Otto Dix (Untermhaus,Turíngia,Alemanya,2 de desembre de1891 –Singen,25 de juliol de1969) va ser un pintor de lanova objectivitat i l'expressionisme alemanys. El treball pictòric d'Otto Dix abasta una gran diversitat d'estils, encara que el gran públic coneix, principalment, les seves pintures sobre la guerra. Dibuixant excepcional, Otto Dix ens ha deixat més de 6.000 dibuixos i esbossos, diversos retrats, a més de teles i aquarel·les, que, sens dubte, evoquen l'èpocarenaixentista. I és que Dix és considerat un dels grans pintors alemanys del segle xx. La major part de la seva obra es troba exposada alMuseu d'Art de Stuttgart.[1][2]
Otto Dix neix aUntermhaus, prop deGera, a Alemanya. El seu pare, Franz Dix, treballava de forjador deferro en una ferreria. La seva mare, Louise, treballava de costurera[3] i era una enamorada de l'art i la música. En aquest ambient va créixer Otto Dix, que sempre es va considerar fill d'obrers, però per descomptat no una persona inculta i sense recursos.
Durant la seva època escolar, el seu professor de dibuix,Ernst Schunke, va ser qui va encoratjar el jove Dix, que, més tard, el1905 i fins a1909 continuaria la seva formació al costat del pintor decoratiuCarl Senff. No obstant això, Senff refusa donar suport al seu aprenent en els seus primers passos artístics, al mateix temps que li augura un futur no gaire brillant en el món de l'art. El principat deReuβ li concedeix una beca, gràcies a la qual va poder cursar els estudis superiors en l'Escola d'Art de Dresden (1909-1914), sota el guiatge de professors comJohann Nikolaus Türk iRichard Guhr.Allà, Otto Dix entra en contacte amb la tradició dels pintors renaixentistes alemanys. El1914 realitza el seu propi autoretrat i diversos retrats d'amics seus.[3] En aquesta època, Dix experimenta amb elcubisme, elfuturisme i, més endavant, amb eldadaisme.
En esclatar laPrimera Guerra Mundial, Otto Dix s'allista en l'exèrcit, al principi com a voluntari en el regiment d'artilleria, encara que, més tard, també lluitarà com a soldat ras tant aFrança (Batalla del Somme)[3]com aRússia. L'horror de la guerra, com a conseqüència, es convertirà en un dels temes fonamentals de la seva obra pictòrica. Al seu retorn aDresden, funda el1919, al costat del també expressionistaConrad Felixmüller, elDresdner Secession Gruppe 1919, un grup radical d'escriptors i pintors expressionistes idadà, amb qui realitzarà, el1920, diversoscollages de caràcter crític, en la seva majoria, sobre la societat. Fa part del moviment artístic delNovembergruppe.
L'horror que durant la guerra es va veure forçat a viure en primera persona, li va deixar, sens dubte, una profunda petjada que va marcar, de manera evident, tota la seva obra. Dos anys més tard, Dix es trasllada aDusseldorf, on s'uneix al grup d'artistesDas Junge Rheinland i tan sols un any després, el1923, contreu matrimoni ambMartha Koch. Aquesta època és una de les més productives de Dix, on entre altres obres va pintar més de 400 aquarel-les.[3]
Entre1925 i1927, Otto Dix resideix i treballa novament aBerlín, ciutat en la qual la seva pintura arriba a les cotes més altes de criticisme i anàlisi de tota la seva trajectòria artística, influït principalment pel corrent de lanova objectivitat. El 1927, Otto Dix aconsegueix la càtedra en l'Acadèmia d'Art de Dresden. El 1925 va participar en una exposició a Mannheim, on entre altres obres va exposar el retrar de la galerista Johanna Ey.[3]
Després de l'arribada al poder delsnacionalsocialistes el1933, Otto Dix va ser un dels primers catedràtics d'art a ser destituïts pel règim. Just aquest mateix any, Dix inicia unèxode interior pel sud-oest d'Alemanya, que el durà primer aRandegg (1933), i més tard aHemmenhofen, al costat delllac Constança (1936), on establix la seva residència.
Allà, Dix retrata el paisatge d'Hegau. A partir de1937, els nacionalsocialistes titllen Otto Dix d'"artista degenerat" i difamen la seva obra qualificant-la de "sabotatge a l'esperit militar de les forces armades". Li van ser, a més, requisades 260 obres que es trobaven exposades per tota Alemanya. Algunes d'aquestes obres van ser venudes, mentre que unes altres van ser, al final, pastura de les flames. Mentre els nacionalsocialistes exhibeixen la difamatòria exposició "Art degenerat" per tota Alemanya, dues de les obres de Dix són exposades en la seva ciutat natal,Gera, amb motiu de la celebració del seu 700 aniversari. No obstant això, aquestes obres van ser retirades al cap de dues setmanes per ordre expressa d'alts comandaments nacionalsocialistes.
El 1938, laGestapo el deté, acusant-lo de prendre part en l'atemptat contraHitler aMúnic i és empresonat durant dues setmanes. No obstant això, durant aquests anys, Dix rep un dels encàrrecs més importants per a la seva carrera artística: el retrat que Dix realitza, a petició d'un important fabricant decervesa, desant Cristófol màrtir. L'any1945, no obstant això, és dut de nou al front i, finalment, fet presoner pels francesos. Després de ser posat en llibertat el1946, Otto Dix regressa, per fi, a la seva casa d'Hemmenhofen.
Després de la guerra i fins al dia de la seva mort, Otto Dix és incapaç de trobar el seu lloc en cap dels dos corrents artístics —cada vegada més allunyats entre si— que predominen en els dos estats alemanys. No s'identifica ni amb el realisme socialista de laRDA, ni amb l'art abstracte de postguerra de laRepública Federal Alemanya. No obstant això, en ambdues Alemanyes, les seves obres arriben a un gran reconeixement i rep múltiples homenatges.
Entre1947 i1966, Dix realitza anualment visites aDresden per motius de treball. El1959, se li atorga laCreu del Mèrit Federal —premi compartit amb l'escriptor i filòsofErnst Jünger— i és, també, proposat per a rebre el Premi Nacional de la RDA, a petició de l'associació cultural de Gera el1950.
En elsanys 60, Dix organitza nombroses exposicions i aconsegueix diversos premis en ambdues parts d'Alemanya. El1966, coincidint amb el seu 75 natalici, obté el premiAlfred-Lichtwark i elMartin-Andersen-Nexö i, a més, és nomenat ciutadà honorari deGera. El1967, se li fa lliurament del premiHans-Thoma, i l'any1968 rep el premi Rembrandt de la fundacióGoethe aSalzburg. Otto Dix mor el25 de juliol de1969 després de sofrir un segon atac d'apoplèxia a la ciutat deSingen, situada a les faldes de la muntanyaHohentwiel. La seva tomba es troba aHemmenhofen.
