| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es)José Dámaso Pérez Prado 11 desembre 1916 Matanzas (Cuba) | ||
| Mort | 14 setembre 1989 (72 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Altres noms | Pérez Prado | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, cantant, director d'orquestra, pianista, actor | ||
| Activitat | 1933 - | ||
| Gènere | Mambo | ||
| Instrument | Piano iveu | ||
| Segell discogràfic | RCA Records Orfeon Philips Records | ||
| Premis | |||
| |||
      | |||
Pérez Prado (castellà: Dámaso Pérez Prado) (Matanzas, 11 de desembre de1916 -Ciutat de Mèxic, 14 de setembre de1989) elRei del Mambo,[1] va ser unmúsic,compositor iarranjador cubà.
Dámaso Pérez Prado és conegut per les seves aportacions al gènere delmambo, que té els orígens en eldanzón cubà i donà la pauta al sorgiment i desenvolupament deltxa-txa-txa, com també de la música sorgida a finals de la dècada dels anys 1950 i coneguda després –a finals dels anys setanta i principi dels vuitanta– comsalsa. No va ser el creador del ritme, que ja es tocava al'Havana a finals dels anys trenta, però sí que en va ser el més gran difusor a escala internacional. Va estudiarmúsica a laCuba natal. Va treballar en diversesorquestres a l'Havana en els anys 1940. Va ser també durant un curt períodepianista de la Sonora Matancera i de l'Orquesta Casino de la Playa. L'any1948 va canviar de residència aCiutat de Mèxic per crear-hi un grup musical. Allà va treballar amb la companyia RCA Victor i es va especialitzar en el mambo.
Hàbil pianista –de nen, va aprendre el piano clàssic amb Rafael Somavilla–, i coneixedor a fons del teclat, ha estat considerat pels crítics com un dels millors en aquest gènere de la música popular. La seva interpretació de la cèlebre peçaEl manisero, deMoisés Simons, és única en la seva classe, amb acompanyament de ritme ibongo. Com a compositor, va conèixer molt bé el maneig de la partitura. D'allí van néixer excel·lents peces comMambo a Sax,La Chula Linda,Silbando Mambo iMambo de París, entre d'altres.
El 1942 s'instal·la a l'Havana, on toca el piano en els cabarets i després a diferents orquestres: l'Orquesta Cubaney, l'Orquesta de Paulina Álvarez i l'orquestra cubana més famosa: Casino de la Playa. El 1947 enregistraQué rico el mambo i se'n va de gira cap a l'Argentina iVeneçuela.
El 1948 la seva música s'inspira en eljazz deStan Kenton i les cases discogràfiques cubanes ja no li volen enregistrar les composicions. Llavors se'n va cap a Mèxic, on contractaBenny Moré com a cantant. Compon tantes peces, que ja no els posa un nom sinó un nombre; elMambo n. 5 i elMambo n. 8 són les més conegudes.
El 12 desembre 1949 treu un 78 revolucions ambQué rico el mambo en una cara i elMambo n. 5 a l'altra, que feu néixer el que es va anomenar lamambo mania.
Passat el clímax del mambo, crida l'atenció que Dámaso Pérez Prado, un cop acabada la peça musicalPatricia i obtingut l'èxit corresponent, la gravés moltes vegades i amb diferents arranjaments, actitud que sembla demostrar que va tenir una especial predilecció per aquesta peça.Patricia va ser reproduída el 1960 perFederico Fellini en el filmLa dolce vita.
Entre les seves composicions més conegudes hi ha les ja esmentadesQué rico el mambo iMambo n. 5, aquesta última després en una nova versió l'any1999 del cantantalemany Lou Bega.
Pérez Prado va ser reconegut també per ser l'autor delMambo del Politécnico (interpretat comunament en esdeveniments i celebracions importants de l'Instituto Politécnico Nacional de la Ciutat de Mèxic) i elMambo universitario (interpretat comunament en esdeveniments i celebracions importants de laUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic).
Durant la dècada del 1950 va estar absent de Mèxic. Una llegenda urbana apunta a una desavinença amb el govern mexicà perquè aquest li va prohibir interpretar l'himne nacional mexicà a ritme de mambo, encara que també es barregen desavinences polítiques.[2]
Va adquirir la nacionalitat mexicana l'any1980 i va residir els últims anys de la seva vida al seu país d'adopció. Va morir a l'edat de 72 anys a la Ciutat de Mèxic a causa d'una aturada cardíaca.[3]
Algunes de les seves cançons més famoses són:Cerezo Rosa,Chicago Dengue,Guantanamera,Qué rico el Mambo,Mambo n. 5,Mambo n. 8,Mambo del Politécnico,Mambo en Trompeta,Marylin Monroe Mambo,Mambo Universitario,Mambo del Taconazo,La niña Popoff,Patricia,Norma, la de Guadalajara,Mambo en Sax,Mambo a laKenton,El Ruletero,Mambo en Trompeta,Lupita iLa Chula Linda.
.jpg)
