Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Orhan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOrhan I
Imatge
Retrat d'Orhan
Nom originalاورخان غازی
Biografia
Naixement6 febrer 1281Modifica el valor a Wikidata
SöğütModifica el valor a Wikidata
Mortmarç 1362Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
BursaModifica el valor a Wikidata
SepulturaBursa, Turquia 
  Soldà de l'Imperi Otomà
10 d'agost de 1327 – 1359
Dades personals
ReligióIslam
Color dels ullsBlauModifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRosModifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupaciógovernadorModifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Osman
CònjugeAsporça Hatun
Teodora Cantacuzena
Eftandise HatunModifica el valor a Wikidata
ParellaNilufer KhatunModifica el valor a Wikidata
FillsSerefullah Bey
 ()Asporça Hatun
Süleyman Paixà
 ()Eftandise Hatun
İbrahim Bey
 ()Asporça Hatun
Murat I
 ()Nilufer Khatun
Halil Bey
 ()Teodora CantacuzenaModifica el valor a Wikidata
ParesOsman I i Rabia Bala Malhun Hatun
GermansAlaeddin Paixà
Fatma HatunModifica el valor a Wikidata
SignaturaModifica el valor a Wikidata
Llista
2nSoldà de l'Imperi otomà
1326(Gregorià) – 1362(Gregorià)
← Osman IMurat I →Modifica el valor a Wikidata

Orhan (turc otomà:اورخان غازی,Orhan Gazi;turc:Orhan Gazi oOrhan Bey) (1281-1359), va ser el segonbei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixentImperi Otomà. Va governar des del1326 i fins a la seva mort el1359. Era fill d'Osman I.

El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa deYar Hisar i es diu que llavors Orhan es va casar amb la filla del governador romà d'Orient,Nilufer amb la qual va tenir aMurat, successor al tron. El 1326 va pujar al tron succeint el seu pare, i li va proposar al seu germà Ala al-Din de repartir-se l'imperi emergent. Aquest va refusar argumentant que el seu pare havia designat Orhan com a únic successor i l'Imperi no havia de ser dividit. Aleshores Orhan li va dir que, ja que no volia compartir l'imperi, almenys l'havia d'ajudar a compartir la càrrega del poder, i el va nomenar el primervisir de l'Imperi Otomà. En turc otomà "visir" significa literalment "portador d'un pes". Com molts dels seus successors en el càrrec, Aladí no es va encarregar de comandar els exèrcits, sinó de l'organització política, administrativa i militar de l'imperi. Tot i que alguns dels autors orientals els atribueixen aOsman, la gran majoria coincideixen en donar a Aladí el crèdit per la introducció de les lleis i l'estructura organitzativa que configuraria l'Imperi en els segles posteriors i constituirien una de les claus de l'èxit otomà. Aladí va encarregar-se de la creació d'un exèrcit professional i va assegurar el fons per mantenir-lo, una introducció molt innovadora alsegle xiv en què els exèrcits depenien del reclutament entre els vassalls. Va ser seguint el seu consell i el d'un altre conseller que es va crear el cos delsgeníssers, que durant molt temps serien la insígnia de l'exèrcit otomà.

Als pocs mesos de pujar al tron conqueriaBursa on va establir la seva capital (el seu pare residia aSögut i a Yeni Shehir). El 1329 l'ofensiva d'Andrònic III Paleòleg per recuperarBitínia, va acabar en fracàs amb la derrota grega en labatalla de Pelecà[1] i tot seguit a Philokrene.Nicea (Iznik) es va rendir el 1331 i el 1333 l'emperador romà d'Orient va haver de signar un tractat que li imposava un tribut anual de 12.000hyperperes i a canvi els turc no atacarien les fortaleses romanes a la costa de la Mediterrània, però el 1337 fou atacada i ocupadaNicomèdia potser per instigació dels genovesos de Pera. Es va implicar en les disputes polítiques del decadentImperi Romà d'Orient (guerra civil de 1341-1347), entre el legítim hereuJoan V Paleòleg i el pretendentJoan VI Cantacuzè (tutor de l'emperadorJoan V Paleòleg); Joan VI va aconseguir el suport de l'emir d'Aydın, Umur, i des de 1344 també d'Orhan en casar-se amb Teodora,[2] la filla del pretendent. A canvi del prestigiós matrimoni, Orhan va ajudar Cantacuzè a usurpar el poder de Joan V i els seus regents. Orhan va enviar tropes aTràcia iMacedònia que es van familiaritzar amb el terreny i es van enriquir dels pillatges. El 1346 va annexionar l'emirat deKarasi i es va apoderar de la important flota de guerra d'aquest estat. Després de la victòria sobre Joan V, Orhan va seguir ajudant al seu sogre contra ciutats que amenaçaven rebel·lar-se.

LaGuerra venecianogenovesa entre larepública de Gènova iRepública de Venècia, iniciada el 1350, va posar a Orhan al costat de la primera.[3] El 1352 va signar un tractat amb Gènova i al mateix tempsEsteve Dušan li va proposar la pau i li va oferir la mà d'una de les seves fills, però no se sap si el matrimoni es va produir. El 1352 va ocuparTzymbe, la primera possessió a Europa. El1354 el seu fill Solimà Paixà va ocuparGal·lípoli (evacuada pels grecs després d'un terratrèmol), proporcionant als otomans un accés al continent europeu. En aquest mateix any es va apoderar d'Ankara i Krateia (Gerede) aAnatòlia.

El 1357 el fill d'Orhan, Khalil o Halil, va ser fet presoner per pirates genovesos i conduït a Focea, enclavament genovès nominalment romà. Orhan va demanar ajut a l'emperador romà d'Orient, que va posar com a condició la finalització dels atacs a territoris romà. Es va signar un tractat i va seguir un període de pau però segurament a causa dels atacs dels legat papalPere Tomas (en visita aConstantinoble amb la seva flota), es van reprendre el 1359. El 1361 els otomans van ocuparDimetoka.

Va morir el març de 1362. Li va succeir el seu fillMurat I.

Referències

[modifica]
  1. Nicol, Donald M.The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 171.ISBN 0521439914. 
  2. Shaw, Stanford J.History of the Ottoman Empire and Modern Turkey: Volume 1, Empire of the Gazis: The Rise and Decline of the Ottoman Empire 1280-1808 (en anglès). Cambridge University Press, 1976, p. 24.ISBN 0521291631. 
  3. Finkel, Caroline.Osman's Dream: The History of the Ottoman Empire (en anglès). Basic Books, 2007, p. 16.ISBN 046500850X. 

Bibliografia

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Orhan
  • P.Witteck,The rise of the Ottoman empire, Londres, 1938
  • Zachariadou, E.A. "Ork̲h̲an".Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 14 de maig del 2016
  • Vegeu aquesta plantilla
 · Soldans de l'Imperi Otomà ·
Expansió (12991453)
Apogeu (14531683)
Estancament (16831827)
Declivi (18281908)
Dissolució (19081923)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orhan&oldid=36842157»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp