 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Unorde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emetenvots solemnes.
En les tradicions delcatolicisme els seus membres són anomenatsregulars (perquè segueixen una regla) i, si són de sexe femení,monges.
Als preceptes comuns per a tots els fidels s'afegeixen els tres consells evangèlics de castedat, pobresa i obediència, que esdevenen obligatoris per mitjà dels vots perpetus o temporals (que s'han de renovar al vèncer el termini) i que sempre són públics, és a dir, acceptats com a tals per l'Església.Aquest estat religiós comporta la vida fraterna en comunitat i un distanciament del món que variarà en funció del caràcter i la finalitat de cada institut.
A l'Església d'Occident se'n distingeixen quatre tipus bàsics:
A més, es poden considerar com a ordes:
Els ordes religiosos segueixen algunes de les regles establertes per regular la vida en comunitat dins delsmonestirs oconvents. Alguns ordes observen laRegla de Sant Benet que se centrà en el treball i en l'oració dins del monestir, generalment a les comunitats que segueixen aquesta regla se'ls anomena devida contemplativa. LaRegla de Sant Basili és emprada en menor quantitat d'ordes i sobretot en les comunitats monàstiques de les esglésies catòliques d'Orient i de l'Església Ortodoxa.
La gran majoria dels ordes religiosos de clergues regulars i altres tipus d'ordes religiosos segueixen laRegla de Sant Agustí (la més antiga d'Occident), que també regula les hores canòniques, les obligacions dels monjos, el tema de la moral i els diferents aspectes de la vida en comunitat, però no limita les tasques al monestir.
A més de les regles ja mencionades, hi ha també d'altres com la deSant Francesc, primera regla de vida mendicant, i la deSant Joan de Mata, organitzada en vista a la redempció de captius cristians en mans de musulmans.
Cada orde té les seves pròpies regulacions per a la pràctica de la seva regla, segons el seu carisma específic, que es coneixen com a constitucions o estatuts.
Eals ordes religiosos no només és regulada per l'Església Catòlica i la regla de vida apostòlica, sinó que també cada comunitat té les seves pròpies normes. Generalment després d'un llarg període que abasta l'aspirantat, postulantat i noviciat es prenen els vots temporals (o simples) que són renovats cada cert temps mentre el candidat prova la seva vocació. Si el candidat desitja ser admès permanentment en l'orde cal una professió pública dels consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència confirmat pel vot solemne (o perpetu). Un dels efectes d'aquest vot és que el membre ja no és lliure per casar-se i més endavant, en cas d'abandonar l'orde, haurà de demanar un indult pontifici.
| Jesús de Natzaret |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Història | |||||
| Teologia cristiana | |||||
| Escriptures | |||||
| Divisions | |||||
| Ritus i costums | |||||
| Cultura i societat |
| ||||
