ElPartit Popular (PP; encastellà,Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política. S'autodenominen democristians i conservadors liberals.[1][2] Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint l'antiga Aliança Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplaçat a causa de l'aprovació d'una moció de censura en la seva contra liderada per Pedro Sánchez. La sentència de la investigació judicial delcas Gürtel el converteix en el "primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció a Espanya".[3]
El Partit Popular va governarEspanya entre1996 i2004, ambJosé María Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura deCiU,CC i elPNB. La segona legislatura, a partir del2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment governa a diverses comunitats autònomes, entre elles enGalícia oMadrid. Forma part delPartit Popular Europeu.
El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular feta en el IX Congrés d'Aliança Popular (gener de 1989).[4] Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que sigui considerat com un partit democratacristià i no conservador.
Dirigit per José María Aznar des del X Congrés del partit d'abril de 1990, en les eleccions generals aconseguí 141 escons (34 més que en les de 1989), consolidant-se com a partit d'oposició.[4] El PP va aconseguirmajoria simple a lesCorts espanyoles, en leseleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport deCiU i elPNV. La seva política va estar dominada per una reeixida agenda econòmica, afavorida per la bonança internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir eldèficit zero, i amb l'objectiu de complir elscriteris de convergència amb l'euro. Sota el seu govern l'economia espanyola va mostrar una força considerable al créixer més ràpid que la de molts altres països europeus, donat el baix nivell del que partia. Es va reduir l'atur (de més del 20% l'any1996 a prop de l'11% el2003), es va mantenir lainflació dintre dels marges marcats per laUnió Europea i es van sanejar els comptes públics per primera vegada des del retorn de lademocràcia aEspanya. Seguint les idees liberals econòmiques amb les quals havia arribat al poder, part d'aquest creixement econòmic es va fer mitjançant una política de privatitzacions de serveis públics. Entre1996 i1999 es va procedir a la plena integració d'Espanya en l'estructura militar de l'OTAN i en la Unió Europea, tenint el país una major projecció internacional.
En leseleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta. Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). A partir de2002 es va produir un gran desgast del Govern a causa d'una gran agitació política i social entorn de certes qüestions: la conflictivitat laboral, incloent unavaga general el 2002, el decret de reforma universitària (LOU), l'aplicació delPla Hidrològic Nacional (PHN), la gestió de l'accident del petrolier "Prestige" (que va provocar una marea negra a les costesgallegues icantàbriques). També rebé crítiques ciutadanes pel seu suport aGeorge Bush iTony Blair, a pesar de la important mobilització en contra de la intervenció armada, en l'ocupació de l'Iraq.
El30 d'agost de2003Mariano Rajoy va ser proposat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIV Congrés del Partit Popular. El PP, ja amb Rajoy al front, va quedar segon en leseleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M aMadrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmicaAl-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment aETA.
Al XV Congrés del partit[6] José María Aznar fou nomenat president d'honor del partit, fins que renuncià en20 de desembre de2016 per desavinences amb la línia del partit.[7] Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del NouEstatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei delmatrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la família. AGalícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.
L'economia espanyola va haver de ser rescatada en 2012 amb 100.000 milions d'euros dels fons de la zona euro.[9] i laTroika (Comissió Europea,Banc Central Europeu iFons Monetari Internacional) va establir un programa de recuperació econòmica.[10] Espanya va negociar el suport financer d'un paquet de "Línia de crèdit condicionada amb precaució" (PCCL).[11]
En ladècada de 2010 s'ha vist esquitxat per nombrosos casos de corrupció, com elcas Bárcenas de sobresous ala dirigents,[12] elCas Gürtel,[13] elCas Palma Arena,[14] elCas Nóos, elcas Fabra,[15] o l'operació Púnica, amb desenes d'imputats.[16] El 2016,El Mundo va aconseguir un documentPowerPoint que explicava als alcaldes del partit de la Comunitat de Madrid com finançar-se de manera irregular sense que elTribunal de Comptes poguera assabentar-se. Aquesta pràctica va ser exercida per desenes d'alcaldes i se sap que la primera consulta del document data del 13 de gener de 1999.[17]
El govern popular va iniciar l'operació Catalunya després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012 amb el lema«Catalunya, nou estat d'Europa», en la que un milió i mig de persones es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir, a partir d'una reunió mantinguda el26 d'octubre de2012 entre el comissari del Cos Nacional de Policia d'EspanyaJosé Manuel Villarejo, la secretaria general del Partit Popular i presidenta de Castella-la Manxa,María Dolores de Cospedal, iIgnacio López del Hierro.[18]Mariano Rajoy, el president del govern, era coneixedor de les maniobres de les clavegueres de l'estat contra els seus enemics polítics.[19]
En20 de desembre de 2015 el Partit Popular, encapçalat per Mariano Rajoy va guanyar lesEleccions generals espanyoles de 2015 sense majoria per la divisió del vot de la dreta amb l'aparició deCiutadans i de l'esquerra ambPodem,[20] però incapaç de formar govern, va declinar l'oferiment deFelip VI d'Espanya de formar govern en22 de gener,[21] d'aquesta manera es van forçar unes segones eleccions generals, que van tenir lloc el26 de juny de 2016, amb uns resultats similars. El 30 d'agost de 2016 es va presentar a una sessió d'investidura, tot i no tenir prou vots.[22] En 29 d'octubre, amb l'abstenció del PSOE i el suport de Ciutadans i Coalició Canària fou investit de nou com a President del Govern.[23]
Minuts més tard de ladeclaració d'Independència de Catalunya, el 27 d'octubre de 2017 Mariano Rajoy anuncia l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978, pel qual la Generalitat de Catalunya passa a estar sota control del Govern del Regne d'Espanya i delega les funcions de la presidència de la Generalitat en la vicepresidenta del Govern Espanyol,Soraya Sáenz de Santamaría, i les funcions de cada conselleria són assumides pels diferents ministres del Govern Espanyol. Així mateix, declara dissolt elParlament de Catalunya i convocaeleccions autonòmiques a Catalunya pel dia 21 de desembre de 2017.[24] El PresidentCarles Puigdemont i diversos consellers i conselleres s'exilien aBrussel·les,[25] i altres consellers són imputats pel Tribunal Suprem amb càrrecs de rebel·lió, sedició o desobediència; i acaben en presó preventiva.
El 2019 es van celebrar dues eleccions generals a Espanya, les primeresel 28 d'abril i, després de la investidura fallida del socialistaPedro Sánchez, d'altresel 10 de novembre. En totes dues va concórrerPablo Casado com a líder del PP i cap de llista per Madrid, en les primeres es consolidà l'esperada baixada de vots del PP, que passà de 137 a 66 diputats obtenint el pitjor resultat de la seva història per la divisió del vot de dreta ambCiutadans iVox.[30] A les segones, el partit recupera un 14,8 % de vots i 23 diputats, fins als 89.[31] El bloc de l'esquerra, amb 158 diputats va superar el de la dreta amb 149 diputats, però no aconsegueix majoria absoluta i obté menys escons que a l'abril, quan va obtenir 158 davant de 166 de la dreta.[32]
La crisi interna del Partit Popular va posar en dubte el lideratge dePablo Casado i el va portar a no presentar-se al Congrés Extraordinari del partit que va tenir lloc a la ciutat de Sevilla,[33] iAlberto Núñez Feijóo va dimitir com a president del PP de Galícia i el 2 d'abril del 2022 va ser proclamat President del Partit.[34] Alberto Núñez Feijóo dirigeix el partit de cara a les eleccions autonòmiques imunicipals del 28 de maig de 2023, en les què el PP tenyeix de blau el mapa polític i absorbint el vot deCiutadans aconsegueix ser el partit més votat de l'Estat,[35] i pactant ambVox revalida els governs autonòmics de l'Aragó, Múrcia i Castella i Lleó i aconsegueix la majoria dels que estaven governats pelPSOE com el País Valencià, les Illes Balears, Extremadura i La Rioja.
L'11 de juliol de 2024Vox va trencar els pactes de govern amb el PP d'Aragó, el País Valencià, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes demenors migrants no acompanyats arribats a Canàries.[39]
El Partit Popular té presència en totes lescomunitats autònomes d'Espanya, a més de les duesciutats autònomes. Després de les eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 el partit popular governa en cinc de les disset autonomies i en les dues ciutats autònomes. En el període anterior (2011-2015) governava en onze autonomies i les dues ciutats.
La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Isabel Bonig Trigueros. És la segona secció més forta del partit a tot Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.
Des de1995 governa a la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partitUnió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valencianaEduardo Zaplana,Rita Barberà,Carlos Fabra iLuis Díaz Alperi.[47]
El partit popular, alPaís Valencià, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seriaMarina d'Or aOrpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[48] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors deTV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat delGovern d'Espanya.[49]
En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de lallengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC iCiU.
Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[50] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[51] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per acabar destaca la promoció d'esports com la vela amb esdeveniments com laCopa Amèrica de vela o la Volvo Ocean Race.[52] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial alPaís Valencià va ser elGran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada aValència l'any 2008.[53]
El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formés govern al Principat (quan la federació nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si bé sempre sense incorporar-se pròpiament al govern. Ha estat així fins al 2003, quan aquesta combinació no tenia majoria i en canvi es formà un governtripartit d'esquerres.
↑Encarnación, Omar G. «The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. «It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world's eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid's brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.»
↑Acuerdo de 5 julio de 1989, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la, publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por el Real Decreto 377/1989, de 14 de abril, y celebradas el 15 de junio. Con indicación del número de escaños y votos obtenidos en las diferentes provincias por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 160, de 6 de julio de 1989).. BOE, 6 de juliol de 1989.
↑Acuerdo de 29 de junio de 1994, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 646/1994, de 15 de abril, y celebradas el 12 de junio, con indicación del número de escaños y votos obtenidos en las diferentes provincias por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 155, de 30 de junio de 1994).. BOE, 23 maig 1995.
↑Acuerdo de 29 de junio de 1999, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 13 de junio de 1999 (BOE núm. 156, de 1 de julio de 1999).. BOE, 1 juliol 1999.
↑Acuerdo de 29 de junio de 2004, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 561/2004, de 19 de abril, y celebradas el 13 de junio de 2004, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 158, 1 de julio de 2004).. BOE, 1 de juliol de 2004.
↑Acuerdo de 23 de junio de 2009, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, y celebradas el 7 de junio de 2009, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 152, de 24 de junio de 2009).. BOE, 24 juny 2009.
↑Acuerdo de 11 de junio de 2014, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 213/2014, de 31 de marzo, y celebradas el 25 de mayo de 2014, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 142, de 12 de junio de 2014).. BOE, 12 de juny de 2014.
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
%2c_Bestanddeelnr_914-8477_(cropped).jpg)
.jpeg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.jpeg)
.jpg)
.jpg)
_Comit%25C3%25A9_Ejecutivo_Auton%25C3%25B3mico_PP_Madrid._2018._(44906293944)_(cropped).jpg)
.jpg)
.svg)