ElPong (oTele-pong) és unvideojoc creat per l'empresaAtari i comercialitzat enmàquines recreatives per primera vegada el29 de novembre de1972. Va ser un dels primers videojocs d'arcade i un dels primers videojocs comercials per a màquines recreatives. El joc és una adaptació deltennis de taula a la pantalla de televisió. El nom PONG amb majúscules, és una marca registrada per Atari, mentre el termepong, fa referència al tipus de joc de pilota i bastons. Va ser creat per l'enginyer informàtic estatunidencAllan Alcorn com un exercici d'entrenament encarregat pel cofundador d'AtariNolan Bushnell, però Bushnell i el cofundador d'AtariTed Dabney van quedar sorpresos per la qualitat del treball d'Alcorn i van decidir comercialitzar-lo. Bushnell va basar el concepte del joc en un de ping-pong electrònic i el va incloure a laMagnavox Odyssey, la primeravideoconsola domèstica. Com a resposta, Magnavox va demandar posteriorment Atari per infracció depatents.
Pong va ser el primer videojoc amb èxit comercial i va impulsar laindústria dels videojocs juntament amb Magnavox Odyssey. Poc després del seu llançament, diverses empreses van començar a produir jocs que l'imitaven. Aviat, però, els competidors d'Atari van llançar nous tipus de videojocs que es desviaven del format original dePong, un fet que va portar Atari a animar el seu personal a anar més enllà delPong per a produir jocs més innovadors.
Atari va llançar diverses seqüeles dePong que es basen en el joc original afegint noves funcions. Durant la campanya de Nadal de 1975, Atari va llançar una versió casolana dePong exclusivament a través de les botiguesSears. La versió domèstica també va ser un èxit comercial i va generar nombrosos clons. El joc es va refer en nombroses plataformes portàtils i domèstiques després del seu llançament.
Les dues pales tornen la pilota endavant i enrere. La puntuació es manté amb els números de la part superior de la pantalla.
Pong és unvideojoc esportiubidimensional que simula eltennis de taula. El PONG té un funcionament bàsic: cada oponent controla una de les raquetes i ha d'evitar que l'altre jugador enviï la pilota fora del seu camp. El moviment de les raquetes o paletes és vertical i la pilota es mou en dues dimensions. Si la pilota impacta contra alguna de les dues raquetes, canvia la seva direcció horitzontal.[1][2][3]
L'enginyer d'AtariAllan Alcorn va dissenyar i fabricar elPong com a exercici d'entrenament.
La versió més antiga similar alPong data del1958: un joc de William A. Higinbotham que funcionava amb unoscil·loscopi i s'anomenava «tennis per a dos». Ralph Baer, el1966, creà una altra versió del joc, utilitzant com a sortida de vídeo un televisor.Pong va ser el primer joc desenvolupat perAtari.[4][5] Després de produirComputer Space, Bushnell va decidir formar una empresa per produir més jocs concedint llicències d'idees a altres empreses. El primer contracte va ser ambBally Manufacturing Corporation per a un joc de conducció.[3][6] Poc després de la fundació, Bushnell va contractarAllan Alcorn per la seva experiència en enginyeria elèctrica i informàtica; Bushnell i Dabney també havien treballat anteriorment amb ell aAmpex. Abans de treballar a Atari, Alcorn no tenia experiència amb els videojocs.[7] Per aclimatar Alcorn a la creació de jocs, Bushnell li va donar un projecte que secretament pretenia ser un exercici d'entrenament.[7][8] Bushnell va dir a Alcorn que tenia un contracte ambGeneral Electric per a un producte i va demanar a Alcorn que creés un joc senzill amb un punt mòbil, dues paletes i dígits per mantenir la puntuació.[7] El 2011, Bushnell va afirmar que el joc estava inspirat en versions anteriors de tennis electrònic amb les que havia jugat abans; Bushnell va jugar a una versió d'un ordinadorPDP-1 el 1964 mentre assistia a la universitat.[9] Tot i això, segons Alcorn va ser una resposta directa a la visualització de Bushnell del joc de tennis de la Magnavox Odyssey.[7] El maig de 1972, Bushnell havia visitat elMagnavox Profit Caravan aBurlingame, Califòrnia, on va jugar a una demostració de laMagnavox Odyssey, concretament el joc de tennis taula.[10][11] Tot i que pensava que el joc tindria poca qualitat, Bushnell en veure'l va assignar-lo a Alcorn.[9]
La primera vegada que Alcorn va examinar els esquemes de Bushnell deComputer Space va trobar que eren il·legibles. Va continuar creant els seus propis dissenys basant-se en el seu coneixement de lalògica transistor a transistor i el joc de Bushnell. Considerant que el joc bàsic era massa avorrit, Alcorn va afegir funcions per fer-lo més atractiu. Va dividir la pala en vuit segments per canviar l'angle de retorn de la pilota. Per exemple, els segments centrals retornen la pilota a un angle de 90° en relació amb la paleta, mentre que els segments exteriors retornen la pilota a angles més petits. També va fer que la pilota s'accelerés a mesura que avançava la partida, i que la velocitat es restablia davant la pèrdua de la pilota.[3] Una altra característica va ser que les pales del joc no podien arribar a la part superior de la pantalla. Això va ser causat per un circuit senzill que tenia un defecte inherent. En lloc de dedicar temps a solucionar el defecte, Alcorn va decidir mantenir-ho perquè incrementava la dificultat del joc i ajudava a limitar el temps en què es podia jugar; ja que pensava que sense aquest defecte, dos jugadors hàbils podrien jugar ininterrompudament.[7]
Després de tres mesos del desenvolupament, Bushnell va dir a Alcorn que volia que el joc presentés efectes de so realistes i una multitud cridant.[7][12] Dabney volia que el joc "bufés" i "xiulés" quan un jugador perdia una ronda. Alcorn tenia poc espai disponible per a l'electrònica necessària i desconeixia com crear aquests sons ambcircuits digitals. Després d'inspeccionar elgenerador de sincronització, va descobrir que podia generar diferents tons i els va utilitzar per als efectes sonors del joc.[3][7] Per construir el prototip, Alcorn va comprar un aparell de televisióblanc i negreHitachi per $75 d'una botiga local, el va col·locar en unamàquina recreativa de fusta d'1,2 m i va soldar els cables en plaques per crear els circuits necessaris. El prototip va impressionar tant Bushnell i Dabney que van pensar que podia ser un producte rendible i van decidir provar-ne la comercialització.[3]
El prototipPong que s’utilitzava a la taverna.
L'agost de 1972, Bushnell i Alcorn van instal·lar el prototipPong en un bar local, Andy Capp's Tavern.[13][14][15][16] Van seleccionar el bar per la seva bona relació amb el propietari i el gerent del bar, Bill Gaddis;[17] Atari subministrava màquines de pinball a Gaddis.[5] Bushnell i Alcorn van col·locar el prototip en una de les taules prop de les altres màquines d'entreteniment: una caixa de discos, màquines de pinball i elComputer Space. El joc va tenir una bona acollida la primera nit i la seva popularitat va continuar creixent durant les properes setmanes. Bushnell va anar llavors a fer un viatge de negocis a Chicago per mostrarPong als executius deBally iMidway Manufacturing;[17] tenia la intenció d'utilitzar elPong per complir el seu contracte amb Bally, en lloc del joc de conducció.[3][4] Pocs dies després, el prototip va començar a presentar problemes tècnics i Gaddis es va posar en contacte amb Alcorn per solucionar-ho. En inspeccionar la màquina, Alcorn va descobrir que el problema va ser que el mecanisme de les monedes estava desbordat.[17]
Després de conèixer l’èxit del joc, Bushnell va decidir que Atari tindria més beneficis per fabricar el joc en lloc de llicenciar-lo, però l’interès de Bally i Midway ja s’havia despertat.[4][17] Bushnell va decidir informar a cadascun dels dos grups que l'altre no estava interessat —Bushnell va dir als executius de Bally que els executius de Midway no el volien i viceversa— per preservar les futures relacions. En escoltar el comentari de Bushnell, els dos grups van rebutjar la seva oferta.[17] Bushnell va tenir dificultats per trobar suport financer pelPong; els bancs ho veien com una variant del pinball, que aleshores el públic en general associava a la màfia. Atari finalment va obtenir unalínia de crèdit deWells Fargo que usar per ampliar les seves instal·lacions per allotjar una cadena de muntatge.[18] La companyia va anunciar elPong el 29 de novembre de 1972.[19][20] La direcció va buscar treballadors de muntatge a l’oficina local de col·locació, però no va poder mantenir-se al dia amb la demanda. Els primers armaris arcade produïts es van muntar molt lentament, aproximadament deu màquines al dia, moltes de les quals van fallar en les proves de qualitat. Finalment, Atari va racionalitzar el procés i va començar a produir el joc en grans quantitats.[18] El 1973 van començar a enviarPong a altres països amb l’ajut de socis estrangers.[21]
La consolaHome Pong d'Atari, llançada a través deSears el 1975
Després de l'èxit dePong, Bushnell va empènyer els seus empleats a crear nous productes.[4][22] El 1974, l'enginyer d'Atari, Harold Lee, va proposar una versió domèstica delPong que es connectaria a un televisor:Home Pong. El sistema va començar a desenvolupar-se amb el nom en clauDarlene, el nom d'una empleada d'Atari. Alcorn va treballar amb Lee per desenvolupar els dissenys i el prototip i els va basar en la mateixa tecnologia digital utilitzada en els seus jocs arcade. Els dos treballaven per torns per estalviar temps i diners; Lee treballava la lògica del disseny durant el dia, mentre que Alcorndepurava els dissenys a les nits. Després que els dissenys fossin aprovats, el company enginyer d'Atari, Bob Brown, va ajudar a Alcorn i Lee a construir un prototip. El prototip consistia en un dispositiu connectat a un pedestal de fusta que contenia més de cent cables, que finalment va ser substituït per un circuit integrat dissenyat per Alcorn i Lee; el xip encara s’havia de provar i construir abans que es construís el prototip. El xip es va acabar a la segona meitat del 1974 i, en aquell moment, va ser el xip amb més rendiment utilitzat en unproducte de consum.[22]
Bushnell i Gene Lipkin, el vicepresident de vendes d'Atari, es van dirigir als minoristes de joguines i electrònica per vendreHome Pong, però van ser rebutjats. Els minoristes consideraven que el producte era massa car i no interessaria als consumidors.[23] Atari es va posar en contacte amb el departamentSears Sporting Goods després de descobrir un anunci de laMagnavox Odyssey a la secció de productes esportius del seu catàleg. El personal d'Atari va discutir el joc amb un representant, Tom Quinn, que va expressar entusiasme i va oferir a la companyia un acord exclusiu. Creient que podrien trobar termes més favorables en altres llocs, els executius d'Atari van declinar i van continuar perseguint els minoristes de joguines. El gener de 1975, el personal d'Atari va crear una cabina deHome Pong a l'American Toy Fair (unafira de mostres) aNova York, però no hi va haver comandes a causa de l'elevat preu de cada unitat.[24]
Mentre eren a la fira, van tornar a trobar-se en Quinn i, pocs dies després, van establir una reunió amb ell per obtenir una comanda de venda. Per obtenir l'aprovació del departament de productes esportius, Quinn va suggerir a Atari que mostrés el joc als executius de Chicago. Alcorn i Lipkin van viatjar alSears Tower i, tot i una complicació tècnica relacionada amb una antena a la part superior de l'edifici que emetia al mateix canal que el joc, van obtenir l'aprovació. Bushnell va dir a Quinn que tenia capacitat per produir 75.000 unitats a temps per latemporada de Nadal; no obstant això, Quinn va demanar-ne el doble. Tot i que Bushnell sabia que Atari no tenia capacitat per fabricar 150.000 unitats, va acceptar.[22] Atari va adquirir una nova fàbrica gràcies al finançament obtingut per l'inversor de riscDon Valentine. Supervisada per Jimm Tubb, la fàbrica va complir la comanda de Sears.[25] Les primeres unitats fabricades es van marcar amb el nom "Tele-Games" de Sears. Posteriorment, Atari va llançar una versió amb marca pròpia el 1976.[26] Seria el1977 que les versions de màquina de bar del PONG van començar a ser populars.
L'èxit dePong va atreure l'atenció deRalph Baer, l'inventor de la Magnavox Odyssey, i la seva empresa,Sanders Associates. Sanders va tenir un acord amb Magnavox per gestionar la subllicència de l'Odyssey, que incloïa tractar la infracció dels seusdrets exclusius. No obstant això, Magnavox no havia emprès accions legals contra Atari i moltes altres empreses que van alliberar clons dePong.[27] Sanders va continuar pressionant i, a l'abril de 1974, Magnavox va presentar una demanda contra Atari, Allied Leisure,Bally Midway iChicago Dynamics.[28] Magnavox va argumentar que Atari havia infringit les patents de Baer i el seu concepte de ping-pong electrònic basat en registres detallats que Sanders mantenia del procés de disseny de l'Odyssey que es remuntava a 1966. Altres documents inclouen deposicions de testimonis i un llibre de visites signat que demostrava que Bushnell havia jugat al joc de tennis de taula d'Odyssey abans del llançament dePong.[27][29] En resposta a les afirmacions que va veure l'Odyssey, Bushnell va afirmar més tard que, "El fet és que vaig veure certament el joc d'Odyssey i no em va semblar gaire intel·ligent."[30]
Després de considerar les seves opcions, Bushnell va decidir reunir-se fora dels jutjats amb Magnavox. L'advocat de Bushnell va considerar que podien guanyar; no obstant això, va estimar els costos legals deUS$1,5 milions, que hauria superat els fons d'Atari. Magnavox va oferir a Atari un acord per convertir-se en llicenciatari per US$700.000. Altres empreses productores de clons de "Pong" així com els competidors d'Atari havien de pagar drets d'autor. A més, Magnavox va obtenir els drets sobre els productes Atari desenvolupats durant l'any següent.[27][29] Magnavox va continuar perseguint accions legals contra les altres empreses i els processos van començar poc després de la solució d'Atari el juny de 1976. El primer cas va tenir lloc alsjutjats de districte a Chicago, amb el jutge John Grady al capdavant.[27][29][31] Per evitar que Magnavox obtingués drets sobre els seus productes, Atari va decidir retardar la publicació dels seus productes durant un any i va retenir la informació dels advocats de Magnavox durant les visites a les instal·lacions d'Atari.[29]
Les consoles dedicades dePong van arribar a diversos països, com aquesta consola russa anomenadaТурнир (es llegeix "Turnir", que significa "Torneig").
Les màquines arcade dePong fabricades per Atari van ser un gran èxit. El prototip va ser ben rebut pels patrons de la Taverna d'Andy Capp; la gent va venir al bar únicament per jugar el joc.[4][17] Després del seu llançament,Pong va obtindre constantment quatre vegades més ingressos que altres màquines que funcionaven amb monedes.[32] Bushnell va estimar que el joc guanyava entre 35 i 40 dòlars EUA al dia, cosa que va descriure com res que mai havia vist abans en la indústria de l'entreteniment amb monedes en aquell moment.[9] Els beneficis del joc van resultar en un augment del nombre de comandes rebudes per Atari. Això va proporcionar a Atari una font constant d'ingressos; la companyia va vendre les màquines a tres vegades elcost de producció. El 1973, la companyia ja havia rebut 2.500 comandes i, a finals de 1974, n'havia venut més de 8.000 unitats.[32] Els armaris arcade s'han convertit en objectes de col·lecció amb laversió de taula sent el més rar.[33] Poc després de les proves amb èxit del joc a la taverna d'Andy Capp, altres empreses van començar a visitar el bar per inspeccionar-lo. Jocs similars van aparèixer al mercat tres mesos després, produïts per empreses com Ramtek iNutting Associates.[34] Atari no va poder fer gaire contra els competidors, ja que inicialment no havien sol·licitat patents de la tecnologia d'estat sòlid utilitzada al joc. Quan l'empresa va sol·licitar patents, les complicacions van endarrerir el procés. Com a resultat, el mercat consistia principalment en "clons dePong"; l'escriptor Steven Kent va estimar que Atari havia produït menys d'un terç de les màquines.[35] Bushnell es referia als competidors com a "Jackals" perquè considerava que tenien un avantatge injust. La seva solució per competir contra ells va ser produir conceptes i jocs més innovadors.[34][35]
Home Pong va tenir un èxit immediat després del seu llançament limitat el 1975 a través de Sears; al voltant de 150.000 unitats es van vendre aquella temporada de vacances.[36][37] El joc es va convertir en el producte amb més èxit de Sears en aquella època, cosa que li va valer a Atari un Sears Quality Excellence Award.[37] La versió pròpia d'Atari es va vendre 50.000 unitats addicionals.[38] De manera similar a la versió arcade, diverses empreses van llançar clons per aprofitar l'èxit de la consola domèstica, molts dels quals van continuar produint noves consoles i videojocs. Magnavox va tornar a llançar el seu sistema Odyssey amb maquinari simplificat i noves funcions i, posteriorment, va llançar versions actualitzades.Coleco van entrar al mercat dels videojocs amb la sevaconsola Telstar; mostrava tres variants delPong i també la van succeir models més nous.[36] Nintendo va llançar laColor TV Game 6 el 1977, que interpreta sis variants del tennis electrònic. L'any següent, va ser seguit d'una versió actualitzada, la Color TV Game 15, que presenta quinze variacions. Aquests sistemes van ser l'entrada de Nintendo al mercat dels videojocs domèstics i els primers a produir-los ells mateixos; prèviament havien llicenciat la Magnavox Odyssey.[39] Les consoles dedicades delPong i els nombrosos clons s'han convertit des de llavors en nivells variables de rareses tecnològiques; les consoles dePong d'Atari són freqüents, mentre que les consoles deTV Fun d'APF Electronics són moderadament rars.[40] No obstant això, els preus entre col·leccionistes varien segons la raresa; les versions de Sears Tele-Games solen ser més barates que les que tenen la marca Atari.[36]
Diverses publicacions es plantegen que el jocPong va propulsar laindústria dels videojocs com una empresa lucrativa.[8][26][41] El periodista de videojocs, David Ellis, veu que el joc és la pedra angular de l'èxit de la indústria dels videojocs i va destacar que el joc arcade és "un dels títols més significatius històricament".[4][33] Kent atribueix el "fenomen arcade" alPong i els jocs d'Atari que el van seguir i considera que el llançament de la versió inicial és el començament reeixit de lesvideoconsoles domèstiques.[34][37] Bill Loguidice i Matt Barton deGamasutra es va referir al llançament del joc com l'inici d'un nou mitjà d'entreteniment i va comentar que el seu joc senzill i intuïtiu el va convertir en un èxit.[26] El 1996 la revistaNext Generation el va anomenar un dels "100 millors jocs de tots els temps", relatant que l'equip de "Next Generation va ignorar centenars de milers de dòlars de programari de 32 bits per jugar elPong durant hores quan es va llançar la versió de Genesis."[42] El 1999,Next Generation va llistar elPong com el número 34 dels seus "50 millors jocs de tots els temps", comentant que, "Malgrat, o potser per la seva simplicitat,Pong és el repte definitiu de dos jugadors – una prova dels temps de reacció i una estratègia molt senzilla que es va reduir fins al més bàsic."[43] El 2013,Entertainment Weekly va citar elPong un dels deu primers jocs de l'Atari 2600.[44] Moltes de les empreses que van produir les seves pròpies versions dePong finalment es va fer molt conegudes dins la indústria.Nintendo van entrar al mercat dels videojocs amb clons deHome Pong. Els ingressos que se’n van generar (cada sistema va vendre més d'un milió d'unitats) van ajudar l'empresa a sobreviure en un moment econòmic difícil i els va animar a continuar amb els videojocs.[39] Després de veure l'èxit dePong,Konami va decidir entrar al mercat dels jocs arcade i va llançar el seu primer títol,Maze. El seu moderat èxit va impulsar la companyia a desenvolupar més títols.[45]
Bushnell va sentir quePong va ser especialment significatiu en el seu paper com alubricant social, ja que només funcionava en multijugador i no requeria que cada jugador fes servir més d'una mà: "Era molt normal que una noia amb un quart de dòlar a la mà tragués un noi d'un tamboret del bar i digués: 'M’agradaria jugar alPong i no hi ha ningú més per jugar.' Era una manera de jugar, de seure junts, de parlar, de riure, de desafiar-se un a l'altre ... A mesura que guanyes confiança, podries deixar la cervesa i abraçar-la. Podries posar el braç al seu voltant. Es pot jugar a esquerrans si així es desitja. De fet, hi ha molta gent que ha vingut a mi al llarg dels anys i ha dit: 'Vaig conèixer la meva dona jugant alPong,' i això és una cosa bonica que s’ha aconseguit."[46]
Bushnell va considerar que la millor manera de competir contra els imitadors va ser crear millors productes, cosa que va portar Atari a produir seqüeles en els anys posteriors al llançament de l'original:Pong Doubles,Super Pong,Ultra Pong,Quadrapong iPin-Pong.[2] Les seqüeles presenten gràfics similars, però inclouen nous elements de joc; per exemple,Pong Doubles permet a quatre jugadors competir en parelles, mentre queQuadrapong—també publicat perKee Games com aElimination—els fa competir entre si en un camp a quatre.[47][48] Bushnell també va conceptualitzar una versiófree-to-play dePong per entretenir els nens en un consultori mèdic. El va titular inicialmentSnoopy Pong i va donar forma al gabinet per la caseta de gos deSnoopy amb el personatge a sobre, però el va reanomenarPuppy Pong i va modificar l'Snoopy a un gos genèric per evitar accions legals. Posteriorment, Bushnell va utilitzar el joc a la seva cadena de restaurantsChuck E. Cheese.[2][49][50][51][52] El 1976, Atari va llançarBreakout, una variació d'un sol jugador dePong on l'objectiu del joc és treure maons d'una paret colpejant-los amb una pilota.[53] Com enPong,Breakout va ser seguit pernombrosos clons que van copiar el joc, com araArkanoid,Alleyway iBreak 'Em All.[54]
Atari va refer el joc en nombroses plataformes. El 1977,Pong i diverses variants del joc apareixien aVideo Olympics, un dels títols originals de llançament de l'Atari 2600.Pong també es va incloure en diverses recopilacions d'Atari en plataformes com laSega Genesis,PlayStation Portable,Nintendo DS i l'ordinador personal.[55][56][57][58][59] A través d'un acord amb Atari,Bally Gaming and Systems va desenvolupar una versió demàquines escurabutxaques del joc.[60] Atari va publicarTD Overdrive que inclou elPong com a joc addicional que es juga durant la pantalla de càrrega.[61][62] Unjoc de plataformes en3D amb elements detrencaclosques ishooter es va informar que estava en desenvolupament perAtari Corporation per l'Atari Jaguar el setembre de 1995 sota el títolPong 2000, com a part de la seva sèrie d'actualitzacions de jocs arcade per al sistema i es va configurar per tenir-ne una història original,[63][64][65] però mai es va estrenar. El 1999, el joc va serrefet per a ordinadors domèstics iPlayStation ambgràfics 3D ipower-ups.[66][67] El 2012, Atari va celebrar el 40è aniversari dePong llançant elPong World.[68] El 2020, van llançarPong Quest per a Steam, llançant-lo posteriorment per a PlayStation 4, Xbox One i Nintendo Switch.[69] Es va anunciar un remake del joc per al seu llançament exclusivament per aIntellivision Amico.[70]
L'estudi de disseny holandès Buro Vormkrijgers va crear un rellotge d'estilPong com un projecte per simple diversió a les seves oficines. Després que l'estudi decidís fabricar-lo per a la venda al detall, Atari va emprendre accions legals el febrer del 2006. Les dues empreses van arribar finalment a un acord pel qual Buro Vormkrijgers podia produir un nombre limitat amb llicència.[79] El 1999, l'artista francèsPierre Huyghe va crear una exhibició titulada "Atari Light", en què dues persones utilitzen dispositius portàtils per jugar elPong en un sostre il·luminat. El treball es va mostrar a laBiennal de Venècia el 2001 i alMuseu d'Art Contemporani de Castella i Lleó el 2007.[80] El joc es va incloure en l'exhibició de Game On de 2002 a laBarbican Art Gallery deLondres destinada a mostrar els diversos aspectes de la història, el desenvolupament i la cultura dels videojocs.[81]
↑2,02,12,2Sellers, John. «Pong». A:Arcade Fever: The Fan's Guide to The Golden Age of Video Games (en anglès). Running Press, agost 2001, p. 16–17.ISBN 0-7624-0937-1.
↑Kent, Steven. «The Jackals». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 74.ISBN 0-7615-3643-4.
↑22,022,122,2Kent, Steven. «Could You Repeat That Two More Times?». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 80–83.ISBN 0-7615-3643-4.
↑Kent, Steven L/.the Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001.ISBN 0-7615-3643-4.
↑Kent, Steven. «Could You Repeat That Two More Times?». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 84–87.ISBN 0-7615-3643-4.
↑ «Magnavox Sues Firms Making Video Games, Charges Infringement» (en anglès). The Wall Street Journal, 17-04-1974.
↑29,029,129,229,3Kent, Steven. «And Then There Was Pong». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 45–48.ISBN 0-7615-3643-4.
↑Kent, Steven. «A Case of Two Gorillas». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 201.ISBN 0-7615-3643-4.
↑32,032,1Kent, Steven. «The King and Court». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 53–54.ISBN 0-7615-3643-4.
↑33,033,1Ellis, David. «Arcade Classics». A:Official Price Guide to Classic Video Games (en anglès). Random House, 2004, p. 400.ISBN 0-375-72038-3.
↑34,034,134,2Kent, Steven. «The Jackals». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 60–61.ISBN 0-7615-3643-4.
↑35,035,1Kent, Steven. «The King and Court». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 58.ISBN 0-7615-3643-4.
↑36,036,136,2Ellis, David. «Dedicated Consoles». A:Official Price Guide to Classic Video Games (en anglès). Random House, 2004, p. 33–36.ISBN 0-375-72038-3.
↑37,037,137,2Kent, Steven. «Strange Bedfellows». A:Ultimate History of Video Games (en anglès). Three Rivers Press, 2001, p. 94–95.ISBN 0-7615-3643-4.
↑ «[Temporada 1: 1998–1999 Punk Chick]». . That '70s Show (Fox Broadcasting Company), Temporada:1 , episodi:22, 21-06-1999. « »
↑ «[Temporada 9: 2004–2005 It Ain't Over 'Til the Fat Neighbor Sings]». . King of the Hill (Fox Broadcasting Company), Temporada:9 , episodi:15, 15-05-2005. « »
↑ «[Temporada 1 Episodi 5]». . Saturday Night Live (NBC), Temporada:1 , episodi:5, 15-11-1975. « »
↑Ashcraft, Brian. «Roddick vs. Pong» (en anglès). Kotaku, 22-08-2006. Arxivat de l'original el 29 juny 2009. [Consulta: 26 desembre 2008].
Kline, Stephen; Dyer-Witheford, Nick; De Peuter, Greig.Digital Play: The interaction of Technology, Culture and Marketing. McGill-Queen's Press, 2003.ISBN 978-0-7735-2591-7.
