Elsartúqides odinastia artúqida (àrab:الأراتقة,al-arātiqa oالأرتقيون,al-artuqiyyūn oبنو أرتق,Banū Artuq;turc:Artuklu Beyliği, Artuklular,pl.Artukoğulları;turcman:Artykly begligi, Artykogullary;àzeri:Artuklu bəyliyi, Artıqlılar), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren unadinastia turcmana que va governar elDiyar Bakr del final del segle xi al començament del segle xv.
Va deixar dos fills,Sukman I iIlghazi I, que van lluitar a laDjazira al servei de Tútuix I contra els nebots d'aquest (1092-1095) i a la mort del sultà el1095 van donar suport al seu fill Rudwan d'Alep, contra l'altra fill Dukak deDamasc. Poc després, el1096/1097, van perdreJerusalem enfront del visir fatimitaal-Àfdal ibn Badr al-Jamalí Shahanshah (que després la va perdre el1099 davant els croats). Ilghazi va entrar llavors al servei de Muhàmmad, fill deMàlik-Xah, en contra del seu germàBarkyaruq. Muhàmmad el va nomenar governador de l'Iraq però la majoria dels seus turcmans estaven establerts al Diyar Bakr on el seu germà Sukman es va apoderar el1097 deSarudj, mentre un nebot (Yakuti ibn Alpyaruk) ocupavaMardin; Sukman fou expulsat del Sarudj pels croats el mateix1097 però va aconseguir la possessió d'Hisn Kayfa el1101 amb el control d'algunes comarques més al nord, a més d'heretar Mardin que havia passat a Ali ibn Yakuti). El1104 va capturar en una batalla prop d'Haran el comte Balduí d'Edessa. Va morir vers el1105.
Després de la mort de Barkyaruq que va deixar sol al tron a Muhàmmad, els partidaris del primer van demanar ajut aKilij Arslan deRum que va envair el Diyar Bakr. Muhàmmad va enviar a la zona a Ilghazi, el seu general i germà de Sukman, que junt amb altres generals va derrotar Kilidj Arslan el1107. El1108 va adquirir Mardin que ara estava en mans d'Ibrahim, fill de Sukman (l'altra fill, Rukn al-Dawla Daud va conservar Hisn Kayfa).
Altres caps turcmans havien format senyories aAmida,Akhlat,Arzèn i alguns altres llocs i el sultà seljúcida Muhàmmad va intentar la seva unió per combatre els francs, però no va ser possible: Ilghazi es va enfrontar amb el senyor d'Akhlat, anomenat també Sukman (com el germà ja difunt d'Ilghazi), que va morir el1110. Ilghazi va evitar des de llavors participar en les expedicions seljúcides contra els croats. El1114 va organitzar una coalició contra el governador seljúcida deMossulAk Sunkur al-Bursuki i el va derrotar, però temorós d'una revenja de Muhàmmad, va anar a Síria i va fer aliança ambDhàhir-ad-Din Tughtikín,atabeg de Damasc, i amb elprincipat d'Antioquia.
Els francs van derrotar l'exèrcit seljúcida enviat contra Ilghazi i el van salvar. Muhàmmad va morir el1118 i Ilghazi es va apoderar llavor de la darrera fortalesa seljúcida al Diyar Bakr,Mayyafarikin. Poc desprésAlep, amenaçada pels francs i les divisions internes, el va cridar per assolir el poder tot i que els notables eren reticents a aquesta mesura; d'acord amb Tughtikín va acceptar el1118 i fou proclamat senyor d'Alep; el1119 va derrotar els francs d'Antioquia que atacaven Alep, però com que la seva força era al Diyar Bakr i la victòria havia provocat la reacció de la resta de senyors croats, va signar la pau; després apareix el seu nebot Badr al-Dawla Sulayman (fill d'Abd al-Djabar, germà d'Ilghazi) com a senyor d'Alep, de la que probablement era el governador després que el fill Sulayman s'hi hagués revoltat breument sense èxit vers1121/1222)
El1121 fou cridat pel sultà seljúcida per lluitar contra els georgians; un exèrcit de 300.000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi i en el qual estava Ilghazi, va marxar cap al regne caucàsic, hi va entrar i va acampar a Tsalka, a Manglissi-Trialèthia; els georgians eren poc més de 50000 entre ells 200 cavallers croats europeus; la batalla es va lliurar a Didgori el12 d'agost de1121 i David IV va obtenir un gran triomf. Aquesta derrota però fou compartida i no va afectar el prestigi d'Ilghazi que va morir el1122. El van succeir els seus fill Husam al-DinTimurtaix a Mardin, i Shams al-Dawla Sulayman a Mayyafarikin.
El cosí d'aquestos dos, Nur al-Dawla Balak (fill de Bahram, germà d'Ilghazi) havia format a partir del1113 un principat del que va establir la capital aKhartpert vers el1115. A més era el tutor del seljúcida deMalatya, un menor d'edat. El1120 v a derrotar el comte d'Edessa Jocelin aliat a l'emirdanishmèndida de Sivas Gümüshtegin, a l'emir d'Erzindjan Ibn Mangudjak, i al governador romà d'Orient deTrebisonda general Gavras; després, lluitant al servei d'Ilghazi I, va capturar a Jocelin en una batalla el1122. Ilghazi I va morir poc temps després i Balduí II de Jerusalem (i abans comte d'Edessa) va pujar a la zona de l'Eufrates per ajudar els franco-armenis contra l'amenaça, però també el va derrotar el1123. Llavors va agafar el govern d'Alep, en mans del seu cosí Badr al-Dawla Sulayman però va morir el1124 durant el setge deManbidj, i Alep es va perdre poc després per la dinastia. A Khartpert el va succeir el seu cosí Rukn al-Dawla Daud d'Hisn Kayfa.
Shams al-Dawla Sulayman de Mayyafarikin va morir el novembre del1130 i el va heretar el seu germà Husam al-Din Timurtash de Mardin. Així es van formar les dues branques principals: Mardin-Mayyafarikin i Khartpert-Hisn Kayfa dividida en les de Khartpert i la Hisn Kayfa (amb Amida). El1127Imad-ad-Din Zengi s'havia apoderat deMossul i el1128 d'Alep, i Timurtash va esdevenir el seu vassall i aliat en contra de Daud amb el qual estava enemistat per afers familiars.
El1133 Timurtash i Zengi van atacarAmida, on regnava un príncep protegit de Daud (Inàlides 1109-1142, extinta el1183). Aquest va consolidar però la seva posició i va absorbir les petites senyories veïnes, especialment a l'est de Hisn Kayfa, i va fer una expedició aGeòrgia, però finalment Zengi va poder conquerir elBuhtan i alguns districtes, i el1144 Zengi dominava una zona que separava Hisn Kayfa de Khartpert. El1144 Daud va morir i el va succeir el seu fill Kara Arslan, que va seguir enfrontat a Zengi i va buscar l'aliança amb el comtat d'Edessa, al que abans havia combatut, però aquell mateix Edessa fou conquerida per Zengi. Aquest va morir el1146 i Kara Arslan va poder respirar. Llavors es va entendre amb Timurtash per un repartiment del Diyar Bakr.
A Zengi el va succeir a AlepNur-ad-Din Mahmud i altres parents a Mossul, els quals van estar sota la tutela o control de Nur al-Din. Aquest, per lluitar contra els francs, va buscar l'aliança dels ortúkides, als que va reconèixer les seves possessions i va cedir la part delcomtat d'Edessa al nord de l'Eufrates. Nur al-Din va tenir bones relacions amb Kara Arslan i per aixòKadjm al-Din Alpi, fill i successor de Timurtash, va voler assegurar la seva posició amb una aliança amb elShah-i-Armin d'Akhlat; a canvi d'aliança d'aquest va haver de participar en elsetge d'Ani de1161 contraJordi III de Geòrgia. Kara Arslan va intentar el1163 conquerir Amida als Inàlides i els seus visirsNisànides (1142-1183), però un atac de l'emir de Danishmend ho va impedir. Però un temps després el fill de Kara Arslan, Nur al-Din Muhàmmad, en cooperació amb Nur al-Din d'Alep, va ajudar els danishmèndides amenaçats pels seljúcides de Konya o Rum. Quan Nur al-Din va morir el1174 es pot considerar que els ortúkides eren uns simples vassalls.
Inicialment els ortúkides van donar suport alszengites de Mesopotàmia (Mossul) però Nur al-Din Muhàmmad d'Hisn Kayfa i Khartpert aviat es va adonar que era més convenient donar suport aSaladí, que dominavaEgipte i s'estava apoderant dels dominis zengites aSíria. Saladí en premi, va ocuparAmida (1183) i la va cedir en feu a Muhàmmad, que s'hi va traslladar. Mort Muhàmmad el 1185 els seus dominis es van repartir entre el seu fill Kutb al-Din Sukman II, que va governar a Amida i Hisn Kayfa, i Imad al Din Abu Bakr, germà del difunt, que va governar a Khartpert. Quasi al mateix temps la mort dels prínceps de Mardin-Mayyafarikin (Kutb al-DinIlghazi II, fill i successor d'Alpi el1176, al que va succeir el seu fill Yavlak Arsan el1184), d'Akhlat (Shah-i-Armin) i dels zengites de Mossul va deixar al front d'aquestos territoris a menors d'edat. La debilitat dels ortúkides va afavorir el reconeixement de l'autoritat superior de Saladí. El1185 Saladí va imposar la seva autoritat i va ocupar Mayyafarikin (però va deixar Mardin a Yavlak Arslan que la va governar fins al1201). Els aiúbides van dominar Akhlat el1207.
Contraal-Kamil d'Egipte els ortúkides es van fer vassalls del sultà de Rum o Konya que havia iniciat una expansió cap a l'est, i després (vers1225) delxa de CoràsmiaDjalal al-Din Manguberti, que s'havia apoderat deTabriz i que el1229 es va apoderar d'Akhlat que fou assolada. En revenja els seljúcides deKonya els va arrabassar les possessions al nord de l'Eufrates, i després al-Kamil els va arrabassarAmida iHisn Kayfa (1232-1233). L'emir ortúkida de Kharpert va participar com a vassall d'al-Kamil en la batalla contra els seljúcides de Konya el1234, i vencedors aquestos darrers, Khartpert fou ocupada. Només va restar la branca de Mardin.
El1260 el príncep de Mardin al-Malik al-Said va aguantar un llarg setge dels mongols. La seva mort va salvar a la dinastia, ja que el seu fill al-Muzaffar es va sotmetre aHulagu que li va acceptar l'homenatge i el va mantenir com a feudatari. Els ortúkides es van comportar en endavant com a fidels vassalls i van abandonar el títol de sultà. En alguns moments van estendre la seva autoritat a Amida, i se sap que van recuperar Mayyafarikin,Isird i la zona delKhabur, per concessió delsIl-kan, però no Hisn Kayfa ni Arzan. El1334 apareixen en guerra contra elsaiúbides d'Hisn Kayfa en la qual van sortir malparats i van perdre les seves possessions a l'esquerra delTigris. Van trampejar la situació entreMamelucs,Djalayàrides iKara Koyunlu.
A finals del segle xiv es va produir la invasió deTamerlà; Al-Zahir Isa de Mardin, del que Tamerlà sospitava que simpatitzava amb els mamelucs, va veure els seus dominis saquejats; a la mort de Tamerlà elsAk Koyunlu van intentar conquerir el principat de Mardin. El1406 al-Zahir va morir defensant inútilment Amida que va passar als Ak Koyunlu. El1409 el seu successor al-Salih va cedir Mardin aKara Yusuf l'emir delsKara Koyunlu acabant així la dinastia.
Alguns monuments es poden atribuir a aquesta dinastia: les muralles deDiyarbakir, la porta d'Urfa i dues torres properes (Ulu Beden i Yedi Kardeş) construïdes el1208. L'estació de caravanes de Mardin i els ponts de Malabadi i de Hasankeyf (1116) són altres obres seves. Obres religioses són la gran mesquita de Mardin (segle xii) i la de Dunaysir (moderna Kiziltepe) construïda vers 1200 i acabada després del1204.
Cl. Cahen,Diyar Bakr au temps des premiers Urtukides, 1935
René Grousset,Histoire des Croisades
Cahen, Cl., “Artuḳids”, a:Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Consultat en línia l'11 de juny del 2016
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum ·Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202) 1202: alSoldanat de Rum
Fundador:Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i desprésAyasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Quios (entre 1336-1344) Dinastia delsaidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) ·Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390) 1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir ·Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli iAntalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke DinastiaHamit-oğlu oHamitoğulları oHamidoğlu oHamidoğulları (Hamid-oghlu oHamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391) 1374 i/o1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma;1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastiaİnanç-oğlu oİnançoğulları (Inandj-oghlu oInandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368) 1368: Conquesta per Germiyan
_Obverse.jpg)
