Va néixer el7 de juny del 1952 a la ciutat d'Istanbul en una família benestant que vivia al barri de Nişantaşı, barri descrit en algunes de les sevesnovel·les. Va començar estudis d'arquitectura, però al cap de tres anys els abandonà per dedicar-se plenament a laliteratura.[4] L'any1977, es va graduar a l'Institut deperiodisme de laUniversitat d'Istanbul, encara que no ha exercit mai com a periodista. Entre 1985 i 1988, va viure aNova York i va ser professor visitant de laUniversitat de Colúmbia. Després va tornar a Istanbul.
Al febrer del 2005 va declarar en una entrevista, concedida al diari suísTages Angeizer, que aTurquia van ser assassinats «30.000kurds i un milió d'armenis». Arran d'aquestes declaracions, l'escriptor, que llavors vivia a Turquia, va patir una campanya contra ell que el va obligar a sortir del país.
Al juny del 2005, elcodi penal turc va incorporar un article nou -l'article 301- segons el qual qui insultés explícitament Turquia podia ser condemnat a una pena de presó d'entre sis mesos i tres anys. A Pamuk, li va ser aplicat aquest article amb caràcter retroactiu i va ser processat per les declaracions que havia fet al febrer. Va ser citat a judici el16 de desembre del2005. Després de ser processat, Pamuk va repetir les seves declaracions quan va recollir el Premi dels Llibreters de laFira del Llibre de Frankfurt.[5][6]
El 16 de desembre, el judici de Pamuk va ser ajornat fins al 7 de febrer del 2006, a l'espera que el Ministeri de Justícia turc determinés si havia d'aplicar-se el codi penal llavors vigent o el que hi havia en vigor el febrer del 2005. Abans que se'n complís el termini, el ministre de Justícia turc va promoure que s'arxivés la causa d'acord amb el nou codi penal turc, de manera que el Tribunal de Primera Instància d'Istanbul número 2 va tancar el cas el 23 de gener del 2006. Tanmateix, el 2011 fou condemnat a pagar una multa de sis mil lires per insultar l'honor del demandant.[8]
Els càrrecs contra Pamuk van provocar un clam internacional i van generar preguntes en uns quants cercles sobre la proposta d'entrada de Turquia a laUnió Europea. El 30 de novembre, elParlament Europeu va anunciar que enviaria una delegació de cinc eurodiputats encapçalada per Camiel Eurlings, per observar el judici. El comissari d'Ampliació de la UE,Olli Rehn, va declarar posteriorment que el cas Pamuk seria unaprova del cotó del compromís de Turquia amb els criteris de pertinença a la UE.
L'1 de desembre,Amnistia Internacional va emetre un comunicat en què demanava la derogació de l'article 301 i l'alliberament de Pamuk i sis persones més a l'espera de judici en virtut de l'acte. El PEN American Center també va denunciar els càrrecs contra Pamuk, afirmant: «El PEN troba extraordinari que un estat que hagi ratificat tant elPacte Internacional de Drets Civils i Políticsde les Nacions Unides com elConveni Europeu de Drets Humans, tots dos consideren central la llibertat d'expressió, tingui un Codi Penal que inclogui una clàusula tan clarament contrària a aquests mateixos principis».
El 2008, en una enquesta oberta en línia, Pamuk va ser votada com la quarta persona més intel·lectual del món a la llista dels 100 millors intel·lectuals públics perProspect Magazine (Regne Unit) iForeign Policy (Estats Units).[9]
El 22 de gener de 2006, el Ministeri de Justícia de Turquia es va negar a emetre l'aprovació de la fiscalia, dient que no tenien autoritat per obrir un cas contra Pamuk en virtut del nou codi penal. Amb el judici al jutjat local, es va decidir l'endemà que el cas no podia continuar sense l'aprovació del Ministeri de Justícia. L'advocat de Pamuk, Haluk İnanıcı, va confirmar posteriorment que els càrrecs havien estat retirats.
L'anunci es va produir en una setmana quan la UE tenia previst iniciar una revisió del sistema de justícia turc.
El comissari d'ampliació de la UE,Olli Rehn, va felicitar la retirada dels càrrecs i va dir: «Aquesta és, òbviament, una bona notícia per al senyor Pamuk, però també és una bona notícia per a la llibertat d'expressió a Turquia». Però alguns representants de la UE van expressar la seva decepció perquè el ministeri de justícia hagués rebutjat l'acusació per un tecnicisme més que per principis. Segons els informes, un diplomàtic de la UE amb seu a Ankara va dir: «Està bé que aparentment s'hagi abandonat el cas, però el ministeri de justícia mai va prendre una posició clara ni va donar cap senyal d'intentar defensar Pamuk». Mentrestant, l'advocat que havia liderat l'esforç per jutjar Pamuk, Kemal Kerinçsiz, va dir que apel·laria la decisió, dient: «Orhan Pamuk ha de ser castigat per insultar Turquia i la turquicitat, és un delicte greu i ha de quedar impune».
El 2006, la revistaTime va incloure a Pamuk a l'article de portadaTIME 100: The People Who Shape Our World, a la categoriaHeroes & Pioneers, per haver parlat.
L'abril de 2006, al programaHARDtalk de la BBC, Pamuk va declarar que els seus comentaris sobre elgenocidi armeni tenien com a objectiu cridar l'atenció sobre els problemes de llibertat d'expressió a Turquia més que sobre les massacres en si.
Del 19 al 20 de desembre de 2006, es va celebrar un simposi sobreOrhan Pamuk i la seva obra a la Universitat Sabancı, Istanbul. El mateix Pamuk va donar el discurs de cloenda.
El gener de 2008, les autoritats turques van arrestar 13 ultranacionalistes, inclòs Kerinçsiz, per participar en una organització clandestina nacionalista turca,Ergenekon, suposadament conspirar per assassinar personatges polítics, inclosos diversos missioners cristians i l'intel·lectual armeniHrant Dink. Diversos informes suggereixen que Pamuk es trobava entre les figures que aquest grup va conspirar per matar.[10] La policia va informar a Pamuk dels plans d'assassinat vuit mesos abans de la investigació d'Ergenekon.
El germà gran de Pamuk, Şevket Pamuk, que de vegades apareix com un personatge de ficció a les seves obres, és un professor d'economia reconegut internacionalment pel seu treball enhistòria econòmica de l’Imperi Otomà, que treballa a laUniversitat Boğaziçi d'Istanbul. Pamuk també té una germana petita, Hümeyra Pamuk, que és periodista.
L'1 de març de 1982, Pamuk es va casar amb la historiadora Aylin Türegün. De 1985 a 1988, mentre era estudiant de postgrau ala Universitat de Colúmbia, Pamuk va assumir la posició d'estudiosa visitant allà, aprofitant el temps per dur a terme investigacions i escriure la seva novel·laEl llibre negre a la biblioteca Butler de la universitat. Aquest període també va incloure una beca de visita a laUniversitat d'Iowa. Pamuk va tornar a Istanbul, ciutat a la qual està molt vinculat. El 1991 ell i la seva dona van tenir una filla, Rüya, el nom de la qual significasomni en turc, i a qui està dedicada la seva novel·laEl meu nom és vermell. L'any 2002 es van divorciar.
El 2006, Pamuk va tornar als Estats Units per ocupar una posició com a professor visitant a Columbia, on va ser membre del Comitè de Pensament Global de Columbia i va ocupar un lloc a la junta de govern del departament de Llengües i Cultures asiàtiques i de l'Orient Mitjà de Columbia i a la seva Escola d'Arts. El curs 2007-2008, Pamuk va tornar a Columbia per ensenyar conjuntament classes de literatura comparada ambAndreas Huyssen i David Damrosch. Pamuk també va ser escriptor en residència al Bard College. El 2009, va ser Charles Eliot Norton Lecturer deHarvard, impartint una sèrie de conferències tituladaEl novel·lista ingenu i sentimental.
Orhan va reconèixer públicament la seva relació amb l'escriptoraKiran Desai.[11] El gener de 2011, l'artista turco-armenia Karolin Fişekçi va dira Hürriyet Daily News que Pamuk va tenir una relació de dos anys i mig amb ella durant el mateix temps (2010–12),[12] que Pamuk va negar expressament.[13]
Des del 2011 manté una relació amb Aslı Akyavaş, amb qui es va casar el 2022.[14]
Encara que la seva carrera com a escriptor va començar a la fi de ladècada del 1970, i la seva primera novel·la es va publicar el1982, la seva obra va començar a tenir repercussió internacional amb la novel·laBeyaz Kale (El castell blanc, 1985), elogiada per l'escriptor estatunidencJohn Updike, i es va consagrar definitivament ambBenim Adım Kırmızı (Em dic Vermell,1998), una novel·la que combina la narració de misteri, la història d'amor i la reflexió filosòfica, ambientada a l'Istanbul del segle xvi, sota el regnat del soldàMurad III.
Totes les seves obres sónnovel·les, excepteIstanbul: ciutat i records, una obra de gènere inclassificable, una mescla entre memòries de joventut iassaig sobre la ciutat d'Istanbul. Els temes comuns en totes les seves obres són la identitat, que narra a partir de diverses veus, i el pas de la història a Turquia.[15]
El2006, fou guardonat amb elPremi Nobel de Literatura[16]per unes obres en què, en la recerca de l'ànima malenconiosa de la seva ciutat natal, ha trobat nous símbols per a reflectir el xoc i la interconnexió entre cultures",i esdevingué el primer autor enllengua turca a rebre aquesta distinció.
