Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Partit Popular (Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:PP)
«PP» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «PP (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióPartit Popular
(es)Partido PopularModifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaHimno del Partido PopularModifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPP,populares i popularsModifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyolModifica el valor a Wikidata
IdeologiaConservadorisme,liberalisme econòmic,democràcia cristiana,[1]nacionalisme espanyol
Alineació políticaDreta,centre-dreta
Història
ReemplaçaAlianza Popular
Creació1977 (Aliança Popular)
1989 (Partit Popular)
FundadorManuel Fraga IribarneModifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deUnió Internacional Demòcrata
Internacional Demòcrata de Centre
Partit Popular Europeu(1991–)Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAlberto Núñez Feijóo(2022–)Modifica el valor a Wikidata
Secretària generalCuca Gamarra(2022–)Modifica el valor a Wikidata
JoventutsNoves Generacions de Partit PopularModifica el valor a Wikidata
Afiliació internacionalInternacional Demòcrata de Centre
Afiliació europeaPartit Popular Europeu
Altres
Color    Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpp.esModifica el valor a Wikidata

Facebook: ppX: ppopularBluesky: partido-popular.bsky.socialInstagram: partidopopularTelegram: Partido_PopularYoutube (canal): UCPECDsPyGRW5b5E4ibCGhwwModifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

ElPartit Popular (PP; encastellà,Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política. S'autodenominen democristians i conservadors liberals.[1][2] Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint l'antiga Aliança Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplaçat a causa de l'aprovació d'una moció de censura en la seva contra liderada per Pedro Sánchez. La sentència de la investigació judicial delcas Gürtel el converteix en el "primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció a Espanya".[3]

El Partit Popular va governarEspanya entre1996 i2004, ambJosé María Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura deCiU,CC i elPNB. La segona legislatura, a partir del2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment governa a diverses comunitats autònomes, entre elles enGalícia oMadrid. Forma part delPartit Popular Europeu.

Història

[modifica]

El Partit Popular sorgeix de l'evolució d'Alianza Popular, un dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de latransició democràtica espanyola, dirigit perManuel Fraga Iribarne[4] (amb llarga experiència de govern com a ministre franquista). Fou creat el9 d'octubre de1976 i que incorporava molts antics governants delrègim franquista:

A leseleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2% dels vots. Durant elsanys 80, va formar coalició amb elPDP, i rebé el nom deCoalició Popular, i finalment es va refundar en l'actualPartit Popular.

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular feta en el IX Congrés d'Aliança Popular (gener de 1989).[4] Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Això fa que sigui considerat com un partit democratacristià i no conservador.

Evolució de l'Aliança Popular i el Partit Popular

A partir de leseleccions generals del 1982, en les què es presenta amb elPartit Demòcrata Liberal[5] esdevé el principal partit de l'oposició, ocupant l'espai de la desaparegudaUCD formant laCoalició Popular amb el Partit Demòcrata Liberal i elPartit Liberal, procedents de la UCD, i els partits regionalistesUnió Valenciana,Unión del Pueblo Navarro,Partido Aragonés Regionalista iCentristes de Galícia i guanyant governs autonòmics i municipals.[cal citació]

Els governs d'Aznar

[modifica]

Dirigit per José María Aznar des del X Congrés del partit d'abril de 1990, en les eleccions generals aconseguí 141 escons (34 més que en les de 1989), consolidant-se com a partit d'oposició.[4] El PP va aconseguirmajoria simple a lesCorts espanyoles, en leseleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport deCiU i elPNV. La seva política va estar dominada per una reeixida agenda econòmica, afavorida per la bonança internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir eldèficit zero, i amb l'objectiu de complir elscriteris de convergència amb l'euro. Sota el seu govern l'economia espanyola va mostrar una força considerable al créixer més ràpid que la de molts altres països europeus, donat el baix nivell del que partia. Es va reduir l'atur (de més del 20% l'any1996 a prop de l'11% el2003), es va mantenir lainflació dintre dels marges marcats per laUnió Europea i es van sanejar els comptes públics per primera vegada des del retorn de lademocràcia aEspanya. Seguint les idees liberals econòmiques amb les quals havia arribat al poder, part d'aquest creixement econòmic es va fer mitjançant una política de privatitzacions de serveis públics. Entre1996 i1999 es va procedir a la plena integració d'Espanya en l'estructura militar de l'OTAN i en la Unió Europea, tenint el país una major projecció internacional.

En leseleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta. Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). A partir de2002 es va produir un gran desgast del Govern a causa d'una gran agitació política i social entorn de certes qüestions: la conflictivitat laboral, incloent unavaga general el 2002, el decret de reforma universitària (LOU), l'aplicació delPla Hidrològic Nacional (PHN), la gestió de l'accident del petrolier "Prestige" (que va provocar una marea negra a les costesgallegues icantàbriques). També rebé crítiques ciutadanes pel seu suport aGeorge Bush iTony Blair, a pesar de la important mobilització en contra de la intervenció armada, en l'ocupació de l'Iraq.

El30 d'agost de2003Mariano Rajoy va ser proposat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIV Congrés del Partit Popular. El PP, ja amb Rajoy al front, va quedar segon en leseleccions del 2004, perdent així el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M aMadrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmicaAl-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment aETA.

Amb Mariano Rajoy a l'oposició

[modifica]

Al XV Congrés del partit[6] José María Aznar fou nomenat president d'honor del partit, fins que renuncià en20 de desembre de2016 per desavinences amb la línia del partit.[7] Des de l'oposició del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del NouEstatut de Catalunya, també en l'actualitat. S'ha oposat enèrgicament a la llei delmatrimoni homosexual participant en les manifestacions del Fòrum de la família. AGalícia, Fraga quedà primer en les autonòmiques, però no pogué impedir que un pacte PSG-BNG li tragués el govern.

Govern i corrupció en la dècada de 2010

[modifica]

Lacrisi financera espanyola va provocar la caiguda del govern deJosé Luis Rodríguez Zapatero, que va convocareleccions anticipades en 2011 que guanyà el Partit Popular deMariano Rajoy Brey amb majories absolutes al congrés i al senat.[8]

L'economia espanyola va haver de ser rescatada en 2012 amb 100.000 milions d'euros dels fons de la zona euro.[9] i laTroika (Comissió Europea,Banc Central Europeu iFons Monetari Internacional) va establir un programa de recuperació econòmica.[10] Espanya va negociar el suport financer d'un paquet de "Línia de crèdit condicionada amb precaució" (PCCL).[11]

En ladècada de 2010 s'ha vist esquitxat per nombrosos casos de corrupció, com elcas Bárcenas de sobresous ala dirigents,[12] elCas Gürtel,[13] elCas Palma Arena,[14] elCas Nóos, elcas Fabra,[15] o l'operació Púnica, amb desenes d'imputats.[16] El 2016,El Mundo va aconseguir un documentPowerPoint que explicava als alcaldes del partit de la Comunitat de Madrid com finançar-se de manera irregular sense que elTribunal de Comptes poguera assabentar-se. Aquesta pràctica va ser exercida per desenes d'alcaldes i se sap que la primera consulta del document data del 13 de gener de 1999.[17]

El govern popular va iniciar l'operació Catalunya després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012 amb el lema«Catalunya, nou estat d'Europa», en la que un milió i mig de persones es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir, a partir d'una reunió mantinguda el26 d'octubre de2012 entre el comissari del Cos Nacional de Policia d'EspanyaJosé Manuel Villarejo, la secretaria general del Partit Popular i presidenta de Castella-la Manxa,María Dolores de Cospedal, iIgnacio López del Hierro.[18]Mariano Rajoy, el president del govern, era coneixedor de les maniobres de les clavegueres de l'estat contra els seus enemics polítics.[19]

En20 de desembre de 2015 el Partit Popular, encapçalat per Mariano Rajoy va guanyar lesEleccions generals espanyoles de 2015 sense majoria per la divisió del vot de la dreta amb l'aparició deCiutadans i de l'esquerra ambPodem,[20] però incapaç de formar govern, va declinar l'oferiment deFelip VI d'Espanya de formar govern en22 de gener,[21] d'aquesta manera es van forçar unes segones eleccions generals, que van tenir lloc el26 de juny de 2016, amb uns resultats similars. El 30 d'agost de 2016 es va presentar a una sessió d'investidura, tot i no tenir prou vots.[22] En 29 d'octubre, amb l'abstenció del PSOE i el suport de Ciutadans i Coalició Canària fou investit de nou com a President del Govern.[23]

Minuts més tard de ladeclaració d'Independència de Catalunya, el 27 d'octubre de 2017 Mariano Rajoy anuncia l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978, pel qual la Generalitat de Catalunya passa a estar sota control del Govern del Regne d'Espanya i delega les funcions de la presidència de la Generalitat en la vicepresidenta del Govern Espanyol,Soraya Sáenz de Santamaría, i les funcions de cada conselleria són assumides pels diferents ministres del Govern Espanyol. Així mateix, declara dissolt elParlament de Catalunya i convocaeleccions autonòmiques a Catalunya pel dia 21 de desembre de 2017.[24] El PresidentCarles Puigdemont i diversos consellers i conselleres s'exilien aBrussel·les,[25] i altres consellers són imputats pel Tribunal Suprem amb càrrecs de rebel·lió, sedició o desobediència; i acaben en presó preventiva.

La sentència delcas Gürtel, feta el maig de 2018, va concloure que durant més de dos dècades el partit ha tingut una comptabilitat econòmica fora del circuit econòmic, implicant un mecanisme de finançament irregular,[26] provocant lamoció de censura a Mariano Rajoy, i que fos investit presidentPedro Sánchez delPartit Socialista Obrer Espanyol.[27] Es van convocar primàries per a l'elecció del nou líder del partit[28] en les quePablo Casado, considerathereu d'Aznar va guanyar aSoraya Sáenz de Santamaría, consideradahereva de Rajoy amb el 57% dels vots.[29]

Liderat de Pablo Casado

[modifica]

El 2019 es van celebrar dues eleccions generals a Espanya, les primeresel 28 d'abril i, després de la investidura fallida del socialistaPedro Sánchez, d'altresel 10 de novembre. En totes dues va concórrerPablo Casado com a líder del PP i cap de llista per Madrid, en les primeres es consolidà l'esperada baixada de vots del PP, que passà de 137 a 66 diputats obtenint el pitjor resultat de la seva història per la divisió del vot de dreta ambCiutadans iVox.[30] A les segones, el partit recupera un 14,8 % de vots i 23 diputats, fins als 89.[31] El bloc de l'esquerra, amb 158 diputats va superar el de la dreta amb 149 diputats, però no aconsegueix majoria absoluta i obté menys escons que a l'abril, quan va obtenir 158 davant de 166 de la dreta.[32]

Liderat d'Alberto Núñez Feijóo

[modifica]

La crisi interna del Partit Popular va posar en dubte el lideratge dePablo Casado i el va portar a no presentar-se al Congrés Extraordinari del partit que va tenir lloc a la ciutat de Sevilla,[33] iAlberto Núñez Feijóo va dimitir com a president del PP de Galícia i el 2 d'abril del 2022 va ser proclamat President del Partit.[34] Alberto Núñez Feijóo dirigeix el partit de cara a les eleccions autonòmiques imunicipals del 28 de maig de 2023, en les què el PP tenyeix de blau el mapa polític i absorbint el vot deCiutadans aconsegueix ser el partit més votat de l'Estat,[35] i pactant ambVox revalida els governs autonòmics de l'Aragó, Múrcia i Castella i Lleó i aconsegueix la majoria dels que estaven governats pelPSOE com el País Valencià, les Illes Balears, Extremadura i La Rioja.

Després de la victòria del Partit Popular a leseleccions generals espanyoles de 2023, en què el partit va aconseguir 137 escons, 48 més que en 2019,Felip VI d'Espanya va encarregar a Alberto Núñez Feijóo intentar la investidura però no va ser capaç d'aconseguir els suports suficients a la segona votació de la seva investidura,[36] amb 172 vots a favor del Partit Popular,Vox,Coalició Canària iUnió del Poble Navarrès i 177 en contra,[37] i finalment fou escollitPedro Sánchez.[38]

L'11 de juliol de 2024Vox va trencar els pactes de govern amb el PP d'Aragó, el País Valencià, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó pel suport popular al repartiment a altres comunitats autònomes demenors migrants no acompanyats arribats a Canàries.[39]

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions generals espanyoles
AnyCandidatVots+/–%+/–Escons+/–Govern
1989José María Aznar López5.117.049N/D
25,14 / 100
N/D
107 / 265
N/DOposició
19938.089.235
34,56 / 100
Augment 9,42
141 / 265
Augment 34Oposició
19969.224.696
38,4 / 100
Augment 3,84
156 / 265
Augment 15Majoria absoluta
200010.321.178
45,24 / 100
Augment 6,84
183 / 265
Augment 27Majoria absoluta
2004Mariano Rajoy Brey9.635.491
37,81 / 100
7,43
148 / 265
35Oposició
200810.144.951
39,86 / 100
Augment 2,06
154 / 265
Augment 6Oposició
201110.061.311
41,9 / 100
Augment 2,04
186 / 265
Augment 32Majoria absoluta
20157.917.462
31,64 / 100
0,76
123 / 265
63Anticipades
20167.372.172
30,88 / 100
10.26
137 / 265
Augment 14Minoria
Abril de 2019Pablo Casado Blanco4.261.473
16,26 / 100
14,62
66 / 265
71Anticipades
Novembre de 20194.917.095
20,27 / 100
Augment 4,01
87 / 265
Augment 21Oposició
2023Alberto Núñez Feijóo8.160.837Augment 3.243.742
33,06 / 100
Augment 12,79
137 / 265
Augment 48Oposició
Eleccions al Parlament Europeu
AnyCandidatVots+/–%+/–Escons+/–
1989Marcelino Oreja Aguirre3.395.015[40]N/D21,41N/D
15 / 60
N/D
1994Abel Matutes Juan7.453.900[41] 4.058.88540,12 18,71
28 / 64
13
1999Loyola de Palacio8.410.790[42] 956.89039,74 0,38
27 / 64
1
2004Jaime Mayor Oreja6.393.192[43] 2.017.59845,14 5,41
24 / 54
3
20096.670.232[44] 277.04042,12 3,02
24 / 50
Es manté
2014Miguel Arias Cañete4.098.339[45] 2.571.89626,09 16,03
16 / 54
8
2019Dolors Montserrat i Montserrat4.519.205[46] 420.86620,15 5,94
12 / 54
4
20245.963.074[46] 1.443.86934,20 14,05
22 / 61
9

Líders

[modifica]

Presidència

[modifica]
Presidència
NúmeroImatgeNomInici mandatFinal mandat
1
Manuel Fraga Iribarne20 gener 19891r abril 1990
2
José María Aznar López1r abril 19902 octubre 2004
3
Mariano Rajoy Brey2 octubre 200421 juliol 2018
4
Pablo Casado Blanco21 juliol 20182 abril 2022
5
Alberto Núñez Feijóo2 abril 2022En el càrrec

Secretaria general

[modifica]
Actualitza ara

Informació actualitzada perun bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

NúmeroImatgeNomInici del mandatFi del mandatDades a Wikidata
1
Francisco Álvarez-Cascos Fernández20-01-198930-01-1999Modifica les dades a Wikidata
2
Javier Arenas Bocanegra30-01-199904-09-2003Modifica les dades a Wikidata
3
Mariano Rajoy Brey04-09-200302-10-2004Modifica les dades a Wikidata
4
Ángel Acebes Paniagua02-10-200421-06-2008Modifica les dades a Wikidata
Alfonso Rueda01-01-200601-01-2016Modifica les dades a Wikidata
5
María Dolores de Cospedal García21-06-200821-07-2018Modifica les dades a Wikidata
6
Teodoro García Egea26-07-201822-02-2022Modifica les dades a Wikidata
7
Cuca Gamarra02-04-2022Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Presidents de les Comunitats Autònomes

[modifica]

El Partit Popular té presència en totes lescomunitats autònomes d'Espanya, a més de les duesciutats autònomes. Després de les eleccions autonòmiques espanyoles de 2015 el partit popular governa en cinc de les disset autonomies i en les dues ciutats autònomes. En el període anterior (2011-2015) governava en onze autonomies i les dues ciutats.

Noves Generacions

[modifica]
Vegeu també:Nuevas Generaciones del Partido Popular
Bandera de "Nuevas Generaciones"

La branca juvenil del Partit Popular, a tot Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

[modifica]
Article principal:Partit Popular de la Comunitat Valenciana

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Isabel Bonig Trigueros. És la segona secció més forta del partit a tot Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de1995 governa a la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partitUnió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants de la dreta valencianaEduardo Zaplana,Rita Barberà,Carlos Fabra iLuis Díaz Alperi.[47]

El partit popular, alPaís Valencià, ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seriaMarina d'Or aOrpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[48] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors deTV3 al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat delGovern d'Espanya.[49]

En els últims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de lallengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC iCiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[50] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[51] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per acabar destaca la promoció d'esports com la vela amb esdeveniments com laCopa Amèrica de vela o la Volvo Ocean Race.[52] Altre èxit de la política popular de portar esdeveniments de fama mundial alPaís Valencià va ser elGran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada aValència l'any 2008.[53]

Partit Popular de Catalunya

[modifica]
Article principal:Partit Popular de Catalunya

La secció catalana del Partit, tot i que sense cap mena d'autonomia, coneguda com aPartit Popular de Catalunya, està dirigida, des de novembre de 2018, perAlejandro Fernández Álvarez, vuitèpresident de la formació política.

El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formés govern al Principat (quan la federació nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si bé sempre sense incorporar-se pròpiament al govern. Ha estat així fins al 2003, quan aquesta combinació no tenia majoria i en canvi es formà un governtripartit d'esquerres.

Partit Popular de Balears

[modifica]
Article principal:Partit Popular de les Illes Balears

El pacte subscrit entre elPSIB-PSOE,Bloc per Mallorca,UM,PSM-eV iEivissa pel Canvi després de les eleccions de 2007 va deixar elPartit Popular de les Illes Balears (PPIB) fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear,Consell de Mallorca,Consell de Menorca,Consell d'Eivissa,Consell de Formentera iCort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu presidentJaume Matas, que deixà la política i se n'anà al sector privat delsEstats Units.Rosa Estaràs Ferragut fou nomenada coordinadora i l'11 de setembre de2009 anuncià la seva dimissió a causa de "problemes de salut"[54] i el nou president passà a serJosé Ramón Bauzà, vicepresident del partit fins aleshores, i batle deMarratxí.[55] A finals de juliol de 2015Miquel Vidal Vidal fou nomenat president interí del PPIB arran de la dimissió de Bauzá,[56] fins que el26 de març de2017Gabriel Company Bauzá fou escollit el 7è President del PPIB,[57] càrrec que ostentà fins al 24 de juliol de 2021 onMargalida Prohens Rigo el succeí.[58]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1Cardona, Diego.Encrucijadas de la seguridad en Europa y las Américas (en castellà). Universidad del Rosario, 2004, p. 173.ISBN 9588225167. 
  2. Encarnación, Omar G. «The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia». Foreign Policy, 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. «It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world's eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid's brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.»
  3. «L'Audiència Nacional condemna Bárcenas a 33 anys de presó i Correa a 52». À Punt, 24-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018].
  4. 4,04,14,2Pérez de Lama, Ernesto (dir.).Manual del Estado Español 1999 (en castellà). Madrid: LAMA, 1998, p. 641.ISBN 84-930048-0-4. 
  5. «La coalición AP-PDP» (en castellà). El Pais, 28-09-1982. [Consulta: 1r octubre 2023].
  6. «José María Aznar será presidente de honor del PP y formará parte del Comité Ejecutivo Nacional» (en castellà). El Mundo, 09-09-2004. [Consulta: 18 maig 2024].
  7. Reyero, Itziar. «Aznar no tendrá sucesor como «presidente de honor» del PP» (en castellà). ABC, 02-01-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
  8. «Rajoy aconsegueix també la majoria absoluta al Senat». El Periódico, 21-03-2012. [Consulta: 29 març 2012].
  9. «Spanish banks to get up to 100bn euros in rescue loans» (en anglès). BBC News, 09-06-2012 [Consulta: 9 juny 2012].
  10. «FAQ about European Financial Stability Facility (EFSF) and the new ESM» (en anglès), 03-08-2012. Arxivat de l'original el 22 de gener 2011. [Consulta: 19 agost 2012].
  11. «Spain to ask for bailout next month» (en anglès). The Telegraph, 15-10-2012.
  12. «Los papeles de Bárcenas muestran pagos periódicos a la cúpula y otros gastos». El País, 30-01-2013.
  13. J. Yoldi i M. Altozano. «donaciones y sobornos a autoridades» (en castellà). El País, 13-02-2009.
  14. «Anticorrupció investigarà els comptes del Palma Arena» (en castellà). Diario de Mallorca, 10-07-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-09. [Consulta: 25 març 2021].
  15. «La Fiscalia Anticorrupció recorrerà la sentència contra Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal». 3/24, 27-11-2013.
  16. «Casos de corrupción que afectan al PP» (en castellà). El País, 29-10-2014. [Consulta: 26 desembre 2014].
  17. Urreiztieta, Esteban «El PP instruía a sus alcaldes con un 'powerpoint' sobre financiación ilegal». El Mundo, 10-10-2916 [Consulta: 13 abril 2019].
  18. Ángeles Vázquez, Tono Calleja. «Una reunión con Cospedal fue el origen de la 'Operación Cataluña', según las agendas de Villarejo» (en castellà). El Periódico, 20-11-2021. [Consulta: 13 juny 2022].
  19. Jordi de Planell. «Mariano Rajoy coneixia l'operació Catalunya almenys des de l'octubre del 2012». Rac1, 06-05-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  20. Garea, Fernando.Gana el PP, sin votos para gobernar (en castellà), 22/1/2016. 
  21. «Rajoy declina ser el candidato a presidente del Gobierno». La Vanguardia, 22-01-2016. [Consulta: 22 gener 2016].
  22. «Rajoy es presenta avui a la investidura sense haver aconseguit prou vots». VilaWeb. [Consulta: 30 agost 2016].
  23. «Mariano Rajoy aconsegueix ser investit president després de 314 dies en funcions». Segre, 30-10-2016. [Consulta: 30 octubre 2016].
  24. Díez, Rafa de Miguel, Anabel «Rajoy toma el control de la Generalitat» (en castellà). EL PAÍS, 22-10-2017.
  25. Claudi Pérez, Pere Ríos. «Puigdemont y cinco exconsejeros se refugian en Bruselas» (en castellà). El Pais, 31-10-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
  26. «La sentencia de Gürtel describe el fraude en el Partido Popular desde su fundación». eldiario.es, 24-05-2018 [Consulta: 26 maig 2018].
  27. Ruiz Sierra, Juan «El Congreso tumba a Rajoy en la moción de censura y elige a Sánchez presidente». El Periódico, 01-06-2018 [Consulta: 16 setembre 2018].
  28. «El PP solo logra 64.523 inscritos de los supuestos 850.000 afiliados para su proceso de primarias». Valencia Plaza, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
  29. Junquera, Natalia. «Por qué ganó Pablo Casado y por qué perdió Soraya Sáenz Santamaría» (en castellà). El Pais, 22-07-2018. [Consulta: 29 novembre 2020].
  30. Garrido, Hugo. «El PP perdió 1,6 millones de votos con Vox y 1,4 con Ciudadanos» (en castellà). El Mundo, 30-04-2019. [Consulta: 18 maig 2024].
  31. «El PP gana 22 escaños y Casado no cierra ninguna puerta» (en castellà). El Pais, 11-11-2019. [Consulta: 17 maig 2024].
  32. Mayo, M. G. «Resultados de las elecciones generales: La pírrica victoria del PSOE dificulta aún más la gobernabilidad» (en castellà). Expansion, 10-11-2019. [Consulta: 19 maig 2024].
  33. 324cat. «Feijóo confirma que opta a liderar el PP en una decisió "ni buscada, ni ambicionada"», 02-03-2022. [Consulta: 2 març 2022].
  34. «Spain’s conservative People’s party to ‘reboot’ with new leader» (en anglès), 31-03-2022. [Consulta: 7 abril 2022].
  35. «Rotunda victoria del PP» (en castellà). El País, 29-05-2023. [Consulta: 25 setembre 2024].
  36. Alberto Ortiz, Aitor Riveiro, José Enrique Monrosi. «El Congreso tumba la investidura de Feijóo» (en castellà). El Diario, 29-09-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  37. «Resultados de la segunda votación de investidura de Feijóo el 29 de septiembre» (en castellà). El País, 29-09-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  38. «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  39. «Vox trenca amb el PP per l'acollida de menors migrants i passa a l'oposició en 5 autonomies». 324, 11-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  40. Acuerdo de 5 julio de 1989, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la, publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por el Real Decreto 377/1989, de 14 de abril, y celebradas el 15 de junio. Con indicación del número de escaños y votos obtenidos en las diferentes provincias por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 160, de 6 de julio de 1989).. BOE, 6 de juliol de 1989. 
  41. Acuerdo de 29 de junio de 1994, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 646/1994, de 15 de abril, y celebradas el 12 de junio, con indicación del número de escaños y votos obtenidos en las diferentes provincias por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 155, de 30 de junio de 1994).. BOE, 23 maig 1995. 
  42. Acuerdo de 29 de junio de 1999, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 13 de junio de 1999 (BOE núm. 156, de 1 de julio de 1999).. BOE, 1 juliol 1999. 
  43. Acuerdo de 29 de junio de 2004, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 561/2004, de 19 de abril, y celebradas el 13 de junio de 2004, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 158, 1 de julio de 2004).. BOE, 1 de juliol de 2004. 
  44. Acuerdo de 23 de junio de 2009, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, y celebradas el 7 de junio de 2009, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 152, de 24 de junio de 2009).. BOE, 24 juny 2009. 
  45. Acuerdo de 11 de junio de 2014, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 213/2014, de 31 de marzo, y celebradas el 25 de mayo de 2014, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas (BOE núm. 142, de 12 de junio de 2014).. BOE, 12 de juny de 2014. 
  46. 46,046,1«Resultados provisionales» (en castellà). Ministerio del Interior, 10-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  47. «No se conocerá al sucesor de Zaplana hasta finales de la semana próxima o principios de la siguiente» (en castellà). Libertad Digital, 16-04-2004. [Consulta: 18 gener 2014].
  48. Europa jutjarà la destrucció del territori valencià per l'urbanisme depredador del PP. Valencianisme.com
  49. «El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar». vilaweb, 30-04-2008. Arxivat de l'original el 30 d’abril 2008. [Consulta: 27 d’octubre 2023]..
  50. [1] racó català
  51. [enllaç sense format]http://www.lasprovincias.es/alicante/20080903/alicante/hospital-juan-queda-pequeno-20080903.html
  52. «Alicante 2008». Arxivat de l'original el 2008-09-15. [Consulta: 17 maig 2021].
  53. «València es prepara per acollir la Fórmula 1». pagina26. Arxivat de l'original el 2008-12-02. [Consulta: 17 maig 2021].
  54. «Rosa Estaras dimiteix». Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 25 desembre 2014].
  55. Jose Ramón Bauzá nou president PP Balears
  56. «Miquel Vidal: "El PP está vivo"» (en castellà). Menorca.info, 30-07-2015.
  57. Biel Company, nuevo presidente del PP balear(castellà)
  58. «Prohens, elegida presidenta del PP con el 99,72 % de los votos» (en castellà). Ultima Hora.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Partit Popular
  • Vegeu aquesta plantilla
Partits representats alCongrés dels Diputats (350)
Partits representats alSenat d'Espanya (265)
Partits representats alsParlaments autonòmics
Partits representats alParlament Europeu (61)
Partits sense representació parlamentària
Partits històrics desapareguts
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_(Espanya)&oldid=34750947»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp