Orfeu Negro, Orphée Noire i Black Orpheus | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Marcel Camus |
| Protagonistes | |
| Producció | Sacha Gordine |
| Guió | Vinicius de Moraes,Jacques Viot iMarcel Camus |
| Música | Luiz Bonfá iAntônio Carlos Jobim |
| Fotografia | Jean Bourgoin |
| Muntatge | Andrée Feix |
| Productora | Warner Bros. iWarner Bros. Pictures |
| Distribuïdor | The Criterion Collection iNetflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França,Brasil iItàlia |
| Estrena | 12 juny 1959 |
| Durada | 107 min |
| Idioma original | portuguès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Rio de Janeiro |
| Color | en color |
| Recaptació | 750.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | Orfeu da Conceição(en) |
| Gènere | cinema fantàstic,cinema musical,cinema romàntic,drama icomèdia |
| Lloc de la narració | Rio de Janeiro |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
      | |
Orfeu negre (títol original en francès:Orfeu Negro) és una pel·lícula musical franco-italo-brasilera deMarcel Camus estrenada el1959. És l'adaptació d'una obra deVinícius de Moraes,Orfeu da Conceição (1956). El film va rebre laPalma d'Or alFestival de Canes.[1]Ha estat doblada al català.[2]
Aquesta pel·lícula reviu el mite d'Orfeu i d'Euridice transposant-lo deTràcia aRio de Janeiro durant elcarnaval.
J.-Paul Delfino conta les circumstàncies precises del naixement de l'obra (anècdota de Gilda Mattoso, última esposa del Poetinha): « Jo (Vinicius) em trobava llavors a Niteroi, a la casa del meu cosí, l'arquitecte Carlos Leào. I un dia, a trenc d'alba, mentre estava pensant en una història de la mitologia grega, el mite d'Orfeu (...) he començat a sentir d'un turó veí, o morro do Galvào, unabatucada ».
Va imaginar llavors de transposar elmite d'Orfeu a les favelas. Va començar doncs a escriure, el 1942, el que s'havia de ser una obra teatral,Orfeu da Conceição, però, per falta de temps i de finançament, aquesta peça no es va muntar de seguida. El 1955, mentre era a París on havia estat enviat com a agregat cultural a l'ambaixada del Brasil, va trobar Sacha Gordine que li va preguntar si no tenia una idea de guió per a una pel·lícula sobre el Brasil. Vinícius li va presentar el seu projecte, després van anar junts al Brasil i allà, mentre el projecte de la pel·lícula es plasmava, Vinícius va trobar els finançaments necessaris i va muntar la peça la música de la qual va ser composta perTom Jobim. La peça va ser doncs creada el 1956 paral·lelament al projecte de la pel·lícula que va ser rodada, amb l'arribada deMarcel Camus, durant la tardor de 1958.
Les cançons de la pel·lícula (entre les quals figuren sobretotA felicidade iManhã de Carnaval), convertides en estàndards de laBossa nova i deljazz, han estat generalment compostes perAntônio Carlos Jobim iLuiz Bonfá. Algunes escenes, entre els més famosas (faveles), han estat rodades al Morro da Babilonia, sobreLeme (entreCopacabana iUrca). Per a algunes escenes, Camus demanava una peça als dos compositors i escollia al muntatge.
Aquesta obra cinematogràfica que va suscitar tant d'entusiasme, en particular a Europa, ha donat a conèixer la música brasilera, i ha segellat definitivament la consagració de Rio, no obté l'estima unànime dels cariocas, que la consideren sobretot com una creació francesa, que privilegiaria una música que no emana del Rio profund, i llançaria un accent poc irònic sobre la societat contrastada de la ciutat, en particular la pobre. Paradoxa: un dels principals símbols d'aquesta música cariocaCartola, apareix tanmateix en una escena de la pel·lícula (despatx matrimonial).
