Unastre, i elSol en particular, està en l'ortus[1] quan travessa el pla de l'horitzó i passa a l'hemisferi visible. És a dir, quan la sevaaltura és zero passant de negativa a positiva. Per al Sol, això determina el començament deldia.Lesestrelles circumpolars no tenen ortus niocàs.Amb eltranscurs de l'any, el Sol va canviant el lloc per on surt i es pon. Així, en elsequinoccis, surt per l'est i per a l'hemisferi nord enprimavera iestiu (declinació positiva), surt entre elnord i l'est, mentre que a latardor i l'hivern (declinació negativa) surt entre elsud i l'est.
Larefracció per l'atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que ja es vegi llum quan el Sol no ha sortit encara: aurora, alba ocrepuscle matutí. Aquesta difusió allarga el dia.Mesurat des delmigdia, l'ortus es caracteritza per unangle horari -H, en què: cos(H) = −tan(F) × tan(D)
en què F és lalatitud del lloc i D ladeclinació solar. L'ocàs ocorre en un angle horari H.
