En la seva accepció genèrica estructural, unpòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues. En la seva accepció específica, derivada de la seva accepció estructural, unpòrtic és l'espaiarquitectònic conformat per una galeria decolumnes adossada a unedifici, (principalment delstemples o d'altres edificis monumentals), obert a l'aire lliure, i situat generalment davant el seu accés principal. Alguns exemples famosos són elPòrtic de la Glòria de laCatedral de Santiago de Compostel·la o el Pòrtic Oriental delCapitoli dels Estats Units. AlRegne Unit, el del temple adossat al Vyne, aHampshire, va ser el primer pòrtic d'una casa de camp anglesa.[1]
Es denominaprónaos el pòrtic situat davant d'un santuari ocella d'untemple grec oromà. Els temples romans tenien, en general, prónaos oberts amb només les columnes i cap mur lateral. La paraulaprónaos significa, engrec, «abans del temple». Enllatí, els prónaos també són esmentats com aanticum oprodomus. És cèlebre el que adorna elPanteó d'Agripa aRoma.
Unaporxada o galeria és l'espai cobert que, en algunes cases, edificis o illes de cases, precedeix les entrades a manera de pòrtic allargat.Bolonya, aItàlia, és molt famosa pels seus porxos. En total, hi ha més de 45 quilòmetres d'arcades a les façanes, aproximadament 38 al centre de la ciutat. Hi és la porxada més llarga del món, que fa aproximadament 3,5 quilòmetres, i condueix de la vora de la ciutat fins a la Basílica de la Beata Vergine di San Luca.
Dístil es denomina l'edifici que té dues columnes o pilastres en una o més façanes. Es diu dístilin antis, quan les columnes estan situades entre dues pilastres que s'alcen a banda i banda de la façana.
L'edifici tetràstil té quatre columnes a la façana principal. Era comunament emprat pelsgrecs i elsetruscs per a petites estructures d'edificis públics.
Elsromans preferirien el pòrtic de quatre columnes per als seus santuaris, com el de Portuno, i per temples com el deVenus i Roma, i per als pòrtics d'entrada de grans edificis públics, com ara laBasílica de Maxenci.
El temple o el suposatTemple de la Concòrdia aAgrigent (c. 430 aC), un dels millors temples grecs clàssics conservats, encara amb gairebé tot el seuperistil.
Amb lacolonització grega delsud d'Itàlia, l'hexàstil va ser adoptat pelsetruscs i posteriorment pelsromans. El gust romà pseudoperipteral afavorí els edificis estrets amb altes columnes, aixecades enpodis per més grandiositat i esplendor conferit per l'altura considerable. LaMaison Carrée aNimes és el temple romà hexàstil més ben conservat existent de l'antiguitat clàssica.
L'octàstil tenia vuit columnes. Aquests edificis són més rars que elshexàstils en cànon clàssic grec arquitectònic. Els edificis octàstils més coneguts que sobreviuen de l'antiguitat són elPartenó d'Atenes, construït durant elSegle de Pèricles (450-430 aC), i elPanteó d'Agripa aRoma (125 aC), que s'ha conservat en perfecte estat fins els nostres dies.
Stierlin, HenriGreece: From Mycenae to the Parthenon,TASCHEN, 2004, Editor-in-chief Angelika Taschen, Cologne,ISBN 3-8228-1225-0
Stierlin, HenriThe Roman Empire: From the Etruscans to the Decline of the Roman Empire,TASCHEN, 2002, Edited by Silvia Kinkle, Cologne,ISBN 3-8228-1778-3
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.174.ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 novembre 2014].
_-_Right_side_and_front.jpg)
