 | Aquest article tracta sobre el terme nàutic. Si cerqueu el càstic, vegeuOrelles de burro. |
Orelles de burro és un terme que s'utilitza per a definir la navegació d'un veler ambaparell de proa i popa, quan es mou directament en la direcció del vent -cap asotavent-, amb la vela de proa ila vela major als costats oposats del vaixell, -per exemple, amb lamajor a babord i elfloc a estribord- formant un angle de 180 graus per tal de maximitzar la quantitat de lona exposada al vent. El floc està subjectat amb untangó pel puny d'escota forçant-lo a captar la màxima quantitat de vent, pel costat escollit sense que el tapi la major.[1]
La navegació amb orelles de burro requereix l'ús de dues veles, unfloc i la major. S'utilitza quan es navega "davant del vent" directament cap asotavent. El timoner ha de vigilar el vent per lapopa amb atenció per evitar unatrabujada involuntària. Per assegurar la botavara contra aquest encreuament, s'utilitza una "contra"; Es tracta d'un element mecànic que es porta des de la botavara cap a proa al mateix costat on hi ha la botavara i s'assegura allà per evitar que la botavara es balancegi a través del vaixell si la vela perd l'empenta del vent temporalment. Com més cap a proa es pugui col·locar la botavara, menor serà el risc que es produeixi unatrabujada involuntària.
Una altra possibilitat, seria navegar a favor delvent creuat, que sol ser més ràpid, i que pot fer el timoner per raó de la millor aerodinàmica delsbalandres moderns. Alternativament, navegant d'empopada, es pot utilitzar ungennaker o unespinàquer; amb ells la vela major ja no representa cap perill, tot i que encara pot trabujar.[2]
La posició de la botavara és determinant per a lesregles de prioritat al mar. Per tant, si és possible, la botavara es deixarà a babord; en cas contrari, hi ha la possibilitat d'haver de donar la prioritat a altres velers, no només als que naveguen cenyint més, sinó només pel fet de tenir la botavara al costat de babord (amurats a estribord).
Quan es navega amb el vent odavant del vent, les veles generen energia principalment mitjançant l'arrossegament (com un paracaigudes) amb el vent real directament des de darrere de l'embarcació.[3] Una embarcació de vela impulsada pel vent a favor no pot assolir una velocitat més ràpida que la velocitat del vent real.[4]
No obstant això, les embarcacions de vela de gran rendiment aconsegueixen una velocitat més alta que la que es pot aconseguir a favor del vent, navegant en cenyida d'una forma més eficient per a una embarcació en particular, i fentbordades segons sigui necessari. El recorregut més llarg es compensa amb la velocitat més ràpida. Per exemple, si un vaixell navega alternativament en les direccions 45° des de la direcció del vent a favor, farà un recorregut√2 (≈1,41) vegades més llarg del que faria si navegués directe en la direcció del vent, però sempre que pugui navegar més ràpid que 1,4 vegades la velocitat del vent real, la ruta indirecta el permetrà fer el recorregut global d'una forma més ràpida.[5]
Per a navegar d'empopada, les embarcacions milloren la potència de les veles augmentant l'àrea total presentada al vent, de vegades posant veles especialitzades per a aquest propòsit, com ara unespinàquer en un vaixell amb aparell proa-popa, deixant obsoleta aquesta tècnica descrita de les orelles de burro col·locant el floc asobrevent (oposat a la vela major).[3] Amb vents lleugers, certs vaixells amb aparells quadrats poden posarveles amb ales, veles que s'estenen cap a l'exterior des de lesvergues, per crear una superfície vèlica més gran.[6]
.jpg)
