L'orina és unlíquid aquós transparent i groguenc, d'olor característica, excretat pelsronyons i expulsat a l'exterior pels altres òrgans de l'aparell urinari. Després de ser produïda pels ronyons, recorre elsurèters fins a labufeta, on s'emmagatzema, i després és expulsada a fora del cos a través de lauretra, en un acte anomenatmicció. En els laboratoris clínics s'abreuja com auri (del llatíurinam).
Les funcions de l'eliminació de l'orina influïxen en l'homeòstasi. Són aquestes:
- Eliminació de substàncies tòxiques produïdes pelmetabolismecel·lular, com laurea.
- Eliminació de substàncies tòxiques que han arribat alsistema circulatori a través de la ingesta o altres vies, comdrogues,medecines,tòxics, etc.
- Controlelectrolític que regula l'eliminació delsodi i delpotassi, principalment.
- Regulacióhídrica o de lavolèmia, per al control de latensió arterial.
- Control de l'homeòstasi acidobàsica.
L'ésser humà elimina aproximadament unlitre i mig d'orina al dia. 95% és aigua, 3% és urea i àcid úric i 2% són sals minerals. Laurea és el principal producte de degradació del metabolisme de lesproteïnes. Les sals minerals contenenions com elsodi, elclorur, l'amoni i e l'hidrogencarbonat. Un litre d'orina conté normalment, 10mg declorur de sodi, 25 grams d'urea i 0,5 g d'àcid úric. També contécreatinina, provinent de l'activitatmuscular. L'anàlisi de l'orina (o l'urinocultiu) pot ajudar en ladiagnosi de diversesmalalties.
L'orina varia en aparença, depenent principalment del nivell d'hidratació del cos, així com altres factors. L'orina normal és una solució transparent que va des de gairebé incolora a ambre, però generalment té un color groc pàl·lid.
Continguts anormals de l'orina
[modifica]- Glucosúria: presència deglucosa, que ocorre sobretot en ladiabetis mellitus.
- Hematúria: presència desang, que pot sersímptoma d'infecció urinària,litiasi urinària,glomerulonefritis,neoplàsies (càncer de bufeta, urèter, ronyó,pròstata, etc.)
- Bacteriúria: presència debacteris, ja que normalment és estèril.
- Piúria: presència depus.
- Proteïnúria: presència de proteïnes, que poden indicarglomerulonefritis, infecció urinària, intoxicacions,diabetis, etc.
Elsronyons s'encarreguen de l'elaboració i l'excreció de l'orina. La sangarterial que ingressa en els ronyons per l'artèria renal, acaba fent cap les unitats elementals de la maquinària renal que són elsglomèrul renal. Cada dia, els ronyons filtren 180litres desang i produïxen una mitjana d'1,5 litres d'orina. En cada glomèrul renal la sang es filtra per un fenomen d'osmosi: el glomèrul descarregaaigua i substàncies minerals o biològiques. Aquesta orina primària circula per un sistema de túbuls que componen elnefró, com eltúbul contornejat proximal, lanansa de Henle i eltúbul contornejat distal, on l'orina d'una banda s'enriqueix successivament de diverses substàncies com urea, catió amoni,urocrom, anió hidrogencarbonat, i d'altra banda es desfà de certs compostos recuperats per l'organisme, com l'aigua, la glucosa i determinades sals minerals, substàncies que són reabsorbides. Els fenòmens d'excreció i d'absorció són regulats per diverseshormones, com l'hormona antidiürètica. L'orina que circula per tots els túbuls contornejats distals es reunix en elstúbuls de Bellini i després aquests s'uneixen als calzes renals i en els urèters, que conduïxen l'orina a la bufeta urinària. Quan el contingut vesical arriba a un determinat nivell, el desig d'orinar es transmet alcervell per poder buidar la bufeta amb lamicció.
L'orina conté moltsnutrients útils per a lesplantes. Conté grans quantitats denitrogen en forma d'urea i una petita quantitat en forma d'àcid úric. També contépotassi ifòsfor, a més d'altres nutrients necessaris en menor quantitat, com elmagnesi i elcalci, que tots són d'assimilació ràpida, no com els d'altresadobs orgànics. L'orina per sí sola no és una solució nutrient completa, per exemple per a usar enhidroponia. És una mica freturosa de fòsfor i se l'hauria de complementar, per exemple, ambguano. La composició de l'orina varia segons l'alimentació. La produïda per animals herbívors sol ser mésalcalina i conté més potassi i menys nitrogen i és la més adequada com a adob. La dels humans conté més sodi, un element que les plantes no necessiten gaire, i que pot perjudicar-les. El nitrogen s'hi troba principalment en forma d'urea, que es converteix bastant ràpidament enamoníac. Si la concentració és excessiva pot perjudicar les plantes. Els microorganismes del sòl la convertixen en part ennitrats initrits. A pesar del fàstic que produïx, l'orina és un líquidestèril, com elsemen o lasang, i té menysbacteris que lasaliva o lafemta, que en conté moltíssims. Solament en casos que l'animal o l'humà estigui malalt pot ser font de malalties. Es pot emmagatzemar durant un temps perquè l'increment delpH en formar-se amoni mata els possibles patògens. Encara que, al cap de poc de ser expulsada, l'orina fa una olor molt forta d'amoníac, si se la utilitza com a fertilitzant endosis adequades no ha de fer pudor. Les plantes i elsmicroorganismes l'absorbixen.
