Tohono O'odham

Població total	20.087 (2000)[1]
Llengua	O'odham,anglès,Espanyol
Religió	Cristianisme
Grups relacionats	Pimes
Regions amb poblacions significatives
EUA (Arizona) MèxicSonora

ElsTohono O'odham (gent del desert), coneguts antigament com apàpago, són un poble binacional (Estats Units -Mèxic)uto-asteca, molt afins alspimes, el nom dels quals prové depapah (pèsols) iootam (poble), però ells s'anomenenTohono o'odham (Poble del desert). Es dividien en els grupstotoquani, kokololodi, gigimai, huhhu’ula, huhuwash, ahngam iGe Aji. AMèxic són reconeguts com apoble indígena nacional, i la seva llengua també és reconeguda com allengua nacional.

Ocupen actualment el seu territori tradicional, a les reserves d'Ak Chin,San Xavier i Papago, als comtats deMaricopa iPinal,Arizona, i aSonora,Mèxic. AlsEstats Units, des de1937, el territori està dividit en 11 districtes, cadascú amb un consell propi. El 1983 es va crear una oficina especial per a les relacions entre els pàpago que habiten aMèxic i elsEstats Units. AMèxic habiten als municipis de Caborca, Saric, Puerto Peñasco i Magdalena.

Cap al1684 potser eren uns 6.000. El1900 eren uns 5.100 (el1906 hi havia 4.981 alsEstats Units i 859 aSonora). Augmentaren a 8.300 el1960, i pel1970 ja eren 13.500 individus en 73 llogarrets. Segons Asher eren uns 20.000, dels quals 10.000 parlaven la llengua. El1990 eren uns 25.000 individus. Segons dades de laBIA del1995, a la reserva Tohono O’odham hi havia 19.225 habitants en una reserva de 2.773.050 acres, i a la d'Ak Chin, en 22.000 acres, 734 habitants (586 en rol tribal). Segons el cens nord-americà del2000, hi havia 20.087 individus. AMèxic hi havia, el mateix any, 363 individus.

La Nació Tohono O'odham dels Estats Units està dividida en 11 districtes dins unareserva índia. El terreny es troba en tres comtats de l'estat d'Arizona: comtats dePima,Pinal, iMaricopa. La reserva principal està situada entreTucson iAjo,Arizona, amb centre administratiu a la ciutat deSells. Alguns dels districtes hi són a la reserva principal: el districte sud-oest de Tucson, el Districte de Sant Lucy prop de la ciutat de Sant XavierGila Bend, i el poble de Florence, a prop de la ciutat deFlorence.

Lareserva índia Tohono O'odham té una extensió d'11.534,012 km², la tercera reserva índia dels Estats Units en extensió després de laNació Navajo i lareserva índia Uintah i Ouray. Elcens dels Estats Units del 2000 va donar una xifra de 10.787 habitants a la reserva. El registre oficial de la tribu dona una població de 25.000 persones, amb 20.000 persones vivint a les reserves d'Arizona.

La nació està governada per un Consell i un president, que són elegits pels membres adults elegibles de la nació sota una fórmula complexa destinada a garantir que els drets de les petites comunitats O'odham estan protegits, així com els interessos de les comunitats i famílies més grans. L'actual president ésNed Norris, Jr des de 2007.

La Nació ofereix habitatge assequible a través de laTohono O'Odham Ki:Ki Association.

Amics delspimes i enemics delsapatxe, eren alts i forts i adoraven alcoiot. S'organitzaven en 73 grans viles sense organització política o tribal, sinó amb grups de famílies. També eren bons cistellers. Feien conreu intensiu de menjar silvestre amb nomadisme estacional (tenien viles de camp a l'estiu i viles de bé a l'hivern). Les dones conreaven fesols, però el terreny era dur per al conreu, i per això mai no confiaven plenament en els seves collites. Plantaven als fons al·luvials i a les boques dels rierols per aprofitar al màxim l'aigua. Recollien llavors icactus petits, i caçaven poc.

Duien poca roba, eren monògams i pacífics. Vivien en llogarrets petits i disseminats a causa de l'esterilitat de la regió, i només es reunien per a les cerimònies religioses. Donaven molta importància a les visions i al poder que aquestes donaven, en harmonia amb el xamanisme, comú a totes les tribus índies. També creien que les cançons eren font de poder sobrenatural. Els sacerdots feien llur tasca després d'un aprenentatge i controlaven les cerimònies més importants. Un cop l'any fermentaven vi d'atzavara oSaguaro (cactus gegant que també era un heroi mitològic) i celebraven una cerimònia tot bevent-lo en grans quantitats per tal de simbolitzar la humitat del sòl amb una borratxera, dances i oracions.

Waw giwulk era la seva muntanya sagrada. Els cristians celebraven la passió, anomenadamat o wo:p g jijiawul (cacera de dimonis), que comprenien lluita de confeti, aigua sagrada ikaskalones (pellofes d'ou pintades), amb pallassos, matatxins i actors.Endemés, molts noms d'indrets encara es mantenen en papago, com el cas de Saddle Hanging/Si:l Naggia, Crow Hanging/Hawan Naggia, Rock Basin Tank/Hodai Son Wo’o, Dog Burnt/Gogs Mek, Black Base Mt/Cuk Son, Sonoita/Son Oldag, Poso Verde/Ce:dagi Wahia i Soft Well/Moik Wahia.

Se sap que conreaven moresc des de l'1 aC, i pertanyien a la culturaHohokam. Del1500 al1600 van rebre visites esporàdiques delsespanyols, qui els van sotmetre nominalment. Fins al1687 no van rebre la visita del Pare Kino, qui intentà fer una missió a la Papagueria. Del1695 al1751, però, van mantenir constants revoltes contra els espanyols. Els jesuïtes van intentar fer-los ramaders, mentre els franciscans fundaven els missions de San Xavier de Bac. El1751 ajudaren alspimes a revoltar-se contra els espanyols, mentre que el1767 es desfeien dels jesuïtes. El1821 foren sotmesos alsmexicans, que s'havien independitzat dels espanyols. Després de laGuerra Estats Units-Mèxic aconseguiren que els donessin les reserves deSan Xavier (1874),Gila Bend (1882) i Papago (1916-1917), amb 2.775.000 hectàrees.

Per laCompra de Gadsden (1853), el seu territori passà alsEstats Units, i cap al1860 es confederaren amb Pima imaricopes contra elsapatxe, donant suport alsEstats Units. Des del1937 escullen un Consell Tribal de 22 membres. Des del1960 van començar a rebre visites dels missioners presbiterians. El1961 els de la reservaAk Chin dePhoenix (Arizona), establida el1912 amb 22.000 acres i amb abundant aigua, abandonaren el proteccionisme de laBIA, i els 600 habitants decidiren gestionar llurs 6.700 hectàrees i obtenen uns guanys d'un milió de dòlars a l'any amb la major explotació agrària d'Arizona conreu de cotó, alfals (en produeix prou per a tot el SO de l'Estat), moresc, mill i ordi que els donen uns beneficis anyals de$6 milions de dòlars. Uns 175 indis ho treballen, i només hi ha un 3% d'atur. També es fan projectes de sales de joc i de manufactures. Però del1975 al1987 lluitaren contra Washington pels drets de l'aigua, ja que el Canal Cenral d'Arizona els uneix al riu Colorado. Pel que fa als beneficis, no els reparteixen, sinó que es posen en serveis comunitaris (habitatges lliures de despeses, llum, calefacció, etc.). També disposen d'un consell amb un cap escollit cada quatre anys.El membre de la tribu més destacat és la intel·lectualOfelia Zepeda.

• Manuel, Frances; Neff, Deborah.Desert Indian Woman (en anglès). Tucson: University of Arizona Press, 2001 [Consulta: 29 novembre 2013]. Arxivat 2013-12-03 aWayback Machine.
• Bliss, Wesley. «In the wake of the wheel: introduction of the wagon to the Papago Indians of southern Arizona». A: E.H. Spicer.Human Problems in Technological Change (en anglès). Nova York: Russell Sage Foundation Publications, p. 23–33. 
• The Tohono O'odham and Pimeria AltaArxivat 2009-01-24 aWayback Machine. by Allan J. McIntyre, Arcadia Publishing, 2008.
• Seymour, Deni J. «A Syndetic Approach to Identification of the Historic Mission Site of San Cayetano Del Tumacácori» (en anglès). International Journal of Historical Archaeology, 11, 3, 2007, pàg. 269–296.
• Seymour, Deni J. «Delicate Diplomacy on a Restless Frontier: Seventeenth-Century Sobaipuri Social And Economic Relations in Northwestern New Spain, Part I» (en anglès). New Mexico Historical Review, 82, 4, 2007.
• Seymour, Deni J. «Delicate Diplomacy on a Restless Frontier: Seventeenth-Century Sobaipuri Social And Economic Relations in Northwestern New Spain, Part II» (en anglès). New Mexico Historical Review, 83, 2, 2008.
• Tohono O'odham Reservation and Off-Reservation Trust Land, ArizonaArxivat 2020-02-11 atArchive.is United States Census Bureau.
• Papago Park: A History of Hole-in-the-Rock from 1848 to 1995, Pueblo Grande Museum Occasional Papers No. 1, by Jason H. Gart, 1997

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Tohono O'odham

• Web oficial de la Nació Tohono O'odham
• Bibliografia online Tohono O'odham

• Grups uto-asteques
• Grups humans amerindis de Mèxic
• Grups humans d'Arizona
• Tribus reconegudes federalment d'Arizona

• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
• Articles amb la plantilla Webarchive i enllaços a Archive.is
• Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
• Control d'autoritats