Ursus arctos gobiensis | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Ursidae |
| Gènere | Ursus |
| Espècie | Ursus arctos |
| Subespècie | Ursus arctos gobiensis |
L'os del Gobi (mongol:mazaalai) és una forma d'os bru. Avui en dia se'l classifica com a part de l'os bru de l'Himàlaia (Ursus arctos isabellinus), que també viu a altres parts de l'Àsia central: el nord de l'Índia, elPakistan, l'Afganistan i elKazakhstan.[1] L'os del Gobi habita una petita part del desert delGobi (Mongòlia). Apareix a laLlista Vermella mongola com a espècie en perill d'extinció[2] i la seva caça està expressament prohibida.[3] La seva població extremament minsa i el seu àmbit de distribució petit el fan vulnerable a les amenaces.
Basant-se en la morfologia, l'os bru del Gobi de vegades s'ha classificat històricament com a pertanyent a la mateixa subespècie que l'os blau del Tibet. Sokolov i Orlov (1992) van descriure'l com una subespècie apart (Ursus arctos gobiensis). L'anàlisi filogenètica posterior ha demostrat que l'ADN d'aquests ossos s'arrenglera amb el dels ossos de l'Himàlaia i representen una poblaciórelicta d'aquesta subespècie.[4]
L'os del Gobi està separat de les demés poblacions d'os bru per una distància geogràfica suficient com per a produir-se l'aïllament reproductiu. Conseqüència d'això, els pocs exemplars sobrevivents tenen molt poca diversitat genètica,[5] la més baixa registrada entre les poblacións d'os bru a tot al món.[6]
És un os molt petit en comparació amb les deméssubespècies d'os bru. Es documenta una longitud d'entre 147 i 167 cm.[7] Els mascles pesen entre 96-138 kg i les femelles entre 51 i 78 kg.[8] El seu pelatge és bru i sovint presenta taques més clares al coll o al pit. Durant els mesos d'hivern poden aparèixer taques grises. De forma inusual entre els ossos bruns, les urpes són despuntades.[8]
Es tracta d'un os eminentment herbívor, adaptat als rigors d'un ambient amb molt poca disponibilitat de nutrients. S'alimenta derizomes deruibarbre silvestre,baies del gènerenitrària, gramínies (Phragmites), ceba silvestre, herbes i altres plantes verdes que es troben alsoasis. Només al voltant de l'1% de la dieta consta de carn, consistent en rosegadors icarronya.[7] No hi ha proves que depredin grans mamífers.[8]
El 82% de la distribució geogràfica de l'os del Gobi es troba dins de l'"Àrea estrictament protegida" de la secció A. del Gran Gobi, al sud-oest de Mongòlia. El seu habitat el conformen deserts muntanyosos i pisos desèrtics.[3]
El 2014 es calculava que la població d'ossos del Gobi havia arribat a disminuir fins ¡ a només 29 exemplars. Després de l'acció del govern per preservar els hàbitats i organitzar abocadors d'aliments abans de la hibernació hivernal, el Projecte Gobi Bear va estimar que la població havia augmentat a 40 ossos el 2020.[3]
El nombre escadusser d'aquests ossos els torna vulnerables als canvis ambientals, a les malalties per consanguinitat i baixes taxes de reproducció. La sequera i la desaparició contínua de les fonts d'aigua són una amenaça contínua, agreujada per la presència d'explotacions mineres il·legals.[3]
.svg){kind=icon}