Hospitalers, Santjoanistes, Cavallers de Rodes, o Orde de Malta
creu de vuit puntes de l'orde
Tipus
hospitalari i militar; avui, atenció hospitalària
Nom oficial
Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta
Nom oficial llatí
Ordo Domus Hospitalis Sancti Johannis Hierosolymitani, Ordo Fratrum Hospitalis S. Ioannis Hierosolymitani
Sigles
S.M.O.M.
Altres noms
Orde de Sant Joan de Jerusalem (fins a 1187), Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, Orde de l'Hospital, Hospitalers, Germans Hospitalers, Cavallers Hospitalers, Santjoanistes; Orde de Sant Joan d'Acre (fins a 1291), Cavallers de Rodes (1309-1522), Cavallers de Malta (des de 1530), Orde de Malta
Hàbit
túnica,mantell icaputxa negres, amb la creu de vuit puntes, blanca, a l'esquerra; els cavallers duien una sobrevesta vermella amb la creu blanca
Lema
Pro fide, pro utilitate hominum (Per la fe, pel servei als homes); actualment:Tuitio fidei et obsequium pauperum (Defensa de la fe i assistència als pobres)
Objectiu
acolliment, cura i defensa dels pelegrins aTerra Santa; lluita contra els infidels
L'orde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com l'orde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al segle xi.[1] Més tard va tornar-se un cos armat que va adquirir gran fama per les fetes bèl·liques en les quals va participar.[2] El seu nom complet ésSobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.
Escut de l'orde a S. Giovannino dei Cavalieri (Florència)Krak dels Cavallers, castell de l'orde a SíriaPalau del gran mestre (Rodes, Grècia)Santa Maria de Sixena, priorat de l'ordeAntic hospital de Sant Joan (Espluga de Francolí)Retrat d'un gran mestre de Malta, per Karel Skréta (1651), amb l'hàbit de l'orde (Praga, Galeria Nacional)Mapa de les comandes catalanes de l'orde de l'HospitalVista general del castell del'Espluga Calba. Comanda de l'Hospital de Sant Joan
Els orígens d'aquest orde de cavalleria es remunten a l'any1048, quan uns mercaders de la ciutat d'Amalfi, al Regne deNàpols i establerts a Jerusalem van decidir fundar-hi unhospital per a pelegrins al costat del'església del Sant Sepulcre sota l'advocació desant Joan Baptista i d'observança benedictina. La proximitat d'aquest temple va fer que el nou orde rebés el nom d'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.[3]
Després de la conquesta de laCiutat Santa pelscroats el1099, el primer mestre de l'orde, Gerard de sant Geniés, probablement d'Amalfi, tot i que altres fonts donenMartigues aProvença,[4] que els documents citen indistintament com a fundador i prior, va decidir estendre l'obra perPalestina,Síria iEuropa mateix, i va crear una xarxa d'hospitals a la ruta del pelegrinatge aTerra Santa.[5]
L'orde adoptà la regla desant Agustí, l'hàbit negre i una creu de drap blanc amb vuit puntes, les vuit benaurances. L'orde de Sant Joan de Jerusalem es va convertir en una força militar que va intervenir contínuament contra l'islam. No sols això, sinó que, per la cobdícia d'alguns dels seus mestres, va emprendre expedicions de conquesta per apoderar-se de terres i riqueses.[5]
Però la dominaciócristiana aJerusalem va ser efímera: elsoldàSaladí va conquerir la ciutat, si bé l'orde va conservar algunes fortaleses a Palestina, com elKrak dels Cavallers i, juntament amb elstemplers, hi va continuar guerrejant. El1291, el soldàMelec va emprendre una gran ofensiva per fer fora definitivament els cristians. L'exèrcit format per cavallers dels ordes de Sant Joan de Jerusalem i elTemple va combatre ferotgement, però finalment no els va quedar més remei que embarcar cap aXipre.[5]
Reorganitzat l'orde, va tornar a intentar la conquesta dePalestina i fins i tot va arribar a prendreDamasc, però els hospitalers van haver de reembarcar-se.[5]
L'orde desitjava una seu i va emprendre la conquesta de l'illa de Rodes, el1310: va ser a partir d'aleshores que els hospitalers van començar a anomenar-secavallers de Rodes. Com que l'orde del Temple va ser dissolt i el seu gran mestre i els principals cavallers van ser executats sota l'acusació d'heretgia, una bona part de les seves riqueses van anar a parar al de Sant Joan, que va tornar-se una institució rica i opulenta.
D'aquesta època data l'organització de l'orde enllengües onacions. Les llengües eren vuit, cadascuna amb el seu propi administrador i a cadascuna —Provença,Alvèrnia,França,Itàlia,Aragó (que incloïa lacorona d'Aragó iNavarra),Castella (que incloïaPortugal),Alemanya iAnglaterra— es reservava una de les vuit dignitats supremes. El gran mestre, que era el príncep de Malta, podia ser escollit de qualsevol llengua. El1480 la flota otomana, considerablement reforçada va atacarRodes iÒtranto. Elsetge de Rodes, de maig a agost va fracassarassetjant Rodes,[6] però finalment va expulsar els cavallers de Rodes de la seva fortalesa insular i així assegurar el control otomà de la Mediterrània oriental en elsetge de 1522.[7]
Després de perdre el domini de l'illa de Rodes, novament l'orde va haver de cercar un lloc on establir-se. El gran mestre hospitaler es va dirigir a l'emperadorCarles V per sol·licitar-li que els cedís una terra on fixar-hi la residència. L'emperador els va oferir l'illa deMalta, se'n signà la cessió el 1530 i l'orde va prendre possessió de les illes de Malta,Gozo iTrípoli.[8] L'orde de Sant Joan de Jerusalem, que ja començava a denominar-seorde de Malta, va armar galeres i no va cessar en la seva lluita contra les nausturques. Va ser una època d'incessants combats navals. Anys després, l'orde de Malta va participar en labatalla de Lepant (1571).
Valls, capella del Roser. Fragment del plafó de la dreta on s'hi representa la Batalla de Lepant
Va anar transcorrent el temps i no van ser els turcs qui van expulsar els antics cavallers de Rodes de l'illa de Malta, sinó elsfrancesos, una vegada enderrocada la monarquia deLluís XVI iestablerta la república. El dia 6 de juny de1798 va ser l'últim del poder i l'opulència de l'orde hospitaler. Quan el generalBonaparte va ser nomenat cap de l'expedició francesa aEgipte, es va presentar davant Malta, hi va desembarcar els seus soldats i es va apoderar de l'illa.
El gran mestre Ferdinand von Hompesch es va retirar aTrieste amb aquells que van voler seguir-lo. Quan aquest va morir assassinat l'any 1801, el papaPius VII es va proclamar protector de l'orde i va nomenar gran mestre Bartolomeo Francesco Maria Ruspoli, el qual va establir la residència aCatània, a l'est deSicília. El1845 l'orde podia considerar-se virtualment dissolt, a mesura que en cada país existia i s'organitzava de distinta manera. Se'n considera el successor elSobirà Orde de Malta, establert aRoma.
Els cavallers catalans de la llengua d'Aragó utilitzaren com a únic idioma oficial el català fins a l'inici del s. XIX. A la catedral de Sant Joan, ala Valletta, recoberta de làpides multicolors de marbre que tanquen els sepulcres dels cavallers, s'hi poden veure els noms i els escuts dels cavallers catalans, principalment a la capella de Sant Jordi, que era la de la llengua d'Aragó, però també en d'altres. A la capella de l'oratori o de Sant Joan Baptista hi ha la làpida del mallorquíNicolau Abrí Descatllar, l'epitafi de la qual és l'únic escrit en català. Hi va haver deu grans mestres de l'orde pertanyents a la llengua d'Aragó, dels quals set van ser de parla catalana:Antoni de Fluvià (1421-1437);Pere Ramon Sacosta (1461-1467);Joan d'Omedes (1536-1553);Rafael Cotoner i d'Olesa (1660-1663), mallorquí;Nicolau Cotoner i d'Olesa (1663-1680), germà de l'anterior;Ramon Perellós i Rocafull (1697-1720), valencià, iRamon Despuig i Martínez de Marcilla (1736-1741), mallorquí. També van ser mallorquins tres bisbes de Malta, un d'abans de l'època dels hospitalers. La influència dels grans mestres de la llengua d'Aragó —els darrers prínceps catalans que han passejat llur senyera vencedora per la mar Mediterrània, en paraules deLluís Nicolau d'Olwer, un dels autors, juntament ambJosep Pla, que han tractat de Malta en la seva obra— fou notable, especialment la de Nicolau Cotoner (mallorquí), que va fer bastir la principal línia de fortificacions de Malta, coneguda per això mateix encara avui amb el nom dela Cotonera.[9]
ACatalunya l'orde de Sant Joan de Jerusalem va fundar i administrar nombrosos hospitals, com el del'Espluga de Francolí (des de l'edat mitjana fins a l'any1851), entre molts d'altres. La comanda dels Hospitalers incloïa reis i comtes en les seves files, cosa que va fer de l'orde un subjecte d'importants donacions, privilegis i concessions que van suposar la base del poder polític i econòmic que va assolir l'orde del Temple en els cent setanta-cinc anys que va durar el seu assentament aCatalunya.
La comanda dels Hospitalers a Catalunya va organitzar-se a partir de l'any1150 sota la jurisdicció de lacastellania d'Amposta, ja queRamon Berenguer IV els va concedir el castell d'Amposta, com a recompensa per la seva ajuda en les seves campanyes militars. El gran mestre de l'orde català tenia el títol decastellà d'Amposta i des del seu castell comandava l'orde a lacorona d'Aragó. A partir del1280 la seu de la castellania d'Amposta va deixar d'estar en aquesta vila, ja que el reiPere II els va permutar el seu castell pels d'Onda iGallur, però el gran mestre de l'orde va continuar conservant el títol de castellà d'Amposta.
Lescomandes estaven habitades per frares que podien ser cavallers, servents o sacerdots. Elcomanador era el cap de la comunitat en l'ordre administratiu, militar i religiós, i li corresponia l'administració dels drets i propietats. Una part de les rendes, però, havien de ser transferides aOrient. Els béns de les comandes podien ser materials (terres, castells i molins), i jurídics (drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions). Al contrari, l'orde del Temple va quedar en descrèdit a causa de l'acumulació de riqueses, la pràctica de cerimònies secretes, la pèrdua de possessions a Orient comSant Joan d'Acre (1291), fins que finalment fou suprimit i les seves possessions i béns (deCatalunya,Aragó iMallorca) foren lliurats a l'orde de l'Hospital (a final del1317).[10]
D'aquesta manera l'orde dels hospitalers va aconseguir una gran concentració de possessions i es van fer extremament poderosos tant socialment i econòmica, com políticament. La comanda, però, amb el pas del temps, va anar a menys, i defèn només la jurisdicció de les cases i les terres que posseïen i administra els béns delstemplers.
L'orde és present a Catalunya per una delegació establerta per l'Assemblea Espanyola delSobirà Ordre de Malta, que té com a delegat a Ignacio de Puig y Egido.[11]
↑Diccionario de Arte I. Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.149.ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014].
↑ «Ordes militars i organització del territori els hospitalers durant la baixa edat mitjana». A: Jordi Bolòs, Joan J. Busqueta.Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació (e-book). Universitat de Lleida, 1997, p. 209-234.ISBN 9788484097006.
↑5,05,15,25,3Roca i Costa, Maria Carme.Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 221.ISBN 9788416166220.
↑Kinross, L.The Ottoman Centuries: The Rise and Fall of the Turkish Empire, (en anglès). William Morrow, 1979, p. 137.ISBN 978-0688080938.
↑Marion McNealy, Max Geisberg.Landsknechts on Campaign: Battle and Siege Scenes from Geisberg's German Single Sheet Woodcuts (en anglès). Nadel und Faden Press, 2020, p. 11.ISBN 9780998597751.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.Castell_Castell_de_l%2527Espluga_Calva_(Les_Garrigues._Fou_seu_de_la_comanda_de_l%2527Hospital_de_Sant_Joan%2c_fundada_l%2527any_1405.jpg)
