Unaovació (delllatíovatio) és un aplaudiment en un espectacle públic.
L'antiga ovació a Roma era l'equivalent a untriomf menor. Es distingia del triomf perquè el que obtenia una ovació no entrava a la ciutat encarro estirat per quatre cavalls, sinó que entrava a peu; el vestit que portava era latoga pretexta (en el triomf vestimenta daurada); els cabells estaven coberts per corona demirtal (ovulis corona) i no dellorer i no portavaceptre a la mà; la processó no estava precedida perheralds ambtrompeta ni encapçalada pelsenat i acompanyada de les tropes victorioses, i anaven només uns flautistes i cavallers i plebeus generalment sense soldats. La cerimònia acabava amb elsacrifici d'unacabra i no d'unbou. El nom d'ovació derivaria del tipus d'animal que se sacrificava (oví).
En temps més tardans, a partir delsegle i aC, el que obtenia ovació entrava a la ciutat encavall.
L'ovació es concedia quan encara que s'obtenia un avantatge sobre l'enemic no s'obtenia una victòria definitiva, o quan la victòria era obtinguda amb poc esforç i sang o si les hostilitats no havien estat regularment proclamades o no s'acabaven del tot; també s'obtenia ovació quan l'enemic era de classe baixa com esclaus revoltats.Cras quan va derrotar aEspàrtac va rebre una ovació, però per concessió especial del senat va poder portarcorona de llorer.
La primera ovació es va fer el 503 aC pel cònsolPubli Postumi Tubert.