Osijek (Mursa, llatíEssec, hongarèsEszék, alemanyEsseg, turcÖsek) és la quarta ciutat deCroàcia, i és la capital delcomtat d'Osijek-Baranja i la ciutat més gran de la regió d'Eslavònia. És una ciutat històrica i universitària, i es troba a la riba dreta del riuDrava, a 25 km de la confluència amb el riuDanubi.
Hi ha restes d'ocupació de la zona en elneolític. La regió fou poblada per tribus il·líries.Hadrià va erigir la població il·líria deMursa el131 com a colònia romana (Colònia deMursa Maior). Fou teatre de diverses batalles entre elles les del260 entreAureol iIngenu i la del351 entreConstanci II iMagnenci. Al segle VII s'hi van establir els eslaus i a les ruïnes deMursa van fundar un assentament de nom Osijek. No apareix esmentada en escrits fins al1196. Va estar dins el feu de la família hongaresa del Karogyi entre1353 i1472. El8 d'agost de1526 fou saquejada pels otomans i destruïda. Van construir un pont de barques a la ciutat que van creuar per marxar cap aMohács. En endavant el Drava fou creuat habitualment per Osijek, la Ösek dels turcs. Ponts de barques es van construir per les campanyes de1532,1541 i1543. El pont permanent es va construir el1566. Ösek fou elevada a sandjak al segle xvii dins l'eyalat deBudin. La fortalesa estava entre 200 i 300 km a l'interior de territori otomà i les defenses eren solides i els otomans no esperaven cap atac quan sobtadament hi va fer una incursió l'hongarès i poeta Nicolas Zrinyi (1 de febrer de1664) que va cremar el pont; els turcs el van reconstruir però fou altre cop incendiat el1685 pel general Lesley; el29 de setembre de1687 els imperials van ocupar la posició. La ciutat Alta (Gornji Grad) fou refundada el1692 i la ciutat baixa el1698 (Donji Grad). Entre1712 i1721 es va construir una nova fortalesa coneguda per Tvrda. Les dues ciutats van romandre municipis separats fins al1786 que es van unir. A finals del segle xviii la municipalitat unida d'Osijek va substituir aVirovitica com a centre del comtat deVerőce.
El1809 Osijek va rebre el títol de Ciutat Imperial Lliure i al segle xix era la principal ciutat de Croàcia. La ciutat es va engrandir al segle XX amb barris com Sjenjak, Vijenac, Jug i Jug II. A la guerra d'independència de1991 a1995, va evitar destruccions severes com les que va patir la veïnaVukovar. Més de 1000 residents van morir en els bombardejos. Els danys han estat ja restaurats.
L'any 2001 tenia 114.616 habitants (repartits en 86,5% croats, 7,5% serbis, 1% hongaresos i per religions 84% catòlics, 7,5% ortodoxos i 1% musulmans i altres religions). La població el 1910 era de 31.388 habitants (12.000 croates, 11.000 alemanys, 7500 jueus, 3500 hongaresos sobrepassa el total); el 1981 era de 158.790 (57% croats i 19% serbis); el 1991 era de 165.253 (67% croats, 20% serbis, 2% hongaresos).