L'organum és la duplicació d'un cant (unamelodia gregoriana anomenadatenor) pla preexistent, mitjançant un moviment paral·lel,[1] a uninterval d'octava, quarta oquinta. Les primeres manifestacions de les quals es té constància són delsegle ix.
Els primers tipus d'organum es troben als tractatsMusica Enchiriadis iScholia Enchiriadis, tractats que recullen el repertori de la segona meitat del segle ix, i responen tots al mateix principi: la duplicació d'un cant pla preexistent en moviment paral·lel a un interval d'octava, quinta o quarta.
El cant pla s'anomenavox principalis (veu principal) i la veu afegida s'anomenavox organalis (veu organal). En aquests tipus d'organum primitiu, lavox principalis (tambécantus) està situada dalt, mentre que les duplicacions es fan per sota d'aquesta veu. El moviment paral·lel és habitual, encara que a poc a poc s'anirà movent lavox organalis primer per moviment oblic i després per moviment contrari. Aquests procediments aniran preparant el camp cap a la veritable polifonia.
| Organum simple: és el resultat d'afegir unavox organalis a lavox principalis. |  |
| Organum compost: quan es dobla una o les dues veus a l'octava. | |
| Organum estricte o paral·lel: quan les veus es mouen per moviment paral·lel. |  |
| Organum paral·lel modificat: quan el moviment paral·lel s'abandona temporalment al principi i al final de la frase. |  |