 emblema de la Cartoixa | |
| Tipus | monàstic semieremític, contemplatiu |
|---|---|
| Nom oficial | Orde Cartoixà |
| Nom oficial llatí | Ordo Cartusiensis |
| Sigles | O. Cart., O.C. |
| Altres noms | Orde de la Cartoixa |
| Hàbit | blanc, amb túnica i caputxa |
| Lema | Stat Crux dum volvitur orbis (La Creu roman mentre la Terra gira) |
| Objectiu | oració, separació del món i cerca de Déu |
| Fundació | 1084,Vall de la Chartreuse (prop deGrenoble, França) perSant Bru |
| Regla | Estatuts (1222 amb revisions; última 1987) |
| Constitucions | Consuetudines Cartusiae (1127), escrites per l'abat Guigó |
| Patrons | Sant Bru |
| Branques i reformes | Monges Cartoixanes (branca femenina, 1145) |
| Primera fundació | monestir de la Grande Chartreuse, 1084; al lloc actual, 1132 |
| Fundacions destacades | Champmol (Dijon),Pavia,Miraflores (Burgos) |
| Fundacions a terres de parla catalana | En actiu:Cartoixa de Montalegre (Tiana, Maresme),Portaceli (serra Calderona,Camp de Túria, València); ja desaparegudes:Escaladei (serra del Montsant,Priorat),Cartoixa d'Ara Christi (entreel Puig iPuçol,Horta Nord),Vall de Crist (Altura,Alt Palància,Valldemossa (Mallorca),Cartoixa de Vallparadís (Terrassa) |
| Persones destacades | Ludolf de Saxònia,Bonifaci Ferrer,Juan Sánchez Cotán |
| Lloc web | http://www.chartreux.org |
L'orde de la Cartoixa és unorde monàstic fundat el1084[1] perBru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenatscartoixans, posposen al seu nom les siglesO. C. oO. Cart.
Bru de Colònia,canonge alemany i estudiant aReims, va fer vot de consagrar la seva vida aDéu. Va adreçar-se amb dos amics aMolesme i es posà sota la direcció de santRobert de Molesme, que seria el fundador de l'Orde del Cister. Després, el1084, Bru i altres sis companys (Lanuí, Hug el Capellà, Esteve i Esteve, i dos laics, Andreu i Garí), van cercar un lloc solitari per fer-hi unmonestir i viure-hi en comunitat.
El bisbe de Grenoble,Hug de Grenoble, va tenir una visió en somnis: set estrelles (els companys que buscaven lloc per instal·lar-s'hi) guiaven set pelegrins en una vall solitària almassís de Chartreuse (enfrancès),massís de la Chartrosa (enoccità), oCartusia (enllatí) alDelfinat, proper a la ciutat. Quan hi arribaren els companys, els concedí aquells terrenys i els permeté de fundar-hi el monestir. Era en una zona muntanyosa, a 1.175 metres d'altitud. El monestir -fundat l'any1084, el dia de santJoan Baptista- prengué el nom del massís i se l'anomenàGrande Chartreuse o Gran Cartoixa. L'església s'edificà de pedra, a diferència de les altres dependències, i va ser consagrada el1085 per Hug deGrenoble.
El1090, Bru fou cridat pelpapaUrbà II aRoma. Arran de la visita, va fundar aCalàbria un altre eremitori, sense relació institucional amb el de Chartreuse.[2]
Sant Bru no escrigué cap regla: només es conserven dues cartes escrites per ell i una professió de fe. Cap al1127, Guigó I, cinquè prior de Chartreuse, escrigué els costums que s'hi havien practicat, a demanda d'altres comunitats que volien viure de la mateixa manera que ells. El primer capítol dels monestirs que seguien aquests costums va tenir lloc el1140, quan el prior eraAntelm: la data marca el naixement canònic dels cartoixans com aorde monàstic. Aproximadament alhora, les monges dePrébayon (laProvença) abracen la regla de vida cartoixana i originen així la branca femenina demonges cartoixanes cap al1145.
Els capítols generals anuals van anar fornint reculls de decisions que constituïren els estatuts de l'orde, que es començaren a copiar i publicar:Estatuts de Jancelin (1222),Antiqua Statuta (1259),Nova Statuta (1368),Tertia Compilatio (1509). El1510, s'imprimiren plegats amb el nom deStatuta. El1582, una nova edició va refondre els diferents estatuts en un únic text, que fou la regla de l'orde fins alsEstatuts renovats de l'Orde cartoixà de1971-1973 i els estatuts de1987.
ElsCostums de Guigues limitava el nombre de monjos d'una cartoixa a dotze pares i setzegermans llecs. L'èxit de l'orde, però, va fer que per mantenir-lo s'haguessin d'obrir més cases, especialment entre els segles xiii ixiv. Amb tot i això, la difusió de l'orde no ha estat tan gran com la d'altresordes monàstics, en bona part pel rigor i radicalitat de la regla, que demana almonjo una austeritat i una solitud constants.
Des de la fundació al segle xi, hi ha hagut unes 210 cartoixes masculines; les femenines han estat rares i gairebé mai no n'hi ha hagut més de cinc funcionant simultàniament. El punt més alt de l'expansió de l'orde fou al segle xiv, quan hi havia unes 150 cartoixes obertes.
Els cartoixans són un orde devida contemplativa. Professen una austeritat extrema en la pràctica i durant tota la seva existència han continuat en aquesta pobresa i sense caure en luxes, per la qual cosa és l'únic dels ordes antics que no ha necessitat mai una reforma observant (normalment, els altres ordes les feien per recuperar l'ideal primitiu, ja perdut).
L'objectiu d'un cartoixà és la contemplació pura, en unavida monàstica d'oració pura i continuada. Té un caràcter migeremític, ja que els monjos viuen en comunitat, però separats i en solitud, com a ermitans. Les cartoixes requereixen, doncs, una gran extensió de terreny, per permetre als monjos viure bona part del dia aïllats a les seves cel·les individuals: els àpats es fan a lacel·la. Només alguns oficislitúrgics i algunes feines es fan en comunitat. No fan apostolat fora delmonestir.
A més de les cel·les, s'hi troben una sèrie de llocs comuns: elclaustre (al voltant del qual es troben totes les cel·les), lloc de reunió (la cuina, el rentador...) i llocs de treball, on hi ha soroll (lafusteria, laforja…).
La primera característica d'un monjo cartoixà és la recerca deDéu en la soledat. La soledat del cartoixà es troba en 3 nivells:
Els monjos cartoixans guarden elsvots de pobresa,castedat i obediència, a més de dos vots més: l'estabilitat al monestir i la conversió de costums, en què hom cerca un creixement de lliurament al Senyor.
La vida cartoixana està regida per l'ofici diví, i cada hora de l'ofici és precedida o seguida de l'ofici de laMare de Déu.
| Hora | Activitat | Fi |
|---|---|---|
| 23:30 | Llevar-se, oració a la cel·la | L'oració a la cel·la, al mig de la nit és un dels moments més rics de la jornada. |
| 0:15 | Matines ilaudes | Depenent del dia, els oficis duren entre dues i tres hores; en acabar, es torna al llit |
| 6:30 | Llevar-se | L'hora no és fixa, però cal estar preparat a les 7:00 |
| 7:00 | Prima iàngelus | El temps que segueix l'àngelus està consagrat a l'oració o laLectio Divina |
| 8:00 | Missa conventual | A l'església |
| 10:00 | Terça | |
| 12:00 | Sexta | |
| Dinar i recreació | Temps de lleure | |
| 14:00 | Nona | |
| Feina manual i estudi | L'equilibri estudi-treball manual depèn de cada monjo. | |
| 16:00 | Vespres de laMare de Déu | |
| 16:15 | Vespres | A l'església |
| Col·lació, lectura, oració | Lectura d'un llibre d'autor espiritual o de la Paraula de Déu. | |
| 18:45 | Àngelus icompletes | |
| 19:30 | Allitar-se | Hora de lleure entre 19:30 i 20:00 |
Els monjos no reben visites, però tenen un dia lliure a la setmana durant el qual poden esplaiar-se fora del monestir, normalment fent alguna excursió pels voltants. No tenenràdios ni televisors, cosa que permet el desenvolupament del silenci interior.
Lalitúrgia està basada en la que va escriuresant Bru, que es distingeix per la seva simplicitat i sobrietat. Aquesta litúrgia inclou molts temps de silenci, cap instrument musical, però permet el cant gregorià.
Les misses dels monestirs no són obertes al públic; els familiars dels monjos poden assistir-hi dues vegades a l'any. Els aspirants a monjo també hi són admesos.
Els candidats a monjo han de tenir entre 19 i 45 anys; si ingressen amb més de 45 anys, només podran éssergermans llecs. Han de tenir el desig de cercar Déu i la inclinació per viure en soledat, gaudir de bona salut i equilibri mental, no tenir compromisos familiars ni econòmics i tenir aptitud per a l'estudi.
En el2009, hi havia 20 cartoixes masculines obertes al món, a més de cinc femenines, amb 370 monjos i 75 monges. Les cartoixes masculines són a Europa (quatre aFrança -Grande Chartreuse, Portes (Ain),Montrieux (Var) iSélignac- i a l'Estat espanyol -Montalegre (Tiana, el Maresme),Santa Maria de Benifassà (el Baix Maestrat),Porta Coeli (Serra, Camp de Túria),Aula Dei (Saragossa); iMiraflores (Burgos)-, dues aItàlia (Farneta i Vedana), i una aAlemanya (Marienau),Eslovènia (Pleterje),Portugal (Scala Coeli, Èvora),Regne Unit (Parkminster) iSuïssa (Valsainte)), Amèrica -una a l'Argentina (San José),Brasil (Medianeira) i elsEstats Units (Vermont)- i Àsia (Corea del Sud, amb una)[3]
