 | Per a altres significats, vegeu «Riu Ondara». |
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | la Marina Alta | ||||
| Capital | Ondara | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 7.522(2024) (722,57hab./km²) | ||||
| Gentilici | Ondarenc, ondarenca | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 10,41 km² | ||||
| Altitud | 36 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Dénia | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Mare de Déu de la Soledat Segon cap de setmana dejuliol | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | José Ramiro Pastor | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03760 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03095 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03095 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | ondara.org | ||||
Ondara és unavila imunicipi de lacomarca de laMarina Alta, alPaís Valencià.
El seu territori (10,3 km²) és pràcticament pla a excepció de la part de laserra de Segària (506 m) i es troba quasi en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc públic de la serra de Segària perfectament habilitat per a l'oci, la Font dels Tres Brolls, l'Assut, xicoteta presa de pedra, d'origen musulmà que s'aprofita per al reg.
El terme inclou la pedania dePamis situada a l'oest, aïllada d'Ondara per la nova variant de la carretera nacionalN-332, que transcorre de nord a sud entre els dos i disposa de tres entrades a la vila. Ondara es dividix en quatre parts pelbarranc de l'Alberca i per l'antigaN-332, actual avinguda de València, que entra a Ondara des del nord enmig de finques deixant el mercat del Prado, la plaça de bous i la vila vella a l'est. Travessa el riu passant vora l'aulari de música i l'assut, abans d'arribar a l'eixida del poble i al polígon a l'extrem sud. La major part del poble queda a l'est de la carretera, que bifurca en direcció Dénia (avinguda de la Marina Alta) i al polígon industrial (avinguda Alacant).
Altres connexions viàries són la carretera comarcalCV-725 que enllaça Dénia amb l'AP-7, i que travessa el sud del terme. L'entrada a l'autopista se situa directament al sud-oest del polígon industrial.
Té un clima típicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mitjana anual de 18 °C.
Sanchis i Guarner opina que el topònim Ondara prové d'Ondar, vocableibèric que significa "arenal". Ja en elPaleolític Mitjà hi havia activitat humana com ho demostra la troballa feta en les coves del Colom i del Corb. La Cova Fosca acredita població en l'Eneolític i el pas dels ibers queda demostrat en un poblat a laSerra de Segària. Elsromans deixaren en les partides del Pla de la Font, Vinyals i Pujades unanecròpoli, algunes vil·les, làpides funeràries i mostresceràmiques.
Foren elsmusulmans, que la conegueren com Madina Yundara,[1] els que edificaren elcastell, i donaren empenta a l'agricultura mitjançant l'aprofitament de les aigües delBarranc de l'Alberca. La vila fou destruïda durant lacrisi del Califat. En1092 es produí la invasió delsalmoràvits.Rodrigo Díaz de Vivar ocupà i fortificà el castell en el seu assalt a l'Emirat de Dàniyya.[2]
Jaume I hi entrà el6 de juny de1244 i la donà a poblar aBerenguer II de Palou,arquebisbe de Barcelona, que ho feu amb cavallers catalans. L'any1323 es donaren pel reiJaume el Just, població i terme, al seu fill Pere, infant d'Aragó. En1472 la poblaciómorisca encara abasta vora el 80% i es dedica al cultiu de la pansa.
Durant lesGermanies estigué del costat dels agermanats i fou testimoni d'importants enfrontaments, un dels quals comptà amb la presència de Vicent Peris, cap dels agermanats i, enfront, el marqués de Zenete, germà de Dídac Hurtado de Mendoza, virrei deValència. Des de mitjans delsegle xvi pertanyé a la família Cardona,marquesos de Guadalest, en1574 obté parròquia pròpia. L'expulsió dels moriscos suposà l'afonament demogràfic i econòmic de la població, que passà de 1.000 a 200 habitants. La repoblació s'inicia a partir de1611 amb l'arribada de gents d'arreu de la comarca i de lesIlles Balears. El segle és de recuperació econòmica i demogràfica a pesar de la negativa influència de lapesta bubònica.
Així s'arriba a laGuerra de Successió en què Ondara es decanta pel bàndolmaulet, la qual cosa li costà, com a tantes altres de les nostres poblacions, ser cremada i saquejada per les tropes del Socarrat. En aquell temps abastà el títol de vila i passà el senyoriu als Mendoza i finalment als marquesos d'Ariza; el conreu de lapansa fou el motor del creixement urbanístic del segle xix que es veié trencat amb l'epidèmia defil·loxera que a principis del segle xx acabà amb l'economia local i condemnà els ondarenys a l'emigració, sobretot cap a l'Argentina iAlgèria. En aquella època va ser significativa la presència del doctor catalàJaume Ferran i Clua, inventor de lavacunaanti-colèrica, que aplicà a Ondara amb notable èxit.
L'economia és bàsicament agrícola (cítrics) però la proximitat a nuclisturístics importants fan també important elsector serveis. La fabricació d'articles devímet,canya ipalma, és a Ondara, igual que aGata de Gorgos iPedreguer, una vertadera indústria.
Es pot destacar el centre comercialPortal de la Marina situat junt amb el desviament de la nacional i l'eixida de l'AP-7, obert el 2008 i que representa un salt en el comerç de la vila de la botiga familiar a l'hipermercat.
Ondara compta amb una població de 6.647 habitants (censINE2016), el 13,36% dels quals és de nacionalitat estrangera.[3]
| Evolució demogràfica d'Ondara[4] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2009 | 2013 | |||
| Població | 2.598 | 3.386 | 3.508 | 2.734 | 2.289 | 2.733 | 2.778 | 3.030 | 3.339 | 3.868 | 4.336 | 4.776 | 5.310 | 6.006 | 6.217 | 6.546 | 6.613 | ||
El Ple de l'Ajuntament està format per 13regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 delPartit Popular (PP), 3 deCompromís per Ondara (Compromís) i 1 deCiutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | José Ramiro Pastor | 1.271 | 37,20% | 5 ( +1) | |
| Partit Popular |  | Álex Hernández Giner | 963 | 28,18% | 4 ( -1) | |
| Compromís per Ondara |  | Mar Chea Pedros | 902 | 26,40% | 3 (-1) | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  | Joan Costa Soler | 253 | 7,40% | 1 (+1) | |
| Vots en blanc |  | 28 | 0,82% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.396 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 34 | 0,99% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.451 | 70,82%** | ||||
| Abstenció | 1.422* | 29,18%** | ||||
| Total cens electoral | 4.873* | 100 %** | ||||
| Alcalde: José Ramiro Pastor (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 5 de PSPV i 3 de Compromís[5]) | ||||||
| Fonts: JEC,[6] JEZ Dénia,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Des de2017 l'alcalde d'Ondara és José Ramiro Pastor delPartit Socialista del País Valencià.[10]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Moncho Salort | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Antonio Ramis Bolufer | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Antonio Ramis Bolufer Robert Miralles i Cebrià | PSPV-PSOE UPV | 30/06/1987 29/10/1988 | Moció de censura |
| 1991–1995 | Robert Miralles i Cebrià | UPV | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Robert Miralles i Cebrià | UPV-BLOC | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep Grimalt i Mestre Ximo Ferrando Soler | BLOC-EVB-V PP | 03/07/1999 26/02/2001 | Moció de censura |
| 2003–2007 | Ximo Ferrando Soler | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Ximo Ferrando Soler | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Ximo Ferrando Soler | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Zeus Serrano Soler José Ramiro Pastor | Compromís PSPV-PSOE | 13/06/2015 03/06/2017 | Pacte de govern |
| 2019-2023 | José Ramiro Pastor | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | Pacte de govern |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[10] | ||||
Elsàrabs fundaren el poble i la seua flaire continua viva en els carrers estrets i torts en què trobem els següents edificis:
L'arròs forma part important de la gastronomia ondarenca en forma depaella, al forn o amb fesols, naps i penques; els embotits, el cabrit al forn i el "putxero" complementen una oferta gastronòmica que es pot rematar amb el pastís d'albercoc, el torrat o el "mullaor" i l'herba, els vins o les bonesmisteles de la Marina.
