| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 8.191.500 (2016)[1] |
| Llengua | Umbundu |
| Religió | Cristianisme |
| Grups relacionats | Ambundu |
| Geografia | |
| Estat | Angola |
| Regions amb poblacions significatives | |
8.187.000 a Angola4.500 a  Namíbia | |
Elsovimbundu (singularocimbundu, adjectiuumbundu) són unaètniabantú d'Angola. Constitueixen el 37% de la població del país i tenen com a llengua l'umbundu. Els seus subgrups més importants són els mbalundu, els wambo, els bieno, els sele, els ndulu, els sambo i els kakonda.[2]
Els ovimbundu ocupen avui l'altiplà central d'Angola i ellitoral a l'Oest d'aquesta muntanya, una regió que comprèn les províncies deHuambo,Bié iBenguela. Són un poble que fins a l'establiment dels portuguesos aBenguela, al segle xvi, vivia de l'agricultura de subsistència, la caça i una mica de ramaderia. Durant un cert temps, el comerç de les caravanes va ser una activitat important entre l'Est d'Angola contemporània i els portuguesos de Benguela. Quan, a l'inici del segle xx, aquest comerç es va col·lapsar i el sistema colonial portuguès va començar a exigir el pagament d'impostos,[3][4] els ovimbundu es van concentrar en l'agricultura de productes destinats a lacomercialització, principalmentblat de moro.
Els primers conflictes amb els portuguesos van ser cap al1890 quan aquests van sotmetre el regne dels Ovimbundu deMbalundu cap al1890 i els altres regnes ovimbundu no els van ajudar, especialment el regne de Bihé.[5] Al juliol del1902 una expedició de 770 soldats, majoritàriament africans i alguns afrikáner i 142 lusitans van anar a conquerir-los.[5] Els regnes ovimbundu deWambu, Mbalundu, Soque, Civulu, Civanda, Ngalangi, Cipeyo i Sambu es van revoltar amb els immigrants europeus i els lleials aborígens per la caiguda sobtada del preu del cautxú d'arrel, reunint una tropa de 40.000 guerrers per enfrontar-s'hi peròvan ser vençuts gràcies a la superioritat tecnològica dels europeus.[6] El capità Paes Brandão va emboscar, capturar i matar elolosoma Mutu-ja-Kavela, cap dels insubmisos, i 10.000 dels seus guerrers en un atac sorprenent contra el seu campament.[7] Els combats van continuar fins al1910.
Al segle xx, especialment a partir de la “ocupació efectiva” d'Angola aconseguida alsanys 1920, la majoria dels ovimbundu es van fer cristians. Una part va ingressar a l'Església Catòlica, una altra en esglésies protestants, en particular a l'Església Evangèlica Congregacional d'Angola (IECA), fundada i recolzada per missioners americans.[8][9]
Aquesta cristianització va tenir, entre d'altres, dues conseqüències decisives. Una, la constitució, a tot l'altiplà central de poblets catòlics, protestants i no-cristians separats. L'altra, una difusió bastant significativa de l'alfabetització i de l'escolarització, i per conseqüent també del coneixement delportuguès entre els ovimbundu, sobretot entre els protestants.[10] Al mateix temps, la IECA també es va ocupar del desenvolupament del umbundu, pel qual va elaborar regles ortogràfiques, una gramàtica i diferents lèxics – el que va constituir una contribució important per a la formació i la consolidació d'una identitat social global dels ovimbundu.
