PSOE) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Rafael Oliver Mas(2021–) | ||||
| Secretària general | Francina Armengol Socías | ||||
| Joventuts | Joventuts Socialistes de les Illes Balears | ||||
| Afiliació nacional | Partit Socialista Obrer Espanyol | ||||
| Afiliació internacional | Internacional Socialista | ||||
| Afiliació europea | Partit Socialista Europeu | ||||
| Parlament de les Illes Balears(2023) | 18 / 59 | ||||
| Consell Insular de Mallorca(2023) | 9 / 33 | ||||
| Consell Insular de Menorca(2023) | 4 / 13 | ||||
| Consell Insular d'Eivissa(2023) | 3 / 13 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | http://www.psib-psoe.org | ||||
ElPartit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) és la federació delPartit Socialista Obrer Espanyol a lesIlles Balears. La branca juvenil es diuJoventuts Socialistes de les Illes Balears (JSIB).
LaFederació Socialista Balear delPSOE era la secció a lesIlles Balears delPartit Socialista Obrer Espanyol que va ser fundada el1913 perLlorenç Bisbal i altres socialistes mallorquins, tot i que el socialisme s'havia començat a implantar a Palma a finals del segle xix, creant-se les primeres agrupacions el 1892 per part del tipògraf Pere Pasqual Morey.
El 1893 es presentà la primera candidatura a Corts, i el 1900 es creàEl Obrero Balear, mitjà de difusió del Partit Socialista a les Illes Balears fins a la seva desaparició amb la Guerra Civil. El 1901 Francesc Roca fou elegit regidor de l'Ajuntament de Palma.[1]
El Partit Socialista nasqué fortament vinculat al moviment sindical obrer, i les principals agrupacions es crearen a municipis amb una incipient indústria com Esporles, Alaró o Llucmajor, a més de Palma. Igualment es crearen les primeres agrupacions deJoventuts Socialistes, que protagonitzarien l'escissió cap al comunisme després de la I Guerra Mundial.
A principis dels anys 20 ja hi hauria regidors socialistes als municipis d'Alaró,Esporles,Lloseta,Llucmajor,Manacor iPalma. Durant la dictadura de Primo de Rivera la UGT es consolidaria com el referent sindical més important a les Illes Balears. Així els socialistes balears tengueren un important paper durant la II República, amb la seva proclamació Llorenç Bisbal es convertí en Batle de Palma el 1931, així com altres socialistes ocuparien les batlies de diferents municipis.Alexandre Jaume va ser el primer socialista a ser elegit membre de les Corts, participant en la legislatura constituent. Després de les eleccions de 1936 i de la victòria delFront Popular el socialistaJaume Garcia i Obrador presidiria laDiputació Provincial fins alcop d'estat del 18 de juliol.
Els socialistes patiren durament la repressió, alguns dels seus principals dirigents comAlexandre Jaume oJaume Garcia i Obrador foren assassinats, i d'altres sofriren l'exili i la presó.
Els intents de reconstituir el Partit Socialista a la clandestinitat foren protagonitzats per antics dirigents de lesJoventuts Socialistes de les Illes Balears, però del1940 al1975 va tenir escassa presència, essentAndreu Crespí Salom el seu principal referent durant molts d'anys, a mitjans dels anys 70 els primers grups socialistes intentaren la refundació, amb la participació de noms comFèlix Pons, Emilio Alonso oManuel Mora. Després de la unificació amb el PSP el Partit Socialista cobraria més força a les illes, obtenint el seu primer gran èxit amb la batlia de Palma que fou ocupada perRamon Aguiló entre 1979 i 1991.
El Partit Socialista va esdevenir segona força política de Balears ja enfront de la UCD i ha mantingut aquesta posició fins a les eleccions de 2008 en què superà al Partit Popular en nombre de vots per primera vegada en la història.[2] Ha governat en coalició alConsell Insular de Mallorca (1995-1999; 2007-2011; i des de 2015), ha presidit elGovern de les Illes Balears en quatre ocasions (1999-2003, 2007-2011, i des de 2015 fins a l'actualitat, en dues legislatures seguides), ha presidit elConsell Insular de Mallorca (2007-2011; 2019-actualitat) i ha recuperat la batlia dePalma el 2019.
El1990 el Congrés dels socialistes balears va decidir adoptar el nom dePartit dels Socialistes de les Illes Balears (PSIB-PSOE).[3]
| Parlament de les Illes Balears | |||||||
| Any | Candidat | Vots | % | Escons | ± | Pos. | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1983 | Félix Pons | 107.650 | 35,1% | 21 / 54 | Nou | 2a | Oposició |
| 1987 | Francesc Triay | 107.762 | 32,6% | 21 / 59 | = | 2a | Oposició |
| 1991 | Francesc Obrador | 102.161 | 30,4% | 21 / 59 | = | 2a | Oposició |
| 1995 | Francesc Triay | 90.008 | 24,3% | 16 / 59 |  5 | 2a | Oposició |
| 1999 | Francesc Antich | 80.327 | 22,02% | 13 / 59 | 3 | 2a | Coalició(PSOE-PSM-EU-EV) |
| 2003 | 104.614 | 24,54 % | 15 / 59 |  2 | 2a | Oposició | |
| 2007 | 137.863 | 32,95% | 23 / 59 | 2 | 2a | Coalició(PSOE-Bloc-UM) | |
| 2011 | 104.397 | 24,9% | 18 / 59 | 5 | 2a | Oposició | |
| 2015 | Francina Armengol | 81.073 | 18,94 % | 14 / 59 | 4 | 2a | Coalició(PSOE-MÉS) |
| 2019 | 116.496 | 27,29 % | 19 / 59 | 5 | 1a | Coalició(PSOE-Podem-MÉS) | |
| 2023 | 121.219 | 26,90 % | 18 / 59 | 1 | 2a | Oposició | |
| Congrés dels Diputats | |||||||
| Any | Candidat | Vots | % | Escons | ± | Pos. | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1977 | Félix Pons | 73.554 | 23,3% | 2 / 6 | Nou | 2a | |
| 1979 | 88.232 | 29,4% | 2 / 6 | = | 2a | ||
| 1982 | Gregori Mir | 144.232 | 40,4% | 3 / 6 | 1 | 1a | |
| 1986 | Félix Pons | 137.363 | 40,3% | 3 / 6 | = | 1a | |
| 1989 | 118.624 | 34,4% | 3 / 6 | = | 2a | ||
| 1993 | 140.145 | 34,0% | 3 / 7 | = | 2a | ||
| 1996 | Teresa Riera | 155.244 | 35,9% | 3 / 7 | = | 2a | |
| 2000 | 116.515 | 29,3% | 2 / 7 | 1 | 2a | ||
| 2004 | Francesc Antich | 185.623 | 39,5% | 4 / 8 | 2 | 2a | |
| 2008 | Antoni Garcias | 209.451 | 44,2% | 4 / 8 | = | 1a | |
| 2011 | Pablo Martín | 126.512 | 28,9% | 3 / 8 | 1 | 2a | |
| 2015 | Ramón Socías | 88.635 | 18,3% | 2 / 8 | 1 | 3a | |
| 2016 | Pere Joan Pons | 93.363 | 20,1% | 2 / 8 | ±0 | 3a | |
| 2019 (I) | 136.358 | 26,34% | 3 / 8 | 1 | 1a | ||
| 2019 (II) | 115.567 | 25,44% | 2 / 8 | 1 | 1a | ||
Com és habitual en les organitzacionssocialistes, utilitzen dues banderes principals: una en gran part vermella amb el nom i l'emblema en blanc, i una blanca amb el logotip.
Partits polítics balears | ||
|---|---|---|
| Partits amb representació parlamentària: | Partit Popular de les Illes Balears (25) · Partit Socialista de les Illes Balears (18) · Vox (8) · Més per Mallorca (4) · Més per Menorca (2) · Podem-Esquerra Unida (1) · Sa Unió de Formentera (1) |  |
| Partits amb representació insular o municipal: | ||
| Desapareguts: | Agrupació Independent Popular de Formentera · Aliança Popular · Centre Democràtic i Social · Coalició d'Organitzacions Progressistes de Formentera · Esquerra Republicana Balear · Federació d'Independents d'Eivissa i Formentera · Pacte Progressista d'Eivissa · Pacte Progressista de les Pitiüses · Partit Nacionalista Mallorquí · Unió Independent de Mallorca · Unió Mallorquina | |
| Estatuts de les Illes Balears |  | |
|---|---|---|
| Poder executiu | ||
| Poder legislatiu | ||
| Poder judicial | ||
| Divisions administratives | ||
| Eleccions | ||
| Partits | ||
