 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en)Otto Ludwig Preminger 5 desembre 1905 Vyzhnytsia (Imperi austrohongarès) | ||
| Mort | 23 abril 1986 (80 anys) Nova York (Estats Units d'Amèrica) | ||
| Causa de mort | malaltia d'Alzheimer | ||
| Sepultura | Cementiri de Woodlawn | ||
| Formació | Universitat de Viena | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, actor de cinema, actor de televisió, actor de gènere, actor, productor de cinema, realitzador | ||
| Activitat | 1924 - 1986 | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Marion Mill Preminger | ||
| Fills | Erik Lee Preminger | ||
| Germans | Ingo Preminger | ||
| Premis | |||
        | |||
Otto Ludwig Preminger (Wischnitz, Imperi Austrohongarès, avui Ucraïna,5 de desembre de1905 -Nova York,23 d'abril de1986) fou un dramaturg idirector de cinemaaustrohongarès-estatunidenc.
Otto Preminger neix a Witznitz el 1905 en una família jueva de laGalitzia austohongaresa. El 1915, la família s'instal·la a Viena cercant seguretat. Des de l'adolescència, el jove Otto s'apassiona pel teatre.
Després de llicenciar-se en dret, el 1924 va començar a col·laborar ambMax Reinhardt a la companyia que el cèlebre innovador del teatre contemporani acabava de fundar aViena. Aviat va començar a dirigir cinema i el 1935 acceptà la invitació de laTwentieth Century-Fox per establir-se aHollywood.
Als Estats Units, Preminger es destaca ben aviat en gènere delcinema negre amb pel·lícules comLaura (1944),A Royal scandal (1945), i una considerable quantitat de realitzacions d'igual significació (Fallen Angel, 1945;Centennial Summer,1946;Forever Amber,1947;Daisy Kenyon, 1946, iThat Lady in Ermine,1948) que destaquen pel seu estil sobri i teatral.
Preminger era un gran coneixedor de l'ofici i dirigí pel·lícules d'àmplia ressonància internacional. Realitzacions comCarmen Jones (1954) iL'home del braç d'or (1955) són un bon exemple del seu talent artístic. La primera és una òpera de considerable interès dramàtic, interpretada per actors i cantants negres deBroadway, entre ellsHarry Belafonte iDorothy Dandridge. La segona va rebre una acceptació de la crítica encara més gran.Frank Sinatra interpreta un exdrogoaddicte que surt de la presó amb el propòsit de dedicar-se al jazz, però la morfina i el seu passat de crupier el persegueixen i és acusat d'un crim. La intriga policíaca i la sòrdida atmosfera del món de les drogues i l'alcohol fan de la pel·lícula una de les millors realitzacions estatunidenques de l'època.
Posteriorment adaptà i dirigíBonjour tristesse (1957), basada en la novel·la deFrançoise Sagan i portà al cinema l'òpera homònima deGeorge GershwinPorgy and Bess (1959). Les seves següents pel·lícules forenAnatomia d'un assassinat (1959), iÈxode, (1961), aquesta última una gran superproducció basada en la novel·la deLeon Uris que relata la creació de l'estat d'Israel.
El1962, Preminger realitzàTempesta sobre Washington, pel·lícula d'ambigua significació social i gran èxit de públic. Alguns dels seus darrers films forenEl cardenal (1963),In Harm's way (1964),On és la Bunny Lake? (1965),Hurry Sundown (1966),Too Far Walk (1968),Tell Me that You Love Me (1970) iSuch Good Friends (1972), amb els quals no aconseguí igualar l'èxit que havia assolit als anys cinquanta.
Preminger fou un dels primers directors de cinema a trencar la censura alsEstats Units.
Pel·lícules dirigides perOtto Preminger | ||
|---|---|---|
|  | |
