Elspècaris (Tayassuidae) són unafamília demamífers de mida mitjana delsubordre delssuïns.[2] Viuen a la regió sud-occidental deNord-amèrica, aCentreamèrica i aSud-amèrica.[3] Els pècaris solen mesurar entre 90 i 130 cm de llarg i unadult pesa generalment entre 20 i 40 kg.[4] Les sevesdents canines superiors no es corben cap amunt.[5]
La paraulapècari deriva de la paraulacaribpakira opaquira.[6]
Enportuguès, un pècari s'anomenapecari,porco-do-mato,queixada,tajaçu, entre altres noms comcateto ocaititu. Enespanyol, s'anomenajavelina,jabalí (paraula també utilitzada per descriuresenglar),sajino opecarí. La paraula «javelina» deriva del termejabalí ('senglar' encastellà).[7] A laGuaiana Francesa iSurinam, l'animal es diupakira.
El nom científic Tayassuidae deriva de la mateixa font que el portuguèstajaçu.[8]
Com elsporcs, els pècaris posseeixen un musell que acaba en un disccartilaginós, i ulls petits en relació amb la grandària del seu cap. Els pècaris són animals mitjans; usualment, solen mesurar entre 90 i 130 cm de llarg. Un exemplar adult completament desenvolupat sol pesar entre 14 i 40 kg. Igual que els porcs, només usen els dos dits centrals de les potes davanteres per caminar, encara que, a diferència d'aquests, els altres dits poden estar totalment absents en algunes espècies. L'estómac delstaiassúids no és deremugant, però té tres càmeres i és més complex que el delssúids.[9]
Els seus costums són principalment nocturns. Són animals socials que sovint formen ramats. S'han registrat fins a cent espècimens en un sol ramat depècaris barbablanc. No obstant això, elspècaris de collar i elspècaris del Chaco solen formar grups petits. En la majoria de les espècies, existeix un clar dimorfisme sexual entre els individus, sent els mascles més grans i robustos que les femelles.
Tenen una dietaomnívora, predominantment vegetariana (pastures,fruits,arrels illavors),[9] en la qual s'incloueninsectes,aranyes,rèptils (fins i totserps) i, eventualment, petitsrosegadors. Les mandíbules i els ullals d'aquests animals han estat adaptats per triturar llavors dures i per arrencar arrels del terra.[9] Els seus ullals, a més, els serveixen com a arma de defensa.
Posseeixen glàndules odoríferes al llom i sota cada ull. Aquestes tenen la funció de secretar un líquid que els pècaris usen per marcar els territoris dels seus ramats; aquests poden abastar des de 35 a 350hectàrees. També fan servir aquestes glàndules per marcar els altres membres del ramat al qual pertanyen, fregant-se els uns contra els altres. En fer això, tot el ramat queda impregnat d'una olor penetrant que permet a cada individu reconèixer els altres, cosa que contraresta la mala vista.
Fregant els ullals entre si, poden fer un soroll grinyolant per persuadir els predadors de mantenir-se lluny del ramat. Recentment, alParc nacional Madidi, al nord-oest deBolívia, s'han documentat casos d'atacs contra éssers humans per grans grups de pècaris que han resultat amb persones greument ferides i, fins i tot, mortes.[10]
Els fòssils inequívocs més antics de pècaris són delMiocè primerenc d'Amèrica del Nord, amb el gènere de l'Eocè-Oligocè nord-americàPerchoerus, també considerat sovint un pècari primerenc, recuperat fora del clade que conté els pècaris i els súids.[11]
Encara que comuns a Sud-amèrica avui, els pècaris no hi van arribar fins fa uns tres milions d'anys durant elGran intercanvi americà, quan es va formar l'istme de Panamà, que connectava Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. En aquella època, molts animals nord-americans, inclosos els pècaris,llames itapirs, van entrar a Sud-amèrica, mentre que algunes espècies sud-americanes, com elsPeresosos gegants i elsOpòssums, van migrar cap al nord[12] Diverses espècies de pècari dels gèneresPlatygonus iMylohyus va romandre a Amèrica del Nord fins a la seva extinció després de la colonització del continent pels humans viaBeríngia al final del Plistocè. Avui, 2 de les 3 espècies estan relegades alregne neotropical, però el pècari de collar s'estén al nord de Mèxic i al sud-oest dels Estats Units.
Els pècaris tenen una semblança superficial amb els porcs i es troben en el mateix subordreSuina que els porcs, i han estat presents a Amèrica del Sud des de la prehistòria.[13] La descripció científica més antiga dels pècaris al Nou Món es troba al Brasil l'any 1547 i es va referir a ells com a «porcs salvatges».[14]
S'ha documentat que els pècaris van ser domesticats i criats amb finalitats alimentàries i rituals al Yucatán, Panamà, el sud del Carib i Colòmbia en el moment de la Conquesta.[15] S'han trobat restes arqueològiques de pècaris aMesoamèrica des del període Preclàssic (o Formatiu) fins a immediatament abans del contacte espanyol.[16] Concretament, s'han trobat restes de pècari als jaciments de lacivilització olmeca.[17]
El pècari no és adequat per a la cria moderna en captivitat, ja que no té característiques adequades per a sistemes intensius o semiintensius. Els pècaris requereixen una edat més alta abans de poder donar a llum (part) i tenen tendència a l'infanticidi.[18]
Relació amb els porcs salvatges
[modifica]Les poblacions de senglars brasilers recentment establertes no s'han de confondre amb les poblacions de porcs domèstics salvatges, que han existit principalment alPantanal des de fa més de cent anys, juntament amb els pècaris autòctons. La dinàmica demogràfica de la interacció entre les poblacions de porcs salvatges i les de les dues espècies natives de pècari (pècari de collar ipècari barbablanc) és incerta i encara s'està estudiant. L'existència de porcs salvatges podria alleujar una mica la depredació deljaguar sobre les poblacions de pècari, ja que els jaguars mostren una preferència per caçar porcs quan estan disponibles.[19]
Filogènesi dins dels cetartiodàctils
[modifica]Filogènesi de les famílies de Cetartiodactyla actuals (cetacis no desenvolupats), segons Priceet al., 2005[20] et Spauldinget al., 2009:[21]
Llista d'espècies actual segons l'ITIS (2017) i elMammal Species of the World (2017):
- gènereCatagonusAmeghino, 1904:
- Catagonus wagneri(Rusconi, 1930) - Elpècari del Chaco viu a l'hàbitat sec d'arbustars, ochaco, delParaguai,Bolívia i l'Argentina. N'hi ha gairebé 3.000 en llibertat. Es creu que és el parent vivent més proper delgènereextintPlatygonus. Té la distinció inusual d'haver estat descrit originalment el 1930 basant-se enfòssils i al principi es cregué que era una espècie extinta.[22] El 1975 es descobrí que l'animal encara estava viu i prosperava a la regió paraguaiana delChaco.
- gènerePecariReichenbach, 1835:
- Pecari tajacu(Linnaeus, 1758) Elpècari de collar té una alçada de mig metre a la creu i una longitud d'aproximadament 80 cm. Es caracteritza per posseir un pelatge de colors castany fosc i una taca blanca que recorda un collaret a la base del coll. Habita des del Sud-oest dels Estats Units fins a Sud-amèrica i l'illa de Trinitat. Se'l pot trobar en tota mena d'hàbitats, des de matolls secs i àrids, fins a boscos plujosos.
- gènereTayassuFischer von Waldheim, 1814:
- Tayassu pecari(Link, 1795) - Elpècari barbablanc viu aselves pluvials,boscos secs i matollars delchaco. És diürn i viu en grans ramats d'entre 50 i més de 300 individus i se n'han observat fins a 2.000 individus junts. És un animalomnívor que s'alimenta de fruits, arrels, tubercles, nous de palmer, herbes iinvertebrats.
Existeix una quarta espècie, encara que la seva validesa es troba qüestionada, considerant que els estudis duts a terme són insuficients.[23] És elpècari gegant (Pecari maximus), descobert pelbiòlegneerlandèsMarc van Roosmalen l'any 2007, a la regió brasilera delriu Aripuaná, ubicada a l'Amazonia brasilera, és l'espècie que arriba més gran, podent mesurar 130 cm de llarg i pesar fins a 40 kg. Entre totes les espècies, aquesta és la que forma els grups menys nombrosos: viu en parelles (femella i mascle), i de vegades, amb un o dos descendents.[24]
- ↑Entrada «Tayassuidae» de laPaleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑«Peccaries (Tayassuidae) | Encyclopedia.com». [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑«peccary» (en anglès americà). [Consulta: 31 març 2021].
- ↑«Peccaries | Encyclopedia.com». [Consulta: 31 març 2021].
- ↑«pècari».Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑.
- ↑"javelina"
- ↑A. B. H. Ferreira, Novo Dicionário da Língua Portuguesa, segona edició (Rio de Janeiro: Nova Fronteira, 1986), pàgina 1530
- ↑9,09,19,2Castellanos, Hernan. Macdonald, D..The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 504–505.ISBN 978-0-87196-871-5.
- ↑Madidi Diary – Joel SartoreArxivat 17 January 2010 aWayback Machine.. Sartorestock.com. Retrieved on 2012-12-18.
- ↑Parisi Dutra, Rodrigo; Casali, Daniel de Melo; Missagia, Rafaela Velloso; Gasparini, Germán Mariano; Perini, Fernando Araujo; Cozzuol, Mario Alberto «Phylogenetic Systematics of Peccaries (Tayassuidae: Artiodactyla) and a Classification of South American Tayassuids». Journal of Mammalian Evolution, 24, 3, 13-09-2016, pàg. 345–358.DOI:10.1007/s10914-016-9347-8.ISSN:1064-7554.
- ↑McDonald, Greg. «Pearce's Peccary –Platygonus Pearcei». Hagerman Fossil Beds' Critter Corner, 27-03-1999. Arxivat de l'original el 2002-08-05.
- ↑Gongora, J.; Moran, C. «Nuclear and mitochondrial evolutionary analyses of Collared, White-lipped, and Chacoan peccaries (Tayassuidae)». Molecular Phylogenetics and Evolution, 34, 1, 2005, pàg. 181–189.DOI:10.1016/j.ympev.2004.08.021.PMID:15579391.
- ↑Donkin, R.A. «The Peccary -- With Observations on the Introduction of Pigs to the New World». Transactions of the American Philosophical Society, 75, 5, 1985, pàg. 3.DOI:10.2307/1006340.JSTOR:1006340.
- ↑Donkin, R.A. «The Peccary -- With Observations on the Introduction of Pigs to the New World». Transactions of the American Philosophical Society, 75, 5, 1985, pàg. 30,35–39.DOI:10.2307/1006340.JSTOR:1006340.
- ↑Donkin, R.A. «The Peccary -- With Observations on the Introduction of Pigs to the New World». Transactions of the American Philosophical Society, 75, 5, 1985, pàg. 29.DOI:10.2307/1006340.JSTOR:1006340.
- ↑Venderwarker, Amber M..Farming, Hunting, and Fishing in the Olmec World. Austin, Texas: University of Texas Press, 2006, p. 125–127, 131.ISBN 9780292726246.
- ↑«Wildlife Policy Briefingaccessdate=21 October 2020», 01-12-2004. Arxivat de l'original el 24 d’agost 2014. [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑Furtado, Fred. «Invasor ou vizinho? Invasor ou vizinho? Estudo traz nova visão sobre interação entre porco-monteiro e seus 'primos' do Pantanal». Ciencia Hoje, 13-02-2009. Arxivat de l'original el 6 setembre 2008.
- ↑Price SA, Bininda-Emonds OR, Gittleman JL «Una filogènia completa de les balenes, dofins i mamífers amb peülles (Cetartiodactyla)» (en anglès). Biol Rev Camb Philos Soc., 80, 8-2005.DOI:10.1017/S1464793105006743.
- ↑Spaulding, M; O'Leary, MA; Gatesy, J «Relacions dels cetàcis (Artiodactyla) entre mamífers: l'augment del mostreig de taxons altera les interpretacions dels fòssils clau i l'evolució dels caràcters» (en anglès). PLoS ONE. Farke, Andrew Allen, 4, 2009.Bibcode:2009PLoSO...4.7062S.DOI:10.1371 /journal.pone.0007062.PMC:2740860.PMID:19774069.
- ↑Naish, Darren. «New, obscure, and nearly extinct rodents of South America, and… when fossils come alive». Tetrapod Zoology, 24-11-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 13 desembre 2008].
- ↑Gongora, J. del 2011 ({{{any}}}). "{{{títol}}}."{{{any}}}Llista Vermella de la UICN.Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició {{{any}}}. [Consulta: {{{consulta}}}]
- ↑ «A New Species of Living Peccary (Mammalia: Tayassuidae) from the Brazilian Amazon». Bonner Zoologische Beiträge, 55, 2, 2007, pàg. 105–12.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
