Osmolalitat

L'osmolalitat és la mesura de laconcentració d'unadissolució aquosaosmòticament activa, expressada en mols de partícules per quilogram de dissolvent. En substàncies noelectrolítiques equival a la molaritat, però en els electròlits hom obté el valor de l'osmolalitat multiplicant lamolalitat pel nombre d'ions que es formen en cadadissociació electrolítica.

L'osmolalitat no s'ha de confondre amb l'osmolaritat. Aquesta és la mesura de laconcentració d'unadissolució aquosaosmòticament activa, expressada en mols de partícules per litre de dissolució. En les dissolucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que en un litre de dissolució hi ha una massa d'aproximadament un quilogram d'aigua, ja que ladensitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la dissolució és elplasma sanguini; les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i deixa de complir-se l'equivalència osmolaritat-osmolalitat.

L'osmolalitat d'una dissolució es pot calcular teòricament mitjançant la fórmula:

${\displaystyle \mathrm{o}\mathrm{s}\mathrm{m}\mathrm{o}\mathrm{l}/\mathrm{k}\mathrm{g}=\sum _i{\phi }_i\cdot i_i\cdot m_i}$

on:

• m_i és lamolalitat del soluti de la dissolució, és a dir, el nombre demols delsoluti dissolts dins d'un quilogram de dissolvent. Per exemple si es dissolen 0,001 mol declorur de sodi, NaCl, dins d'un quilogram d'aigua, la concentració serà 0,001 mol/kg de NaCl.
• i_i és elcoeficient de van't Hoff del soluti, que ens indica el nombre de partícules dissociades en dissolució. Així quan el clorur de sodi, NaCl, es dissol es dissocia encations Na⁺ ianions Cl^-. Per tant, per cada mol de NaCl que s'ha dissolt hi ha 2 mols de partícules (1 mol de Na⁺ i 1 mol de Cl^-) i serài = 2. Les substàncies moleculars no es dissocien quan es dissolen i tenen un valori = 1. Només elselectròlits es dissocien, però no necessàriament de forma completa, generalment la dissociació és parcial i aquesta dissociació es mesura amb l'anomenatgrau de dissociació (fracció de partícules dissociades). En aquest cas el valor dei no és sencer.
• φ és elcoeficient osmòtic del soluti, un factor que corregeix la molalitat i elcoeficient de van't Hoff, ja que a les dissolucions concentrades es formen parelles de molècules o d'ions que disminueixen el nombre de partícules individuals dins de les dissolucions reals. Aquest efecte és tant més elevat com més alta sigui la concentració de la dissolució i és negligible per a dissolucions diluïdes.

La determinació experimental de l'osmolalitat es realitza mitjançant mesures depropietats col·ligatives. En concret a partir de mesures deldescens crioscòpic i, en menor mesura, deldescens de la pressió de vapor i de lapressió osmòtica.

Els aparells utilitzats actualment, elsosmòmetres, estan automatitzats i requereixen quantitats molt petites de mostra, desenes de microlitres, per efectuar les mesures en temps al voltant d'un minut.

• Bioquímica
• Unitats de concentració

• Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles
• Articles amb infotaules sense paràmetres de dades
• Control d'autoritats