  | |
| Tipus de missió | missió espacial |
|---|---|
| Operador | European Space Security and Education Centre(en) |
| Inici de la missió | |
| Vehicle de llançament | Polar Satellite Launch Vehicle-XL |
Proba-3 (Project for On-Board Autonomy) és el tercer satèl·lit de lasèrie PROBA de l'Agència Espacial Europea per al desenvolupament de noves tecnologies espacials. La missió, que inclou dos micro-satèl·lits, han de validar diversos aspectes dels satèl·lits de vol en formació: les tècniques de moviment i les mesures de distància, les estratègies i la guia delsalgoritmes de control i de navegació. L'objectiu és preparar les futures missions espacials d'astronomia, científiques i d'observació de la Terra amb la probabilitat d'implementar constel·lacions de satèl·lits. La missió també comporta uncoronògraf dividit entre els dos satèl·lits que haurien de proporcionar informació científica a través d'aquesta nova configuració. La missió estava programada per ser llançada pel 2015-1016, però va ser replanificada pel 2018.
Els dos satèl·lits Proba-3 transporten unacàrrega útil que consisteix en l'instrument ASPIICS a càrrec delLaboratori d'Astrofísica de Marsella que es tracta d'uncoronògraf per a l'estudi de lacorona solar. La part òptica de l'equip es realitza per un satèl·lit mentre que la màscara és usada pel segon satèl·lit. Els dos satèl·lits han de volar en formació a 150 metres l'un de l'altre en un pas de l'eix a través del Sol amb una precisió d'uns pocs mil·límetres. A aquesta distància la màscara òptica és molt més precísa que un coronògraf clàssic, ja que evita el fenomen òptic de ladifracció. El camp òptic espera observar la corona solar entre 1,04 i 3 radis del Sol.[1]
El satèl·lit que porta a la part òptica del coronògraf és la més pesant: que té un pes de 475 kg i forma un cub d'1,01 x 1,01 x 1,41 m. Consta d'una de les cares ambpanells solars desplegables mentre els altres costats estan coberts directament decèl·lules fotoelèctriques. La cara del coronògraf òptic hi ha unsensor solar i sensors per mesurar la distància on és l'altre satèl·lit. El costat oposat inclou els captadors solars i elsvisors d'estrelles. Pelcontrol d'actitud, el satèl·lit consta de 4rodes de reacció, 6giroscopis, unvisor d'estrelles amb tres caps òptics, 6 captadors solars i 2 sistemes GPS. El segon satèl·lit d'una massa de 245 kg amb forma de cub de 90x110x90 cm i porta la màscara que té un diàmetre d'1,52 metres. El sistema de control d'actitud és idèntic a la de l'altre satèl·lit.[2]
Per mantenir la formació dels dos satèl·lits es comuniquen enbanda X que permet determinar les seves respectives posicions. Elsdíodes làsers situats en les cares del satèl·lit permeten mesurar la distància de manera fina. Les maniobres són efectuades ambpropulsors de gas fred que poden proporcionarempenyiments de l'ordre de mil·liNewtons. El satèl·lit més pesant és responsable de permetre les maniobres inicials del parell de satèl·lits per aconseguir la seva òrbita operacional (els dos satèl·lits es troben en aquesta fase de la solidaritat). Es disposa per a aquest finalitat unmotor de coet que incinera unergol batejatHigh Performance Green Propellant (HPGP) més eficaç i menys tòxic que lahidrazina utilitzada habitualment.[3]
Els satèl·lits que inicialment seran solidaris hauran de ser col·locat en òrbita per la realització de diverses maniobres després d'haver estat alliberats pel llançador. L'òrbita de treballa és una òrbita altament el·líptica de 60.524 km d'apogeu i de 800 km deperigeu. Els dos satèl·lits es posaran en una configuració en tàndem per evitar col·lisions. Un període de prova de tres mesos haurà de verificar l'operació dels sistemes, en particular la del sistema anti-col·lisió (Collision Avoidance Manoeuvre CAM) que es interacciona si els satèl·lits estan massa a prop perillosament. Un cop declarat operacional, els dos satèl·lits iniciaran les maniobres de vol en formació (durant la setmana) i les sessions d'observació amb el coronògraf solar (durant el cap de setmana). Les dades proporcionades pel coronògraf s'emmagatzemen a la memòria de 16gigabits fins que estigui ple, i es transmeten llavors a l'estació de Redu aBèlgica.[4]
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
