L'olivina és unnesosilicat o ortosilicat, és a dir, un mineral del grup desilicats caracteritzat pel fet de tenir una estructura en la qual elstetràedres de (SiO)4- són disposats individualment i només van lligats entre ells percations. Els nesosilicats sóndensos idurs.[3]
Les propietats físiques de l'olivina depenen, en gran part, de la seva composició química. Les olivines ferríferes sónfusibles albufador, mentre que les magnèsiques són infusibles. Lafórmula química de l'olivina és: (Mg,Fe2+)₂SiO₄. Cristal·litza en elsistema ortoròmbic i la sevaduresa és de 6,5 a 7 en l'escala de Mohs. Els cristalls solen ser prismàtics o tabulars gruixuts; això no obstant, generalment es troben formantmacles pseudohexagonals de cristalls microscòpics, de manera que formen masses de fractura irregular. El seu color característic és verd brillant (encara que de vegades pot ser gris, groc o vermell). Té unalluentor semblant a la d'unvidre ifractura concoidal.
L'olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, elstermes extrems de la qual són la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).[2] L'olivina presenta un clar exemple d'isomorfisme, a causa del fet que els minerals que la constitueixen tenen unaestructura cristal·lina idèntica. L'olivina s'altera amb força facilitat, tant per l'acció de solucions aquoses calentes com per l'acció de solucions riques endiòxid de carboni. L'alteració més freqüent dona lloc a laserpentina, i arriba fins i tot a unapseudomorfosis.
L'olivina és un mineral d'origenmagmàtic. És el constituent essencial de moltes roques pobres ensilici o que n'estan faltades, és característica de lesroques peridotites (roques molt bàsiques) i està present en elsbasalts. Com a mineral d'origen metamòrfic, aquesta roca es pot trobar enpissarres cristal·lines, d'origen bastant profund. Cal esmentar que l'olivina s'ha trobat en petits fragments dins de diversosmeteorits.
Si la roca conté molta olivina i pocferro, es fa servir per fabricar-hi materialsrefractaris o per extreure'nmagnesi. Les varietats transparents de l'olivina són buscades com agemmes de gran valor. Elcrisòtil és un tipus d'olivina apreciat en el camp de lajoieria.
Sèrie entre la faialita, la forsterita i la tefroïta.
S'anomenagrup de l'olivina a un grup d'ortosilicats simples, amb fórmula genèricaM ₂SiO₄, onM pot ser Ca, Fe, Mn, Ni o Mg. Tots aquestscations es substitueixen mútuament dins la xarxa cristal·lina formant sèries isomorfes. La gran dimensió dels radis iònics d'alguns elements condiciona la formació de compostos dobles. Les propietats físiques i òptiques d'aquests minerals varien en funció de la seva composició química; així, per exemple, les varietats pobres en FeO (<13%) són biàxiques positives, mentre que les que en són riques són negatives.
Aquest grup està format per les següents espècies minerals:[8]
L'olivina és l'equivalent als minerals de la sèrie que es forma entre la faialita i la forsterita. Normalment es tracta de forsterita amb un major o menor contingut deferro. També es formen altressèries de solució sòlida a dins del grup, com les que es donen entre latefroïta i els altres dostermes extrems.[9] Les espècies càlciques, com la monticel·lita i la kirscheinita, són força rares.
